REDACCIÓ22 Gener, 2023
L’ebrenca Georgina Matamoros ja és la nova presidenta de la Jove Cambra Internacional (JCI) de Catalunya, una entitat que pretén ser la xarxa més gran de joves líders. La rapitenca va prendre possessió del càrrec ahir en una assemblea a la Cambra de Comerç de Tortosa, amb el propòsit de superar definitivament els problemes de la pandèmia i tornar a posar la JCI Catalunya en el mapa local i internacional. A més, l’acte també va servir per a escollir el vicepresident nacional d’aquest 2023, que serà l’altafullenc Raül Gil.
Matamoros ha destacat les oportunitats que ofereix aquesta xarxa de joves líders, dins dels quatre vessants principals: emprenedoria, formació, comunitat i internacional. Com a principal novetat, enguany es reprenen els Premis CYE en l’àmbit català, un programa educatiu i de mentoratge per a noves empreses o projectes. Els participants d’aquests opten a premis en metàl·lic i a presentar la seva idea a escala europea i mundial.
Els interessats a inscriure’s poden fer-ho a través d’aquest enllaç. D’altra banda, la nova presidenta ha confessat que un dels seus somnis el va poder fer realitat gràcies a la JCI. En aquest sentit, la dirigent sempre va voler crear la Jove Cambra de les Terres de l’Ebre, un desig que va complir ara fa 5 anys. Així i tot, Matamoros defensa que a la JCI res no és impossible, i que, per tant, no s’ha plantejat cap altra fita com a definitiva.
VÍDEO
PUBLICITAT
El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha destacat la voluntat del Departament que encapçala d’incrementar el finançament de les universitats per tal d’estabilitzar el personal docent i millorar les infraestructures dels campus.
El conseller ha fet aquestes declaracions en una atenció als mitjans just abans de l’acte de presa de possessió del nou president del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Poblet Tous.
En aquest sentit, ha posat com a exemple de regió econòmica i del coneixement el triangle territorial format per Tarragona, Reus i Tortosa: “És una regió econòmica que amb els ports, la química, el sector energètic, el turístic, l’agroalimentari, el vitivinícola
Protecció Civil ha emès diverses prealertes davant l’arribada d’una potent borrasca hivernal que anirà acompanyada de fortes ratxes de vent arreu de Catalunya, neu que pot baixar fins als 600 metres al Pirineu i temporal de mar, amb onades de 2,5 metres a tot el litoral. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) assenyala que el canvi de temps s’iniciarà la propera mitjanit i que durant aquest dilluns i dimarts les ratxes de vent podran superar els 70 km/h i apropar-se als 100 km/h a gran part del territori, especialment a les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona, Penedès, Catalunya Central i àmbit metropolità. Pel que fa a la nevada, afectarà principalment el Pirineu i Prepirineu Occidental amb acumulacions a partir dels 700 metres.
El líder del PSC, Salvador Illa, ha indicat que té previst mantenir “al més aviat possible” una reunió amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per parlar dels Pressupostos de l’Administració catalana per al 2023, i ha insistit a reclamar que el Govern d’ERC accepti les propostes del PSC.
En unes declaracions realitzades des de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Illa ha explicat que no hi ha novetats en la negociació que el seu partit manté amb el Govern de cara a aconseguir l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat.
Quan els rumors sobre l’abdicació de Francesc com a màxim responsable de l’Església Catòlica no cessen, el Vaticà té pendent nomenar a quatre bisbes a Catalunya per cobrir les vacants dels bisbats de Girona i Tortosa, la d’un auxiliar per a Barcelona després de la mort del bisbe Antoni Vadell i per al bisbat de Sant Feliu, el titular del qual ja ha arribat a l’edat de jubilació.
Les múltiples tasques i càrrecs que exerceix l’arquebisbe Omella, que compta amb altres dos bisbes auxiliars, Sergi Gros i Javier Vilanova, fan necessari que compti aviat amb l’ajuda del tercer bisbe auxiliar, segons les mateixes fonts.
Segons la Fundació Bofill, un de cada set alumnes catalans no comprèn què llegeix en finalitzar la primària. Per revertir la situació, impulsen el nou programa LECXIT per al qual es busca l’ajuda de mig miler de voluntaris. A Reus, s’ha fet una crida per cobrir 40 places perquè cinc escoles de la ciutat acolliran a partir del 16 de gener el LECXIT. Aquest projecte de la Fundació Bofill va néixer fa deu anys per millorar la comprensió lectora dels alumnes de 4t, 5è i 6è de primària. Ara, inicia un nou repte i s’estén fins a una cinquantena de centres educatius de Catalunya. Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, són nou els centres que se sumen a la iniciativa.
Catalunya seqüenciarà els virus de tots els casos positius de COVID-19 que es detectin –amb test d’antígens primer, i PCR després–, dels viatgers i viatgeres provinents de vols directes de la Xina a l’aeroport de Barcelona. Així ho ha explicat el conseller de Salut, Manel Balcells, en roda de premsa, en què també ha informat la seqüenciació permetrà portar un control exhaustiu de la situació i vigilar que els possibles positius de COVID no ho siguin per variants noves del virus.
El conseller de Salut ha remarcat també que Catalunya és partidària es puguin fer el test d’antígens a tots els passatgers que procedeixin de la Xina, i no només als que no tenen la pauta completa de la vacunació i la puguin justificar mitjançant el certificat COVID de l’UE.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha participat en la tradicional ofrena floral a la tomba del que fou president de la Generalitat, Francesc Macià.
En aquest sentit, ha defensat la independència de Catalunya tal com, ha dit, va fer l’anterior president republicà. “Ell sempre havia pensat que la independència i sobirania del nostre poble era condició indispensable per oferir la igualtat d’oportunitats, la major justícia social pel conjunt de la ciutadania”, ha afegit, per cloure: “El seu compromís amb les classes populars, especialment amb els treballadors del camp i de la ciutat, el seu compromís amb la justícia i el seu compromís amb la llibertat de Catalunya van marcat tota la seva vida”.
Bad Bunny és el cantant més escoltat a Catalunya durant 2022 segons la plataforma Spotify. De fet, l’artista de reggaeton és també el més popular a escala mundial. No obstant, el podi a Catalunya queda de diferent manera respecte a la resta del món, amb Rauw Alejandro, Quevedo, Bizarrap i Rosalía. Quant als cantants catalans més reproduïts a Espanya, la de Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat) assoleix la primera posició, seguida d’Aitana i Morad, un rànquing que es manté immutable quan s’analitzen els artistes catalans més escoltats al món aquest any. La cançó més escoltada a Catalunya és ‘Bzrp Music Sessions, Vol. 52’, de Bizarrap i Quevedo.
