No podria escriure tot el que penso i sento arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Intento no deixar-me portar pel sentiment i per la impotència. Dos ingredients que, mal controlats, podem conduir a actituds poc apropiades i que, segurament, acaben en penediment. Confesso que estic indignat que uns bàrbars hagin atacat, sense contemplacions, el cor de Barcelona.
Per davant de la furgoneta assassina anàvem tots, no només els que resultaren ferits o que van perdre la vida. Un tros de nosaltres va quedar enquistat en l’asfalt de la Rambla de Barcelona. Per més que m’esforci sóc incapaç d’entendre els motius d’uns desquiciats que només senten plaer matant i destrossant. No hi ha explicacions possibles ni acceptables per assassinar.
Crec que no hem de caure en l’error de deixar-nos endur per l’odi, la desunió i per la venjança. Això és, segurament, la principal pretensió dels terroristes. Ara hem d’estar més units que mai. Ser solidaris i treure forces per no menysprear una comunitat, perquè el terrorisme no té religió ni nacionalitat. Tots som blancs de la seva ràbia. No podem abaixar la guàrdia i hem d’evitar que els terroristes assoleixin el seu objectiu.
Estic orgullós i eternament agraït als Mossos i a les policials municipals de Barcelona i Cambrils. Alguns els seus agents han interromput el seu descans per col·laborar-hi i auxiliar les víctimes. Una gesta que diu molt d’ells. Els nostres policies han demostrat la seva professionalitat exemplar i la seva solidaritat. Han actuat ràpidament i han sabut mantenir informada la societat, sense entrar en populismes i demagògies.
Als periodistes els han facilitat la feina, perquè saben limitar la seva acció i/o ‘amagar’ informació és obrir la veda a un camp terriblement perillós. Els que hi érem – moments després de l’atac – al lloc dels fets vam poder treballar amb la comprensió policial. La tasca policial ha estat diligent, ràpida i encertada.
A Cambrils ja ràpida intervenció de la policia també va evitar una massacre. Sense la promptitud dels agents policials els terroristes hagueren cantat victòria. Avui estem de dol, però estem més units que mai, perquè no tenim por i no permetrem que el terror canviï la nostra tranquil·litat. Units serem invencibles… oi?
Els Mossos d’Esquadra han acordonat una zona propera a la comissaria del Vendrell per l’existència d’un vehicle sospitós que hi havia aparcat a la Riera de la Bisbal.
Diversos indicis han contribuit perquè els Mossos sospitessin del vehicle i que, en aplicació dels protocols de seguretat per l’alerta antiterrorista, s’hagi desplaçat fins al lloc diversos efectius dels TEDAX i de la unitat canina.
Els mossos han intentat localitzar, sense èxit, al propietari del vehicle -un Citroën Picasso de matrícula francesa-, i han hagut de trencar un vidre per poder-lo inspeccionar.
Finalment, s’ha pogut comprovar que el cotxe no amagava explosius ni altres element de risc i s’ha pogut restablir la normalitat a la zona.
No podem oblidar que Europa està sota l’amenaça del terrorisme islàmic. A Espanya continua en vigor el nivell 4 d’alerta terrorista. Tots els municipis controlen el més mínim detall de la seguretat dels seus ciutadans i institucions, sobretot quan hi ha esdeveniments que poden mobilitzar molta gent. Salou viurà una de les seves festes més multitudinàries de l’hivern: el Cós Blanc.
Les autoritats policials han dibuixat un pla de seguretat molt acurat i estricte. Durant la celebració del Cós Blanc, on s’hi espera la visita de més de 25 mil persones, es posarà en marxa un dispositiu de seguretat i s’adoptaran mesures de màxim control.
El tècnic de Cultura de l’Ajuntament de Salou, Salvador Mimbrera, no ha volgut entrar en detalls, però ha reconegut que l’organització i les policies estan treballant perquè la festa es desenvolupi sense cap contrarietat.
No ha descartat, però, que les forces i cossos de seguretat de l’estat puguin limitar l’accés als vehicles de grans dimensions durant alguns dies de la festa major. Tot i dir que aquesta és una responsabilitat policial, Mimbrera ha deixar intuir que els vianants podrien ser sotmesos a diversos controls de seguretat.
El cert és que, en un moment de màxima alerta, Policia Local i Mossos d’Esquadra podrien dedicar atenció especial, encara que de forma discreta, a alguns punts sensibles del trajecte, amb l’objectiu que el Cós Blanc sigui una desfilada esplendorosa i un esdeveniment tranquil i segur.
A hores d’ara – i almenys des del migdia – els Mossos d’Esquadra estan portant a terme una operació antiterrorista a Vila-seca, amb escorcolls a dos domicilis.
Un dels detinguts en l’operació
Segons fonts policials, hi ha dos joves (majors d’edat) detinguts que podrien passar demà a disposició judicial. De moment no ha transcendit els delictes concrets que se’ls imputa. La investigació continua oberta.
En el moment del registre, hi havia en el domicili un home que ha hagut de ser traslladat a un centre mèdic atenent que ha patit un atac d’ansietat. Cap a les 11 de la nit, l’home, ja recuperat, ha tornat al seu domicili acompanyat per dos agents de la policia catalana.
Segons apunten fonts vinculades al cas, en un dels domicilis s’haurien trobat una gran quantitat de mòbils i una arma que podria ser de fogueig. Asseguren també que en un dels registres s’hauria vist paralitzat temporalment arran de la troballa d’una maleta sospitosa.
La unitat canina de la policia autonòmica s’ha desplaçat al portal número 7 de l’Avinguda Francesc Macià de Vila-seca cap a quarts de 12. Els gossos policials cercaven explosius o bé substàncies estupefaents.
L’escorcoll s’ha donat per finalitzat pocs minuts després de les 12 de la nit. Els agents s’han emportat diverses caixes de material, un ordinador i una pantalla plana de grans dimensions.
L’hermetisme al voltant d’aquesta intervenció policial ha estat absolut i el gabinet de premsa dels Mossos – ja ha traspassat el cas al servei de guàrdia – i de moment no donen detalls sobre l’operació.
Els veïns de la zona s’han vist sorpresos pel desplegament policial que hi havia a la nit tot i que afirmen que el “moviment” ha començat cap els vols de les quatre de la tarda.
A les 12 de la nit hi havia encara tres vehicles logotipats, un dels ARRO, un de la unitat canina i almenys tres vehicles policials sense cap distintiu.
El conseller d’Interior en funcions de la Generalitat, Jordi Jané, ha convocat aquest matí a la cúpula dels Mossos d’Esquadra per analitzar si s’eleva l’alerta antiterrorista a Catalunya en coordinació amb la decisió que prengui el ministeri de l’Interior.
El conseller d’Interior està en contacte amb el Ministeri de l’Interior des que va tenir notícia dels atemptats terroristes d’aquesta nit a París.
Aquestes fonts han explicat que Jané manté un contacte constant i fluid amb el ministeri de l’Interior per coordinar la resposta de seguretat davant aquesta onada d’atemptats al país veí.
El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha convocat per a aquest dissabte la Comissió d’Avaluació de l’amenaça terrorista, on s’estudiarà la necessitat o no d’elevar el nivell d’alerta antiterrorista actual.
Actualment, la Generalitat té actualment l’alerta antiterrorista a Catalunya situada en un 4 sobre una escala de 5 -el nivell màxim-, i està a l’espera de la decisió del ministeri de l’Interior, ja que els nivells d’alerta de les dues administracions acostumen a anar coordinats.
El nivell 4 d’alerta antiterrorista ja suposa una major presència d’agents armats en punts clau de les ciutats, com estacions de tren o aeroports, o bé en aquells llocs amb més afluència de persones.
“No hi ha un déu veritable sinó solament Déu (Al·là) i Mahoma és el seu missatger”. Aquestes són les creences fonamentals de l’Islam, la religió que experimenta el creixement més ràpid, tant a Estats Units com a Europa. A aquesta realitat se li uneix el fet que, des de finals del segle XX, també han augmentat exponencialment les mesquites que són usades amb finalitats polítiques.
A causa de la seva importància per als seguidors de l’islam, denominats musulmans (de l’àrab muslim “que se sotmet a Al·là”), les mesquites són un lloc favorable per promoure l’activisme polític, utilitzant els líders religiosos (1) els sermons que antecedeixen al rés Yumu’ah (oració dels divendres) bé per fer una crida a la calma quan esclaten conflictes o bé, els més radicals, utilitzant aquest moment i aquest lloc de culte religiós per defensar els seus postulats.
Molt s’està emfatitzant aquests dies en la radicalitat d’algunes mesquites de Catalunya, i entre les assenyalades es troba la de Torredembarra. En aquest municipi, no obstant això, hi ha dues mesquites que serveixen com a lloc de culte per als seguidors (homes i dones) de la fe islàmica.
Una, més petita i utilitzada exclusivament com oratori i la segona, més gran i situada fora del nucli urbà, que disposa d’altres serveis per a la comunitat musulmana, com un centre d’estudis de l’Alcorà (“la preexistent i perfecta paraula d’Al·là”) i de l’ensenyament de l’idioma àrab, convertint-se així en el que la cultura àrab diuen madrasa. És en aquesta mesquita o madrasa on el “salafisme sunnita”, moviment que reivindica la tornada als orígens de l’islam i que interpreta la llei islàmica en la seva forma més ortodoxa o tradicional, on se centren les recerques dels Mossos de Esquadra des de fa anys, amb les mesquites de Reus, Vilanova i la Geltrú i Salt. No obstant això, el salafisme, encara que en expansió, encara segueix sent minoritari i no sempre ha d’associar-se amb amenaces violentes.
En aquesta línia de recerca, el CNI va informar en 2011 que tercers països (Kuwait, Emirats, Oman, Aràbia Saudita i Catar) finançaven l’islamisme a Espanya, una cosa que en principi no té perquè ser negativa. No obstant això, no existeix suficient control d’aquests fluxos financers i les donacions i ajudes que es fan des d’aquests països a la comunitat islàmica d’Espanya no es fiscalitzen. Anys enrere, el govern espanyol va intentar implantar un “sistema de canalització de fons per al suport als projectes de les comunitats islàmiques d’Espanya”, pel qual els rics països petroliers podrien pagar projectes de les comunitats musulmanes sempre que es canalitzessin a través de la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE) i estiguessin aprovats per aquesta. La realitat és que això mai s’ha aconseguit, no hi ha aprovació ni es coneixen les dades d’aquest finançament. Així ho ha confirmat Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) en ser consultat per aquest diari. És més, si els ingressos a les comunitats religioses o als individus que han sol·licitat finançament no es realitzen de forma oficial, a través dels bancs, la informació serà completament opaca, doncs ningú sabrà ni controlarà quant es rep ni amb quines finalitats es destina els diners.
Per entendre el finançament extern, potser hàgim de fer un parèntesi i explicar que un dels principals pilars de l’Islam (el tercer de cinc, pels sunís (2); un dels deu principis, pels chiís) declara que els musulmans han de donar aproximadament una quarantena part (1/40) dels seus béns com a solidaritat o per generar flux econòmic, ocupació, etc. Com les mesquites i les madrasas són el centre d’aquestes comunitats, allí és on els fidels donen o, si ho necessiten, reben el que ells diuen zakat (“allò que purifica”). Alguna cosa així com l’antic “delme”, que tant podia ser civil impositiu com a religiós voluntari en la nostra societat cristiana.
Seguint amb el finançament d’algunes de les monarquies del Golf Pèrsic, si bé el país més generós sembla que és Aràbia Saudita, a Torredembarra i Reus és Kuwait qui, a través de la “Societat pel Renéixer de l’Herència Islàmica”, va pagar la construcció de les seves madrasas. Aquestes mesquites van ser acusades en el seu moment de “difondre una interpretació religiosa contrària a la integració en la societat espanyola fomentant la separació i l’odi cap als col·lectius no musulmans”.
Aquest discurs, de ser cert i haver evolucionat en els últims anys, és el que està assenyalant el Ministeri de l’Interior com suposadament vinculat al jihadisme, que és com denominem a les branques més violentes i radicals dins de l’islam polític (3). El seu jihad o “guerra santa”, d’inspiració violenta, està lligada a l’expansió de l’anomenat “Estat Islàmic” i el seu projecte de califat a Síria i l’Iraq, que té els seus antecedents en la sagnant guerra civil d’Algèria, protagonitzada per grups salafistes en els 90 i en l’Al-Qaida de Bin Laden, posteriorment. Però diuen els experts que els “conversos” d’ara se senten atrets per la retòrica antisistema, més que per una convicció religiosa. “La conversió no és a l’islam sinó directament a la radicalitat. No és ni tan sols una conversió al salafisme. La transformació s’encamina a una visió violenta de l’islam”, diu Lurdes Vidal, analista i cap de Món Àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
“D’altra banda –afegeix- aquesta crida a la guerra, a partir de propaganda molt sofisticada que idealitza la vida al califat, pot resultar suggerent per a determinats individus i aportar un sentit a la vida de persones desballestades”. Exposa també Vidal que “el retrat del jihadisme d’avui és diferent del que fèiem fa deu o cinc anys”. I afirma que “l’alarma no serveix per a res, només genera més por, tensió i rebuig”, però admet que els jihadistes “actuaran sempre on trobin més facilitats”.
El president de UCIDCAT, Mohamed el Ghaidouni, també ha declarat que “a part de treballar el tema de la seguretat, cal fer pedagogia de la integració”. Assegura que els representants de la comunitat musulmana a Catalunya tenen “una relació de col·laboració” tant amb els Mossos d’Esquadra com amb la Policia Nacional. Defensa, però, que la lluita contra el jihadisme s’ha d’abordar “no només des d’una aproximació de seguretat pura i dura” sinó també amb “pedagogia de la integració”. El Ghaidouni és molt crític amb l’actuació del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. “És el primer cop que un alt càrrec del govern espanyol assenyala certes mesquites com a salafistes”, lamenta. Segons el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, “quan es detecten llocs de culte suposadament salafistes s’ha de treballar amb aquestes comunitats per frenar la radicalització, i no fer declaracions que poden alarmar els ciutadans d’aquests municipis i trencar la convivència”.
El ministre d’Interior saludant alguns policies
(1) Per als seus fidels, la religió és molt més que una qüestió personal; és la realitat entorn de la qual tot gira: individu, societat, economia i cultura; és una vivència que abraça i unifica totes les facetes de la vida. A les mesquites hi ha un imám (“que predica la fe”), sol ser la persona que dirigeix l’oració col·lectiva en l’islam. No són l’equivalent musulmà dels sacerdots o els rabinos, doncs pot ser qualsevol persona que conegui bé el ritual del rés per servir de guia de l’oració. No obstant això, en la pràctica es dóna certa professionalització i hi ha persones que segueixen estudis específics per dedicar-se a aquesta tasca. L’elecció d’un imam recau, en principi, en la pròpia comunitat que li va a seguir, encara que tampoc és sempre així.A les madrasas, hi ha també un director d’estudis o gerent del centre.
(2) Els sunnites són el grup musulmà majoritari en la comunitat islàmica mundial (representen el 85% per cent dels musulmans) i deuen el seu nom a la sunna. Encara que l’Alcorà és el principal llibre sagrat, la sunna és considerada la segona font d’instrucció religiosa. Va ser escrita pels companys de Mahoma sobre el que ell va dir, va fer o va aprovar.
(3) L’islam polític es caracteritza per la freqüent i brutal utilització del terrorisme en nom d’una suposada jihad, a la qual els seus seguidors criden a una “guerra santa” en el nom d’Al·là. Però existeix una altra a “jihad major”, d’interpretació espiritual, que representa l’esforç que tot creient ha de realitzar per ser millor musulmà, millor pare o mare, espòs o persona.
Espadaler irritat amb les afirmacions del ministre
És intolerable que el ministre d’Interior, el popular Jorge Fernández Díaz, hagi vinculat el terrorisme gihadista amb l’independentisme. L’opinió és del conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler.
Arran d’aquestes desafortunades afirmacions ministerials, Espadaler ha sol·licitat la compareixença del titular d’Interior al Congrés. D’acord amb el responsable català d’Interior, “no és de rebut” que el ministre acusés a la Fundació Nous Catalans, de CDC, de fer proselitisme per captar musulmans radicals a la causa independentista.
Espadaler ha criticat també per “poc afortunat” que el ministre esmentés ahir en una entrevista que algunes de les mesquites més radicals d’Espanya estan situades en poblacions catalanes, com Reus i Torredembarra, Salt (Girona), Vilanova i la Geltrú (Barcelona). “Compte, perquè això no contribueix a res, sinó a afegir més nerviosisme”, ha alertat Ramon Espadaler.
Després de donar per totalment desarticulada la cèl·lula gihadista els integrants van ser detinguts ahir en diverses poblacions catalanes, el conseller ha declinat confirmar o desmentir les informacions que apunten que els terroristes pretenien atemptar contra comissaries de Mossos i llocs emblemàtics de Barcelona. Admet, no obstant, que fa 13 mesos que la policia segueix aquesta cèl·lula terrorista.
La persona detinguda, avui a Valls pels Mossos d’Esquadra, en el marc de l’operació policial contra el gihadisme, és un jove de Montblanc de 27 anys i convertit a l’Islam uns tres anys enrere.
El detingut respon al nom de Jacob, és veí de Montblanc, on resideix la seva família, encara que ell viu i treballa en una fruiteria de Valls, molt a prop del seu domicili. Persones amb qui té amistat neguen que sigui un radical islamista.
Els agents l’han arrestat de matinada a casa seva, que comparteix amb altres dos amics, un d’ells nascut a Uruguai i també convers al Islam.
Després del registre domiciliari els agents s’han portat diverses caixes, suposadament amb un disc dur i documentació d’interès policial, segons fonts pròximes al cas.
Després de la detenció i el registre, els Mossos d’Esquadra han traslladat el jove a un gimnàs especialitzat en arts marcials que freqüentava, en companyia dels seus companys de pis.
Un dels amics del detingut, Adam, ha relatat que ell també és un convers a l’Islam perquè estaven mancats de “alguna cosa” i la religió els va proporcionar “valors” i ha negat cap vinculació amb l’islamisme extremista i, menys encara, amb el gihadisme.
El dispositiu policial, que ha comportat el tall de diversos carrers i la presència d’agents especialitzats i encaputxats, ha aixecat molta expectació al municipi, de poc més de 25.000 habitants i que just avui celebrava el seu mercat.
Un altre dels retinguts pels Mossos mentre durava el registre (després ha quedat en llibertat) és Iván, que ha assegurat que “nosaltres no tenim res, no tenim ni ordinador i ells buscaven armes o alguna cosa així”.
Aquests amics del detingut també han relatat que abans de convertir-se al Islam el jove consumia drogues i alcohol, però que la religió “va canviar la seva vida”.
Aquest arrest s’emmarca en l’operació ordenada per l’Audiència Nacional en què s’han practicat 16 registres i onze detencions de persones presumptament vinculades al terrorisme islamista.
Després de l’atemptat islamista que es va produir a França contra el setmanari Charlie Hebdo, el passat 7 de gener, es va encendre una alarma mundial. Tots els països van prendre mesures per protegir i garantir la seguretat dels ciutadans. Tarragona també està en alerta
Operatiu policial al Parc Central, el passat mes de gener
Segons un comunicat intern dels Mossos d’Esquadra, al qual ha tingut accés el Diari La República Checa, l’atemptat islamista al setmanari francès és una mostra més de l’augment “de violència física i verbal generat contra determinats mitjans de comunicació per part de grups de caràcter islamista radical” des de que l’any 2006 un diari danès publiqués caricatures de Mahoma que posteriorment van ser difoses per altres mitjans a nivell mundial.
Davant d’aquest augment, i després de l’atemptat a ‘Charlie Hebdo’, els Mossos d’Esquadra, a Catalunya el nivell d’amenaça era de nivell ‘moderat’, és a dir, “cal considerar que un atac terrorista és probable”. A tot això, el nivell d’alerta era ‘d’Alerta’.
Aquest nivell d’alerta suposava que la policia catalana havia de portar a terme diverses accions com “un reforç operatiu de les mesures de vigilància, prevenció i dissuasió dels serveis ordinaris territorials de la PG-ME a les localitzacions amb gran concentració de persones, grans infraestructures de transports terrestres, aeris i marítims així com en les infraestructures crítiques i les estratègiques, mitjançant l’adopció de dispositius de seguretat específics”.
La policia controla l’accés al Parc Central.
Espanya en ‘ALERTA’ A tot això, Espanya ja es trobava en “un risc probable d’atac terrorista” des del passat 9 de setembre del 2014 i des de la Direcció General de Policia es va acordar passar al nivell “Elevat” d’amenaça terrorista, establint la fase de seguretat ‘Emergència 1’. Aquesta fase portava lligada una sèrie d’actuacions com “l’establiment de dispositius de reforç definits per part dels serveis especialitzats, afegint-se a les mesures citades per a la fase d’ALERTA”.
En aquesta fase es van incloure les seus de mitjans de comunicació “com a punts d’interès als efectes de reforç de les mesures de vigilància de les mateixes”.
Protecció i autoprotecció Les accions que van portar terme els cossos policials van ser controls a la zona fronterera amb França, un increment del control de viatgers ( tant d’aeroports, ports, estacions de tren i autobús amb itineraris procedents de l’estranger), increment de les mesures de protecció de les dependències policials, increment de les patrulles ‘a peu i de proximitat’ i extremar de les mesures d’autoprotecció.
Per aquesta última acció, la policia va reforçar i augmentar el nombre de dotacions policials en torn nocturn, i si hagués sigut necessari també amb la presència de les dotacions ART.
L’operació policial que va tenir lloc ahir al vespre a la tarda a les portes del Parc Central de Tarragona tenia com a principal objectiu evitar que una ‘quedada’ de ‘pandilleros’ (bandes de magrebins i sud-americans) pogués acabar com el ‘rosari de l’Aurora’.
Els agents sospiten que la idea inicial dels manifestants era provocar destrosses en l’interior del Parc Central en un moment de màxima afluència.
La policia va planificar el dispositiu el divendres després de tenir coneixement que, via internet, s’estava organitzant una concentració davant les portes del centre comercial, sota el pretext de ‘tocar els tambors’. Una expressió que s’utilitza, segons ens comenten, quan l’objectiu de fer-la grossa. Ens comenten que la idea dels joves era provocar el caos en l’interior del Parc Central.
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana han dissenyat controls a diferents indrets de la ciutat, sobretot a les estacions de tren i autobusos. Els accessos i les immediacions del centre comercial i el Parc de la Ciutat han estat controlats per la policia durant tota la tarda ja que es preveia que acudissin a la crida cibernètica més de 200 persones.
Silenci dels Mossos alimenta rumors
La forta presència policial al Parc Central ha provocat expectació i ha donat peu a tot tipus de comentaris, especulacions i rumors. A les xarxes socials es difonia una amenaça de bomba i la detenció de quatre yahadistes a l’Eroski amb “intenció de matar”. Es tractava d’una notícia manipulada, però que ha creat alarma social.
Malauradament, els Mossos d’Esquadra no han facilitat les informacions necessàries per evitar i calmar la ‘psicosi’ que havia generat a la societat l’espectacular control que des de l’oficina de premsa de la policia autonòmica s’insistia en la tesis del ‘control rutinari’, tot i que havia agents del grup ARRO (amb armil·les antibales).
El control a l’estació de Renfe
100 joves identificats
El dispositiu de prevenció muntat per la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, amb un total de 53 agents i més d’una desena de vehicles, ha servit per dissuadir una concentració convocada per internet, sense necessitat de recórrer a la força.
La policia ha fet els possibles per evitar que els manifestants accedissin a l’interior del Parc Central i intentar que no es produïssin actes vandàlics i destrosses en el material urbà.
Els agents van identificar gairebé 100 joves (67 els Mossos d’Esquadra) i han realitzat diverses denúncies administratives. S’han comissat també alguna arma blanca (navalles i punys americans). S’ha detingut a un jove per desobediència a l’autoritat.
Fonts policials asseguren que aquest control res tenia que veure amb les amenaces terroristes, però remarquen que les policies estan atentes a tots els moviments sospitosos.
REDACCIÓ18 Agost, 2017
No podria escriure tot el que penso i sento arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Intento no deixar-me portar pel sentiment i per la impotència. Dos ingredients que, mal controlats, podem conduir a actituds poc apropiades i que, segurament, acaben en penediment. Confesso que estic indignat que uns bàrbars hagin atacat, sense contemplacions, el cor de Barcelona.
