REDACCIÓ
Admès que el catalanisme és plural, que no n’hi ha un de sol ni cap de veritable, he de dir amb sinceritat que a banda de la CUP que, s’hi podrà estar d’acord o no amb el seu programa econòmic i social però el té definit, no sé quin catalanisme representen altres moviments que es defineixen – i he de reconèixer que ho són – transversals.
Però altres no tenen altre objectiu que la separació d’Espanya – parlo poc ja d’una quimèrica independència que no existeix al món de la globalització i de la sra. Lagarde -. Per exemple, mentre escric aquestes línies llegeixo que un grapat de treballadors del món de la cultura també reclamen la independència i especifiquen que són “ de colors polítics diversos “, la qual cosa em reafirma en la creença que el pluralisme del catalanisme també hi és entre els independentistes.
Però el fet més complex és la candidatura on figuren l’encara President i el Cap de l’oposició, tot un fet insòlit en la història de la democràcia mundial. He de reconèixer que Artur Mas se n’ha sortit amb la seva i ha aconseguit l’anonimat que buscava desesperadament per ocultar tot el que ja sabem. Però ha assolit també una certa transversalitat aplegant i mobilitzant moltes persones que no han estat mai d’acord amb el neoliberalisme que representa. Un President que ens ha fet més dependents dels poders econòmics, industrials, energètics, bancaris, sanitaris o mediàtics.
En aquests casos, diguem-ne “ transversals “ el catalanisme es redueix – i ho dic sense cap mena de voluntat de molestar – a la separació d’Espanya . I ho respecto profundament però em sembla poc.
Escoltant a Valls els discursos institucionals de la Diada que vaig inaugurar quan era Delegat del Govern perquè abans no se’n feia cap d’institucional de la Generalitat, ni l’alcalde vallenc, ni el Delegat del Govern ni la pròpia Presidenta del Parlament es van referir en cap moment als problemes dels catalans i les catalanes, els ho asseguro
Des del respecte més profund als altres, els socialistes no concebem altre catalanisme que el social. Per cert, el nostre cal re-actualitzar-lo sempre.L’independentista o el conservador de dretes no cal actualitzar-lo mai. Ni els avenços de la tècnica, ni les conquestes o els retrocessos socials són cap problema: “ ara la independència, desprès ja en parlarem “.
Però, i si no arriba o tarda uns anys. Mentrestant què fem ? Prolonguem cinc, deu anys més les polítiques reaccionàries que ens imposen i “colen” amb l’excusa que tota, tota la culpa és de fora i que ja vindrà la terra promesa ? I si no arriba mai ?
Alguns poden esperar, altres ni un minut més. Els nens i nenes que no tindran beca de menjador, els nois i noies que no poden accedir a la Universitat, el nostre clima que empitjora cada estiu, els qui no tenen recursos per apartar-se de les llistes d’espera sanitàries tampoc no poden esperar. Val la pena que el 27 fem una aposta de canvi de veritat que no representa la llista sense programa i amb un líder que no vol ni pot donar la cara.
Fa cinc anys d’aquesta història que mai no s’hauria iniciat sense la impugnaciñó de l’Estatut per part del PP que va donar lloc a la sentència del TC que tots coneixem. Però Artur Mas no pot pretendre enganyar-nos més. Ell plegarà i ens deixarà un país ben trinxat. Quan parla amb els mitjans estrangers diu que això de la independència s’iniciarà el 27. Però quants anys durarà tot això, sr. Mas ? Quanta incertesa, quanta provisionalitat econòmica, institucional, social haurem de suportar encara ?
Mario Benedetti deia allò de “ se senten passes d’algú que no arriba mai “
Apel.lo a la gent d’esquerres que ara “ provisionalment “ pensen que poden donar suport a una llista que no ho és d’esquerres. Quan el conflicte de la relació amb Espanya en un sentit o en un altre estigui resolt, com seran els 11 de setembre sense cap reivindicació a fer a Espanya, quines cadenes demanarem segar, quina Catalunya lliure reivindicaran.
Les cadenes són les que lliguen les persones i en tenim moltes de lligades. I la Catalunya lliure no existeix mentre al nostre costat veiem tanta injustícia i necessitat. La independència menrtestant em sembla poc, molt poc.
Xavier SABATÉ
Diputat del PSC al Parlament de Catalunya
REDACCIÓ
