REDACCIÓ
260 quilòmetres separen el centre de Cracòvia a Przemysl. En aquesta zona fronterera amb Ucraïna hi ha dos centres humanitaris: Madyka i Przemysl. El més gran és del de Madyka. Es tracta d’un descampat convertit en camp de refugiats. 
S’hi ha instal·lat unes 30 carpes, on les diferents ONG’s proporcionen tota mena de suport a les víctimes de la guerra. Per aquest camp passen més de 20 mil persones al diari. Moltes d’elles arriben caminant, ja que la frontera està a menys de 3 quilòmetres. L’activitat és frenètica. Tothom aporta el seu gra de sorra fer més ‘lleuger’ el seu pas per aquesta zona. Distribueixen menjar i mantes per protegir-se de les tres graus negatius que marcava el termòmetre. Hi ha un pianista que malgrat el fred intenta aportar alegria a través de les tecles del seu piano.
Als nens també regalaven joguines i pelutxos. Un grup de pallassos intenta treure un somriure als més menuts, fent que per uns instants s’oblidin del soroll de les bombes i tornen a ser nens feliços. L’objectiu principal, en definitiva, és fer menys cruel l’estada dels desplaçats. Fora del recinte, fortament controlat per la policia, hi ha un impressionat tràfic d’autobusos que deriven els refugiats a altres centres i estacions, on han d’emprendre viatge al país que han triat. El periodista de larepublicacheca.com va visitar aquest camp i va poder parlar amb diferents representants d’entitats humanitàries i molts voluntaris, alguns d’ells catalans).
Mentre estaven en el centre, vam assistir a la detenció d’un militar prorús. La policia està molt atenta a tots moviments ‘estranys’ a fi d’evitar que s’aprofiten de la vulnerabilitat de les persones – sobretot dones i nenes – que es refugien en aquest centre humanitari.
Les ONG’s s’esforcen per satisfer els desitjos d’aquells que, a conseqüència de la guerra, ho han perdut tot. Ara, la solució més dramàtica és reunir-se amb els seus éssers estimats residents a diferents països d’Europa. El drama està estampat a la cara de totes i cada una de les persones que entren en el centre humanitari de Madyka (on només poden estar un màxim de 12 hores). Les seves mirades perdudes i el seu somriure trencat evidencien que psicològicament estan afectades. És difícil no enfonsar-se davant aquest escenari dantesc, provocat per les pretensions imperialistes d’un dictador que sembla impune.
D’altra banda, a escassos 11 quilòmetres de Madyka es troba Przemysl. En aquesta ciutat, l’ajuntament ha decidit adaptar un antic centre comercial (en desús) – Tesco – per acollir als millers de refugiats que arriben dia rere dia. En el seu interior hi ha diferents espais d’ajuda i zones de descans. Els desplaçats reben assessorament jurídic i psicològic. Diferents metges també aporten el seu granet de sorra. Menjar calent és possible gràcies a una empresa que va decidir instal·lar una mega cuina que dóna servei les 24 hores.
Al contrari del centre de Madyka, aquí estan protegits per un sostre. A l’exterior, entre altres paradetes, troben en David Juan, un empresari alacantí que prepara racions de paella. N’ha servit fins avui més de nou mil. En el pàrquing, el moviment és frenètic. Autobusos de diferents països es preparen per portar ucraïnesos, on una cadena solidària intenta allunyar-los de la guerra.
El cert és que Polònia està sent un dels països més ‘castigats’ pel conflicte bèl·lic rus-ucraïnès. La situació a les seves estacions de tren i autobusos comença a descontrolar-se.
Les autoritats governamentals ja estudien mecanismes per evitar el caos. D’entrada, pretenen tancar momentàniament el pas fronterer per ‘reordenar’ tota la cadena humanitària. De fet, les autoritats locals han decidit que tant a Madyka com a (Tesco) Przemysl només s’hi pot estar un màxim de 12 hores.
Durant aquest temps, els refugiats hauran de decidir cap on volen anar. Els països fronterers amb Rússia també pateixen les conseqüències de la guerra engegada per Vladímir Putin pel seu afany imperialista.
VÍDEO
PUBLICITAT
P
REDACCIÓ
