Arxius de Rubén Viñuales | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Desembre, 2021
Rubén-Viñuales2-1280x960.jpg

Viñuales encapçala la cursa per liderar la llista de 2023

El curs polític de 2021 està arribant a la fi i Tarragona encara ja el tercer any de mandat des que un pacte entre Pau Ricomà i Carla Aguilar posés fi a dotze anys de govern socialista a la capital de la demarcació. El temps ha avançat -inexorablement- en la política tarragonina, i aquell pacte ja és història. Les llistes dels partits s’estan cuinant a foc molt lent, a manca d’un any i mig per unes eleccions que tornaran a marcar el futur d’una capital de la demarcació, que arriba amb molts problemes.

Sacsejada per la crisi de la Covid-19, amb la pèrdua del lideratge territorial, qüestionat per altres localitats que han marcat el pas, deixant en dubte un projecte de canvi que, fins al moment, no ha aconseguit desbloquejar cap dels projectes enquistats, amb l’ombra del desastre sobre de l’executiu de Ricomà. Fins i tot, amb l’entrada de la CUP i JxTGN, el nou executiu independentista és incapaç d’aprovar uns pressupostos que han posat contra les cordes la seva viabilitat.

Rubén Viñuales, l’aposta del PSC per recuperar l’alcaldia?
Amb aquest marc, és inevitable començar a mirar cap a les eleccions de 2023 i cap al banc de l’oposició. El PSC de Tarragona, es troba en un procés de reestructuració, després que la candidatura de Pep Fèlix Ballesteros no aconseguís formar govern. I en aquesta renovació, un nom encapçala la cursa per liderar la llista socialista.

Tres anys donen per a molt, si no que li diguin a Rubén Viñuales. El diputat al Parlament per la demarcació es troba en el centre de l’escenari socialista i, segons apunten els esdeveniments, seria la principal aposta per liderar la llista del PSC tarragoní. Fa poc més d’un any que Viñuales va deixar Ciutadans per embarcar-se en el projecte capitanejat per Salvador Illa, un dels principals padrins que van fer possible que l’advocat formés part de la llista socialista de Tarragona, això sí com a independent.

Després de la ratificació d’Illa com a líder, es començaran a elaborar les diferents candidatures socialistes catalanes per a les municipals, on Viñuales partiria amb avantatge. Així i tot, res és oficial. Des de la seu del partit de la rosa del carrer Ramon i Cajal s’està sent molt curós amb el futur líder socialista tarragoní. Serà Rubén Viñuales el qui porti de nou el PSC al poder? Serà capaç de convèncer la militància tarragonina? El temps, com diu la dita, posa tot i tots al seu lloc.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Novembre, 2021
ruben3-1280x960.jpg

“Si comprem dues pàgines de publicitat a Le Monde, escriuràs el que el teu cap et digui.” La periodista Sandrine Morel, a qui anaven dirigides aquestes paraules, va quedar literalment estupefacta. Quan, al cap d’un moment, va reaccionar protestant indignada per aquesta monumental falta de respecte i de vulgar prepotència el seu interlocutor -un director de comunicació d’un partit independentista- va afegir: “bé, així funcionen les coses aquí”.

Ho explica la corresponsal francesa al seu llibre “a l’huracà català”, dedicat al procés. Reconec que són paraules que em van quedar gravades perquè, lamentablement, il·lustren el que ha passat a la nostra societat aquests darrers anys. La mateixa Sandrine Morel explica com el Govern català va passar a controlar la línia editorial dels principals mitjans públics i privats del país mitjançant subvencions, publicitat institucional o directament via nomenaments directius.

Dins de l’àmbit polític amb massa freqüència se sent parlar de “mitjans amics” o de periodistes i opinadors “propers”, com si fossin una mena d’extensió dels mateixos partits. Se’n parla amb una naturalitat alarmant, com si fos una cosa de calaix.

Doncs bé, ja em permetran l’heterodòxia però com a persona que assumeix responsabilitats polítiques vull defensar el periodisme crític i independent. Independent del poder i crític amb les decisions polítiques. Sí, sí, ja em diran que és una frase feta i una parauleta per quedar bé i tal, però no ho és en absolut.

Jo mai no he trucat a un periodista per demanar-li un tracte “amic”. Al contrari, vull un periodisme tarragoní que, al mateix temps que sigui veraç, sigui insubmís en relació al poder polític

Molta gent no ho sap però quan els nazis van arribar al poder i van obrir el primer camp de concentració (el de Dachau, a les afores de Munich) les primeres persones que van ser recloses no van ser els jueus, ni els militants dels partits d’esquerres. Els primers que van ser tancats el primer dia (i posteriorment assassinats) per ordre directe de Hitler van ser periodistes. En concret, els periodistes del Munchener Post, el diari socialdemòcrata de Baviera. Eren periodistes amb un sentit de la dignitat professional exemplar que s’havien dedicat a combatre la bilis i l’odi que pregonaven els nazis. Ho van pagar amb la vida però la seva fidelitat als valors de la societat oberta i d’un periodisme compromès amb la veritat mereixen ser recordats. I homenatjats.

I no és casual. Vasili Grossmam deia que en una democràcia la paraula periodista provoca la mateixa sensació de perill per als corruptes de tota mena que la paraula policia genera entre els demòcrates que defensen les llibertats en un règim totalitari. Por, prevenció, temor, pànic…

Jo mai no he trucat a un periodista per demanar-li un tracte “amic”. Al contrari, vull un periodisme tarragoní que, al mateix temps que sigui veraç, sigui insubmís en relació al poder polític. Que treballi les fonts (i els lectors d’aquest mitjà en tenen un gran exemple), que contrasti, que no s’acotxi davant ningú, que denunciï allò que s’està fent malament, i que no confongui opinió amb informació.

Vull un periodisme que treballi les fonts (i els lectors d’aquest mitjà en tenen un gran exemple), que contrasti, que no s’acotxi davant de ningú i que denunciï allò que s’està fent malament

Als que exerceixen la mala política se’ls posaran els pels de punta davant del que acabo de dir. Són els que fan llistats de mitjans (o de periodistes) “amics o enemics”, els que veuen fantasmes per tot arreu, els que voldran destinar subvencions o anuncis en funció de la línia editorial. Són també els que fan retrocedir la qualitat democràtica de les societats.

En conseqüència, vull acabar manifestant el meu respecte i admiració per als i les periodistes que treballen diàriament per garantir el dret a la informació de la ciutadania. Sé que la vostra feina no és senzilla, ni fàcil, però també sóc conscient que és essencial. La democràcia, i Catalunya, i Tarragona, us necessiten. Moltes gràcies sinceres pel vostre compromís. I per les vostres crítiques honestes – buscant la millora de la qualitat democràtica i no la destrucció sistemàtica – cap als responsables polítics, començant per aquest que humilment signa aquestes línies.

Rubén VIÑUALES
Diputat del PSC per Tarragona


REDACCIÓ11 Novembre, 2021
castillo4-1280x960.jpg

Van ser amics. Molt amics. De fet, van créixer junts en el mateix partit i el destí va fer que es trobessin en càrrecs públics amb tasques diferents. Estem parlant de Carles Castillo – l’exsocialista convertit en diputat d’ERC – i de Gustavo Cuadrado, un influenciador en el PSC a Tarragona i excap de gabinet de l’alcalde de Tarragona, Pep Fèlix Ballesteros. Amb el passar dels anys, el desgast i les guerrilles de la política van fer que els dos amics s’hagin convertit en una espècie d’enemics íntims.

Ja queden enrere aquells moments en què Carles Castillo – advocat de professió – defensava la innocència del tot poderós Gustavo Cuadrado per la seva implicació en el cas Inipro, el qual està pendent de judici. Ara, l’exsocialista ataca sense contemplacions l’excap de gabinet de l’alcalde Ballesteros, qui manté un segon pla en la política activa municipal. Tot i aixíGustavo és per a molts socialistes un dels millors estrategues del partit i per això compten amb la seva experiència i capacitat estratègica. No s’amaga a l’hora d’assessorar els ‘talents’ i pesos pesants del seu partit. De moment, no està condemnat pel cas Inipro, asseguren els socialistes tarragonins, tot reclamant respecte per la presumpció d’innocència. 

No obstant això, Carles Castillo, amistats o enemistats a banda, va publicar un tuit on no deixa Cuadrado en bon lloc. “Ahir – dimecres – vaig trobar personatges imputats per corrupció (Inipro) fent d’assessors a diputats del Camp de Tarragona al Parlament, preocupant“.

Castillo – que també va ser imputat  al 2015 quan era regidor d’Urbanisme – considera que el seu ex-amic ara mateix només es mereix la categoria de “personatge imputat“. Ahir se’n va fer creus quan va veure Cuadrado en la cafeteria del Parlament de Catalunya. Entén que és preocupant que Gustavo Cuadrado – que no està condemnat – pugui assessorar a diputats del Camp de Tarragona.
Sembla que en política es canvien de jaquetes i d’amics també. La presumpció d’innocència? Només quan  interessa. Està d’acord el ERC amb aquest tuit?

PUBLICITAT







REDACCIÓ26 Juliol, 2021
viñuales.jpg

VI SESIÓN DEL TRIBUNAL* DE LA “ZASCA” INQUISICIÓN, PRESIDIDO POR EL REVERENDÍSIMO CARDENAL TARRACOQUEMADA

BLASFEMIAJordi Fortuny. El primer teniente de alcalde puede acabar siendo calafate si no retoma el mando en el puente de la nave municipal, con una oposición a punto de amotinarse, unos pasajeros de gobierno que son para tirarlos por la borda y un capitán (alcalde) buscando su particular Moby Dick.

VEREDICTO: Sin pecado concebido.

CONDENA: Remar y remar y remar…

/

HEREJÍA. Josep Antoni Belmonte. El presidente de los empresarios de Tarragona es el más invisible de los gerifaltes de la ciudad. Nunca dice nada y cuando lo dice sube el pan. No será porque no haya cuestiones a tratar, a negociar, a reivindicar, a estudiar, a resolver.

VEREDICTO:  Pecado mayor.

CONDENA: Por terrible que le pueda parecer a Belmonte, la condena de dejar paso a un relevo es, en realidad, una liberación.

 

BRUJERÍA. Rubén Viñuales. Como aquel que dice lleva cuatro días en el PSC y ya ha escrito más artículos sobre los “indepes” que en todos sus años de militancia en Ciudadanos. Tomándole prestada la canción a Joan Manel Serrat: “Rubén, deja ya de joder con la pelota “indepe”, que eso no se hace, que eso no se dice, que eso no se toca”. A ver si lo tiene claro, clarito el conseller a la sombra del gobierno també a la sombra de Salvador Illa.

VEREDICTO: Pecado menor.

CONDENA: Absuelto de cumplir condena por padrazo.

* Esta es la sección humorística del digital La República Checa

PUBLICITAT



REDACCIÓ23 Maig, 2021
ruben9-1280x960.jpg

Franz Kafka, el genial escriptor txec, és conegut internacional per la seva obra que traspua escenaris insòlits, a mig camí entre l’absurditat i l’angoixa existencial. Històries amb un fil narratiu que sembla no tenir sentit o, com a mínim, tenir-ne un que no entén cap dels protagonistes que busquen explicacions a allò que sembla pura filfa.

Lamentablement la política tarragonina comença a semblar-se a una novel·la kafkiana. Portem mesos, mesos!, assistint a un espectacle esperpèntic on aquells que tenen la responsabilitat de tirar endavant la ciutat (el senyor Ricomà i els seus regidors) especulen a través dels mitjans de comunicació sobre possibles ampliacions i canvis en el Govern municipal. Que si ara Junts, que si la CUP, que si els Comuns, que si canviarem una regidoria, que si l’altre… com si no tinguessin altre cosa a fer!

Ara aquest veritable vodevil ha derivat en la presumpte entrada de la CUP a l’equip de Govern del senyor Ricomà, una notícia que ha posat els pèls de punta (amb raó) a molta gent de la ciutat.

La CUP, senyor alcalde, està en contra del nostre model turístic, de la indústria química, dels fons europeus i, fins i tot, del projecte de la vall de l’hidrogen verd 

Primera dada a remarcar: Tarragona serà la única capital de província del país amb la CUP al Govern municipal. Els independentistes també governen a Lleida o Girona però ni a ERC ni a Junts se’ls ha acudit allà posar als anti-sistema a gestionar, precisament, el sistema. A Tarragona sí, al senyor Ricomà li sembla una magnífica idea precisament ara que sembla que comencem a veure la llum de sortida del túnel de la pandèmia.

I que consti que la CUP, a diferència d’altres partits independentistes, no enganya ningú. Tan sols cal llegir la ponència ideològica que hi ha a la seva pàgina web. Els anti-sistema no només defensen que Catalunya ha de sortir d’Espanya, no, també diuen que hem de sortir de la Unió Europea i de l’euro que són definits com a “entitats als serveis de l’imperialisme”. Toma ja!, que diria aquell. I si sortim d’Espanya, d’Europa i de l’euro, què fem? Ens quedem fora de la realitat? La mateixa CUP ens respon, Catalunya ha d’aliar-se amb “Euskalherria i el Kurdistan”. Vatua l’olla! Considerant que ni “Euskalherria ni el Kurdistan” són realitats polítiques, llavors què? Que ningú pateixi perquè la CUP té respostes per a qualsevol contingència: Catalunya ha d’entrar a formar part de l’aliança estratègica amb el col·lectiu Alba. I això què és (us deveu preguntar)? Doncs l’aliança lliure bolivariana d’Amèrica, o sigui Cuba i Veneçuela.

Ha llegit el senyor Ricomà aquestes coses? Doncs aquestes persones formaran part del Govern de la Plaça de la Font gràcies a ell…

Sr. Ricomà, de debò considera que la incorporació de la CUP és l’únic missatge que pot adreçar a una ciutadania que està sortint de les conseqüències d’una pandèmia global?

Diguem-ho alt i clar perquè s’entengui: que en aquests moments en què es més necessari que mai apostar per la reactivació econòmica en una ciutat com la nostra amb el teixit turístic i industrial que tenim, que en aquest context, la idea brillant del senyor Ricomà sigui donar entrada a la CUP al Govern és un error polític de l’alçada d’un campanar.

La CUP, senyor alcalde, està en contra del nostre model turístic, de la indústria química que dóna feina a milers de famílies tarragonines, dels fons europeus que ha aconseguit el president Pedro Sánchez i, fins i tot, del projecte de la vall de l’hidrogen verd que va ser presentat i defensat, oh ironies de la vida!, per l’actual president de la Generalitat i dirigent d’ERC, Pere Aragonès. De debò considera que la incorporació de la CUP és l’únic missatge que pot adreçar a una ciutadania que està sortint de les conseqüències d’una pandèmia global?

Lamentablement la política tarragonina comença a semblar-se a una novel·la kafkiana

Però no caiguem en la desesperança. Queden dos anys per deixar enrere aquest mal Govern i als seus aliats que l’únic que tenen en comú i l’únic que els uneix és deixar fora al partit que guanyat les cinc darreres eleccions a la ciutat de Tarragona: el PSC. Cada cop és més clar que els i les socialistes som l’alternativa de canvi a un ajuntament que pensa només en clau nacionalista i que governa només per als nacionalistes.

I mentre el senyor Ricomà segueix alimentant els rumors sobre possibles incorporacions i canvis al cartipàs municipal quan ja ens acostem al meridià del mandat, talment que si no tingués altre feina a fer, l’astorat ciutadà tarragoní quasi pot escoltar “quan Gregori Samsa es va despertar després d’una nit agitada es va trobar al seu llit convertit en un repugnant insecte… no era un somni.” No, no ho era. És la Tarragona kafkiana del senyor Ricomà.

Rubén ViÑUALES
Diputat del PSC a Tarragona


REDACCIÓ14 Febrer, 2021
ibarra-e1613338994590.jpg

La cap de llista del PSC no pot amagar la seva alegria i satisfacció pel fet que el seu partit, a la demarcació de Tarragona, tingui sis representants al Parlament de Catalunya.

Rosa Maria Ibarra, en una primera valoració als periodistes, ha recordat que els socialistes han obtingut els millors resultats dels darrers 20 anys. Tot i que l’anàlisi es farà a partir de demà, Ibarra diu que el seu soci preferent per a una possible investidura de Salvador Illa és En Comú Podem.

També s’ha referit al cordó sanitari dels independentistes contra Salvador Illa, el qual, davant les dades actuals, no fa cap sentit. Considera que la pujada de vots al PSC està provocada per la trompada del partit taronja.

Sobre la irrupció de Vox a la cambra catalana, la socialista s’ha mostrat molt preocupada perquè amb el partit ultradretà arribarà la xenofòbia i la crispació a un hemicicle realment fragmentat.
Rosa Maria Ibarra assegura que a partir d’aquest dilluns cal treballar per cercar aliances, reconeixement que la governabilitat serà força complexa. No obstant, la vallenca garanteix treballar per Catalunya i pel teixit comercial, industrial i turístic de Tarragona.

Rosa Maria Ibarra lamenta no poder celebrar personalment amb els tarragonins els resultats socialistes, a causa de la pandèmia. No obstant això, ha volgut agrair tots aquells que han col·laborat en una “gran campanya”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
Rubén-Viñuales-1280x960.jpg

El número 2 del Partit Socialista per Tarragona a les eleccions del 14 de febrer, Rubén Viñuales, ha fet una crida per anar a votar aquest diumenge. “En aquestes eleccions ens juguem o bé canviar per millorar o bé seguir en la via morta que ha representat el procés aquests darrers deu anys”, expressava el candidat, qui també demanava el vot pel seu presidenciable: “El canvi és possible, ho tenim a tocar, però calen dos factors essencials: primer, que omplim de vots socialistes les urnes aquest diumenge i, segon, que concentrem el vot en la candidatura liderada per Salvador Illa. Si ho fem això serà imparable…”.

En matèria d’infraestructures, Viñuales ha criticat aquests 10 anys de govern independentista: “No s’ha fet la feina, entretinguts com estaven més a escriure cartes al president de Kosovo i en sacsejar pancartes que en governar pensant a millorar la vida real de la gent a peu de carrer”. Com a exemples, el número 2 per Tarragona ha mencionat l’eix de l’Ebre, la continuïtat de la C-14, la carretera entre Reus i Cambrils, i la que connecta Montblanc amb Santa Coloma de Queralt.

“Amb els independentistes al poder les inversions al Camp de Tarragona s’han retallat en dues terceres parts, passant dels 152 milions d’euros que rebíem amb Govern de progrés i president socialista, a menys de 48 milions d’euros l’any amb el tàndem ERC-Puigdemont. No som més catalans que ningú, però tampoc ens mereixem ser tractats com a ciutadans de segona”, explicava Viñuales.

“Amb el Govern del president Illa Tarragona recuperarà el volum inversor que ens mereixem, com a mínim, pel pes de la nostra població i de la nostra aportació econòmica en el PIB nacional”, ha promès el candidat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ11 Febrer, 2021
ibarra2-1280x960.jpg

Rosa Maria Ibarra és la cap de llista del PSC Tarragona al Parlament de Catalunya. La vallenca no té dubtes que és la millor candidata. En aquesta entrevista, Ibarra parla del nou fitxatge del partit – Rubén Viñuales – i recorda que no és amiga de l’exsocialista (ara número 4 d’ERC per Tarragona) Carles Castillo. La cap de llista del PSC està convençuda que Salvador Illa és el millor presidenciable a la Generalitat, sobretot per recuperar les relacions entre Catalunya i Espanya i el progrés. Ibarra critica l’actitud de Ciutadans, la qual no ha servit per unir sinó per crispar encara més la societat catalana. Instada a comentar si li agradaria ser titular d’alguna Conselleria, la socialista ha recordat que està al servei del partit i del president de la Generalitat


Dedueixo que es va sorprendre quan li van informar que l’exlíder de Ciutadans, Rubén Viñuales, seria el número 2 de la seva candidatura…
Sí, però gratament sorpresa.

Gratament?
Sí. És una persona molt vàlida, treballadora i que a més a més forma part del gran percentatge de persones que en el seu moment va votar Ciutadans i que ara ‘torna a casa.

Torna a casa? No l’entenc…
Torna a confiar en el valors socialistes i en un projecte que és vàlid per revertir l’actual situació. Ell s’ha adonar que Ciutadans no va poder solucionar cap problema i ara entén que el PSC podria fer-ho.

Què té el PSC que es diferenciï de Ciutadans?
Moltes coses. Sobretot la voluntat de no dividir les persones i enfrontar els catalans i treballar de manera transversal per poder resoldre la situació. Ciutadans això no ho ha sabut fer o no ho va voler fer.

Carles Castillo, ara a ERC, segur que discrepa de vostè quan parla del PSC…
Jo li explico el que penso. El Sr. Castillo pot tenir una altra. És legítim.

Quina relació manté amb Carles Castillo?
Va ser company de partit fins fa poc i company de Parlament…

Això no és una resposta…
No tenim cap tipus de relació personal.

No sou amics?
No. No som amics. Érem companys de partit. Les amistats no les cerco en l’àmbit del treball ni polític.

Espera ser amiga de Rubén Viñuales?
Ja veurem com evoluciona la nostra relació política i si tenim afinitats personals.

Li fa por que el Sr. Viñuales li faci ombra?
No. Aquí estem tots per defensar un projecte polític. Tots hi sumem.

Es considera la millor candidata del PSC a Tarragona?
(Riu) Sí. I perdoni’m la manca de modèstia. He treballat molt en els darrers anys per defensar els interessos de les comarques de Tarragona. M’he guanyat el dret de ser la cap de llista.

Però el cert és que no s’ha fet primàries per elegir-la…
Tenim uns reglaments i uns estatuts que estableixen una manera d’elegir els integrants de la candidatura.

Parlo de primàries….
No existeixen primàries en aquest àmbit territorial.

Home, Carles Castillo es va sotmetre a unes primàries…
Es van canviar els estatuts en el darrer Congrés…

No era molt més interessant ser guanyadora d’unes primàries?
Tot i que no es va fer primàries, les agrupacions es van pronunciar i les assembles em van fer confiança.

Dels 7 anys que porta com a diputada, quin és el moment que destacaria i el que li agradaria oblidar?
M’agradaria oblidar-me del que va passar els dies 6 i 7 de setembre del 2017. Els diputats del PSC vam haver d’entrar al Parlament escortats per la policia. Aquesta sensació d’angoixa és duríssima, sumat al que vaig patir a Valls és horrible… Vaig patir amenaces de mort. D’altra banda, destacaria, per exemple, el conveni que Constantí va signar amb l’Agència Catalana de l’Habitatge amb l’objectiu d’allotjar el Barri de Centcelles que vivia una situació realment delicada.

L’alcalde de Constantí seria un bon candidat al Parlament de Catalunya?
Seria un bon candidat a tot allò que es proposi. És una persona treballadora, humil, implicada i que connecta amb la gent.

Què té Salvador Illa per ser el millor candidat a la Generalitat?
Ha demostrat rigor, confiança, capacitat de treball i que és capaç d’entendre’s amb opcions polítiques diferents per a solucionat problemes.

Creu que serà president de la Generalitat?
Sí.

Miquel Iceta va fer un pas al costat – tal com va fer Artur Mas –  perquè era un estorb?
No. Crec que ell va analitzar la situació i ha vist que el canvi necessari passava per introduir un revulsiu que és en Salvador Illa. Per a mi, Miquel Iceta és dels millors polítics que tenim a Catalunya i Espanya. Té una altura de mires increïble. Ell va entendre que potser no era la persona adequada per liderar el canvi necessari.

Creu que ha arribat el moment que el PSC torni a governar Catalunya?
Estem davant d’una dècada perduda. Madrid i València ja ens han passat pel davant. Aqui no s’ha tingut en compte la ciutadania. Estem davant d’una pandèmia mundial molt dura a nivell econòmic i sanitari i ara necessitem algú a la Generalitat que sigui capaç de liderar aquesta nova etapa. I Salvador Illa és la persona adequada. L’independentisme va prometre un escenari que, finalment, no ha estat així. Ha estat un engany. Només ha servit per retrocedir. Hem de passar pàgina i teixir complicitats amb les administracions, amb l’estat i amb Europa.

I com pretén convèncer l’electorat independentista amb frases fetes i bones intencions?
Tenim un programa electoral que es basa en propostes clares i valorades econòmicament. El PSC ja va demostrar la nostra capacitat a l’hora de governar. No són frases fetes i buides de continguts. Proposem una llei de barris tenint en compte els diners que venen d’Europa i que comportarà un revulsiu per a l’espai públic i pels edificis.

El govern de Quim Torra ha fet alguna cosa positiva?
Jo no en trobo cap. Estem davant d’una legislatura perduda, amb recels i baralles entre els dos partits que conformen el govern. De fet, fa un any que el president Torra deia que la legislatura estava esgotada i que el govern estava trencat i portem un any amb una angoixa insuportable i enfrontaments inacceptables. La gent que ens ha donat aquest espectable no poden continuar. Per això hem d’evitar que tornin a governar.

Espectacle? Ciutadans també protagonitzava alguns espectacle i no he vist cap crítica per part seva…
He dit el que havia de dir a les meves xarxes socials i quan m’ho van demanar. Crec que són la cara de la mateixa moneda, es mouen bé en la confrontació. No van fer res per a solucionar cap problema. El Ciutadans, per més inri, va plantejar una moció de censura que era conscient que no prosperaria. Ara, les enquestes evidencien la desmotivació i el desencant de la ciutadania.

Es veu ocupant el càrrec de consellera?
Em veig on el meu partit cregui que sóc útil.

Em pot contestar?
Estaré allà on el president de la Generalitat – que serà Salvador Illa – vulgui que hi sigui.

Allà? Pot concretar?
Estic disposada a treballar amb totes les meves capacitats.

I en el cas que li convidessin a presidir una conselleria, quina seria?
No és el moment. Estem en una campanya electoral. Tot arribarà.

El PSC sol no pot governar, quins serien els companys de viatge per arribar a la presidència de la Generalitat?
Ens agradaria formar govern com el que tenim a l’estat. Crec que no ens hauríem de preocupar amb qui sumen sinó per fer el que.

Seria PSC, ‘Comuns’ i ERC?
Caldrà veure quines majories es donen.

Quants diputats traurà el PSC a Tarragona?
Crec que sis. (riu)

I els altres partits?
Ni idea. El PSC té un projecte interessant per a Tarragona. El sud de Catalunya ha estat el gran oblidat dels governs independentistes.

Quina opinió té de la gestió de la pandèmia feta des de Catalunya?
Es podria fer millor.

A l’Estat també, oi?
Es tracta d’una pandèmia mundial que ens ha agafat a tots per sorpresa. Tots hem anat fent el que hem pogut i com hem pogut. Però, a Catalunya, no oblidem, vam estar 40 dies sense secretari de Salut Pública. Cal reconèixer que no és fàcil gestionar aquesta pandèmia. És important saber gestionar no només la part sanitària com també l’econòmica. Hem de pensar en els sectors més perjudicats.

Com va viure personalment el coronavirus?
El meu marit i el meu fill petit el van patir de forma lleu. Jo vaig donar negatiu.

Què pensa d’aquells alcaldes que van aprofitar-se del càrrec per vacunar-se?
Ha estat un error. Els polítics hauríem de donar l’exemple. Hi ha coses que no les entendré mai.

Què espera del 2021?
Un canvi per a Catalunya. El necessitem. Cal passar passat pàgina urgentment i curar les ferides. És important recuperar la nostra identitat, el nostre orgull…

Com es fa una campanya electoral amb pandèmia?
Estem aprenent. Fem molta cosa telemàtica. L’important és que la ciutadania sàpiga que som capaços de liderar el canvi i de recuperar el temps perdut. Hem de tornar a Catalunya, tenint en compte que Tarragona també existeix.


REDACCIÓ10 Febrer, 2021
viñuales_sonia.jpg

“Em sento enganyada i decebuda. He intentat que Ciutadans canviï, però Ciutadans no canvia”. Aquesta és una de les raons donades per Sonia Orts per abandonar el partit d’Inés Arrimadas i anar-se’n al Grup dels No Adscrits de l’Ajuntament de Tarragona. L’exregidora taronja i el seu company José Luis Calderón a partir d’ara compartiran despatx, però actuaran ‘individualment’ en la seva actuació política.

Sonia Orts lamentava en la seva carta de dimissió que “Ciutadans mai no ha fixat la seva mirada a Tarragona ni al món local”. Aquest és un dels motius que han empès la regidora al Grup dels No Adscrits. “Ciutadans no reacciona, no ha valorat ni ha invertit temps ni recursos en la meva ciutat, Tarragona, ja que la seva única prioritat és a escala nacional”, ha dit Orts.

Per tot això, l’exregidora taronja assegura que el proper diumenge, i per coherència, no votarà a Ciutadans. Anirà a votar? La resposta és afirmativa. L’exrepresentant de Ciutadans considera que exercir el dret de vot és una obligació democràtica. No obstant això, no revela a quina candidatura farà confiança.

Per dissipar especulacions i rumors, Orts avança que “tampoc votaré al PSC”, el partit on és número dos l’exlíder de Ciutadans a Tarragona i amic personal de la regidora. “Aniré a votar, però no a Ciutadans”, remarca.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Febrer, 2021
menjador-escolar.jpg

Rubén Viñuales

El Partit Socialista de Catalunya (PSC), a través del seu 2n candidat al 14F per Tarragona, Rubén Viñuales, ha criticat “la retallada” en educació dels diferents governs de la Generalitat, la qual situen en “700 milions d’euros en els darrers 10 anys”. Segons Viñuales, “Catalunya és la tercera comunitat autònoma per la cua en despesa en educació”, comportant un 2,8% del PIB que s’allunya del 6% que “fixa la mateixa Llei d’Educació”. Per tots aquests motius, el PSC decideix fer una aposta clara per l’educació pública.

En aquest sentit i amb l’objectiu d’evitar els mòduls prefabricats, proposa dissenyar un Pla de xoc del parc d’escoles i instituts de Catalunya per condicionar els centres educatius als requisits sanitaris i de confort. Alhora, pretenen construir a l’Arrabassada una escola de segones oportunitats, i una nova llar d’infants a la Móra. Aquest pla d’equipaments s’acompanyaria d’una rehabilitació d’escoles com la del Serrallo, Ponent o la Floresta convertint-los en espais verds i sostenibles.

Pel que fa al personal educatiu, els socialistes defensen la contractació de més professionals, reduint les ràtios d’alumnes per aula i arribant al 6% del PIB català. A més, es comprometen a elaborar un pla contra l’abandonament escolar i garantir el domini de l’anglès en acabar l’ESO, augmentant l’oferta de places de les Escoles Oficials d’Idiomes.

Viñuales tampoc s’oblida de les escoles bressol, i és que el PSC vol convertir l’etapa educativa 0-3 anys en un
servei públic, prioritari i universal, recuperant la corresponsabilitat del govern de la Generalitat en el finançament de les escoles bressol i llars d’infants. “Catalunya mereix un govern que converteixi l’educació en una veritable prioritat de país, que superi l’infrafinançament i faci una aposta clara per la millora i modernització del sistema educatiu”, conclou el candidat socialista.

PUBLICITAT




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter