Arxius de Laia Estrada | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Octubre, 2020
teatre.jpg

La CUP acusa el govern de Pau Ricomà de castigar el sector cultural amb les noves mesures restrictives contra el coronavirus. Els anticapitalistes no es reveuen amb aquestes mesures, les quals fustiguen un sector ja castigat. “A més, critiquem que el govern municipal hagi tirat pel dret sense haver fet arribar prèviament aquesta decisió ni als grups municipals, reunint-nos d’urgència, ni als mateixos artistes perjudicats, que es van assabentar d’aquesta decisió a través de les xarxes socials”.

Laia Estrada

També consideren que “és incomprensible la falta de coordinació del consistori amb la Generalitat, governada pel mateix partit que a l’Ajuntament”. Segons “ens ha comunicat avui el govern municipal, no tenien constància que avui es farien públiques noves mesures restrictives aplicades per la Generalitat. Unes mesures que, un cop s’han anunciat, demostren que el govern de l’Ajuntament de Tarragona s’ha precipitat pel que fa a les restriccions en matèria de cultura i demanem que rectifiquin”.

La CUP entén que el grau d’incidència que pot tenir una administració local en quant a mesures per frenar la pandèmia és limitat. Amb tot, “si l’Ajuntament decideix anticipar-se, això s’hauria de fer intervenint en tots els àmbits en els que es tenen competències, cosa que no ha passat”. Els cupaires critiquen que les mesures afectin sobretot al sector cultural i, en canvi, enlloc de rebaixar l’aforament al transport públic, es limiti injustament l’accés a majors de 65 anys, o no es faci res per evitar aglomeracions a les portes d’equipaments públics, com són les escoles i instituts.

Finalment, els antisistema emplacem el govern d’ERC i ECP a fer un front comú des de tota la corporació municipal per reclamar a la Generalitat més recursos en Sanitat, especialment a l’Atenció Primària, i en Educació per tal de reduir d’una vegada les ràtios. “Enfortir aquests dos sectors és una eina clau per fer front a la pandèmia”, recorda la CUP.


REDACCIÓ8 Octubre, 2020
Laia-Estrada-1280x960.jpg

Laia Estrada en roda de premsa

El grup municipal de la CUP a Tarragona exigeix explicacions immediates als regidors d’En Comú Podem (ECP) – Hermán Pinedo i Carla Aguilar – per la contractació de l’empresa Domus VI. Com avançava La República Checa, l’acord ja havia creat reaccions contràries entre la gent gran. 

La regidora de la CUP, Laia Estrada, ha explicat en roda de premsa aquest dijous 8 d’octubre que el tema ja s’havia denunciat al març pel propi grup anticapitalista. 

Segons Estrada, l’operació ja estava en marxa durant l’anterior mandat entre PSC i PP. Des de llavors i sense importar el canvi de govern a la ciutat, les reunions envers aquest tema s’han fet per juntes de govern local. Per a la regidora cupaire era una forma de “blindar el seguiment que podia fer l’oposició”.  

En paraules de la portaveu anticapitalista, durant el mes de juliol es treu de l’ordre del dia aquest tema per “a millor estudi” i finalment s’aprova al setembre per silenci positiu en una junta de govern local. És a dir, que l’oposició no va saber res de l’acord en cap moment. És llavors quan la CUP demana explicacions.

Estrada entén que Esquerra Republicana aprovi aquesta privatització de la residència, però no ho fa en el cas d’En Comú Podem. No ho fa ja que “ECP té un programari on afirmen defensar la gestió pública dels serveis essencials”.

Finalment, la CUP exigeix explicacions detallades per part dels dos regidors de la formació morada  i en el cas de no “saber el que estaven firmant” volen que “pleguin”.

VÍDEOS

PUBLICITAT


REDACCIÓ6 Octubre, 2020
laia4-1280x960.jpg

Des de fa mesos una bona part del focus mediàtic sembla haver pres especial interès al voltant de l’ocupació de pisos, fins al punt que des de la caverna mediàtica s’ha parlat d“okupandèmia”, servint als interessos de l’extrema dreta espanyola.

Del que no se’n parla, però, és de la sistemàtica vulneració del dret a l’habitatge. Un dret que la sacrosanta constitució espanyola recull però que als seus acèrrims defensors sembla no importar que s’incompleixi. Només les darreres setmanes s’han produït centenars de desnonaments, molts dels quals han acabat amb dures càrregues policials.

Tampoc no s’explica que l’Estat Espanyol és a la cua en habitatge social, doncs només en té 0,9 per cada 100 habitants, una xifra molt menor dels 3,9 de mitjana europea i que és ridícula si la comparem amb els 12,5 corresponents als Països Baixos. Si la comparativa es fa en relació al percentatge respecte el total d’habitatge, el resultat també és vergonyós. A l’Estat espanyol l’habitatge públic representa el 2,5% del total del parc d’habitatges, una xifra que queda molt lluny del 30% que trobem als Països Baixos i molt per sota del 9,5% de mitjana europea.

Igualment, s’acostuma a parlar de les ocupacions de pisos obviant que el 90% dels immobles ocupats són propietat de grans tenidors, o que en el 99,8% dels casos els pisos ocupats estaven totalment deshabitats. És més, no només s’oculta aquest tipus d’informació sinó que s’exposen situacions puntuals i aïllades d’ocupacions de pisos que no estaven deshabitats, com si es tractés d’una qüestió generalitzada, promovent una campanya de por i paranoia.

A més, se situa l’ocupació de pisos com un problema que apareix per si sol quan en realitat s’ha d’entendre com la conseqüència directa de l’empobriment creixent de la població. I en temps  de crisi econòmica l’empobriment de la població augmenta, alhora que es redueixen drets socials i, per tant, malauradament, la gent es veu abocada a autogarantir-se’ls com bonament pot. Per aquest motiu es produeixen la majoria de les ocupacions. O algú pensa que la gent ocupa per gust?

Que quedi clar que tot plegat no vol dir que haguem de negar ni minimitzar els conflictes greus de convivència que han tingut lloc en alguns casos a diverses ciutats, com és el cas de Tarragona. Al contrari. Cal tenir-los ben presents perquè precisament són els veïns i les veïnes qui pateixen les conseqüències, mai els grans tenidors, de la problemàtica creixent de la vulneració del dret a l’habitatge juntament amb l’augment de pisos buits als nostres municipis. Un fet pervers doncs l’enfrontament s’acaba produint entre les mateixes classes populars, que és justament el que més interessa als voltors que mercadegen amb el dret a l’habitatge.

És per aquests motius que, tenint en compte que som a l’inici d’una nova crisi econòmica, és urgent que les administracions públiques despleguin polítiques d’habitatge reals i tangibles d’una vegada per totes. En el cas de Tarragona, no ens va sorprendre que durant el mandat anterior, el govern del PSC i el PP ignorés totes les nostres reclamacions sobre habitatge, però no ens ho esperàvem d’un govern que es fa dir d’esquerres com l’actual. De fet, recordem que durant la campanya electoral el dret a l’habitatge va ser un dels temes clau defensat per ECP, que són precisament qui se n’encarreguen a l’actualitat. Tanmateix, la realitat és que les polítiques d’habitatge brillen per la seva absència.

Cal crear una borsa pública de lloguer social i la millor manera de fer-ho és mobilitzant el gran parc de pisos buits presents a la ciutat, tant sancionant com incentivant. Per això és imprescindible disposar del cens de pisos buits a la ciutat, per saber quants en tenim, on són i de qui són, així com facilitar ajudes per a la rehabilitació de pisos desocupats que posteriorment es destinin a lloguer social. D’aquesta forma podrem sancionar els bancs i grans tenidors o fins i tot expropiar-los, si persisteixen en mantenir els seus pisos permanentment desocupats.

Laia ESTRADA
Portaveu del Grup Municipal de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ30 Setembre, 2020
laia9-1280x1707.jpg

Laia Estrada no té pèls a la llengua. Parla educadament però amb contundència. La portaveu de la CUP al ple municipal explica que esperava molt més del govern liderat pel republicà Pau Ricomà. Diu que el seu executiu és tímid a l’hora de prendre decisions agosarades. De moment, no ha vist els canvis promesos. Tot i no estar penedida per haver facilitat la investidura, creu que ha arribat l’hora de treballar a favor del canvi reclamat per la ciutadania. Estrada és molt contundent i polèmica amb relació a les okupacions. Insisteix en la necessitat de ‘quantificar’ els habitatges buits. La portaveu de la formació anticapitalista assegura que li agradaria votar a favor dels pressupostos, però perquè així sigui una realitat hauran de ser positius per a Tarragona i els seus habitants. Laia Estrada diu que està disposada a liderar una candidatura al Parlament de Catalunya sempre que aquesta sigui la voluntat de l’esquerra independentista.


Ara postvacances quines línies polítiques engegarà CUP?

Continuarem fent el mateix que abans. En aquest nou mandat vam intuir que podríem fer canvis a la ciutat. En l’anterior, la CUP va tenir un paper imprescindible per desemmascarar l’era ballesteril. Vam ser un agent clau perquè Tarragona pogués trencar amb el PSC. Teníem clar que hi havia un mandat que ens demanava dues coses: un canvi de sigles polítiques al govern municipal i òbviament un canvi de polítiques. Vam posar tot de la nostra part perquè la demanda social fos una realitat. Vam facilitar la investidura gairebé regalant-la…


Haurem d’aconseguir que no es tracti només d’un canvi de sigles sinó també de polítiques. Ara per ara no ho hem vist. Però lluitarem perquè el canvi sigui una realitat.

Us vau oferir per formar part del govern… Per què no heu entrat?
No va prosperar perquè no hi havia un interès real però el nostre objectiu també es pot aconseguir des de l’oposició. És el que vam fer en la negociació pressupostària i el que fem quan fiscalitzem el govern de Ricomà i Aguilar perquè facin les coses radicalment diferents de com s’havien fet fins ara i no ho estem veient en cap cas. ¿Y el cambio pa’cuando? Hi ha molta gent que cada dia s’ho està preguntant que s’ha fet fins ara. On està el canvi?

Se sent enganyada?
No, fins i tot perquè seria molt ingenu per part nostra pensar que els partits polítics fan allò que prometen. Ens sentim decebudes, però estem convençudes que s’ha enganyat a la població. Si fem una comparació entre el govern de Ballesteros i el de Ricomà i Aguilar entenem que les coses s’estan fent millor però si tenim en compte les promeses fetes, aleshores, hem de dir que s’estan incomplint les promeses.

Algun exemple?
La política d’habitatge és inexistent. Desconeixem quants pisos buits hi ha a la ciutat. La modificació del POUM ha paralitzat alguns dels projectes però no veiem la concreció de la nova aposta per enfocar el POUM a cohesionar la ciutat i a preservar l’Anella Verda. D’altra banda, no hem vist l’estudi de la qualitat de l’aire que tant ens preocupa; la política participativa brilla per la seva absència… No estem d’acord amb els Consells de Districte, però ho podrien haver desenvolupat. En aquesta ciutat també és important tenir en compte el contracte multimilionari de la brossa: hem d’estudiar la forma d’internalitzar-ho…

Doncs li ha anat bé no entrar al govern?
Pensem que si la CUP hagués entrat al govern, les coses serien diferents i si no fos així haguéssim sortit al cap de poc. No ens penedim d’haver facilitat la investidura. Ho tornaríem a fer perquè amb el PSC estava clar que res no canviaria. Ara, passat un any, som critiques però esperem que a poc a poc vagin introduint els canvis necessaris i promesos.

La CUP no farà res més per entrar a formar part del govern?
Al seu dia ja vam fer el que havíem de fer però de l’altra banda no hi havia gens d’interès.

Per part de qui?
Dels dos partits que conformen el govern. No entrem a valorar quin partit va dir que no volia que la CUP en formés part.

Però des de l’oposició podeu fer bona feina, oi?
Clar. Des de l’oposició podem sumar i volem sumar. Intentem mantenir una relació i una comunicació fluida. És cert que recullen les nostres propostes, el problema és que molt poques vegades acaben materialitzant-les, probablement perquè no donen l’abast…

Però veu els canvis (promesos) per alguna banda?
Tant de bo que quan fem la balanç del segon any, puguem fer una valoració positiva. Aquesta ciutat ve d’una dècada de decadència ballesteril que calia trencar. Aquesta ciutat té problemes greus, la degradació és creixent i no és culpa del govern de Ricomà.

Els socialistes creuen que sí…
A vegades sobta que el PSC faci intervencions i critiques com si no hagués estat 12 anys al capdavant del govern. Hem de posar el focus i la responsabilitat en el govern de Ballesteros i de Nadal que també va deixar alguns problemes com és el del Pàrquing Jaume I, el qual no ens oblidem. Som conscients que canviar les dinàmiques de molts ànims és molt complicat i no es pot fer tot en un dia.

Què no li agrada del que està passant a l’ajuntament?
Que no hi hagi determinació política per tirar endavant propostes que són de mínims però que representen un canvi del què hi havia abans.

Com està vivint la CUP la pandèmia?
Amb molta preocupació tant per el vessant sanitària com la socioeconòmica. Entenem que s’ha gestionat de forma negligent per part del govern espanyol que ha demostrat molt poca valentia, però també és cert que quan la Generalitat va agafar la responsabilitat de la gestió, les coses no van anar massa millor. La primera decisió que va prendre el govern català va ser donar 17 milions a Ferrovial per fer el rastreig. Hi ha hagut una manca de previsió per part dels dos governs. Esperàvem un rebrot al setembre – que ha arribat en ple estiu – i ara veiem el desastre del curs escolar. Hi ha una absoluta improvisació. Ens preocupa la crisi sanitària però tant o més la crisi econòmica que l’acompanya. La misèria és creixent a la nostra ciutat, qualsevol persona que es passeja per Tarragona n’és conscient. Si ens fixen en les dades, serveis socials ens adonem que, al Tercer Sector, s’ha triplicat la demanda d’ajudes. També hi ha molta preocupació amb les okupacions.

I com se soluciona aquest tema de la pobresa?
Repartint riquesa i tocant les grans rendes. No se soluciona repartint 96 milions d’euros al Hard Rock per poder fer de creditors d’un projecte que no necessitem. Posant recursos en els serveis bàsics essencials com és la sanitat i l’educació, però també retirant els privilegis de les grans elits econòmiques, regulant els llogues, expropiant els pisos dels grans tenidors – no estic dels particulars que han treballat tota la vida per tenir un pis. Em refereixo als bancs. Regulant el subministrament, el preu de l’energia. Si no fem res, la bretxa entre pobres i rics serà cada cop més gran. Si la crisi del 2010 va ser gran, aquesta pot ser desastrosa.

Està preocupada?
El conjunt de l’Esquerra Independentista Anticapitalista està preocupat perquè a Catalunya no estem veient cap voluntat de tocar en aquests privilegis i el govern espanyol tampoc.

Està d’acord amb la Renda Mínima Vital?
No és la solució que més ens agrada… Seria més interessant que tothom tingués treball. La gent tampoc vol viure de subsidis, s’estima més l’estabilitat i els subministraments garantits. Hi ha gent que no té habitatge quan realment es tracta d’un dret constitucional…

Està d’acord amb les okupacions?
Les okupacions no són un problema en si mateix, però un símptoma. És a dir, la gent okupa perquè no té on viure i quan hi ha un munt de pisos buits.

Però perquè estan buit els poden okupar?
Els habitatges buits són de grans propietaris.

Hi ha uns que no…
No és la majoria. Estem parlant dels fons voltors.

Insisteixo: està d’acord amb les okupacions?
Estem d’acord en garantir el dret a l’habitatge. La llei ja preveu poder expropiar pisos permanentment buits a banda de sancionar els seus propietaris.

No m’ha contestat…
Estic d’acord que la gent tingui un habitatge.

Encara que sigui okupat?
No estem parlant d’okupar cases de particulars. Hi ha molta confusió deliberada al respecte.

Esclareixi’m…
Jo expropiaria els pisos dels grans tenidors i de fons voltors. S’està vulnerant el dret constitucional a l’habitatge.

Com va viure el desnonament massiu al Serrallo?
Amb molta preocupació. Cal crear un banc públic de lloguer social. El que hauríem de fer amb urgència és censar els pisos permanentment desocupats perquè és un dels acords d’investidura.

I per què no s’ha fet?
Simplement perquè no interessa. No és normal que cada cop hi hagi més gent sense habitatge mentre que el nombre de pisos buits no para de créixer.

S’ha improvisat molt amb la pandèmia de la Covid-19?
Pensem que l’equip de govern a Tarragona ha estat més restrictiu del que se’l podia exigir i s’ha de reconèixer que hi havia voluntat de frenar el coronavirus. Malgrat tot crec que hauríem d’haver estat més previsors amb el curs escolar. Però ara no és el moment de criticar, però sí de sumar.

Vostè s’ha fet la prova de la Covid-19?
Sí, fa tres setmanes, però vaig donar negatiu.

Han començat els col·legis… S’ha de tancar les escoles en el cas dels brots?
Hauríem de prevenir, prevenir i prevenir. I per això cal fer proves massives. Hem de pensar que la canalla ha d’estar escolaritzada i s’ha de tenir en compte les conciliacions familiars. Tancar les escoles serà un problema gros.

Com veu Tarragona? Està més neta, més viva… Anem en la bona direcció?
Veiem poques decisions concretes i valentes que siguin realment diferents del que hi havia fins ara. Hi ha passes massa tímides.

I com està Tarragona en l’àmbit de la seguretat?
Aquest és un tema de percepció.

Quina és la seva?
M’estimo més a parlar de quelcom que sigui objectivable com potser els delictes. Penso que hi ha zones de la ciutat on s’ha registrat un increment de l’activitat delictiva i de la violència. Es parla molt de la Part Alta i del Serrallo, però als barris de Ponent també hi ha queixes. Recordem que la inseguretat va associada a l’exclusió social.

És just atribuir l’increment de la inseguretat a la presència dels menors no acompanyats?
No. És un estigma. No oblidem que hi ha joves que si li donessin una oportunitat i no haguessin de patir aquest racisme estructural serien diferents. Des d’administració no s’està actuant sobretot per tranquil·litzar els veïns i veïnes que estan patint una situació realment insostenible. Tampoc s’està fent massa cosa pels joves que necessiten acompanyament a nivell de salut, educació i laboral.

Quan estàvem confinats, els treballadors de la neteja s’aplicaven a desinfectar els carrers…
Tarragona té un greu problema de neteja que s’arrossega des de fa anys. La gent nota que la ciutat està bruta encara que ens vulguin fer creure tot el contrari. Amb el que ens costa el contracte de la brossa – més de 20 milions anuals – podríem menjar a terra. És obvi que no atribuïm responsabilitats als treballadors però a l’empresa i al fet que no es fiscalitza el compliment de la contracta. Això s’ha d’acabar.

Com s’ha de fer?
Internalitzant la prestació de servei. Recordem que aquesta empresa no només ha donat problemes a Tarragona sinó a moltes altres ciutats.

De cara als pressupostos 2021 la CUP votarà a favor?
Depèn si es pot negociar o no i si són positius per a la ciutat. Ens encantaria poder aprovar els comptes municipals i no fer com en els anteriors que vam votar amb un “sí crític” perquè no es va poder negociar.

Quan espera que hi hagi eleccions a Catalunya?
La veritat és que no li sé dir.

Com veu el panorama polític català?
Molt complicat. Hi ha molt desencís que és perfectament comprensible i justificable després del que ‘no’ ha passat després del referèndum. Espero un nou cicle polític que torni a caracteritzar-se per ser constructiu i capaç de tornar a mobilitzar la ciutadania i a materialitzar una ruptura amb l’estat espanyol. Els temes socials i econòmics que afecten les elits no es toquen ni a Catalunya ni a Espanya on hi ha un govern d’esquerres. Per tant, el projecte independentista és més vigent que mai. El nou cicle polític ha de ser un revulsiu del canvi i la CUP ha de ser el motor d’aquest canvi.

Darrerament es parla del seu nom com a possible cap de llista de la CUP al Parlament de Catalunya…
Estic disponible per fer la tasca que col·lectivament se m’encomani. Abans de càrrec electe sóc militant de l’esquerra independentista, però ara mateix tot això en una fase super embrionària.

Però està disposada?
Sí, estic a la disposició d’allò que considerin que puc fer. Si em proposen ho estudiarem.

Carles Castillo va abandonar el PSC i s’està reunint amb diferents formacions polítiques. Ell encaixaria en el projecte de la CUP?
Si vol assistir a una assemblea que vingui. No tanquem la porta a ningú.

El nom de Ballesteros torna a sonar com a possible alcaldable del PSC en 2023… Com està el cas Inipro?
Pendent de judici. Estem a l’espera que el jutge programi la data per la vista oral.

L’Ajuntament finalment es personarà com a acusació…
És una bona notícia però és cert que aquest govern pren decisions de forma tímida. Seria positiu que també es personés en el cas del pàrquing Jaume I impedint que s’arxivi o que es personés en el cas de Budellera.

Va prometre aixecar les catifes. Ja estan totes aixecades?
Continuem investigant i fiscalitzant. Hi ha un tema pendent que són els Jocs del Mediterrani. On està l’auditoria promesa? Els jocs van ser un insult a la intel·ligència dels tarragonins i un malbaratament de recursos. Tenim un palau d’esports que no se sap ben bé quina utilitat tindrà. Es va gastar una milionada que estaria millor invertida en l’Hospital Joan XXIII, per exemple.

Què s’ha de fer amb el Palau d’Esports?
És obvi que s’hauria d’obrir-lo i posar-lo a la disposició de les entitats esportives per evitar que es converteix en una runa més del patrimoni tarragoní.

La CUP s’ha aburgesat?
Hauríem de saber perquè se’ns acusa d’això. La CUP continua estant a primera línia en les poques mobilitzacions existents (a causa de la Covid i del desencís polític). Estem en contacte amb les lluites per l’educació pública; participem en les protestes sobiranistes i malauradament el conjunt dels militants de l’esquerra independentista continua acumulant causes repressives a conseqüència d’aquesta participació. Seria un problema que la CUP abandonés el carrer i deixés de fiscalitzar l’acció del govern i d’estar al costat de la ciutadania. El dia que això no sigui així deixarem de ser un projecte útil.

 


REDACCIÓ21 Setembre, 2020
laia2-1280x722.jpg

Laia Estrada, regidora de la CUP

La CUP aposta per una cultura segura i pretén que es potencií els artistes tarragonins i que doni visibilitat a la Cultura km0. Tot això coordinat entre els diferents departaments municipals que tenen la responsabilitat d’organitzar o promocionar activitats culturals i artístiques.

Els antisistema lloen que en els darrers mesos s’hagin incorporat o recuperat moltes localitzacions que no formen part de l’habitual circuit cultural i desitgen “que no quedi en un fet puntual, sinó que passin a incorporar-se a la quotidianitat cultural tarragonina, juntament amb d’altres que només es fan servir a les festes de barri”. En aquest sentit, la regidora Laia Estrada ha manifestat que la cultura i l’art són un dels principals elements de revalorització d’un municipi i de cohesió “de la nostra rica i plural societat, motiu pel qual no podem reduir la programació d’actes al centre de la ciutat, que és el que passa, en general, des de fa massa anys”.

Les cupaires també han volgut posar en valor la tasca de programació cultural que es duu a terme des de diferents àrees municipals, com ara Joventut o el Palau de Congressos, que enriqueix notablement la diversitat de l’oferta que tenim a la ciutat. Per aquest motiu la CUP considera que cal garantir la coordinació entre l’àrea de Cultura i la resta d’àrees del consistori, organismes autònoms i entitats externes que programen activitats artístiques i culturals, a fi d’optimitzar els recursos i oferir una oferta el màxim de rica i diversa, que arribi a tots els públics.

A finalitzar, entre els acords de la moció també s’hi contempla realitzar un inventari d’espais en la via pública i d’equipaments arreu de la ciutat que puguin ser utilitzats per a la programació d’activitats culturals i artístiques; utilitzar els teatres dels Centres Cívics d’arreu de la ciutat com escenari d’una programació cultural local, de qualitat i estable per les companyies teatrals; facilitar a les entitats poder organitzar actes culturals en aquests espais, mostrant aquesta possibilitat de forma clara i àgil a la web municipal; i aprofitar al màxim l’espai públic i els equipaments a l’aire lliure per dur-hi a terme espectacles de carrer i circ durant tot l’any.

PUBLICITAT


REDACCIÓ15 Setembre, 2020
laia-1280x960.jpg

El confinamiento covid-ursulino al que se ha visto sometida Laia Estrada podría ser la causa de la depre que afecta a nuestra pizpireta concejal, aunque también pudiese ser la poca sintonía con la nueva compañera de bancada Eva Miguel Gascón (que está a punto de ser mami); incluso cabría sospechar que la complejidad de ejercer la oposición sin ejercerla es un continuo quebranto para Estrada, haciendo bueno el dicho de que “contra Ballesteros se vivía mejor”.

Sea por una de estas causas, por todas juntas o por otras, la cuestión es que nuestra inquieta CUPletista comunista  anda algo alicaída.

Ya sé que me van a desollar por lo que diré a continuación, pero muchos piensan igual y no lo dicen: Estrada es de lo mejor que ha pasado por el salón de plenos. De lo mejor,repito. Dejemos de banda su ingenuo izquierdismo, su episódica ofuscación en determinados temas o los demonios que le susurran al oído en cada actuación política: ella es una jovencita que tiene más charme que el resto de sus compañeros de plenario todos juntos.

Juegan a su favor su eslora intelectual, su espontaneidad frente al postureo, su desenvuelta feminidad, su coquetería sin pasarelas, en definitiva, que es una pena que ande con malas compañías políticas, de poco gusto estiloso, cuando podría ser una verdadera diva divina.

Puede que algunas curiosidades de su pasado le hayan aportado ese destello que otros y otras no tienen: fue empleada en la discoteca Pachá, es una bailonga incansable y escribe poesía. Busquen, comparen y si encuentran algo más interesante, tráiganmelo.

Ahora que su estatus económico familiar le es propicio -sin llegar a la ostentación de Iglesias/Montero-, animemos a Estrada a romper muros interiores dándole un buen hachazo a su Visa visitando boutiques que no sean Zara, Mango o H&M, que están bien, que son suficientemente proletarias, pero un poquito de haute couture no le hace daño a nadie y también ayuda a mantener puestos de trabajo.

Creo sinceramente que a Estrada le hace falta algo más de alegría macarena. Tanta independencia, tanto CDR, tanta reivindicación, tanta solemnidad cupaire, cuando ella es un espíritu surgido de las fiestas erasmus holandesas, ¡ay! Díganme que no da un poco de penita verla siempre agarrada a la pancarta, cuando podría estar, a ratitos, tomándose un respiro y dejándose llevar por los vientos de libertad, pero no los de la libertad maoísta, ni trotskysta, ni chavista, sino los vientos libertarios de verdad, los de la jeunesse bohème de los revolucionarios románticos del XIX.

Voy a ponerle dos velas a Santa Pentesilea para que proteja a nuestra Estrada de las malas hierbas y los oscuros hechizos de sus enemigos/as y le dé la fortuna que merece, que no es la del reino de Galapagar, sino la de la diosa Eufrósine y, quién sabe, si también debería reclamar la ayuda de la diosa Rhea… caramba, carambita, carambirulí.

Laia, no es nada personal, son solo negocios.

Vito TARRACORLEONE
Detective

 


REDACCIÓ14 Setembre, 2020
iqoxe3.jpg

La CUP vol que l’Ajuntament de Tarragona, presidit per l’alcalde Pau Ricomà, es mulli i es personi com a acusació en l’accident d’IQOXE. La regidora Laia Estrada lamenta que el govern municipal (ERC i ECP) no hagi fet res en aquest sentit. La regidora cupaire espera que l’executiu de Ricomà informi amb la màxima brevetat, en sessió plenària, que s’ha dut a terme la “personació com a acusació, tal i com es va fer amb el cas Inipro”. La CUP té l’esperança que es faci aquest anunci en el Plenari del proper 29 de setembre.

En aquest sentit, la cupaire Laia Estrada lamenta que “vuit mesos després de l’accident que va costar la via a tres persones, seguim constatant que la Declaració Institucional va ser només una escenificació”.

Dels acords pactats, asseguren, només s’ha començat a treballar per recuperar el PLASEQTA. Ni s’ha requerit a les empreses del complex petroquímic la relació i el detall dels diferents expedients sancionadors que se’ls hagin interposat, tampoc hi ha “ni rastre” del debat al voltant de la Petroquímica, ni sobre l’elaboració d’estudis independents de la qualitat de l’aire i epidemiològics, malgrat també era un dels acords d’investidura ja recollit als pressupostos.

 


REDACCIÓ15 Juliol, 2020
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

La CUP discrepa radicalment de les conclusions de l’informe que va presentar l’empresa IQOXE sobre l’accident mortal del passat 14 de gener.

La investigació realitzada per IQS conclou que l’accident d’IQOXE es va produir per “una concatenació de circumstàncies no detectables que porten a una reacció química sobtada, inesperada i imprevisible per ser desconeguda”.

Els cupaires no estan d’acord amb l’informe i el qualifiquen de “pur cinisme”.

Repsol porta anys presentant estudis de la ‘bona’ qualitat de l’aire” a Tarragona

A través de les xarxes socials, la portaveu de la CUP a Tarragona, Laia Estrada, deixa en evidència les conclusions presentades per IQS perquè contradiuen les explicacions que es van donar als treballadors de la planta química tot just després de la “brutal explosió”. Segons el partit antisistema, “no és la primera vegada que es fan informes a ‘lo Juan Palomo’“. De fet, Laia Estrada, a títol d’exemple, recorda que “Repsol porta anys presentant estudis de la ‘bona’ qualitat de l’aire” a Tarragona.

 


REDACCIÓ4 Juny, 2020
laia-estrada.jpg

 La setmana passada coneixíem que l’exalcalde Ballesteros, finalment, anirà a judici pel Cas Inipro. I sí, ho vam celebrar, perquè no és precisament que tinguem massa confiança en l’aparell judicial espanyol, i el fet que Ballesteros s’hagi d’asseure al banc dels acusats per aquest cas de corrupció és una alenada d’aire pur enmig de tanta putrefacció.

No té res a veure amb el que afirmava qui el defensa, els honoraris dels quals probablement es troben entre els més de 60.000 euros sufragats a costa de l’erari públic, quan assegurava que la CUP busquem “un rèdit polític als jutjats en lloc de buscar-lo a les urnes”. De fet, aquesta afirmació és una autèntica ximpleria, doncs la nostra experiència amb la (in)justícia espanyola és sobradament coneguda per tots els casos repressius que acumulem la militància de l’esquerra independentista, fins i tot des de molt abans de l’abominable procés contra el referèndum de l’1 d’octubre.

El 2013, sense representació a l’Ajuntament de Tarragona, la CUP recollíem la denúncia feta pel comitè d’empresa de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i la dúiem a la fiscalia davant la passivitat i connivència de les forces polítiques presents a l’Ajuntament en aquell moment, que clarament van preferir mirar cap a una altra banda. Així s’iniciava el Cas Inipro.

Sense cap mena de dubte, no estem davant del cas de corrupció més important de l’ajuntament tarragoní. Només el cas del pàrquing Jaume I multiplica per 100 la xifra presumptament malversada. La realitat, però, és que tota la interlocutòria posa al descobert unes pràctiques vergonyoses en favor del PSC, a costa de diners que s’havien de destinar a les persones més vulnerables i vulnerades de la ciutat, per les quals l’exalcalde s’enfronta fins a vuit delictes.

Sempre hem denunciat que el Cas Inipro, i res més, és la justificació de tot el procés engegat per fer-me fora de l’Ajuntament de Tarragona a principis del 2018. Una vendetta política barroerament disfressada d’imperatiu legal que va ser aturada gràcies a la implicació de totes les persones que van denunciar-ho com a tal, moltes de les quals ni tan sols eren cupaires. “Que caiguin les màscares!”, vam clamar llavors. I les màscares comencen a caure i, per descomptat, ho celebrem.

Diuen que la CUP sabem “que l’exalcalde és innocent”. No. La CUP el que sempre hem sabut és que, qui ridículament assegurava patir “una persecució política”, té una responsabilitat en el fet que es destinessin uns diners públics a fer feina propagandística per al seu partit. Si n’estava al cas, com pensem, perquè en seria coautor; i si es demostra que no n’estava al cas, perquè evidenciaria una vergonyosa negligència i una inutilitat galdosa.

El Cas Inipro s’ha tractat de minimitzar, s’ha volgut reduir a una mera “mala praxi de gestió” i, encara avui, algú pot pensar que és una minúcia. No ho és. Recordem que hi ha una peça sota secret de sumari que va molt més enllà del PSC tarragoní, que implica tota l’estructura del partit al conegut com a “cinturó roig” dels voltants de Barcelona.

Així doncs, és clar que celebrem que l’exalcalde, juntament amb bona part de la plana major del PSC tarragoní, s’asseuran a la banqueta dels acusats i hauran de donar resposta per la totalitat dels delictes que se’ls imputen pel Cas Inipro. Tanmateix, que ningú no s’equivoqui. Això és tan sols la punta de l’iceberg de la corrupció que ha campat lliurement per l’Ajuntament de la nostra ciutat les darreres dècades. I cal fer net d’una vegada.

Respecte a tots els casos que hi ha ara mateix als jutjats, i tant, perquè això és el mínim, però també respecte de la resta d’activitats, contractes, gestions… Que resten impunes, pendents que algú encengui el llum de forma valenta i decidida i acabi, per fi, amb l’opacitat i faci caure totes les màscares. Identificar i denunciar totes les pràctiques delictives que s’han dut a terme els darrers anys al consistori tarragoní no sols és un deure legal, sinó un primer pas imprescindible per canviar la forma de forma real la mena de governar la ciutat. El silenci també és complicitat.

Laia Estrada
Portaveu i regidora de la CUP Tarragona


REDACCIÓ29 Maig, 2020
laia_estrada.jpg

Avui fa just un any que la CUP vam obtenir per segona vegada representació a l’Ajuntament de Tarragona. Està clar que esperàvem obtenir major representació com a resposta a la feinada feta durant l’anterior mandat, no ho hem ocultat mai, però no va ser així. Vam consolidar la nostra presència mantenint els dos càrrecs electes, que en el context generalitzat dels malaurats resultats obtinguts per la CUP les darreres eleccions municipals als municipis grans, va ser tot un èxit.

Així, la nit del passat 26 de maig va acabar amb un gust agredolç, barreja de satisfacció en veure la tangibilitat de la fi de l’era ballesteril, havent-t’hi desenvolupat un paper essencial, i de certa tristor per no poder incorporar més companyes de gran vàlua al grup municipal.

Des d’aquesta lògica de posar fi a tres mandats consecutius de caciquisme que substituí a l’anterior, no vam dubtar en facilitar la investidura de Pau Ricomà. La raó és senzilla: amb ERC i ECP no teníem la certesa de la transformació real que necessitava, i necessita, Tarragona, però s’obria una possibilitat que amb Ballesteros era impossible. De fet, vam ser l’única formació que va prendre aquesta decisió pensant exclusivament en el bé de la ciutat, sense avantposar interessos de partit ni de de cadires. Vam donar la investidura a canvi de 5 punts que eren claus per conformar la base d’un canvi a la ciutat, i que enteníem que compartíem amb el nou govern de la ciutat. Ni més càrrecs de confiança, ni millors remuneracions, ni més representació, ni presidències,… només compromís polític de canvi i de transformació.

Ningú no pot negar que el darrer any han tingut lloc fets realment excepcionals a la nostra ciutat i arreu del país. Començant per la resposta a l’abominable sentència del procés, i la brutalitat policial amb la que va ser reprimida, i acabant amb la pandèmia del coronavirus, passant per l’explosió a IQOXE i el temporal Glòria. Aquest cúmul de situacions extremes, juntament amb el fet que el nou govern municipal hagi comptat amb poques mans, moltes dels quals no tenen una trajectòria d’implicació profunda en la ciutat (no cal ser càrrec electe per tenir-la), amb l’afegit d’una actitud conservadora en alguns casos, ha jugat un còctel fatal pel que fa a les expectatives de canvi generades arran dels darrers resultats electorals municipals.

Tanmateix, i més enllà de l’activitat institucional a la nostra ciutat, tots els fets excepcionals, polítics, ambientals i socials, que s’han succeït al llarg d’aquest any evidencien una realitat amarga:  la nostra societat convulsiona davant una crisi climàtica cada cop més irreversible, unes elits extractives que engrandeixen la bretxa entre rics i pobres, una política autoritària i militarista que redueix els drets i les llibertats a la mínima expressió,… I tot això a les portes d’una nova crisi econòmica fruït de la recessió que s’esperava i accelerada per la Covid-19, que aplanarà encara més el camí per a l’auge del feixisme i el masclisme.

Davant de tot plegat, després de fregar la distopia, els propers anys no seran en absolut plàcids. La qüestió és si es té la capacitat i la valentia per transformar l’adversitat en oportunitat. Oportunitat per acabar amb privilegis i injustícies i construir una alternativa real al servei de la majoria, capaç de preservar el planeta i repartir la riquesa.

Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter