JAMES FONT 007: UNA SORPRESA, UN CONFLICTE I ALGUNA DECEPCIÓ

Estem començant l’ascens al gran premi de la muntanya municipal. Totes les candidatures miren d’agafar el seu ritme i no perdre massa distància amb el que  va al capdavant. Aquesta setmana ha estat molt moguda i plena de informacions fresques que passo a traslladar als meus seguidors.

La gran sorpresa de la darrera setmana ha estat la posada en escena d’Ara Tarragona. La formació encapçalada per Emili Rivelles no havia aixecat grans expectatives, malgrat que la seva llista electoral és de bon nivell. Però van aquests d’Ara i omplen a vessar la sala de l’Antiga Audiència. Les fotos – com el cotó – no enganyen: Ara Tarragona entra en el derbi electoral. Comencen a tenir-los en compte.

Alguns dubtes
Sobre aquesta formació municipalista pesa no saber ben bé si xuclen vots a Abelló o a Ballesteros, si tenen algun “benefactor” al darrera, movent els fils des de l’anonimat, però, de moment, s’apunten un bon cop d’efecte públic i mediàtic amb la demostració de força a l’Antiga Audiència que es va viure el passat dilluns.

A partir d’aquest acte de presentació amb èxit indiscutible caldrà estar més pendent d’ells. Rivelles ofereix un lideratge de perfil baix i amb poca experiència, però això, en els temps que corren de descrèdit dels polítics professionalitzats, podria ser un avantatge electoral.

Tampoc queda clara la relació que alguns  convergents defenestrats com Xavier Quintana, Maribel Rubio i Victòria Forns, tenen amb aquesta formació. Crida l’atenció, per exemple, que l’ex cap de premsa i ombra de Forns sigui qui porta la campanya d’Ara Tarragona. Tampoc queda clar si una mà fosca existent al Palau de la Plaça de la Font, i propera a Ballesteros, ha ajudat a Rivelles a configurar el seu projecte polític i electoral. Finalment, a ningú se li escapa l’estreta relació personal de Rivelles amb el pràcticament desaparegut Mario Rigau, capo di capi del “ballesterisme” en els darrers processos d’eleccions municipals. Ara Tarragona podria ser una mena de Prometeo del municipalisme tarragoní… Oi?

El conflicte
El conflicte de la setmana el trobem dins la campanya d’Albert Abelló. La tensió entre partit (CDC) i el seu equip de campanya creix a mesura que s’acosta la data de la cita electoral i s’està instal·lant en el camp convergent la contradicció que genera el dubte del resultat final. I en l’epicentre del conflicte està Jordi Sendra, calimero de la política, que viu de l’aristocràcia del nom de la família i que porta  amb despreocupació el desengany de no ser ell el cap de llista de CiU.

Sendra ha pres la decisió d’entrar en campanya!!! I dins l’equip d’Abelló s’han disparat totes les alarmes. Jordi Sendra vindria a ser el pagafantas dels convergents i ha anat bé poder-lo utilitzar per investir de legitimitat orgànica la irrupció d’Abelló, però alguns elements de la campanya consideren que seria preferible que no tregui el nas.

L’acte de presentació d’Abelló al Metropol va ser simplement correcte. Molt suau. Les propostes interessants, el públic fredot i la posada en escena molt lluny del que ha estat la dinàmica sorprenent que fins ara havia predominat en la pre campanya de l’alcaldable cameral. Tots esperem més i millor. Volem més rock&roll. Serà capaç?

Decepcions
Pel que fa a les decepcions, estan molt repartides. La més significativa és la de que Alejandro Fernández no acaba de trobar el seu lloc, el seu espai, en aquesta campanya. Ni les seves propostes s’han instal·lat en el debat electoral (tal i com esperava), ni els seus acompanyants en la llista “mosseguen” carrer (a banda de Joe Acero), ni se sap si és crític amb el que ha estat el mandat de Ballesteros, si li dóna un aprovat, si ja té un pacte ‘aparaulat’ amb l’alcalde o si està obert a d’altres opcions.

El cas és que Rubén Viñuales, callat, calladet i molt discretament, li va pessigant vots, sense sorpasso de moment, però li pessiga vots. Viñuales és llest. Es fa el desentès però ens brindarà alguna sorpresa.  Alejandro es fa el suec i s’estima més no reaccionar. Dóna la sensació que el polític conservador ja es conformaria amb 5 regidors si aquests li són suficients per governar amb Ballesteros i, segurament, Ciutadans. Però aquest Alejandro ‘reservon’ i (darrerament) poc novedós és desconegut, però molt, molt estratega.

Tenim més decepcions: Pau Ricomà. El candidat d’ERC s’agafa a dos eixos que poc tenen a veure amb el fer dels tarragonins: la ciutat no pot quedar fora del procés independentista i Tarragona ha de ser una petita Barcelona del sud de Catalunya. Si ja era ‘dèbil’ el candidat republicà, ara també ho són les seves propostes. Confiem que les propostes siguin més potents.

I, finalment, la meva darrera decepció digna de registre té que veure amb el paper que podrà tenir Elvira Ferrando. Espero que es comprovin les sospites i la rumorologia. Esperem i desitgem que Elvira no esdevingui un florero electoral. Els legionaris de Ballesteros no ho tenen clar i amb veu baixeta diuen que l’alcalde alcaldable s’ha equivocat. Ja veurem…

Fins dilluns!!!

James FONT 007