Arxius de unió europea | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Maig, 2021
aeroport9-1280x960.jpg

La Comissió Europea proposa que els estats membres alleugin les restriccions actuals pel que fa als viatges no essencials cap a la UE, tenint en compte l’avanç de les campanyes de vacunació i els darrers esdeveniments de la situació epidemiològica arreu del món.

La Comissió proposa que es permeti l’entrada a la UE per motius no essencials a tots aquells que hi vinguin de països en una situació epidemiològica bona i també a tothom que hagi rebut la darrera dosi recomanada d’una de les vacunes autoritzades per la UE. Properament s’hi podrien afegir les vacunes que hagin superat el procés per ser incloses a la llista d’ús d’emergència de l’OMS.

A més, d’acord amb l’evolució de la situació epidemiològica a la UE, la Comissió proposa d’augmentar el llindar de casos nous de covid-19 que s’aplica per determinar la llista de països des dels quals es permet viatjar lliurement a la UE; això hauria de permetre el Consell d’ampliar la llista.

Alhora, cal que seguim ben atents a causa de la presència de noves variants de coronavirus que susciten preocupació. Per aquet motiu, com a mesura de prevenció, la Comissió proposa un nou mecanisme de «fre d’emergència», que es coordinarà a escala de la UE per limitar el risc que aquestes variants arribin a la UE.

Això permetrà que els estats membres actuïn ràpidament per limitar els viatges des dels països afectats, només en la mesura que sigui estrictament necessari i durant el temps que calgui per aplicar les mesures sanitàries adients.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Gener, 2021
vacuna-astrazenca.jpg

AstraZeneca només es va comprometre a fer “tot el possible” per entregar les primeres vacunes a la UE. “AstraZeneca farà tots els esforços raonables per fabricar les dosis inicials d’Europa a la Unió Europea”, diu el contracte de compra anticipada publicat aquest divendres amb el consentiment de la companyia arran de la disputa pel retard en les entregues.

Captura del contracte de la farmacèutica i la UE

Tot seguit el contracte obre la porta a utilitzar les plantes situades al Regne Unit. “AstraZeneca farà tot el possible per produir la vacuna a les plantes localitzades dins la UE (que per aquesta secció també inclou el Regne Unit)”, diu la clàusula sobre les plantes de producció.

En la disputa de l’última setmana, la Comissió Europea insistia que la clàusula del màxim esforç només aplicava al desenvolupament de la vacuna i no a la producció. Però el contracte especifica que sí que aplica per a la fabricació i entrega de les vacunes del primer trimestre del 2021.

La clàusula del “màxim esforç” significa que Astrazeneca ha de complir amb el “grau d’esforç” d’una empresa de mida similar per “desenvolupar i produir” tenint en compte “la necessitat urgent d’una vacuna per acabar la pandèmia global”, afirma el contracte.

D’altra banda, AstraZeneca s’ha mostrat reticent fins ara a enviar a la UE les vacunes produïdes en les fàbriques britàniques. “Tan bon punt hi hagi un nombre suficient de vacunacions al Regne Unit, podrem utilitzar el centre de producció per ajudar a Europa també”, deia dimecres el conseller delegat de l’empresa en una entrevista a diversos mitjans europeus.

En canvi, tal com defensava la Comissió Europea, el contracte preveu que la UE es pugui abastir amb les vacunes produïdes al Regne Unit.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Març, 2020
unio_europea.jpg

El president de Govern, Pedro Sánchez, ha demanat a la Unió Europea proves de “compromís real” per acabar amb la pandèmia del coronavirus, especialment amb països que estan patint molt com Espanya.

Així mateix, ha advertit que la UE se la juga en aquesta crisi. Així ho ha dit aquesta tarda durant la seva compareixença al Palau de la Moncloa per donar compte sobre la crisi del coronavirus i després que aquest mateix dijous es reunís de manera telemàtica amb els països membre de la Unió Europea.

El pla de xoc preparat pels països més afectats pel coronavirus es va trobar amb la resistència d’Holanda i Alemanya. Per això, Sánchez ha tornat a apel·lar al propòsit d’unitat d’aquest organisme per lluitar contra la pandèmia.

“Fins als països més europeistes necessitem proves de compromís real per part de la Unió Europea, que escolta i actua, però necessitem contundència i solidaritat”, ha subratllat Sánchez durant la seva compareixença telemàtica.

 

 


REDACCIÓ27 Març, 2020
foto_3622653.jpg

 La Unió Europea ajorna les mesures econòmiques per mitigar l’efecte del coronavirus davant la manca d’acord dels líders dels 27. La cimera per videoconferència dels caps d’estat i de governs de la Unió Europea ha acabat amb un acord de mínims que torna a passar la pilota a l’Eurogrup, que ja prèviament havia fet el mateix dilluns rebotant la pilota als líders.

Ara, són els titulars d’Economia de l’eurozona els que han de plantejar propostes econòmiques per fer front a la COVID-19 en dues setmanes. Després de sis hores, la trobada ha acabat amb un acord de mínims, després que Itàlia i Espanya haguessin amenaçat de bloquejar qualsevol acord.

“Les propostes hauran de tenir en compte la naturalesa sense procedents del xoc provocat per la COVID-19, que afecta tots els països i la nostra resposta estarà reforçada, si és necessari, amb acció que vagin més enllà d’una manera inclusiva”, apunten les conclusions de la cimera.

Els líders dels 27 es donen, com a mínim, quinze dies abans de discutir de nou el pla econòmic contra el coronavirus davant la impossibilitat d’apropar posicions sobre com finançar la resposta econòmica a la COVID-19.

 


REDACCIÓ18 Març, 2020
Ministerio-de-Sanidad-1280x720.jpg

 Espanya té una despesa sanitària pública que és inferior a la de la mitjana de la Unió Europea, així com menys llits hospitalaris que la mitjana del club comunitari. Espanya, amb un 8,9% del PIB destinat a despesa sanitària, gasta un 15% menys que la mitjana dels socis europeus en aquesta qüestió, els quals destinen de mitjana el 9,8% del PIB, segons un informe de la Comissió Europea publicat a finals del 2019.

Espanya per sota de la mitjana en despesa sanitària

Segons l’informe de la Comissió, malgrat tenir els ciutadans que millor salut tenen de la UE, la despesa sanitària a Espanya és de 2.371 euros per persona, davant els 2.884 euros de mitjana de la UE. Durant els anys de la crisi econòmica, la despesa sanitària va disminuir, però es va tornar a recuperar a partir del 2014.

Malgrat gastar menys en despesa sanitària pública que la mitjana de la UE, l’esperança de vida dels espanyols és la més elevada de la UE i les desigualtats socials pel que fa a l’esperança de vida són també menys pronunciades a Espanya que a altres països europeus, segons l’informe.

Segons dades de l’OCDE, a Espanya hi ha tres llits hospitalaris per cada 1.000 habitants, una xifra que posa Espanya entre els estats de la UE que menys llits hospitalaris tenen. La superen Itàlia, Portugal o Grècia i està molt lluny d’Alemanya, que amb vuit llits hospitalaris per cada 1.000 habitants és l’estat europeu que més en té.

 


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3561385.jpg

Marlaska posa en dubte el sistema europeu

Torna la polèmica amb la justícia europea i la justícia espanyola. El ministre de l’Interior espanyol en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dilluns que el sistema d’euroordres és “susceptible de funcionar molt millor” que en l’actualitat.

Marlaska ha defensat que es tracta “d’una de les grans fites dels instruments de l’espai de llibertat, seguretat i justícia”, però ha considerat que cal avançar cap a un “marc d’interpretació correcta” de les euroordres.

“El conjunt d’operadors jurídics han d’avançar per tenir una clara consciència del que és l’espai de llibertat, seguretat i justícia”, ha remarcat el ministre de l’Interior en funcions en una atenció als mitjans abans de reunir-se amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les.

Malgrat apuntar que el sistema d’euroordres es basa en “la mútua confiança” entre estats, Marlaska ha indicat que cal “una correcta interpretació” i un “coneixement concret” de les euroordres. És per aquest motiu que ha defensat la necessitat de “formació” en aquesta matèria.


REDACCIÓ23 Abril, 2017

Tarragona, a través de la representació en la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, ha sol·licitat entrar en el projecte europeu de caire regional sobre mobilitat MEDeGUTS (Mediterranean Electric, Electronic and Green Urban Transport Systems). Aquest projecte té per objectiu reduir les emissions de carboni i posar en comú les legislacions i els Plans de Mobilitat Urbana i Sostenible (PMUS) de diferents ciutats.

MEDeGUTS sostenibilitat 1Els treballs conjunts entre les diferents ciutats han de facilitar posar en marxa proves pilot, adaptades a cada municipi, que permetin fer una mobilitat més eficient i menys contaminant. Aquesta iniciativa s’alinea amb el projecte europeu Push&Pull, en el qual Tarragona hi va participar, i que estudiava les accions fetes a ciutats europees per al foment de polítiques sostenibles, especialmente amb el transport públic

La proposta de MEDeGUTS està a l’espera de la decisió final de Brussel·les, que s’ha de produir en els propers mesos. En cas de rebre una resposta afirmativa, s’integraria en el programa Interreg-Med, un dels programes de desenvolupament del la Unió Europea,  per un període de quatre anys.

M.M.


REDACCIÓ21 Juny, 2016

OPINIO JESUS GELLIDA

 

 

 
Aquest 23 de juny el Regne Unit vota en referèndum sobre la seva continuïtat o no a la Unió Europea. Un exercici del dret a decidir sobre una qüestió polèmica que va ser un dels punts claus del programa amb el que David Cameron va aconseguir la victòria electoral. Una proposta com a reacció davant l’ascens de l’UKIP, un partit d’ultradreta, antiinmigració i euroescèptic.

El govern de Cameron defensa la permanència a la UE després d’aconseguir al febrer un estatus especial a favor de la economia i la banca britànica i una limitació de la lliure circulació de persones; Londres podrà discriminar als treballadors en funció del seu passaport per tractar de limitar la immigració. No obstant els tories es troben en una situació de guerra civil interna i la qüestió del Brexit és un dels detonants. En quant als laboristes Jeremy Corbyn ha manifestat el seu suport al fet que el Regne Unit segueixi en el bloc europeu. Corbyn no és un defensor apassionat de l’UE actual sinó d’una UE democràtica que funcioni en interès de la gent treballadora, tal i com defensa el moviment sociopolític encapçalat per l’ex-ministre de finances grec Yanis Varoufakis (1). Al respecte l’analista polític i referent de l’esquerra britànica Owen Jones argumenta que era escèptic però que ara defensa la permanència en la UE com a primer pas per reformar-la.

La incertesa en el resultat del referèndum i l’augment del suport al Brexit que mostren els sondejos preocupen als poders financers, màxims interessats en la continuïtat en la UE. El Brexit posaria altre cop en qüestió la unitat del Regne Unit ja que segons el resultat la població escocesa i els líders del Partit Nacional Escocès (SNP) podrien tornar a exigir un nou referèndum d’independència. Aquesta incerta situació esta sent aprofitada per l’UKIP, partit bolcat en una campanya eurófoba i de rebuig a la immigració que està recollint molts de suports sobretot a Anglaterra, encara que no exclusivament. Unes polítiques dretanes i xenòfobes que són el símbol d’aquest fenomen polític que es va convertir en el tercer partit més votat en les generals de 2015.

Finalment, la gravíssima crisi econòmica, les polítiques austericides, la situació intolerable i vergonyosa dels refugiats, el pacte de la UE amb Turquia, les intervencions militars d’alguns països europeus i la lacra del terrorisme són situacions que estan posant al límit a l’UE (2). En aquest context el Brexit pot acabar de trencar una UE a la deriva que necessita urgentment una refundació que posi altre cop els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat com a principis rectors d’una Europa dels pobles.

Jesús GELLIDA ALBIOL
Politòleg
jgellida.blogspot.com

 


REDACCIÓ30 Abril, 2015

ue
Alguns alumnes que han participat en l’acte

Més de 500 alumnes de 5è, 6è i ESO de l’Escola Joan XXIII de Bonavista han partipat en una activitat emmarcada en les commemoracions del Dia d’Europa, organitzada per Europe Direct Tarragona.

Els estudiants s’han reunit en el pati del centre escolar on han pogut sentir el text elaborat pels companys. En l’escrit es ressaltava el fet de viure en una Europa lliure i oberta, on els es respecte els compromisos assumits en l’àmbit de la defensa dels drets dels ciutadans i dels valors comuns. També han fet referència a l’orgull europeu en la seva promoció i defensa de la diversitat cultural.

Els alumnes han insistit en la superació de les diferències nacionals, religioses i filosòfiques, el que comprova que és perfectament possible créixer junts en una Europa unida.

Durant l’acte, al qual ha assistit el regidor Xavier Tarrés, s’ha pogut sentir el lema de la UE – ‘Units en la diversitat’ en 12 llengües.

A finalitzar l’activitat, els més petits han ‘dibuixat’ al pati una bandera humana i han interpretat l’himne europeu.

El regidor Xavier Tarrés ha lliurat als responsables de l’Escola Joan XXIII una bandera d’Europa com a reconeixement de la seva col·laboració en les accions que fomenten la realitat i la diversitat europea.

 


REDACCIÓ26 Abril, 2015

ENTREVISTA

 

Ferran Terradellas és el director de la Representació de la Unió Europea a Barcelona. Una de les seves funcions és fer de ‘sensor’ i aconseguir copsar les  inquietuds i problemàtiques del territori i transmetre-les a Brussel·les. Tarradellas reconeix que no és fàcil ‘vendre’ la imatge i la funció de la Unió Europea, tot i que hi ha bona voluntat i força dedicació. Parla de les principals prioritats europees, les quals passen per la reducció de l’atur i el combat al terrorisme. Sobre el Corredor del Mediterrani i els Jocs del 2017, el màxim representant de la UE a Catalunya considera que són fonamentals per la imatge i l’economia del territori. Defensa la necessitat de crear un espai comú per anul·lar la amenaça terrorista.

ferran_terradellas4
Ferran Terradellas, director representació de la UE a Barcelona

REPUBLICA CHECA – Què és Europa?
FERRAN TERRADELLAS –
Agafar el telèfon i fer una trucada, anar a l’aeroport i agafar un avió ja és Europa. No pagar roming és Europa. Europa és una idea que bàsicament consisteix en què els estats membres posin en comú la seva sobirania per gaudir d’una sèrie d’avantatges. Quant més compartim més gaudirem tots plegats. El problema comença quan no donem massa importància als avantatges i quan només parlem de drets i ens oblidem els deures.

RC – Per a què serveix la representació de la Comissió Europea a Barcelona?
FT –
La representació és la boca, els ulls, les orelles i la cara de la Unió Europea al territori.

RC – Com s’explica a Brussel·les sobre el què passa al territori?
FT –
Primerament escoltem les inquietuds de les persones, fem enquestes (Euro baròmetre)… Un cop recollides aquests informacions les transmetem a Brussel·les.

ferran_terradellas3
Terradellas al balcó del Mediterrani

RC – Però Tarragona és prou important com per tenir ressò a la UE?
FT –
No ho dubti. Aviat Tarragona organitzarà uns Jocs del Mediterrani, compta amb un dels ports més importants de l’estat, té un sector agrícola considerable… Tarragona no ha estat mai un territori ignorat.

RC – Com es processa aquesta informació?
FT –
Hem de tenir clar que la Unió Europea i els eurodiputats no són exempts a les seves inquietuds i problemàtiques. Nosaltres, des de la representació, fem els possibles per copsar aquesta realitat i transmetre-la als centres de decisió.

RC – Però mai hem vist un comissari europeu a Tarragona, per exemple…
FT –
Cal tenir en compte que Europa té 28 estats membres i 500 milions d’habitants. Reconec que és difícil fer desplaçar els comissaris més enllà de les capitals, però no desistiré ni renunciaré a aconseguir que un d’ells visiti Tarragona. No obstant, alguns directors generals van estar de visita al territori.

Corredor del Mediterrani és una prioritat
RC – Què li sembla ‘Tarragona 2017’?
FT – Són uns jocs olímpics a petita escala. Són importants per a Tarragona perquè li donarà la visibilitat que es mereix, li permetrà millorar i adequar instal·lacions esportives i potenciar el Turisme. És una oportunitat que no es pot desaprofitar. Servirà també per estrènyer relacions amb les ciutat de la riba sud del mediterrani i ajudar els països que viuen aquesta transició.

RC – Per a quan el Corredor Mediterrani?ferran_terradellas5
FT –
S’ha creat un pla d’inversions de 315 milions d’euros de capital privat que podrien ajudar a obtenir que aquesta infraestructura es converteixi en una realitat. Per a la Unió Europea el Corredor del Mediterrani és prioritari. Seria interessant que els promotors del projecte facin bon ús d’aquesta possibilitat.

‘Erasmus’ és l’esperit europeu
RC – Erasmus és el ‘producte’ estrella, oi?
FT – ‘Erasmus’ és una prioritat absoluta perquè simbolitza l’esperit europeu. Hem multiplicat els fons en més d’un 100%. Hem adequat les beques i les coordinem millor. En aquest món global es demana a la gent – que cerca feina – disponibilitat i capacitat de desplaçament i mobilitat professional. Que, en definitiva,  estigui interessada en conèixer món.

RC – També hi ha Erasmus per a emprenedors…
FT –
Sí, sí. Tenen la possibilitat de conèixer com funciona el seu sector professional en d’altres indrets d’Europa.

Sortir de la crisi és fonamental
RC – La sortida de la crisi i la reducció de la taxa d’atur és l’objectiu, oi?
FT – És la nostra principal prioritat. És fonamental. En aquest moment, hi ha 23 milions d’europeus a l’atur, alguns de llarga durada. No podem obviar aquest problema.

ferran_terradellas2

RC – Quines polítiques s’han posat en marxa per reduir l’atur?
FT –
Hem fet una aposta clara a l’hora de combatre l’atur juvenil que arriba al 50%. Després hi ha molta gent que no té les competències necessàries per l’actual demanda del mercat laboral. La reducció de l’atur està íntimament lligada al creixement econòmic. Hem de recolzar les ‘Pimes’, crear llocs de treball i assegurar que un jove que ha acabat la carrera trobi feina en un termini de 3 mesos. Hem de potenciar l’emprenedoria. De fet, es va aprovar un programa per a joves que està dotat de 6 mil milions.

RC – En què consisteix?
FT –
Es tracta d’un programa d’inserció per a persones que estan aturades des de fa molt de temps. Animarem les empreses a contractar. També hi ha un programa (de formació professional i finançament amb fons europeus) destinat a treballadors que no tenen les competències necessàries per trobar feina. Euros.es

L’amenaça terrorista
RC – Europa enfronta un greu i complex problema, el terrorisme…
FT –
És una preocupació mundial i una amenaça real. El nivell d’alerta, en aquests moments, és impressionant. Europa ha de crear un espai de seguretat comú on les policies dels diferents estats membres puguin accedir i compartir informació per millorar i tornar més efectiva la cooperació. La lluita contra el terrorisme, a banda d’estratègica, ha de ser eficaç.FERRAN_TERRADELLAS

RC – Però no és fàcil…
FT –
S’ha de combatre amb la col·laboració ciutadana i protegir els drets fonamentals dels europeus. El gran repte resideix en com es combat aquest fenomen, respectant la presumpció d’innocència i la privacitat prioritzant la seguretat.

La dificultat de comunicar
RC – És fàcil comunicar Europa?
FT –
Es podria comunicar molt millor. És difícil. Estem parlant de 1.300 quilometres de distància de Tarragona, 500 milions de ciutadans i 24 llengües diferents, preocupacions diverses i els recursos són escassos. Tenim 30 mil funcionaris que és menys del que té l’Ajuntament de Paris. Podríem fer millor, però fem el que podem i amb la nostra millor voluntat.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter