29. Març 2024

FE ISLÀMICA, TORREDEMBARRA I LA “GUERRA SANTA”

MESQUITA1 “No hi ha un déu veritable sinó solament Déu (Al·là) i Mahoma és el seu missatger”. Aquestes són les creences fonamentals de l’Islam, la religió que experimenta el creixement més ràpid, tant a Estats Units com a Europa. A aquesta realitat se li uneix el fet que, des de finals del segle XX, també han augmentat exponencialment les mesquites que són usades amb finalitats polítiques.

A causa de la seva importància per als seguidors de l’islam, denominats musulmans (de l’àrab muslim “que se sotmet a Al·là”), les mesquites són un lloc favorable per promoure l’activisme polític, utilitzant els líders religiosos (1) els sermons que antecedeixen al rés Yumu’ah (oració dels divendres) bé per fer una crida a la calma quan esclaten conflictes o bé, els més radicals, utilitzant aquest moment i aquest lloc de culte religiós per defensar els seus postulats.

MESQUITA2Molt s’està emfatitzant aquests dies en la radicalitat d’algunes mesquites de Catalunya, i entre les assenyalades es troba la de Torredembarra. En aquest municipi, no obstant això, hi ha dues mesquites que serveixen com a lloc de culte per als seguidors (homes i dones) de la fe islàmica.

Una, més petita i utilitzada exclusivament com oratori i la segona, més gran i situada fora del nucli urbà, que disposa d’altres serveis per a la comunitat musulmana, com un centre d’estudis de l’Alcorà (“la preexistent i perfecta paraula d’Al·là”) i de l’ensenyament de l’idioma àrab, convertint-se així en el que la cultura àrab diuen madrasa. És en aquesta mesquita o madrasa on el “salafisme sunnita”, moviment que reivindica la tornada als orígens de l’islam i que interpreta la llei islàmica en la seva forma més ortodoxa o tradicional, on se centren les recerques dels Mossos de Esquadra des de fa anys, amb les mesquites de Reus, Vilanova i la Geltrú i Salt. No obstant això, el salafisme, encara que en expansió, encara segueix sent minoritari i no sempre ha d’associar-se amb amenaces violentes.

En aquesta línia de recerca, el CNI va informar en 2011 que tercers països (Kuwait, Emirats, Oman, Aràbia Saudita i Catar) finançaven l’islamisme a Espanya, una cosa que en principi no té perquè ser negativa. No obstant això, no existeix suficient control d’aquests fluxos financers i les donacions i ajudes que es fan des d’aquests països a la comunitat islàmica d’Espanya no es fiscalitzen. Anys enrere, el govern espanyol va intentar implantar un “sistema de canalització de fons per al suport als projectes de les comunitats islàmiques d’Espanya”, pel qual els rics països petroliers podrien pagar projectes de les comunitats musulmanes sempre que es canalitzessin a través de la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE) i estiguessin aprovats per aquesta. La realitat és que això mai s’ha aconseguit, no hi ha aprovació ni es coneixen les dades d’aquest finançament. Així ho ha confirmat Mohamed el Ghaidouni, president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT) en ser consultat per aquest diari. És més, si els ingressos a les comunitats religioses o als individus que han sol·licitat finançament no es realitzen de forma oficial, a través dels bancs, la informació serà completament opaca, doncs ningú sabrà ni controlarà quant es rep ni amb quines finalitats es destina els diners.

Per entendre el finançament extern, potser hàgim de fer un parèntesi i expliMESQUITA3car que un dels principals pilars de l’Islam (el tercer de cinc, pels sunís (2); un dels deu principis, pels chiís) declara que els musulmans han de donar aproximadament una quarantena part (1/40) dels seus béns com a solidaritat o per generar flux econòmic, ocupació, etc. Com les mesquites i les madrasas són el centre d’aquestes comunitats, allí és on els fidels donen o, si ho necessiten, reben el que ells diuen zakat (“allò que purifica”). Alguna cosa així com l’antic “delme”, que tant podia ser civil impositiu com a religiós voluntari en la nostra societat cristiana.

Seguint amb el finançament d’algunes de les monarquies del Golf Pèrsic, si bé el país més generós sembla que és Aràbia Saudita, a Torredembarra i Reus és Kuwait qui, a través de la “Societat pel Renéixer de l’Herència Islàmica”, va pagar la construcció de les seves madrasas. Aquestes mesquites van ser acusades en el seu moment de “difondre una interpretació religiosa contrària a la integració en la societat espanyola fomentant la separació i l’odi cap als col·lectius no musulmans”.

Aquest discurs, de ser cert i haver evolucionat en els últims anys, és el que està assenyalant el Ministeri de l’Interior com suposadament vinculat al jihadisme, que és com denominem a les branques més violentes i radicals dins de l’islam polític (3). El seu jihad o “guerra santa”, d’inspiració violenta, està lligada a l’expansió de l’anomenat “Estat Islàmic” i el seu projecte de califat a Síria i l’Iraq, que té els seus antecedents en la sagnant guerra civil d’Algèria, protagonitzada per grups salafistes en els 90 i en l’Al-Qaida de Bin Laden, posteriorment. Però diuen els experts que els “conversos” d’ara se senten atrets per la retòrica antisistema, més que per una convicció religiosa. “La conversió no és a l’islam sinó directament a la radicalitat. No és ni tan sols una conversió al salafisme. La transformació s’encamina a una visió violenta de l’islam”, diu Lurdes Vidal, analista i cap de Món Àrab de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).mesquita4

“D’altra banda –afegeix- aquesta crida a la guerra, a partir de propaganda molt sofisticada que idealitza la vida al califat, pot resultar suggerent per a determinats individus i aportar un sentit a la vida de persones desballestades”. Exposa també Vidal que “el retrat del jihadisme d’avui és diferent del que fèiem fa deu o cinc anys”. I afirma que “l’alarma no serveix per a res, només genera més por, tensió i rebuig”, però admet que els jihadistes “actuaran sempre on trobin més facilitats”.

El president de UCIDCAT, Mohamed el Ghaidouni, també ha declarat que “a part de treballar el tema de la seguretat, cal fer pedagogia de la integració”. Assegura que els representants de la comunitat musulmana a Catalunya tenen “una relació de col·laboració” tant amb els Mossos d’Esquadra com amb la Policia Nacional. Defensa, però, que la lluita contra el jihadisme s’ha d’abordar “no només des d’una aproximació de seguretat pura i dura” sinó també amb “pedagogia de la integració”. El Ghaidouni és molt crític amb l’actuació del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. “És el primer cop que un alt càrrec del govern espanyol assenyala certes mesquites com a salafistes”, lamenta. Segons el president de la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, “quan es detecten llocs de culte suposadament salafistes s’ha de treballar amb aquestes comunitats per frenar la radicalització, i no fer declaracions que poden alarmar els ciutadans d’aquests municipis i trencar la convivència”.

MESQUITA_MINISTRE
El ministre d’Interior saludant alguns policies

(1) Per als seus fidels, la religió és molt més que una qüestió personal; és la realitat entorn de la qual tot gira: individu, societat, economia i cultura; és una vivència que abraça i unifica totes les facetes de la vida. A les mesquites hi ha un imám (“que predica la fe”), sol ser la persona que dirigeix l’oració col·lectiva en l’islam. No són l’equivalent musulmà dels sacerdots o els rabinos, doncs pot ser qualsevol persona que conegui bé el ritual del rés per servir de guia de l’oració. No obstant això, en la pràctica es dóna certa professionalització i hi ha persones que segueixen estudis específics per dedicar-se a aquesta tasca. L’elecció d’un imam recau, en principi, en la pròpia comunitat que li va a seguir, encara que tampoc és sempre així.A les madrasas, hi ha també un director d’estudis o gerent del centre.

(2) Els sunnites són el grup musulmà majoritari en la comunitat islàmica mundial (representen el 85% per cent dels musulmans) i deuen el seu nom a la sunna. Encara que l’Alcorà és el principal llibre sagrat, la sunna és considerada la segona font d’instrucció religiosa. Va ser escrita pels companys de Mahoma sobre el que ell va dir, va fer o va aprovar.

 (3) L’islam polític es caracteritza per la freqüent i brutal utilització del terrorisme en nom d’una suposada jihad, a la qual els seus seguidors criden a una “guerra santa” en el nom d’Al·là. Però existeix una altra a “jihad major”, d’interpretació espiritual, que representa l’esforç que tot creient ha de realitzar per ser millor musulmà, millor pare o mare, espòs o persona.

Lupe JULIÀ // Torredembarra

 

Quins partits governaran a Tarragona?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Informació bàsica respecte a protecció de dades
Responsable República Checa Press +info...
Finalitat Gestionar y moderar tus comentarios. +info...
Legitimació Consentiment de l'interessat +info...
Destinataris Automattic Inc., EEUU per filtrar spam. +info...
Drets Accedir, rectificar i esborrar les dades, així com altres drets. +info...
Informació addicional Podeu aconseguir més informació sobre protecció de dades a la pàgina de política de privadesa.

Free Download WordPress Themes
Download Nulled WordPress Themes
Download WordPress Themes
Download Best WordPress Themes Free Download
download udemy paid course for free