Arxius de teresa pallarés | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

Teresa Pallarés és la directora de l’Associació Empresarial Química de Tarragona. En aquesta conversa amb el diari La República Checa, desmitifica els perjudicis socials envers la indústria química. Diu que l’aposta passa, essencialment, per especialitat i per la seguretat. Considera que, a Tarragona, la convivència entre el sector químic i el turístic és exemplar. Teresa Pallarés recorda que el sector paga molts impostos, els quals li agradaria que revertissin en inversions necessàries per la manutenció i millora de la química.

REPUBLICA CHECA – Ha passat de subdelegada del govern a director general de l’AEQT. Què ha après durant els darrers dos anys?
TERESA PALLARÉS – Han estat dos anys d’aprenentatge. D’apropar-nos, d’obertura a l’exterior per part de l’AEQT, donar-nos a conèixer una mica més.

RC – Un canvi difícil oi?
TP – He de confessar de em feia molt de respecte. Tenia por a no entendre el món de la química i les seves especificitats.

RC – La química és fonamental per l’economia del territori i dels tarragonins…
TP – Tenim sort de tenir un sector químic amb aquestes característiques. Genera llocs de treballs estables i qualificats i tenim alts índexs de seguretat i sostenibilitat. No podem ignorar que té un fort impacte en l’àrea del coneixement i de la investigació. A Tarragona, en cada família hi ha una persona que té relació directa amb la química. Hi ha 6 mil llocs de treballs directes.

Tot té el seu risc
RC – S’està perdent la imatge que la indústria química és un monstre contaminant?
TP – Crec que està desapareixent. La gent sap que no fabriquem pastissos i ha de saber quin tipus d’indústria tenim al territori. També han de saber que som un sector seriós, responsable, sostenible i amb una baixa sinistralitat laboral.

RC – O sigui és un sector amb riscs…
TP – No hi ha res amb risc zero. Ni aquí, ni enlloc. Viure al costat d’una autopista també té perills. Fins i tot als paquets de tabac s’adverteix que fumar mata.

RC – Com es pot desmitificar els problemes cancerígens?
TP – Tot té que veure amb la percepció. Jugar o banalitzar amb aquestes qüestions és perillós. Els estudis revelen que els límits amb els quals l’OMS comença a identificar risc per a la salut, a Tarragona, estan per sota. La nostra missió és explicar, responsablement, què fem i com ho fem. No explicar-ho genera inquietuds i dubtes. Som els primes interessats que es facin les coses bé i amb seguretat.

Impostos i inversions 
RC – El sector químic es queixa dels impostos excessius…
TP – Paga el que ha de pagar. No és una prebenda. Es paga perquè generem una activitat econòmica. No obstant, demanem que hi hagi un retorn per fer inversions, millores, correccions… Val a dir que paguem 200 milions anuals en concepte de manteniment i millores.

RC – És fàcil conciliar Turisme i Industria química?
TP – La química fa 40 anys que està al territori i 20 anys que existeix PortAventura. Ara s’està projectant el BCN World. Això trenca una llança a favor nostre. No podem obviar que tenim les millors platges d’Europa, un entorn natural envejable, un Priorat que complementa l’oferta turística. Vivim i convivim amb cordialitat. En termes urbanístiques es va tenir el cap fred a l’hora de saber pactar, sobretot, les distàncies. Això en alguns indrets d’Europa no s’ha fet bé. La distància dels 500 metres ha fet que hagi respecte pels dos sectors que són els motors de l’economia del territori.

RC – L’aposta és l’especialitat… oi?
TP – A Tarragona estem fugint de les comoditats i apostant per l’especialitat i la qualitat. No volem capficar-nos exclusivament amb la producció.

Clúster suma de sinergies
RC – La gent acaba d’entendre el significat i l’objectiu del Clúster?
TP – El Clúster a Tarragona existeix fa 40 anys. Les empreses es van instal·lar aquí i poc a poc van anar buscant sinergies, les quals van acabat oferint serveis mancomunats. Després de crear les sinergies es va decidir posar un nom (Clúster). L’objectiu és continuar transmetent aquest valor afegit cap enfora. Ens hem de promocionar com un indret ideal per a invertir, ja que oferim un alt nivell de qualitat, d’especialització i generem molts llocs de treball i, conseqüentment, riquesa.

RC – El sector turístic entén prou bé la vostra feina?
TP – Crec que sí, tot i que hem d’insistir en el què fem. Esperem que el sector  ens digui què podem i que vol que fem.

URV és importantíssima
RC – Dóna la sensació que el Clúster és una desfilada de polítics…
TP – No. Rotundament no!!! Els polítics són membres d’honor però no intercedeixen en la nostra feina. Hi ha tres blocs: l’AEQT i el Port; les empreses, la URV, els sindicats i els membres adherits i, finalment, els representants de les institucions polítiques. Hi ha qüestions locals que requereixen la presència del sector polític  com és el cas dels POUM’s, IBIS… Cal tenir present que l’estabilitat econòmica passa per l’estabilitat política.

RC – La URV és una plusvàlua, oi?
TP – És fonamental perquè ens aporta coneixement i matèria gris. Tenim molts projectes amb la URV i alumnes amb màsters i en pràctiques.