Arxius de unió europea | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ30 Abril, 2015

ue
Alguns alumnes que han participat en l’acte

Més de 500 alumnes de 5è, 6è i ESO de l’Escola Joan XXIII de Bonavista han partipat en una activitat emmarcada en les commemoracions del Dia d’Europa, organitzada per Europe Direct Tarragona.

Els estudiants s’han reunit en el pati del centre escolar on han pogut sentir el text elaborat pels companys. En l’escrit es ressaltava el fet de viure en una Europa lliure i oberta, on els es respecte els compromisos assumits en l’àmbit de la defensa dels drets dels ciutadans i dels valors comuns. També han fet referència a l’orgull europeu en la seva promoció i defensa de la diversitat cultural.

Els alumnes han insistit en la superació de les diferències nacionals, religioses i filosòfiques, el que comprova que és perfectament possible créixer junts en una Europa unida.

Durant l’acte, al qual ha assistit el regidor Xavier Tarrés, s’ha pogut sentir el lema de la UE – ‘Units en la diversitat’ en 12 llengües.

A finalitzar l’activitat, els més petits han ‘dibuixat’ al pati una bandera humana i han interpretat l’himne europeu.

El regidor Xavier Tarrés ha lliurat als responsables de l’Escola Joan XXIII una bandera d’Europa com a reconeixement de la seva col·laboració en les accions que fomenten la realitat i la diversitat europea.

 


REDACCIÓ26 Abril, 2015

ENTREVISTA

 

Ferran Terradellas és el director de la Representació de la Unió Europea a Barcelona. Una de les seves funcions és fer de ‘sensor’ i aconseguir copsar les  inquietuds i problemàtiques del territori i transmetre-les a Brussel·les. Tarradellas reconeix que no és fàcil ‘vendre’ la imatge i la funció de la Unió Europea, tot i que hi ha bona voluntat i força dedicació. Parla de les principals prioritats europees, les quals passen per la reducció de l’atur i el combat al terrorisme. Sobre el Corredor del Mediterrani i els Jocs del 2017, el màxim representant de la UE a Catalunya considera que són fonamentals per la imatge i l’economia del territori. Defensa la necessitat de crear un espai comú per anul·lar la amenaça terrorista.

ferran_terradellas4
Ferran Terradellas, director representació de la UE a Barcelona

REPUBLICA CHECA – Què és Europa?
FERRAN TERRADELLAS –
Agafar el telèfon i fer una trucada, anar a l’aeroport i agafar un avió ja és Europa. No pagar roming és Europa. Europa és una idea que bàsicament consisteix en què els estats membres posin en comú la seva sobirania per gaudir d’una sèrie d’avantatges. Quant més compartim més gaudirem tots plegats. El problema comença quan no donem massa importància als avantatges i quan només parlem de drets i ens oblidem els deures.

RC – Per a què serveix la representació de la Comissió Europea a Barcelona?
FT –
La representació és la boca, els ulls, les orelles i la cara de la Unió Europea al territori.

RC – Com s’explica a Brussel·les sobre el què passa al territori?
FT –
Primerament escoltem les inquietuds de les persones, fem enquestes (Euro baròmetre)… Un cop recollides aquests informacions les transmetem a Brussel·les.

ferran_terradellas3
Terradellas al balcó del Mediterrani

RC – Però Tarragona és prou important com per tenir ressò a la UE?
FT –
No ho dubti. Aviat Tarragona organitzarà uns Jocs del Mediterrani, compta amb un dels ports més importants de l’estat, té un sector agrícola considerable… Tarragona no ha estat mai un territori ignorat.

RC – Com es processa aquesta informació?
FT –
Hem de tenir clar que la Unió Europea i els eurodiputats no són exempts a les seves inquietuds i problemàtiques. Nosaltres, des de la representació, fem els possibles per copsar aquesta realitat i transmetre-la als centres de decisió.

RC – Però mai hem vist un comissari europeu a Tarragona, per exemple…
FT –
Cal tenir en compte que Europa té 28 estats membres i 500 milions d’habitants. Reconec que és difícil fer desplaçar els comissaris més enllà de les capitals, però no desistiré ni renunciaré a aconseguir que un d’ells visiti Tarragona. No obstant, alguns directors generals van estar de visita al territori.

Corredor del Mediterrani és una prioritat
RC – Què li sembla ‘Tarragona 2017’?
FT – Són uns jocs olímpics a petita escala. Són importants per a Tarragona perquè li donarà la visibilitat que es mereix, li permetrà millorar i adequar instal·lacions esportives i potenciar el Turisme. És una oportunitat que no es pot desaprofitar. Servirà també per estrènyer relacions amb les ciutat de la riba sud del mediterrani i ajudar els països que viuen aquesta transició.

RC – Per a quan el Corredor Mediterrani?ferran_terradellas5
FT –
S’ha creat un pla d’inversions de 315 milions d’euros de capital privat que podrien ajudar a obtenir que aquesta infraestructura es converteixi en una realitat. Per a la Unió Europea el Corredor del Mediterrani és prioritari. Seria interessant que els promotors del projecte facin bon ús d’aquesta possibilitat.

‘Erasmus’ és l’esperit europeu
RC – Erasmus és el ‘producte’ estrella, oi?
FT – ‘Erasmus’ és una prioritat absoluta perquè simbolitza l’esperit europeu. Hem multiplicat els fons en més d’un 100%. Hem adequat les beques i les coordinem millor. En aquest món global es demana a la gent – que cerca feina – disponibilitat i capacitat de desplaçament i mobilitat professional. Que, en definitiva,  estigui interessada en conèixer món.

RC – També hi ha Erasmus per a emprenedors…
FT –
Sí, sí. Tenen la possibilitat de conèixer com funciona el seu sector professional en d’altres indrets d’Europa.

Sortir de la crisi és fonamental
RC – La sortida de la crisi i la reducció de la taxa d’atur és l’objectiu, oi?
FT – És la nostra principal prioritat. És fonamental. En aquest moment, hi ha 23 milions d’europeus a l’atur, alguns de llarga durada. No podem obviar aquest problema.

ferran_terradellas2

RC – Quines polítiques s’han posat en marxa per reduir l’atur?
FT –
Hem fet una aposta clara a l’hora de combatre l’atur juvenil que arriba al 50%. Després hi ha molta gent que no té les competències necessàries per l’actual demanda del mercat laboral. La reducció de l’atur està íntimament lligada al creixement econòmic. Hem de recolzar les ‘Pimes’, crear llocs de treball i assegurar que un jove que ha acabat la carrera trobi feina en un termini de 3 mesos. Hem de potenciar l’emprenedoria. De fet, es va aprovar un programa per a joves que està dotat de 6 mil milions.

RC – En què consisteix?
FT –
Es tracta d’un programa d’inserció per a persones que estan aturades des de fa molt de temps. Animarem les empreses a contractar. També hi ha un programa (de formació professional i finançament amb fons europeus) destinat a treballadors que no tenen les competències necessàries per trobar feina. Euros.es

L’amenaça terrorista
RC – Europa enfronta un greu i complex problema, el terrorisme…
FT –
És una preocupació mundial i una amenaça real. El nivell d’alerta, en aquests moments, és impressionant. Europa ha de crear un espai de seguretat comú on les policies dels diferents estats membres puguin accedir i compartir informació per millorar i tornar més efectiva la cooperació. La lluita contra el terrorisme, a banda d’estratègica, ha de ser eficaç.FERRAN_TERRADELLAS

RC – Però no és fàcil…
FT –
S’ha de combatre amb la col·laboració ciutadana i protegir els drets fonamentals dels europeus. El gran repte resideix en com es combat aquest fenomen, respectant la presumpció d’innocència i la privacitat prioritzant la seguretat.

La dificultat de comunicar
RC – És fàcil comunicar Europa?
FT –
Es podria comunicar molt millor. És difícil. Estem parlant de 1.300 quilometres de distància de Tarragona, 500 milions de ciutadans i 24 llengües diferents, preocupacions diverses i els recursos són escassos. Tenim 30 mil funcionaris que és menys del que té l’Ajuntament de Paris. Podríem fer millor, però fem el que podem i amb la nostra millor voluntat.

 


REDACCIÓ9 Febrer, 2015

Fa més de 60 anys Europa estava a punt de viure un dels episodis que marcarien el futur del continent. La creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer) va ser un punt d’inflexió per a la història Europea.  Després d’anys de conflicte,  França i Alemanya signaven –juntament amb els tres països del Belenlux i Itàlia- un acord que es va convertir en l’embrió de l’actual Unió Europea, un acord que ja posava l’accent en el carbó, una font d’energia.

Avui, més de 60 anys després el paisatge energètic a Europa ha canviat però aconseguir una veritable Unió Energètica, un mercat únic en el sector de l’energia en el qual els ciutadans es puguin beneficiar d’una competència reali on el subministrament energètic deixi de ser un motiu de vulnerabilitat per a la Uniósegueix sent  clau per Europa i una de les prioritats de la Comissió Juncker.

Perquè la Unió Energètica passi de ser un dels punts en la llista de prioritats de la Comissió a una realitat tangible, el proper 25 de febrer l’executiu comunitari presentarà una proposta d’Unió Energètica, una proposta que per primera vegada tindrà un enfocament global implicant tots els sectors d’activitat, que mirarà més enllà de les fronteres de la Unió  i que tindrà com a principals pilars la seguretat energètica, un mercat interior d’energia, la descarbonització i l’ús de les renovables, la reducció energètica dels sectors que més en consumeixen (el del  transport i de la construcció), i la implicació de la recerca.

Però perquè és tan important avançar cap a una Unió Energètica? la Unió Europea importa el 53% de l’energia que consumeix i la factura que en paga ascendeix als 400 mil milions d’euros, això ens fa extremament vulnerables i dependents. Aquestes xifres gegants poden fer-nos despistar però a Europa hi ha un 10% dels ciutadans que viuen en la pobresa energètica, una situació inacceptable.

Malgrat els esforços que s’han fet fins ara, encara no gaudim d’un mercat únic sinóde 28 mercats separats i això provoca que sovint una decisió a nivell nacional tingui conseqüències al país veí. La Unió Energètica ha d’acabar amb aquesta anomalia dins de la Unió Europea. A més a més, encara hi ha “illes energètiques” com la Península ibèrica on l’escàs nivell d’interconnexió impedeix la compra i venda d’energiaa la resta de la Unió.

La Unió Energètica té l’objectiu de solucionar tots  aquests problemes i millorar la vida dels ciutadans tot fomentant la lliure competència pròpia d’un mercat únic, potenciant les energies renovables i disminuint la dependència energètica que pateix Europa i que, com podem comprovar hivern rere hivern, ens fa extremadament vulnerables. Com el tractat del Carbó que fa seixanta anys va posar els fonaments a la Europa moderna, la proposta del dia 25 també pot ser un altre pas important en la història de la integració europea.

Ferran TARRADELLAS
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 


REDACCIÓ30 Desembre, 2014

desenvolupament15

La Unió Europea és el major donant d’ajuda al desenvolupament del món. Quatre anys després de l’adopció de l’Agenda pel Canvi (el pla de la Comissió Europea per reenfocar l’ajuda al desenvolupament i assegurar-se que arriba a tots els sectors i països on és més necessària), 2015 és el moment ideal per donants i parts interessades per analitzar junts què s’ha aconseguit i, encara més important, què necessita fer-se encara.

Tot i l’actual crisi econòmica, el suport al desenvolupament continua sent alta a tota la UE, més de 85% dels ciutadans afirmen que Europa ha de seguir ajudant els països en vies de desenvolupament tot i la crisi econòmica, de acord amb un recent Eurobaròmetre.

L’Any Europeu del Desenvolupament serà una oportunitat clau per reforçar la consciència entorn del desenvolupament i mostrar als contribuents Europeus com cada euro gastat en desenvolupament beneficia tant a les persones que viuen en països desenvolupament com els propis ciutadans de la UE.

El Departament d’Ajuda Humanitària i Protecció Civil de la Comissió Europea (ECHO) coordina les activitats d’ajuda humanitària de la Comissió Europea i dels Estats membres de la Unió Europea. La UE (sumant els esforços dels Estats membres i de Comissió Europea) és el major donant d’ajuda humanitària al món. En 2013 va proporcionar ajuda humanitària a més de 124 milions de persones en 90 països fora de la UE per un import total de 1.350 milions d’euros.

 


REDACCIÓ15 Desembre, 2014

Les ciutats són essencials per desenvolupar els principals objectius que estan marcats en vermell a l’agenda de la UE. Tarragona és, i ha de continuar sent, una de les ciutats que contribueixin a consolidar el projecte europeu i apropar les prioritats de la UE a la ciutadania. Això és el què ens millorarà la nostra qualitat de vida i ens ajudarà a sortir endavant en un moment polític, econòmic i social molt convuls. Junts, des del món local, des d’on el ciutadà és protagonista, serà més fàcil assolir aquests objectius.

El darrer cap de setmana de novembre, dies després de ser nomenat nou president del Consell Català del Moviment Europeu, vaig ser a Roma a la reunió del Moviment Europeu Internacional (MEI), acompanyat del secretari general del CCME, Joaquim Millán.

Aquesta associació treballa a favor d’un model federal per a Europa, fundat sota els principis de la pau, la democràcia, la llibertat, la solidaritat i el respecte als drets humans. En formen part 39 consells nacionals, entre els que  hi ha el Consell Català del Moviment Europeu, i 33 associacions, entre les què s’hi troba el Consell de Municipis i Regions Europees.

A Roma vam debatre sobre el futur d’Europa i els temes que afecten a la ciutadania, com són el Tractat Transatlàntic d’Associació Comercial entre la UE i els EUA, el rol de la Unió Europea respecte la pau i la seguretat en el món, la transnacionalització de la democràcia europea i la innovació del sistema polític europeu, el futur econòmic d’Europa i l’any europeu del desenvolupament que és el 2015.

Des del Consell Català del Moviment Europeu treballarem amb l’objectiu  de informar, divulgar i debatre, arreu del territori de Catalunya, tots aquests temes, des del món local, i a les comarques tarragonines ho farem amb l’Ajuntament de Tarragona com a principal aliat. Cal seguir explicant que és la Unió Europea i que ens aporta.

Hem de participar en la construcció europea, doncs és molt important per la ciutadania especialment en aquest món globalitzat. En aquest sentit l’aliança que tenim amb l’Ajuntament de Tarragona, des de l’any 2009, és cabdal per aconseguir-ho i per això la seva implicació segueix sent fonamental.

Xavier FERRER
President del Consell Català del Moviment Europeu

 

 


REDACCIÓ12 Desembre, 2014

La setmana passada la Comissió va presentar un quadre de marcadors sobre la inversió en recerca i innovació duta a terme per empreses privades. En aquest informe s’hi poden trobar conclusions positives com per exemple que malgrat l’entorn econòmic advers les inversions van créixer un 2,6% a la UE durant el 2013 en l’àmbit d’R+D; o que l’empresa que lidera el rànquing mundial, Volkswagen, és una empresa europea. També n’hi ha d’altres de menys esperançadores: hi ha hagut un alentiment respecte l’any anterior, quan les inversions en R+D va créixer un 6,8% i, a més, Europa encara es troba per sota de la mitjana mundial (4,9%).

Ara és un bon moment per llegir aquests resultats, saber on som i on volem anar i què cal fer per arribar-hi.

És una bona notícia saber que, malgrat la situació econòmica, les empreses de la UE segueixen invertint en R+D, però hem de fer més esforços per no quedar-nos enrere. En un moment com l’actual, amb una restricció dels recursos públics, és més essencial que mai atreure inversions privades en R+D. De fet, fer Europa més atractiva pels inversors és un dels objectius que persegueix el Pla d’Inversió que Juncker va presentar fa poques setmanes, un pla dotat amb 315.000 milions d’euros que ajudarà a mobilitzar més inversions privades en projectes de més risc que, de ben segur, beneficiarà la inversió en Recerca i Desenvolupament.

Tot i així, com deia al principi, hi ha bones notícies: Volkswagen, una empresa europea, lidera per segon any consecutiu el rànquing de les empreses mundials que més inverteixen en Recerca i Desenvolupament. En el Top 10 d’aquest rànquing hi acaba d’entrar una nova empresa de la UE, Daimler, també alemanya, que n’ocupa la desena posició. Hi ha, a més, dos sectors que sobresurten respecte la resta pel que fa la seva inversió en R+D, es tracta del farmacèutic i biotecnològic, i del de hardware.

Seguim amb les bones notícies, la inversió en R+D de les empreses d’alguns països de la UE va créixer per sobre de la mitjana mundial, és el cas d’Irlanda (que va créixer un 13,6%) o Itàlia (6,4%); a més, és important subratllar que a Espanya la inversió privada en R+D va créixer per sobre de la mitjana de la UE, un 4,4%.

Cal que hi hagi més bones notícies com aquestes, o com les de fa uns mesos, quan vam saber que els dos dels premiats amb el Nobel de Medicina 2014, May Britt Moser i Edvard I. Moser, eren beneficiaris d’una beca del Consell Europeu de Recerca. Cal, més que mai, que unim les nostres forces, que les empreses treguin el màxim profit dels programes europeus com l’Horizon 2020, que destina més de 80 mil milions d’euros a la Recerca i la Innovació pels propers 7 anys, i cal que les empreses vegin en Europa un lloc propici per fer inversions en el camp de la recerca, només així podrem excel·lir, encara més, en l’àmbit de R+D i construir una vertadera economia del coneixement.

Ferran TARRADELLAS
Director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona

 

 


REDACCIÓ27 Novembre, 2014

Ahir vam viure el dia més important de la nova Comissió Juncker, tal com el mateix president havia anunciat fa unes setmanes. La Comissió ha llançat un pla d’inversió de 315 mil milions d’euros per a Europa, la primera gran acció concreta del nou executiu que ha d’ajudar a assolir la  seva prioritat número 1:  fomentar el creixement i crear ocupació a la UE.

Des de l’inici de la crisi hem treballat per aconseguir la consolidació fiscal i les reformes estructurals necessàries per superar la situació econòmica, dos aspectes importantíssims però que necessiten un tercer vèrtex per completar el triangle de la recuperació: la inversió.

Des del 2007 el nivell d’inversió a la UE ha disminuït més de 400.000 milions d’euros, la desconfiança dels inversors fa que frenin les seves inversions i sense inversió no hi ha recuperació econòmica. Cal trencar aquest cercle viciós i és aquí on la UE pot i ha de jugar un paper rellevant.

La Comissió Europea fa aquesta proposta de la mà del Banc Europeu d’Inversions que passa a primera línia per prendre un clar protagonisme. Cal inversió, sí, però hem d’aconseguir-la sense augmentar el deute públic, i per això hem d’atreure inversió privada als sectors clau de l’economia europea: les infraestructures, el transport, les energies renovables,  la recerca, l’ensenyament,  i la innovació. I l’hem d’atreuretambé cap a les pimes o les empreses de mitjana capitalització per aconseguir millorar la  nostra competitivitat.

El Pla d’Inversió per a Europa de Juncker no només proposa un nou Fons Europeu d’Inversions Estratègiques, amb un efecte multiplicador de l’1 x 15 (és a dir, per cada euro públic que s’inverteixi, se’n generaran 15 d’inversió privada); sinó que també es crearà un llistat de projectes viables que tinguin un valor afegit europeu i que aportin un benefici socioeconòmic evident. A més a més, el pla també inclou un full de ruta per fer que Europa sigui més atractiva a l’hora d’invertir-hi.

Ara bé, aquest pla presenta un repte importantíssim a tots nivells, perquè això funcioni i perquè Europa passi pàgina de la crisi cal que tothom s’hi impliqui, des de les entitats regionals fins als Estats membres, el Banc Central Europeu i el sector privat. Si junts hem pogut resistir la crisi, junts invertirem per sortir-ne.

Ferran TARRADELLAS
Director de l’Oficina de Comissió Europea a Barcelona

 

 

 


REDACCIÓ29 Abril, 2014

Francesc Homs viatja a Tarragona
Francesc Homs viatja a Tarragona

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs, viatja avui a Tarragona, on té previst pronunciar la conferència “El present i el futur de la Unió Europea” .
A l’acte, on també hi intervindrà el president de la Diputació de Tarragona, el convergent Josep Poblet, tindrà lloc aquesta tarda a les 18h30 a la Diputació de Tarragona.

La jornada està organitzada per la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb la Diputació de Tarragona, per debatre sobre la situació actual i futura de la UE i la importància que té per a la vida dels ciutadans.
 
 


REDACCIÓ23 Febrer, 2014

Viviane_reding
Una de les assistents visitant l’exposició

Viviane Reding, la comissària de Justícia de la Comissió Europea ha estat, avui a Barcelona, on ha respòs, durant dues hores, a les preguntes (sobre la Unió Europea) dels 250 ciutadans que han acudit a La Pedrera de Barcelona.
Quan instada a comentar la corrupció existent a Espanya i que ha esquitxat el propi president del Govern, Mariano Rajoy, la vicepresidenta europea, de la mateixa família política que Rajoy (PPE), ha evitat mullar-se, assegurant que a Europa, el sistema judicial no és europeu. I ha dit que, a banda de l’actuació de la justícia, són els ciutadans que han de reprovar eles actes de corrupció dels polítics, mitjançant el seu vot a les urnes, cada quatre anys.
Ha remarcat que la corrupció és una qüestió que condemna però que ha de ser tractada per la justícia de cada estat membre.
Viviane_reding
Un jove demanant més Europa

D’altra banda, Reding ha insistit en la necessitat fonamental d’invertir molt més en la recerca que – ha reconegut – “és caríssima”.
L’educació ha de ser, segons ha dit, una de les grans apostes dels governs i l’Erasmus un projecte que ha de tenir continuïtat i recolzament, ja que és importantíssim pels estudiants que volen experimentar noves experiències.
La governant europea ha fet una defensa acèrrima del projecte europeista i ha dit que, el proper 25 de maig, cal anar a votar massivament, per evitar que els extremistes de l’esquerra i de la dreta puguin debilitar una Europa que necessita ser potent i forta.
Al final del col·loqui els presents han hagut de votar si creien que la Unió Europea escolta o no la seva veu.
La resposta de la votació – 53% de No – ha sorprès la comissària, que ha dit que no podem ser “cap quadrats” i que cal fer un esforça per fer d’Europa un projecte interessant per la majoria dels ciutadans. Una de les votacions ha donat que el 89% dels assistents aniran a votar el proper 25 de maig.
Viviane Reding abans d’acomiadar-se i fotografiar-se amb els que ho demanaven, ha deixat anar: “ Yes, we need Catalonia (Sí, nosaltres necessitem Catalunya)”.
 
Fotos: D. Jorba




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter