28. Març 2024

Arxius de catalunya | Pàgina 4 de 87 | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Novembre, 2022
eusebi-campdepadros.jpg

Sempre vaig dir que el realment rellevant del judici a la Mesa del Parlament de Catalunya de la XII legislatura, la sorgida de les eleccions del 21-D de 2017 i presidida pel MHP Torrent, no eren pas les possibles conseqüències personals, sinó que el que estava en joc era la inviolabilitat del la cambra catalana. És per aquest motiu que el títol de l’article conté un interrogant.

És cert que a nivell personal hem estat absolts de l’acusació de desobediència al Tribunal Constitucional, però també és cert que la sentència comença desestimant la causa de nul·litat de tot el procediment, i que totes les defenses vam al·legar, que no hi hauria d’haver hagut judici, ni s’hauria d’haver admès a tràmit la querella de la fiscalia, perquè el Parlament és inviolable, perquè representa al poble de Catalunya i és on s’expressa el pluralisme polític que defineix una democràcia, a través dels representants escollits per la ciutadania per sufragi universal, directe i lliure.

Per tant, en un autèntic estat de dret amb separació de poders, legislatiu, executiu i judicial, cap d’ells pot interferir en la tasca de l’altre, pertorbant o amenaçant el seu normal funcionament.

Malgrat això, la sentència conté elements positius i, donada la judicialització de la política i la repressió judicial de l’independentisme, cal saber valorar que aquesta sala del TSJC ha anat tan enllà com podia i trenca la dinàmica que fins ara teníem.

Es veu que la judicatura espanyola es cura en salut davant els futurs recursos al TEDH, per evitar que les seves sentències s’anul·lin per absència d’imparcialitat dels tribunals

Comencem per la pròpia composició del tribunal. Les recusacions que totes les defenses vam plantejar del president del TSJC Sr. Barrientos, i el Vicepresident 1r Costa i jo mateix del magistrat Ramos, van ser crucials per tenir un tribunal amb aparença d’imparcialitat. Recordem que en anteriors judicis, com en el del MHP Torra, també es va recusar al president del TSJC, sense que en aquella ocasió fos admesa. En canvi ara es van admetre les dues recusacions, havent-se de nomenar uns altres magistrats. És significatiu en aquest sentit que la magistrada que en el seu vot particular sosté que ens haurien d’haver condemnat era la designada pel president del TSJC. Si relacionem això amb la recent anul·lació del judici a la Mesa de la XI legislatura, presidida per la MHP Forcadell, per considerar que no van tenir un tribunal imparcial, es veu que la judicatura espanyola es cura en salut davant els futurs recursos al TEDH, per evitar que les seves sentències s’anul·lin per absència d’imparcialitat dels tribunals.

També es positiu que, malgrat la desestimació de la inviolabilitat del Parlament, la sentència deixa constància que tant el Vicepresident 1r Costa i jo mateix ja teníem presentats recursos al TEDH en contra dels requeriments del Tribunal Constitucional, i que si en el futur aquests fossin estimats i es guanyessin, seria aquesta nova jurisprudència europea la que s’hauria d’aplicar, per sobre de la del Constitucional i la del Tribunal Suprem. Reconeix doncs la sentència el que sempre hem defensat: que l’àmbit jurídic i judicial de Catalunya i de l’Estat és la UE i del Consell d’Europa, i que els més alts tribunals no són ni el Suprem ni el Constitucional, sinó el TEDH i el TJUE, com estem veient aquests dies amb els recursos del MHP Puigdemont.

La sentència deixa molt clar que el Tribunal Constitucional no prohibeix el debat sobre la independència de Catalunya, només prohibeix plantejar-la i fer-la efectiva per la via de fet, per la via unilateral, al marge dels mecanismes constitucionals

Hi ha un pronunciament de la sentència molt rellevant per l’actual Parlament. El tribunal reconeix el que sempre havíem defensat i que per qualsevol ciutadà és obvi: al Parlament s’hi pot debatre de tot, i sobretot d’aquelles qüestions que són objecte del debat polític, com l’autodeterminació o la independència o la critica a la monarquia. Temes que els partits polítics porten als seus programes i pels quals han estat votats i escollits. La sentència deixa molt clar, contra el que els anomenats partits constitucionalistes diuen, que el Tribunal Constitucional no prohibeix el debat d’aquestes qüestions, sinó que en el que fa referència a la independència de Catalunya només prohibeix plantejar-la i fer-la efectiva per la via de fet, per la via unilateral, al marge dels mecanismes constitucionals. Cosa òbvia des del punt de vista de l’Estat. Recordem en aquest punt que la Resolució del Tribunal Internacional de la Haia sobre la independència de Kosovo de 2010, reconeix que la independència unilateral no és contrària al dret internacional, sempre que es faci en absència de violència i per vies democràtiques.

Sempre havia dit a tothom que volia escoltar-me que a la Mesa no havia desobeït res, que sempre havíem actuat conforme a dret i seguint criteris jurídics; això si, des del punt de vista d’un parlament democràtic en un estat de dret. Per tant, malgrat els més de 20 requeriments que vam rebre del Tribunal Constitucional, i que mai no vaig admetre ni signar, l’admissió a tràmit de les iniciatives parlamentàries dels diputats era i és l’obligació de la mesa d’un parlament, si compleixen els requisits formals. Si haguéssim fet cas d’aquells requeriments, que la mateixa sentència critica per la seva deficient formulació, i per por a inhabilitacions personals haguéssim denegat el tràmit a les propostes dels grups parlamentaris, haguéssim vulnerat drets fonamentals en una democràcia com són la llibertat d’expressió o el dret a la participació política dels diputats i dels ciutadans que aquests representen.

Malgrat que pugui semblar estrany per haver estat absolt, formularé recurs en contra de la sentència

En conclusió, la democràcia ha guanyat una part d’aquest judici, però no tota. Cal el reconeixement judicial del que estableix l’article 55.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, norma en vigor: el Parlament és inviolable. Per això, malgrat que pugui semblar estrany per haver estat absolt, formularé recurs en contra de la sentència perquè no estima aquesta causa de nul·litat radical, perquè la inviolabilitat protegeix els parlaments d’ingerències  judicials en la seva autonomia de funcionament. Aquesta no és una causa individual, sinó una causa col·lectiva en defensa de la democràcia i del poble de Catalunya que el seu Parlament representa.

Eusebi CAMPDEPARÓS
Advocat – Ha estat Secretari Primer de la Mesa del Parlament de Catalunya i Secretari per a l’Administració de Justícia de la Generalitat

PUBLICITAT








REDACCIÓ21 Novembre, 2022
aragones-i-illa-1.jpg

El líder del PSC, Salvador Illa, ha tornat a “allargar la mà” al Govern per aprovar els pressupostos de 2023, abans que els socialistes tornin a reunir-se amb l’executiu català aquest mateix dimecres, per a quan ha reclamat tenir ja tota la documentació sobre el projecte pressupostari.

Així ho ha assegurat Illa durant la clausura de la jornada “Desxifrant la doble transició (ecològica i digital): Smart cities, pensar globalment, actuar localment?”, que ha organitzat la Fundació d’Estudis Progressistes Europeus i la Fundació Rafael Campalans, el laboratori d’idees del PSC.

Acompanyat de Pau Solanilla, director de la Fundació Rafael Campalans i Comissionat de Promoció de Barcelona, i de Maria João Rodrigues, presidenta de la Fundació per a Estudis Progressistes Europeus (FEPS), Illa ha arrencat rememorant la figura de l’exministre socialista Ernest Lluch, assassinat per ETA fa 22 anys.

El líder del PSC ha recordat que Lluch “va promoure el diàleg en un moment molt difícil per a Espanya” i, per això, el seu llegat segueix inspirant l’acció política del PSC, com “posar en pràctica el diàleg després d’uns anys molt complicats a Catalunya i molt durs en què una part de la societat ha intentat imposar una secessió”.

Un exercici del diàleg que també ha reivindicat per als pressupostos catalans, després que el Govern “hagi col·lapsat i s’hagi trencat, i sigui el govern amb els suports més febles de la història de l’autogovern de Catalunya”.

“Estem intentant ajudar a què les conseqüències d’això no perjudiquin la societat catalana privant-la d’un pressupost. Per això, estem allargant la mà per dialogar sobre pressupostos. Hem rebut la notícia que tindrem una nova reunió aquest dimecres per parlar de pressupostos. Esperem disposar de tota la documentació precisa per poder organitzar-la”, ha avisat.

PUBLICITAT





REDACCIÓ3 Novembre, 2022
3779446-1280x853.jpg

L’atur a Catalunya durant l’octubre ha baixat un 1,8%, la caiguda més gran mai registrada en aquest mes. Aquestes dades trenquen la dinàmica negativa dels darrers tres mesos, en els quals la taxa d’atur va augmentar lleugerament. En xifres totals, 6.322 persones han trobat feina, de manera que el nombre d’aturats se situa en 347.996, la dada més baixa en aquest mes des del 2007. En comparació amb l’octubre de l’any passat, el total de desocupats ha caigut en 29.964 persones (-7,9%). Es tracta del tercer mes d’octubre en què l’atur disminueix des de l’any 2007 i el del 2021.

D’altra banda, les afiliacions han pujat per segon mes en 4.031 persones (+0,11%), segons les dades del Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social. Si es compara amb l’any anterior, hi havia 117.654 empleats més (+3,36%). A l’octubre, el total d’empleats afiliats a la Seguretat Social era de més de 3.617.000 milions a Catalunya, la xifra més elevada en aquest mes de la sèrie històrica, disponible des del 2004.

El nombre de treballadors que cotitzen a la Seguretat Social ha crescut també al conjunt de l’Estat amb 103.499 afiliacions més que al setembre (+0,51%) i 593.196 més que els registres de l’any passat (+3,01%). D’aquesta manera, s’acumulen 18 mesos consecutius d’augment d’ocupació.

PUBLICITAT




REDACCIÓ26 Octubre, 2022
illa_aragones.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, es reunirà aquest divendres, dia 28, amb el líder de l’oposició i primer secretari del PSC, Salvador Illa, després de rebre fa dies a dirigents de JxCat, Comuns i la CUP per sondejar els suports als pressupostos i explicar els canvis en l’Executiu català.

Així ho ha desvetllat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha explicat que en les últimes setmanes el president català es va veure amb representants de JxCat i la CUP, reunions que no havien transcendit, a diferència de la trobada amb Jéssica Albiach, que sí es va fer públic malgrat el caràcter privat d’aquestes trobades.

En un context en què Aragonès explora els possibles suports als pressupostos de 2023, amb la incertesa de si aconseguirà tenir-los després de la sortida de JxCat de l’Executiu de coalició i la fràgil minoria parlamentària d’ERC (33 diputats), el president ha mantingut reunions en els últims dies amb diversos partits.

Aquesta ronda de reunions privades culminarà aquest divendres 28 amb el líder del PSC, Salvador Illa

Aragonès es va veure en primer lloc amb Dolors Sabater i Eulàlia Reguant (CUP) el diumenge 9 d’octubre al matí, quan amb prou feines havien passat dos dies des de la ruptura del Govern de coalició, una reunió que no s’ha conegut fins avui.

El divendres 14 d’octubre, al migdia, va rebre en el Palau de la Generalitat a la líder parlamentària dels comuns, Jéssica Albiach, una trobada que sí va transcendir davant els mitjans; i el divendres 19 d’octubre a la tarda es va reunir amb el secretari general de JxCat, Jordi Turull, i el líder parlamentari d’aquest partit, Albert Batet.

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Octubre, 2022
tursime-1280x853.jpg

L’Agència Catalana de Turisme i el Catalunya Convention Bureau organitzen aquest dimarts el Meet Catalunya, una trobada en la qual empreses, associacions i administracions del país ofereixen els seus atractius per atreure el turisme de congressos internacionals.

La jornada consta de dues parts. La primera se celebra al Centre de Convencions de PortAventura i consisteix en trobades de quinze minuts entre agents locals i empreses i touroperadors de catorze països europeus, per tal que es coneguin i facin un primer contacte.

A la tarda, els clients es dividiran en grups i visitaran vuit punts de Catalunya on coneixeran sobre el terreny l’oferta del país en aquest sector.

PUBLICITAT









REDACCIÓ1 Octubre, 2022
estalvi-energetic.jpg

El Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme i la Confederació Espanyola de Comerç (CEC) estimen que tan sols un 10% dels comerços han pogut adaptar-se al decret d’estalvi energètic que obliga a comptar amb un sistema que mantingui les portes tancades per conservar la temperatura interior, entre altres mesures.

Les organitzacions asseguren que el baix compliment s’explica per “l’absència d’un termini realista i raonable per emprendre aquestes modificacions”, que necessiten entre 100.000 i 120.000 establiments. “En certs casos exigeix un replantejament complet del local, va més enllà d’instal·lar una porta”, insisteixen.

Així mateix, apunten que el tràmit parlamentari pot introduiran canvis en el decret i per tant “seria raonable esperar que s’aprovi la llei definitiva perquè el sector sàpiga amb certesa quines obligacions han de complir”.

Les associacions de comerciants lamenten que no s’ha concretat pràcticament cap, ni quantitats ni terminis de pagament de la línia d’ajudes per 100 milions d’euros a les comunitats autònomes perquè puguin finançar actuacions als locals comercials.

Per tot això, des del sector del comerç demanen una “moratòria raonable” que doni temps a planificar i als governs autonòmics a pagar els ajuts.

PUBLICITAT










REDACCIÓ1 Octubre, 2022
urnes.jpg

Als cinc anys del referèndum il·legal de l’1-O, la trentena de càrrecs processats per organitzar-lo, entre ells dos diputats d’ERC i una consellera, esperen les acusacions de Fiscalia i Advocacia de l’Estat confiant a sortejar el delicte de malversació, penat amb presó, i amb la mirada posada en la taula de diàleg.

Els organitzadors de l’1-O no són els únics pendents de judici. Tampoc s’ha assegut encara en la banqueta cap responsable dels excessos en les càrregues per impedir el referèndum: a Barcelona, on s’instrueix la principal causa, els policies nacionals investigats superen els 40, sense que la instrucció hagi aclarit qui va planificar i va ordenar l’ús de la força contra els votants.

I mentre la taula de diàleg aborda com desjudicialitzar la política catalana -el que podria obrir la porta a una reforma del delicte de sedició o a mitigar l’ofensiva penal contra els processaments per l’1-O-, segueix sense tancar-se el front judicial per les condemnes als líders del procés, amb la decisió del Suprem de revisar els indults que els va concedir el govern central.

Els organitzadors de l’1-O, pendents de Fiscalia
Les dues causes obertes pels preparatius del referèndum estan a l’espera dels propers moviments de la Fiscalia, que en qüestió de setmanes podria presentar el seu escrit d’acusació contra els diputats d’ERC Josep Maria Jové -membre de la cúpula del partit i que ha participat en la taula de diàleg amb el Govern- i Lluís Salvadó, així com la consellera de Cultura, la republicana Natàlia Garriga.

L’escrit del ministeri públic, al costat del de l’Advocacia de l’Estat, serà clau per conèixer l’abast de les penes al fet que s’exposen Jové i Salvadó, excargos d’Economia a els qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) situa al capdavant de la planificació del referèndum il·legal, la qual cosa segons la instructora encaixaria en els delictes de malversació, desobediència, prevaricació i revelació de secrets.

Una vegada concreti les penes per als aforats, el ministeri públic plantejarà la seva acusació contra els gairebé 30 càrrecs del Govern de Carles Puigdemont i empresaris processats per la logística de l’1-O, en la causa dirigida pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que va motivar els registres del 20S a la seu de la Conselleria d’Economia i que va nodrir al Suprem de proves contra els líders del procés.

Sobre els processaments d’ambdues causes sobrevola l’amenaça del delicte de malversació, castigat amb fins a deu anys de presó i que dispararia les penes per als encausats, els qui confien que els seus processos es resolguin amb condemnes d’inhabilitació per desobediència i prevaricació que els lliurin de la presó.

La Fiscalia ja es va obrir a suavitzar la responsabilitat penal de Natàlia Garriga, quan el passat mes de desembre va demanar al TSJC que la investigués solament per desobediència, malgrat que abans de ser aforada havia estat processada també per malversació en la causa que investiga el jutjat d’instrucció número 13.

Indultats i exiliats 
Any i mig després dels indults del govern espanyol als líders del procés, que van sortir de presó al juny de 2021, el Suprem va revifar el passat mes d’abril un capítol judicial que es donava per resolt en acceptar revisar la concessió de la mesura de gràcia, en un canvi de criteri propiciat per la majoria conservadora de la sala.

En paral·lel, en l’últim any i mig s’han lliurat davant el Suprem dos de les polítiques independentistes processades per l’1-O: l’exconsellera d’Agricultura Meritxell Serret, que serà jutjada per desobediència en el TSJC, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, acusada també d’aquest delicte i que no és descartable que acabi absolta com la seva excompanya de files Mireia Boya, a qui s’imputaven els mateixos fets.

Mentre l’horitzó judicial es buida per als acusats de delictes menors, el retorn a Espanya s’intueix més complicat en el cas dels tres líders independentistes processats per rebel·lió -l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí-, als quals se suma l’exconseller de Lluís Puig, imputat per desobediència i malversació.

La reforma del delicte de sedició, que el govern de l’Estat va prometre abordar però segueix aparcada des del 2020, podria suposar una sortida per als escapolits de la justícia, encara que les possibilitats d’un acord entre els partits del Congrés que permeti treure-la endavant són, de moment, limitades.

El futur dels exiliats està així mateix en mans del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha de decidir sobre l’abast de les euro-ordres arran de la qüestió prejudicial que va plantejar el jutge del Suprem Pablo Llarena: l’Advocat General de la UE ja va mantenir el

La sindicatura electoral, hi haurà judici?
Els qui tampoc poden passar pàgina són els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, un dels puntals del referèndum que el Constitucional va desarborar en qüestió de dies, després d’imposar-los una multa coercitiva de 12.300 euros diaris.

A l’abril de l’any passat una jutge penal els va absoldre dels delictes de desobediència i usurpació de funcions que estaven acusats, però el ministeri públic no va afluixar i va recórrer davant l’Audiència de Barcelona, que fa dos mesos va ordenar repetir el judici.

Dos dels exmembres de la Sindicatura són ara aforats -la consellera de Feminismes, Tània Verge, i el diputat de JxCat al Congrés Josep Pagès-, amb la qual cosa el cas podria acabar en el TSJC o el Suprem.

Les càrregues policials
Cinc anys d’instrucció sobre les càrregues contra els votants de l’1-O, que van deixar centenars de ferits segons la Generalitat, s’han saldat amb més de 60 imputacions en la causa que dirigeix el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, qui centralitza la investigació sobre la intervenció de la Policia Nacional per impedir el referèndum en una quinzena de col·legis.

En aquesta macro-causa, la més gran oberta a Catalunya per les càrregues, el jutge està pendent de les últimes diligències abans d’enviar a la banqueta als més de 40 policies nacionals imputats, alguns dels quals ho són doblement atès que van actuar en més d’un col·legi.

Al costat d’ells s’asseurà l’activista i excandidat de Junts al Senat Roger Español, qui l’1-O va perdre un ull pel tret d’una pilota de goma de la Policia Nacional i també està processat per un delicte d’atemptat a l’autoritat per llançar una tanca contra els agents quan es replegaven.

Malgrat l’exhaustiva investigació, els intents de les acusacions populars per tractar d’identificar als responsables polítics de les càrregues han topat amb el silenci dels agents investigats i la negativa del jutge a imputar comandaments de la Policia Nacional, mes enllà dels inspectors responsables de cada unitat.

PUBLICITAT










REDACCIÓ1 Octubre, 2022
sergi-albarran-1.jpg

Han passat cinc anys de l’1 d’octubre del 2017. Es va celebrar un referèndum que l’estat va considerar il·legal. 

El moviment independentista va sortir al carrer i va demanar als partits catalans que creuen en l’autodeterminació que actuïn en conseqüència. Sergi Albarran va ser un dels tarragonins que va ser apallissat per la policia espanyola que havia rebut ordres d’aturar la votació. El republicà va presentar una querella pels danys que va patir. Els danys psicològics estan ben presents cinc anys després. Sergi Albarran es considera una víctima de la repressió de l’estat. Entén que els polítics haurien de deixar de banda els personalismes i ser més directes – i honestos – amb el poble.01

 

 

Quins records desa de l’1 d’octubre?
Molts bons. Recordo la força de tota la gent que va participar d’una forma o altra aquells dies, les nits sense dormir amb l’ai al cor, la manifestació de rebuig en silenci absolut del dia 3 i per sobre de tot, recordo un poble sencer, aixecat i plantant cara. També en guardo algun de dolent: la impunitat, la injustícia, la repressió. Però els bons records superen els dolents.

Vostè va resultar ferit per la policia espanyola… com es troba? Encara té seqüeles?
Bé, de fet no vaig tindre massa temps per queixar-me, al cap de dues hores de la ferida tornava a un col·legi electoral. La ferida es va tancar, i em va quedar la cicatriu que em recorda diàriament el que va passar.

Va presentar denúncia, com està el procediment?
Vam interposar denúncies pel cop al cap que vaig rebre i la segona agressió quan em portaven cap a l’ambulància, tot i que la primera és la més greu. No hem pogut identificar el policia que em va agredir. Cal recordar que tenen prohibit picar per sobre de la cintura, i a mi em va picar directa al cap. Vam poder identificar l’agent de la segona agressió i estem com estàvem: a l’espera per admissió de prova i senyalament de judici. Per sort, compto amb el suport del Ramon Setó del col·lectiu Drets, estic en bones mans, però tinc assumit que no tindrà massa recorregut.

Arribarem a la independència quan alguns es deixin de personalismes, d’embolcallar-se amb la bandera. Ens cal realisme i pragmatisme i que algú ens digui com i quan. Estic segur que allà estarem, que el poble respondrà

En quin moment es troba el procés independentista?
Doncs en la meva opinió, crec que estem en un moment en què cal assumir que tenim el dret d’escollir el camí cap a la independència, que cadascú pot escollir entre la desobediència, la lluita de carrer, la negociació o totes a la vegada. Totes les vies són bones si tenim clar i prioritzem que l’objectiu és el mateix.

La divisió entre partits independentistes ajuda?
No ajuda, evidentment que no. La divisió mai és bona, però hem de respectar que cada partit enfoqui el procés de la forma que cregui convenient, però seria convenient per a tots que ens deixem d’electoralismes i féssim propostes viables i assumibles.

Ens vam equivocar celebrant el referèndum?
Preguntar al poble mai és equivocar-se. No hem de tenir por mai al resultat d’un referèndum. Crec que els catalans no el vam tenir quan el vam fer, i crec que un estat, que es diu democràtic,no pot tenir mai por a preguntar. El que els ha de fer por és la resposta, i assumir-la.

Ara, amb anys de distància, què creu que va fallar?
Opino que vam creure que Espanya és un estat democràtic de dret, i ho vam creure nosaltres i la resta d’estats europeus. Qui es podia imaginar que respondria així? Enviant a policies a apallissar ciutadans…

Ha volgut la pena l’esforç personal?
Evidentment, ho vaig fer i ho continuaré fent, perquè considero que és just. Crec que és el millor pel futur dels meus fills. No em genera cap esforç, al contrari, cada dia tinc més motius per continuar lluitant per la independència.

Creu que assolirem la independència? Quan?
Sí, crec que quan puguem preguntar de forma acordada i tindrem el reconeixement internacional. Bé, ho serem si el poble vol que així sigui.

Què cal per tornar a engegar el procés?
Que alguns es deixin de personalismes, d’embolcallar-se amb la bandera. Ens cal realisme i pragmatisme i que algú ens digui com i quan. Estic segur que allà estarem, que el poble respondrà.

 

PUBLICITAT



REDACCIÓ29 Setembre, 2022
renfe2-1280x960.jpg

El PSC proposa reclamar al Govern de Pedro Sánchez el traspàs de Rodalies de Catalunya a la Generalitat i defensa que el Ministeri de Transports i la vicepresidència del Govern arribin a un acord per dur-ho a terme abans que acabi l’any.

Així es desprèn d’una de les propostes de resolució presentades pel PSC al debat de política general al Parlament, registrades aquest dimecres i que es votaran aquest divendres.

El traspàs de Rodalies és una de les reivindicacions històriques del moviment independentista i el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, l’ha reclamat en nombroses ocasions en la present legislatura.

El text dels socialistes catalans insta el govern espanyol a pactar amb el Govern “el model de traspàs de recursos econòmics necessaris per a l’adequada gestió dels serveis ferroviaris que siguin competència de la Generalitat”, així com “la titularitat de les infraestructures”.

El traspàs dels recursos econòmics haurà de complementar-se, segons el PSC, amb “una revisió del pla de Rodalies 2020-2030” que “garanteixi la coherència en els projectes de millora”.

A més, el PSC també insta el Govern a pactar amb Renfe “les actuacions necessàries per adquirir i millorar els trens i tallers” mentre la Generalitat no tingui els d’un altre operador.

Els socialistes catalans han presentat, a més, una proposta de resolució en la qual demanen al Govern que “continuï parlant amb el govern” espanyol per “transformar l’aeroport de Barcelona-El Prat en un veritable ‘hub’ intercontinental”, així com redactar el projecte del quart cinturó de Terrassa i Sabadell (Vallès Occidental).

Més enllà de les infraestructures, el PSC emplaça el Govern a “obrir un diàleg amb els grups parlamentaris” per arribar a un “acord ampli i transversal” per als Pressupostos de la Generalitat del 2023. I insisteixen a demanar-li al Govern que “obri un espai de diàleg entre les formacions polítiques de Catalunya”.

PUBLICITAT











REDACCIÓ12 Setembre, 2022

Fundació “la Caixa” destinarà 10,5 milions d’euros a ajuts per a iniciatives socials de Catalunya. Això representa un augment del 42% respecte al pressupost de l’any anterior. Els diners serviran perquè diferents entitats sense ànim de lucre puguin finançar els seus projectes socials, en un context marcat per la vulnerabilitat i la inflació.

Del 4 al 27 d’octubre, les entitats socials tarragonines poden presentar els seus projectes per aquesta nova convocatòria. L’any passat, el Programa d’Ajuts a Projectes d’Iniciatives Socials va invertir a Tarragona un total de 376.250 euros repartits en 16 projectes que van beneficiar 2.637 persones.

Entre els anys 1999 i 2021, el programa ha impulsat 4.370 projectes a Catalunya, a través dels quals s’ha atès 888.672 persones, amb una aportació acumulada de 94,17 milions d’euros.

PUBLICITAT