Arxius de unió europea | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Juny, 2021
12-TARRAGONA-Serrallo-y-Puerto.jpg

Moll dels pescadors de TGN

La mar estarà més tranquil·la que mai durant 24 hores seguides. El gremi de pescadors de la província de Tarragona, el qual afecta directament a entre 950 i 1.000 persones, farà vaga a partir d’aquesta nit a les 00:00. L’objecte de protesta són les noves mesures que implementarà la Unió Europea (UE) a totes les barques pesqueres. A més, els mariners de la demarcació es concentraran demà a les 10 h al Moll Pesquer de la Confraria de Pescadors Verge del Carme de la Ràpita.

Precisament demà se celebra un consell especial al Parlament Europeu sobre la pesca sostenible al continent. Entre les mesures regressives que es volen aplicar a tota la UE, hi ha la instal·lació de càmeres de vigilància a totes les embarcacions per tal d’assegurar la bona praxi de les tripulacions; alhora també es vol disminuir el nombre de dies anuals en què els vaixells d’arrossegament poden dur a terme la seva pesca.

Moll dels pescadors de Cambrils

La vaga s’ha convocat a escala europea, per la qual cosa es preveu que més regions d’Espanya s’hi sumin. Des del sector entenen que s’ha de vigilar als pescadors furtius, però consideren que s’està posant a tothom dins del mateix sac. Tot -apunten- amb la complicitat del Govern de la Generalitat i el Govern d’Espanya.

La UE, per la seva banda, vol evitar la sobrepesca i destrucció del medi marí. Tanmateix, el gremi afirma que no tenen la culpa de la manca de peix, sinó d’altres factors com el canvi climàtic i la sobrepoblació de tonyina. Aquest darrer factor -expliquen- serà exposat més a fons durant les setmanes vinents.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ22 Maig, 2021
aeroport07-1280x960.jpg

La Unió Europea ja ha anunciat la posada en funcionament del certificat digital covid-19, un document electrònic que agilitzarà els tràmits relacionats amb el coronavirus i els viatges. En aquest sentit, permetrà acreditar que una persona ha estat vacunada, té un test negatiu o s’ha recuperat de la malaltia. L’expediran les comunitats autònomes i el Ministeri de Sanitat, i és gratuït. Segons el govern espanyol garanteix la confidencialitat i es pot mostrar en format electrònic o en paper.

Tanmateix, no serà obligatori per viatjar, ja que només és una eina per facilitar les comprovacions relacionades amb la malaltia. El Govern espanyol ha instat a la UE a instaurar aquest sistema a altres nacions no europees.

PUBLICITAT


REDACCIÓ4 Maig, 2021
aeroport9-1280x960.jpg

La Comissió Europea proposa que els estats membres alleugin les restriccions actuals pel que fa als viatges no essencials cap a la UE, tenint en compte l’avanç de les campanyes de vacunació i els darrers esdeveniments de la situació epidemiològica arreu del món.

La Comissió proposa que es permeti l’entrada a la UE per motius no essencials a tots aquells que hi vinguin de països en una situació epidemiològica bona i també a tothom que hagi rebut la darrera dosi recomanada d’una de les vacunes autoritzades per la UE. Properament s’hi podrien afegir les vacunes que hagin superat el procés per ser incloses a la llista d’ús d’emergència de l’OMS.

A més, d’acord amb l’evolució de la situació epidemiològica a la UE, la Comissió proposa d’augmentar el llindar de casos nous de covid-19 que s’aplica per determinar la llista de països des dels quals es permet viatjar lliurement a la UE; això hauria de permetre el Consell d’ampliar la llista.

Alhora, cal que seguim ben atents a causa de la presència de noves variants de coronavirus que susciten preocupació. Per aquet motiu, com a mesura de prevenció, la Comissió proposa un nou mecanisme de «fre d’emergència», que es coordinarà a escala de la UE per limitar el risc que aquestes variants arribin a la UE.

Això permetrà que els estats membres actuïn ràpidament per limitar els viatges des dels països afectats, només en la mesura que sigui estrictament necessari i durant el temps que calgui per aplicar les mesures sanitàries adients.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Gener, 2021
vacuna-astrazenca.jpg

AstraZeneca només es va comprometre a fer “tot el possible” per entregar les primeres vacunes a la UE. “AstraZeneca farà tots els esforços raonables per fabricar les dosis inicials d’Europa a la Unió Europea”, diu el contracte de compra anticipada publicat aquest divendres amb el consentiment de la companyia arran de la disputa pel retard en les entregues.

Captura del contracte de la farmacèutica i la UE

Tot seguit el contracte obre la porta a utilitzar les plantes situades al Regne Unit. “AstraZeneca farà tot el possible per produir la vacuna a les plantes localitzades dins la UE (que per aquesta secció també inclou el Regne Unit)”, diu la clàusula sobre les plantes de producció.

En la disputa de l’última setmana, la Comissió Europea insistia que la clàusula del màxim esforç només aplicava al desenvolupament de la vacuna i no a la producció. Però el contracte especifica que sí que aplica per a la fabricació i entrega de les vacunes del primer trimestre del 2021.

La clàusula del “màxim esforç” significa que Astrazeneca ha de complir amb el “grau d’esforç” d’una empresa de mida similar per “desenvolupar i produir” tenint en compte “la necessitat urgent d’una vacuna per acabar la pandèmia global”, afirma el contracte.

D’altra banda, AstraZeneca s’ha mostrat reticent fins ara a enviar a la UE les vacunes produïdes en les fàbriques britàniques. “Tan bon punt hi hagi un nombre suficient de vacunacions al Regne Unit, podrem utilitzar el centre de producció per ajudar a Europa també”, deia dimecres el conseller delegat de l’empresa en una entrevista a diversos mitjans europeus.

En canvi, tal com defensava la Comissió Europea, el contracte preveu que la UE es pugui abastir amb les vacunes produïdes al Regne Unit.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Març, 2020
unio_europea.jpg

El president de Govern, Pedro Sánchez, ha demanat a la Unió Europea proves de “compromís real” per acabar amb la pandèmia del coronavirus, especialment amb països que estan patint molt com Espanya.

Així mateix, ha advertit que la UE se la juga en aquesta crisi. Així ho ha dit aquesta tarda durant la seva compareixença al Palau de la Moncloa per donar compte sobre la crisi del coronavirus i després que aquest mateix dijous es reunís de manera telemàtica amb els països membre de la Unió Europea.

El pla de xoc preparat pels països més afectats pel coronavirus es va trobar amb la resistència d’Holanda i Alemanya. Per això, Sánchez ha tornat a apel·lar al propòsit d’unitat d’aquest organisme per lluitar contra la pandèmia.

“Fins als països més europeistes necessitem proves de compromís real per part de la Unió Europea, que escolta i actua, però necessitem contundència i solidaritat”, ha subratllat Sánchez durant la seva compareixença telemàtica.

 

 


REDACCIÓ27 Març, 2020
foto_3622653.jpg

 La Unió Europea ajorna les mesures econòmiques per mitigar l’efecte del coronavirus davant la manca d’acord dels líders dels 27. La cimera per videoconferència dels caps d’estat i de governs de la Unió Europea ha acabat amb un acord de mínims que torna a passar la pilota a l’Eurogrup, que ja prèviament havia fet el mateix dilluns rebotant la pilota als líders.

Ara, són els titulars d’Economia de l’eurozona els que han de plantejar propostes econòmiques per fer front a la COVID-19 en dues setmanes. Després de sis hores, la trobada ha acabat amb un acord de mínims, després que Itàlia i Espanya haguessin amenaçat de bloquejar qualsevol acord.

“Les propostes hauran de tenir en compte la naturalesa sense procedents del xoc provocat per la COVID-19, que afecta tots els països i la nostra resposta estarà reforçada, si és necessari, amb acció que vagin més enllà d’una manera inclusiva”, apunten les conclusions de la cimera.

Els líders dels 27 es donen, com a mínim, quinze dies abans de discutir de nou el pla econòmic contra el coronavirus davant la impossibilitat d’apropar posicions sobre com finançar la resposta econòmica a la COVID-19.

 


REDACCIÓ18 Març, 2020
Ministerio-de-Sanidad-1280x720.jpg

 Espanya té una despesa sanitària pública que és inferior a la de la mitjana de la Unió Europea, així com menys llits hospitalaris que la mitjana del club comunitari. Espanya, amb un 8,9% del PIB destinat a despesa sanitària, gasta un 15% menys que la mitjana dels socis europeus en aquesta qüestió, els quals destinen de mitjana el 9,8% del PIB, segons un informe de la Comissió Europea publicat a finals del 2019.

Espanya per sota de la mitjana en despesa sanitària

Segons l’informe de la Comissió, malgrat tenir els ciutadans que millor salut tenen de la UE, la despesa sanitària a Espanya és de 2.371 euros per persona, davant els 2.884 euros de mitjana de la UE. Durant els anys de la crisi econòmica, la despesa sanitària va disminuir, però es va tornar a recuperar a partir del 2014.

Malgrat gastar menys en despesa sanitària pública que la mitjana de la UE, l’esperança de vida dels espanyols és la més elevada de la UE i les desigualtats socials pel que fa a l’esperança de vida són també menys pronunciades a Espanya que a altres països europeus, segons l’informe.

Segons dades de l’OCDE, a Espanya hi ha tres llits hospitalaris per cada 1.000 habitants, una xifra que posa Espanya entre els estats de la UE que menys llits hospitalaris tenen. La superen Itàlia, Portugal o Grècia i està molt lluny d’Alemanya, que amb vuit llits hospitalaris per cada 1.000 habitants és l’estat europeu que més en té.

 


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3561385.jpg

Marlaska posa en dubte el sistema europeu

Torna la polèmica amb la justícia europea i la justícia espanyola. El ministre de l’Interior espanyol en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dilluns que el sistema d’euroordres és “susceptible de funcionar molt millor” que en l’actualitat.

Marlaska ha defensat que es tracta “d’una de les grans fites dels instruments de l’espai de llibertat, seguretat i justícia”, però ha considerat que cal avançar cap a un “marc d’interpretació correcta” de les euroordres.

“El conjunt d’operadors jurídics han d’avançar per tenir una clara consciència del que és l’espai de llibertat, seguretat i justícia”, ha remarcat el ministre de l’Interior en funcions en una atenció als mitjans abans de reunir-se amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les.

Malgrat apuntar que el sistema d’euroordres es basa en “la mútua confiança” entre estats, Marlaska ha indicat que cal “una correcta interpretació” i un “coneixement concret” de les euroordres. És per aquest motiu que ha defensat la necessitat de “formació” en aquesta matèria.


REDACCIÓ23 Abril, 2017

Tarragona, a través de la representació en la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, ha sol·licitat entrar en el projecte europeu de caire regional sobre mobilitat MEDeGUTS (Mediterranean Electric, Electronic and Green Urban Transport Systems). Aquest projecte té per objectiu reduir les emissions de carboni i posar en comú les legislacions i els Plans de Mobilitat Urbana i Sostenible (PMUS) de diferents ciutats.

MEDeGUTS sostenibilitat 1Els treballs conjunts entre les diferents ciutats han de facilitar posar en marxa proves pilot, adaptades a cada municipi, que permetin fer una mobilitat més eficient i menys contaminant. Aquesta iniciativa s’alinea amb el projecte europeu Push&Pull, en el qual Tarragona hi va participar, i que estudiava les accions fetes a ciutats europees per al foment de polítiques sostenibles, especialmente amb el transport públic

La proposta de MEDeGUTS està a l’espera de la decisió final de Brussel·les, que s’ha de produir en els propers mesos. En cas de rebre una resposta afirmativa, s’integraria en el programa Interreg-Med, un dels programes de desenvolupament del la Unió Europea,  per un període de quatre anys.

M.M.


REDACCIÓ21 Juny, 2016

OPINIO JESUS GELLIDA

 

 

 
Aquest 23 de juny el Regne Unit vota en referèndum sobre la seva continuïtat o no a la Unió Europea. Un exercici del dret a decidir sobre una qüestió polèmica que va ser un dels punts claus del programa amb el que David Cameron va aconseguir la victòria electoral. Una proposta com a reacció davant l’ascens de l’UKIP, un partit d’ultradreta, antiinmigració i euroescèptic.

El govern de Cameron defensa la permanència a la UE després d’aconseguir al febrer un estatus especial a favor de la economia i la banca britànica i una limitació de la lliure circulació de persones; Londres podrà discriminar als treballadors en funció del seu passaport per tractar de limitar la immigració. No obstant els tories es troben en una situació de guerra civil interna i la qüestió del Brexit és un dels detonants. En quant als laboristes Jeremy Corbyn ha manifestat el seu suport al fet que el Regne Unit segueixi en el bloc europeu. Corbyn no és un defensor apassionat de l’UE actual sinó d’una UE democràtica que funcioni en interès de la gent treballadora, tal i com defensa el moviment sociopolític encapçalat per l’ex-ministre de finances grec Yanis Varoufakis (1). Al respecte l’analista polític i referent de l’esquerra britànica Owen Jones argumenta que era escèptic però que ara defensa la permanència en la UE com a primer pas per reformar-la.

La incertesa en el resultat del referèndum i l’augment del suport al Brexit que mostren els sondejos preocupen als poders financers, màxims interessats en la continuïtat en la UE. El Brexit posaria altre cop en qüestió la unitat del Regne Unit ja que segons el resultat la població escocesa i els líders del Partit Nacional Escocès (SNP) podrien tornar a exigir un nou referèndum d’independència. Aquesta incerta situació esta sent aprofitada per l’UKIP, partit bolcat en una campanya eurófoba i de rebuig a la immigració que està recollint molts de suports sobretot a Anglaterra, encara que no exclusivament. Unes polítiques dretanes i xenòfobes que són el símbol d’aquest fenomen polític que es va convertir en el tercer partit més votat en les generals de 2015.

Finalment, la gravíssima crisi econòmica, les polítiques austericides, la situació intolerable i vergonyosa dels refugiats, el pacte de la UE amb Turquia, les intervencions militars d’alguns països europeus i la lacra del terrorisme són situacions que estan posant al límit a l’UE (2). En aquest context el Brexit pot acabar de trencar una UE a la deriva que necessita urgentment una refundació que posi altre cop els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat com a principis rectors d’una Europa dels pobles.

Jesús GELLIDA ALBIOL
Politòleg
jgellida.blogspot.com

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter