REDACCIÓ
Descriure allò que es viu (i se sent) en arribar a l’estació central de Cracòvia (Polònia) no és fàcil. Sobretot a la zona reservada a l’arribada i acollida dels refugiats d’Ucraïna. Arriben millers durant el dia. Malgrat la bona organització i la implicació i diligència dels voluntaris per aconseguir una ‘estada‘ digna, la situació els desborda. En aquestes dependències ferroviàries els refugiats decideixen a quin país anar a cercar una nova vida, allunyada de les alarmes antimíssils i del soroll de les bombes. En definitiva, del terror i de la por.
Els voluntaris es bolquen per ajudar. Uns ofereixen aliments i d’altres intenten distraure els més menuts, els quals arriben espantats i desconcertats. Les mirades innocents de les criatures són perdudes i molts només s’agafen als seus pelutxos. La policia, la Protecció Civil i els militars controlen la zona, a fi d’evitar que ensurts. En un dels espais de l’estació, els refugiats poden inscriure’s i ‘triar’ el país cap on volen anar. Una empresa de telefonia mòbil els hi regala una targeta sim. Els trens a Europa són gratuïts pels refugiats.
Al vespre, l’estació s’hi concentra molta gent. La majoria són dones amb els seus fills i gent gran. Algunes passen la nit en una sala convertida ara en dormitori. Les cortines improvisades són uns cartells on es pot llegir ‘Solidaritat per Ucraïna’. No hi ha espai per a tothom.
El periodista del digital larepublicacheca.com va poder entrar, però amb la condició que no s’enregistrarien imatges de l’interior. Algunes de les parets estan ‘decorades’ amb mandales pintades pels nens. Els més menuts també juguen amb les seves mascotes. Just al davant, molt a prop de les taquilles, els bancs estan ocupats. Hi ha gent (mal) dormint a terra. No hi ha espai per a ningú més.
Es nota que l’estació intenta mantenir la seva normalitat, però es nota que estan desbordats. Molts intenten refugiar-se del fred. A Polònia, de nit, la sensació tèrmica és de dos graus. Es resguarden a l’estació a l’espera d’emprendre viatge a allò que anomenen l’Europa propera o llunyana. Fugen de la guerra i volen cercar pau i tranquil·litat al costat d’un familiar resident a qualsevol punt d’Europa. La seva vida la porten en una maleta i han de mostrar una fortalesa inexistent als més petits, els quals no entenen el que està passant.
L’activitat dels voluntaris és frenètica. Fan els possibles per ‘enviar-los’ al país que desitgin, no abans sense inscriure’ls en un fitxer de refugiats. La imatge és dantesca. Mirar directament als ulls de la gent que va fugir de la guerra genera llàstima i angoixa. Impotència. Ràbia.
Fins al passat 23 de febrer vivien tranquil·lament amb la seva família. I de cop i volta es veuen ‘perdudes’ pel món deixant enrere els seus marits, fills, avis o germans… Comencen una nova vida conscients que el seu futur depèn només de la voluntat d’un tirà imperialista. De moment, ja es poden comptabilitzar més de tres milions de desplaçats de la guerra. Portem 26 dies de conflicte bèl·lic.
VÍDEO
PUBLICITAT
P
REDACCIÓ
