Fa pocs dies, el nostre digital explicava una sèrie d’elements que rodejaven la nova contracta de la brossa que el Consell Comarcal del Tarragonès ha d’adjudicar abans de les eleccions municipals. Mostràvem dades si més no curioses o sorprenents, però que es podrien resumir en una sola percepció i aquesta seria que tractant-se d’una licitació tan important econòmicament i d’un impacte de servei als ciutadans, sens dubte el més important en l’àmbit comarcal, els representants polítics de les diferents forces presents en aquest ens o bé es fan els babaus o bé deleguen totes les responsabilitats en els tècnics.
Però vet aquí que anem coneixent més dades de difícil explicació lògica. Per exemple, que una de les dues empreses concursants, FCC – actual proveïdora del servei- hauria obtingut el 100% de la puntuació tècnica, segons l’informe de l’expert contractat pel Consell Comarcal, Jordi Molas.
Aquesta fita d’obtenir el 100% de la valoració tècnica en un concurs tant complex com el que ens ocupa és força sorprenent per inusual. Si li afegim que l’empresa de la qual és propietari Molas va ser l’única convidada pel Consell a presentar-se al concurs per escollir qui hauria de valorar les diferents ofertes a la licitació de la brossa, llavors no és d’estranyar una considerable perplexitat.
No s’entén massa bé que per valorar les ofertes de les empreses que concursaven a una licitació de més de 60 milions d’euros com és la de la brossa del Tarragonès, no es convidés, com a mínim, tres empreses diferents.
Però el que menys s’entén és que la representació de la CUP en el Consell Comarcal encara no hagi dit res de res sobre el concurs, ni les formes, ni els preparatius, ni el procediment, ni els perfils de les persones implicades, ni…, mentre que a uns centenars de metres, la seva companya, l’estudiosa i mediàtica Laia Estrada, burxa i burxa en el fons de cada borsa de brossa de la ciutat de Tarragona.
És o no és estrany? Com a mínim fa que pensa…