28. Març 2024

Arxius de catalunya | Pàgina 2 de 87 | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Abril, 2023
Temporal-Ebre.jpg

El Servei Meteorològic de Catalunya i el Servei Meteorològic Nacional d’Andorra han signat un acord de col·laboració en virtut del qual els dos organismes intercanviaran dades i informació meteorològica i climàtica. La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, ha presidit la signatura aquest dijous al Palau Pedralbes de Barcelona, en el marc d’un acte que també ha servit per celebrar el Dia Meteorològic Mundial. L’acord estableix línies d’actuació al voltant de l’observació, predicció i vigilància meteorològica, de la climatologia i del canvi climàtic. En concret es col·laborarà en el seguiment de les situacions meteorològiques que tenen un gran impacte en la seguretat de les persones i en el territori.

En l’àmbit de la climatologia, i segons informa el Departament d’Acció Climàtica, les tasques conjuntes permetran seguir avançant en el desenvolupament de serveis climàtics i en l’estudi del canvi climàtic.

Un dels principals punts de l’acord és l’intercanvi de dades meteorològiques i climàtiques de les estacions manuals i de les estacions automàtiques, que permetrà completar la informació de les xarxes pròpies i que es complementarà amb dades procedents d’altres sistemes d’observació i de teledetecció.

PUBLICITAT












REDACCIÓ27 Març, 2023

Més de 900 professionals, 150 d’ells presencials, es van reunir aquest divendres en la jornada d’actualització del Codi Infart, un protocol d’actuació urgent que redueix significativament el temps que passa des de la sospita d’un infart fins que es comença el tractament. Aquesta jornada va comptar amb la presència de l’Hospital Joan XXIII i del SEM, que van ser protagonistes de gairebé 600 casos atesos a Catalunya l’any passat. Els sanitaris recorden que, en cas de patir dolor al pit o una sensació persistent de constricció, és necessari trucar immediatament al 112. Els Codis Infart demostren que la resposta és més ràpida quan és el SEM qui el posa en marxa.

L’any passat es van atendre a Catalunya 4.206 Codis Infart, dels quals el 36,52% van ser atesos pel SEM al domicili o a la via pública. 580 d’aquests (13,7%) van ser derivats a l’Hospital Joan XXIII, amb pacients d’una edat mitjana de 64 anys, dels quals el 72% eren homes. A més, més del 97% dels pacients atesos a aquest hospital van mostrar un alt grau de satisfacció.

Els Codis Infart demostren que la resposta és més ràpida quan és el SEM qui el posa en marxa

El Codi IAM, que es va posar en marxa el 2005, va permetre l’elaboració d’estratègies per millorar l’atenció als pacients amb infart agut de miocardi.

El 2009, el Departament de Salut, el Sistema d’Emergències Mèdiques i la Societat Catalana de Cardiologia van implantar el Codi IAM a tot Catalunya amb un procediment d’actuació per reduir els temps d’atenció sanitària, incrementar els tractaments de reperfusió i disminuir la mortalitat i les seqüeles dels pacients.

PUBLICITAT












REDACCIÓ23 Febrer, 2023
ucrainesos-1.jpg

Un total de 3.056 ucraïnesos estan donats d’alta a la Seguretat Social a Catalunya -2.047 a Barcelona, 439 a Girona, 205 a Lleida i 365 a Tarragona-, segons dades ofertes per la Delegació del Govern a Catalunya aquest dijous.

Segons va manifestar ahir el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, durant la presentació del balanç “Ucraïna: un any d’acollida”, han arribat a Espanya desplaçades per la invasió russa 168.000 persones, fet que “ha suposat un repte enorme per al nostre sistema d’acolliment, exigint un gran esforç de coordinació entre administracions”.

Escrivà va destacar que “Espanya ha estat el cinquè país de la Unió Europea que més desplaçats procedents d’Ucraïna ha rebut l’últim any” i que “la resposta ha estat exemplar, a causa de la gran agilitat i capacitat d’adaptació als diferents moments de la crisi”.

De les 168.000 persones desplaçades, “135.000 han estat ateses als Centres de Recepció, Acollida i Derivació (CREADE) que el Ministeri d’Inclusió va obrir a l’inici de la crisi ucraïnesa”.

Barcelona continua tenint un CREADE actiu al recinte de la Fira.

PUBLICITAT










REDACCIÓ9 Febrer, 2023
turquiaw.jpg

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anunciat aquest divendres que el Govern dedicarà 2 milions d’euros a l’ajuda humanitària dels afectats per terratrèmol a Turquia, Síria i Kurdistan.

El president ha anunciat aquestes ajudes en una visita a la Catalunya del Nord, en què ha detallat que repartiran els diners en aportacions a organitzacions internacionals, una línia de subvencions per a ONG i una última via destinada a la mobilització del personal de la Generalitat al territori afectat.

Així s’ha acordat després de recollir les necessitats a la zona en el Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència, que està liderat pel Departament d’Acció Exterior.

PUBLICITAT








REDACCIÓ8 Febrer, 2023
creuers.jpg

Diverses entitats ecologistes i socials de Catalunya s’han unit per a lluitar contra el turisme de creuers. Sota el paraigua de Stop Creuers, el seu objectiu és pressionar les administracions per a eliminar el trànsit d’aquestes embarcacions al territori català, informant la ciutadania dels problemes que comporta aquesta activitat. En la seva carta de presentació enviada als mitjans de comunicació alerten dels inconvenients dels creuers: alta contaminació i consum d’energia, i massificació turística.

El col·lectiu apunta que “des de diferents moviments socials fa temps que es defensa una agenda de reducció progressiva del trànsit de creuers als ports de Catalunya, però les greus circumstàncies actuals porten a apujar una reivindicació que ha quedat curta. La manca absoluta d’una reacció política efectiva davant la crisi energètica, l’abisme climàtic i ecològic que ja vivim, i la vergonyosa inacció dels nostres governs fan encara més urgent la necessitat de mesures ben radicals”, exposen. Del que es tracta és d’aconseguir “la desaparició total de la indústria de creuers al nostre territori”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ3 Febrer, 2023
foto_3234891.jpg

L’oposició descarrega i molt contra el president de la Generalitat per haver pactat els pressupostos amb el PSC. Pere Aragonès nega haver abandonat a l’independentisme amb el seu pacte pressupostari amb el PSC, com li acusa JxCat, partit al que ha advertit que “confondre els pressupostos amb un referèndum és intentar barrejar coses que no toquen”.

En una entrevista a TV3, Aragonès ha defensat que l’acord amb el PSC és un “punt mig raonable” entre els dos partits per poder treure endavant uns pressupostos que suposen “el creixement més gran en 17 anys”: “Una negociació no es fa per veure qui queda millor, sinó per poder tenir més recursos per als ciutadans”.

El govern vol que el desenvolupament del Camp de Tarragona passi per la reindustrialització i “no es limiti a un complex d’oci”

Un dels temes que el PSC posava com a condició per recolzar els pressupostos era desencallar el Hard Rock que s’haurà de construir a la Costa Daurada.

Sobre el mega projecte lúdic, ha recordat que ERC ja va aconseguir al seu moment que “de sis casinos es passés a un” i ha esgrimit que la intenció del Govern és que el desenvolupament del Camp de Tarragona passi per la reindustrialització i “no es limiti a un complex d’oci”.

PUBLICITAT










REDACCIÓ2 Febrer, 2023
Pere-Aragonès.jpeg

Els Homes som ostatges de les nostres paraules. I els polítics encara més. La propaganda política i el populisme són els principals responsables del divorci entre els polítics i els ciutadans. Els segons s’allunyen cada cop més dels primers, sobretot per la seva falta de rigor i credibilitat.

Avui dia, la paraula d’un polític/governant val molt poc. Les seves declaracions solen ser un grapat d’intencions circumstancials. Fan promeses i assumeixen compromisos, tot sabent que estan venent fum. La paraula d’un polític actualment val menys que una barra de pa. I el pitjor és que no es retracten ni es penedeixen.

Aquest podria ser el cas del president de la Generalitat, el republicà Pere Aragonès. El cap del govern acaba de desencallar els pressupostos gràcies a un acord amb el PSC. Curiosament, Aragonès va jurar que mai no arribaria a un acord amb els socialistes perquè representen el 155.

Remenant en la (maleïda) hemeroteca, trobem que Pere Aragonès no sempre diu la veritat. La prova és que en una entrevista al Matins de TV3, quan era candidat d’ERC, va dir “(…) no podem llençar-nos mentides pel cap (…)”. Ho deia això referint-se a un hipotètic acord pacte amb el partit de Salvador Illa. “Jo vull ser molt clar”, remarcava el president, assegurant que “no hi haurà un acord amb el PSC ni al govern ni amb un suport des de fora. El PSC és incompatible amb Esquerra Republicana”.

No hi haurà un acord amb el PSC ni al govern ni amb un suport des de fora. El PSC és incompatible amb Esquerra Republicana

Aragonès, de forma altiva, es comprometia a esforçar-se perquè el PSC no fos imprescindible. “Jo no vull dependre d’un partit que ens està amenaçant de nou amb el 155 i que no està a favor de l’autodeterminació…” i que “està a favor de la centralització dels fons europeus”. Amb l’aprovació dels pressupostos, amb el suport del PSC, les paraules de Pere Aragonès guanyen encara més descrèdit. El compromís del president de la Generalitat s’han anat esvaint segons el seu interès electoral i partidista.

El cap de l’executiu va ser contundent quan va dir que no volia dependre “d’aquest partit” – referint-se al PSC. Ara que no ha pogut complir la seva promesa potser hauria de justificar-se i com a mínim assumir que ha faltat a la veritat. Davant d’aquest exemple, potser serà difícil de creure en la “paraula del president”.

En què quedem Sr. Aragonès? PSC sí o PSC no?

VÍDEOPere Aragonès va jurar que mai no pactaria amb el PSC

PUBLICITAT










REDACCIÓ2 Febrer, 2023
pobresa3.jpg

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha reconegut  que la pobresa infantil a Catalunya és un tema “gravíssim”, amb més de 400.000 menors de 16 anys que estan en risc, a l’altura de les dades de Romania, Bulgària i Grècia.

En la seva intervenció aquest dimecres davant la Comissió d’Infància del Parlament de Catalunya, el conseller ha admès que, segons l’indicador AROPE (At Risk of Poverty and/or Exclusion, pel seu nom en anglès), la pobresa infantil de Catalunya s’eleva al 31,8%, la qual cosa suposa un de cada tres menors.

A l’hora d’assumir responsabilitats per aquesta situació, Campuzano ha apuntat al govern central i a la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i el complement per fill a càrrec, “que no reben” els possibles beneficiaris per desconeixement i les “dificultats que tenen les famílies” a l’hora d’accedir a aquesta ajuda a Catalunya.

Segons el conseller, un 60% dels menors de Catalunya serien susceptibles de rebre aquesta ajuda però no la tenen, entre d’altres raons, perquè l’IMV no està transferit a Catalunya, pel que ha demanat ajuda als diputats de la comissió.

“El fet objectiu és que no hi ha ajudes a la criança a Espanya”, contràriament al que succeeix a Itàlia i als països europeus, ha considerat.

També ha esmentat la necessitat d’un acord de país a Catalunya per lluitar contra la pobresa infantil i reforçar eines ja existents com els serveis d’intervenció socioeducativa, els d’orientació i acompanyament a les famílies, els CDIAP (centre de desenvolupament infantil i atenció precoç) i l’oci educatiu.

Ha anunciat l”acceleració’ en la construcció de les denominades Barnahus, amb tretze serveis repartits per tot Catalunya aquest mateix any 2023, per detectar abusos sexuals en la infància.

Barnahus es basa en el model islandès d’atenció als menors en cases de fusta acollidores i respectuoses, evitant que s’hagin de desplaçar pels diferents serveis que s’impliquen en l’atenció a les víctimes d’abús i reviure l’abús.

Segons ha explicat la Secretària d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Drets Socials, Núria Valls, que també ha intervingut davant la Comissió d’Infància al Parlament juntament amb el conseller, a les Barnahus es destinaran 10 milions d’euros procedents dels fons Next Generation europeus.

Uns altres 4 milions d’euros per a aquest servei provindran del propi Departament per al funcionament i l’engegada de les Barnahus, ha indicat.

En la prova pilot de Barnahus que es va engegar a Tarragona s’han multiplicat per quatre els casos d’abusos detectats, ha precisat el conseller.

Per tot això, Drets Socials dedicarà el 12% del pressupost del Departament d’aquest any a polítiques d’infància i ha elaborat un pla per millorar el sistema d’atenció a la infància i a l’adolescència de Catalunya, que es presentarà públicament demà, dijous.

En aquest pla han intervingut 950 professionals, 350 nens i 200 famílies i es preveu que tingui una durada fins a l’any 2025, amb perspectiva de gènere i no discriminació per “cap motiu”, ha assegurat Valls.

Respecte a la Renda Bàsica Universal, Carles Campuzano ha anunciat que en les properes setmanes el seu departament i el de la Presidència de la Generalitat explicaran el detall de com s’implementarà i com aquesta renda ha de servir per millorar altres prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital.

PUBLICITAT










REDACCIÓ31 Gener, 2023
mossos-uniforme3-1280x852.jpg

Els Mossos d’Esquadra estrenaran divendres el nou uniforme, segons ha avançar ‘El nacional’ i ha pogut confirmar l’ACN. El canvi afectarà les unitats de seguretat ciutadana, les que estan a peu de carrer.

L’acte de presentació del nou equipament tindrà lloc a divendres vinent a Manresa.

L’uniforme manté els colors de l’actual però en el cas del blau passa a ser fosc enlloc de cel, similar al que utilitzen altres divisions del cos com la dels antiavalots.

PUBLICITAT










REDACCIÓ22 Gener, 2023
maria-jesus-MONTEROO.jpg

La ministra d’Hisenda i Funció Pública, Maria Jesús Montero, ha assegurat que l’independentisme ha de saber que “es va acabar el procés, es van acabar aquests processos de ruptura”.

Montero ha assenyalat que “cadascú pot tenir les seves aspiracions, els seus pensaments, però es van acabar fórmules, maneres d’estar contra la Constitució o d’estar infringint l’ordre al nostre país”.

La també sotssecretària general del PSOE va emmarcar aquestes consideracions en la defensa del diàleg entaulat pel president del govern central, Pedro Sánchez, per revertir la situació a Catalunya, ja que “el principal que ha de fer un governant, sigui un alcalde, un president d’una comunitat, com més el president d’un govern, és treballar per la convivència al seu poble, a la seva comunitat, al seu país”.

Així, ha posat com a exemple la labor d’alcaldes i regidors quan es presenta un problema d’aquesta índole, que treballen per la convivència quan hi ha un problema, “que és el que ha fet el president del govern central, treballar per la convivència a Espanya”, ha subratllat.

“Però alguns prefereixen seguir instal·lats en la polarització, en l’enfrontament, en la confrontació, en la baralla perquè solament saben fer política des de la confrontació”, ha assenyalat la ministra, que anteriorment havia posat en valor el treball de la militància i les persones properes al PSOE, així com de les organitzacions que treballen en la mateixa línia, que “el que els preocupa, el que els importa és que entre tots siguem capaços de construir aquest projecte col·lectiu”, des de l’enviament de missatges a través del seu telèfon com qui rebat en una discussió a la barra d’un bar.

El principal que ha de fer un governant és treballar per la convivència al seu poble, a la seva comunitat, al seu país

María Jesús Montero ha dit que “en aquests últims dies, aquells que es manifesten a Catalunya nostàlgics de l’any 2017, on vivíem una fallida real, un risc de ruptura de la mà d’aquells que no volen viure en el projecte col·lectiu que es diu Espanya”.

Enfront d’això va situar el PSOE que, “quan estava en l’oposició i ara al govern, ha treballat per cosir, per suturar aquestes ferides, en definitiva, per construir un projecte d’Espanya integral que permeti la convivència a tots els racons”.

PUBLICITAT