Arxius de teresa pallarés | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Juny, 2022
teresa_pallares2-1280x720.jpg

La delegada de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Teresa Pallarès, ha fet balanç dels darrers 365 dies al capdavant de la institució governamental. Ha explicat que una de les seves preocupacions van ser visitar i escoltar les inquietuds i suggeriments dels alcaldes. De fet, en va visitar gairebé una cinquantena d’ajuntaments, arribant a fer uns 40 mil quilòmetres.

En una compareixença davant els mitjans de comunicació, Pallarès, acompanyada de la resta de directors territorials, ha fet un balanç dels departaments i ha dibuixat les línies de treball i propostes de futur. Perquè l’acció del govern sigui més eficaç i millor coordinada, la delegada sol·licita la concentració de totes els serveis territorials en un mateix edifici. L’antiga presó, just al costat del Corte Inglés, podria ser l’edifici triat. “D’aquesta manera podem oferir a la població un servei digne i que, efectivament, es mereix”, sustenta la màxima representant de la Generalitat a Tarragona.

Els directors i directores territorials

I parlant d’equipaments, Teresa Pallarès ha explicat que la Ciutat de Repòs de Tarragona esdevindrà un alberg juvenil que integrarà la Xarxa d’Albergs Juvenils de Catalunya que ja disposa de 52. El Programa d’Encàrrec d’Actuacions (PEA) ja està aprovat. El projecte, que hauria d’estar enllestit el 2026, compta amb un pressupost d’uns 15 milions d’euros dels fons Next Generation i ocuparà una superfície d’uns 17 mil metres quadrats i es preveu que tingui una capacitat per a unes 550 places amb uns 87 bungalows.
La delegada ha fet un balanç francament positiu de l’acció governamental a Tarragona. Ha desgranat alguns dels projectes dels departaments. Ha lloat la tasca dels professionals de la sanitat pública per la manera com s’ha enfrontat la Covid-19 i de la taxa de vacunació de la província.

També ha explicat que, finalment, s’ha aconseguit desencallar el projecte del Fòrum de la Justícia de Tarragona que estarà ubicat molt a prop de la comissaria de la Guàrdia Civil i que tindrà un cost aproximat de 70 milions d’euros. Ha dit que se sent satisfeta perquè està assistint a la posada en marxa de la reforma de l’hospital Joan XXIII. S’han iniciat les obres d’ampliació del nou hospital Joan XXIII de Tarragona i s’ha inaugurat la primera fase de la nova UCI, amb la construcció de 12 boxs i una inversió total de 5,8 milions d’euros entre obres i equipaments.

En l’àmbit de la Salut també fet referència al fet que s’està a punt de sol·licitar el permís d’obres per l’ampliació del Centre d’Atenció Primària de La Granja-Torreforta. També ha destacat el traspàs del Palau d’Esports de Catalunya, ubicat a l’Anella Mediterrània.

Pallarès, en matèria de cohesió territorial, ha dit que s’han iniciat els treballs per a la redacció del Pla director de Mobilitat al Camp de Tarragona que definirà les estratègies de mobilitat d’una àrea amb 640.000 habitants de les sis comarques i que es preveu estigui enllestit a finals de l’any 2023.

En referència a l’accident d’Iqoxe – el que va significar un abans i un després en la confiança ciutadana envers la petroquímica – Pallarès ha dit que és un avenç que Tarragona ‘controli’ el Plasecta. També ha reclamat a l’Estat la descentralització de la gestió del servei d’alarmes per SMS en cas d’accident químic, alhora que tenen la intenció d’organitzar un simulacre per aquest proper mes de novembre, després de dos anys de pandèmia i els fets d’IQOXE al 2020.

Ha fet anunciat que s’ha tret a licitació la redacció del projecte constructiu del primer tram del tramvia del Camp de Tarragona, entre Cambrils i Vila-seca. El document definirà tècnicament les actuacions necessàries per a la implantació d’un sistema de tramvia, de 14,60 quilòmetres de longitud, als municipis de Cambrils, Salou i Vila-seca.

 VÍDEOS

 

PUBLICITAT









REDACCIÓ24 Maig, 2022
Víctor-Terradellas.jpg

Víctor Terradellas, qui fins fa unes hores era candidat a les primàries de Junts per Catalunya a Reus, li ha declarat la guerra al partit per “boicotejar” la seva proposta. De fet, Terradellas afirma haver sortit del procés d’eleccions per -entre altres qüestions- haver rebut pressions perquè hi renunciés. Assegura que se l’ha castigat per impugnar la recollida d’avals a causa d’un error informàtic.

El polític creu que Junts ja tenia candidata abans d’iniciar les primàries. Es tractaria de Teresa Pallarès, sobre qui ha criticat la seva “acumulació de càrrecs”. L’excandidat vol formar una nova candidatura independent a les eleccions municipals.

PUBLICITAT



REDACCIÓ15 Maig, 2022
teresapllares-1280x960.jpg

Teresa Pallarès

L’actual delegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès, i l’exresponsable de relacions internacionals de CDC, Víctor Terradelles, s’enfrontaran en primàries per decidir qui és el candidat de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions municipals del 2023 per Reus. Tots dos han aconseguit el mínim del 20% d’avals necessaris després que s’hagi repetit el procés per un problema informàtic.

Terradelles va impugnar el resultat de la recollida d’avals i la Comissió Municipal Territorial va acordar tornar a repetir el procés des del principi “per esvair el més mínim dubte sobre la legitimitat d’aquest procés”, segons explica el partit en un comunicat.

La campanya electoral tindrà lloc des de dilluns 16 i fins el proper dilluns 23 de maig, període en què els òrgans centrals del partit independentista enviaran un correu electrònic a totes les persones afiliades amb la informació electoral que cada candidat els vulgui fer arribar.

Víctor Terradellas, íntim de Puigdemont

Les eleccions primàries tindran lloc entre el dimarts 24 de maig a les 00h i el dimecres 25 de maig a les 10h. Hi podran votar totes les persones afiliades a JxCat amb una antiguitat mínima de 6 mesos i al corrent de pagament.

En els últims dies Terradelles ha estat en primera línia informativa perquè va admetre davant el jutjat que ell i uns “emissaris de l’entorn del govern rus” van reunir-se amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont dos cops just abans de la declaració d’independència l’octubre del 2017.

PUBLICITAT




PUBLICITAT









REDACCIÓ24 Març, 2022
Francesc-Sutrias-Consum-1280x720.jpg

Tarragona és la demarcació on més s’han incrementat les reclamacions de consumidors. Així ho ha exposat aquest matí el director de l’Agència Catalana del Consum (ACC), Francesc Sutrias, acompanyat de la delegada del Govern al Camp de Tarragona, Teresa Pallarès, amb qui ha mantingut una reunió. Concretament, les reclamacions han apujat un 18% el 2021, passant de 2.907 a 3.433. Segons Sutrias, això és a causa del retorn de l’activitat que es va veure afectada per la pandèmia, però també per la proactivitat i l’empoderament dels consumidors tarragonins.

D’altra banda, l’ACC ha atès un 10,3% menys de consultes, però ha resolt un 54% més de mediacions. Les denúncies també s’han incrementat un 32,1%. Pel que fa als motius de les sancions, el nombre més gran és per obstrucció d’inspeccions (63% – 124.805 euros).

Els motius de les reclamacions són variats i estan molt lligats a sectors com el de l’energia (canvis a la factura o contracte no autoritzats), telefonia mòbil (canvis a la factura o contracte no autoritzats) i companyies aèries (diners de vols cancel·lats no retornats).

Una Generalitat impotent davant de la inflació
El director de l’Agència Catalana del Consum s’ha mostrat preocupat per l’increment exagerat de preus que afecten els consumidors. Tanmateix, ha lamentat que la Generalitat no tingui competències vers aquest afer. Sutrias ha assegurat que s’han reunit amb el Ministeri de Consum per intentar resoldre la situació.

VÍDEOS



PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Novembre, 2021
teresapallares8-1280x960.jpg

Teresa Pallarés es defineix com una persona polièdrica. És l’única dona que ha ocupat a Tarragona el despatx del màxim representant dedel govern de la Generalitat i de l’Estat. Va ser regidora, diputada, subdelegada del govern i delegada de la Generalitat, però aquesta professora només està en política perquè se sent útil. Se’n va anar a Junts perquè es va decebre amb el PSC, un partit que considera que defensa més els interessos de Madrid que de Catalunya. Pallarés ens va rebre al seu despatx i ha parlat obertament i sense tabús. No li agraden les paraules a mitges. Comparteix amb els lectors els seus punts de vista i alguns, de ben segur, que no agradaran a la cúpula política més conservadora i paralitzada. S’ha fet independentista a la força i continua pensant que a Catalunya ens ho he de creure. Després de la seva malaltia, només vol tenir temps per a allò que és realment important: ximpleries les justes i viure allunyada de les persones tòxiques.

 

Com es troba en aquest despatx?
Bé, adaptant-me. És un lloc on s’ha d’anar coneixent els projectes, les persones, i recuperar moltes iniciatives ja començades.

La delegada del govern durant l’entrevista

S’ho havia imaginat mai arribar a aquest despatx (delegació del Govern)?
La vida et porta per camins que de vegades no penses que hi poguessis anar. Fa un any no sabia què faria amb la meva vida ni on seria.

Jo estic en política perquè m’agrada el servei públic, perquè m’ho crec i perquè em sento implicada. Quan m’ho van proposar vaig pensar, sobretot, que podia fer ser útil.

Catalunya ha de fer un pas endavant en la seva independència

Vostè deu ser de les poques persones que han representat el Govern d’Espanya i després el de la Generalitat. Diria que té un coneixement absolut de les dues administracions?
Un coneixement absolut és pràcticament impossible. Tinc coneixement de l’administració estatal, de la Generalitat i també de la local. Són vies diferents. Ara crec que Catalunya ha de fer un pas endavant en la seva independència i puc corroborar que no és el mateix gestionar els projectes quan tens una implicació directa amb el territori que quan estàs a una distància. Crec en el principi de la subsidiarietat i en el paper fonamental de l’administració local. Gairebé arribes a una relació personal amb els ciutadans del municipi. Això és apassionant.

Quin àmbit és el que més l’apassiona?
Jo crec que són diferents.

La seva funció, tant com a subdelegada com a delegada, és vetllar pels interessos del territori, però el càrrec no té massa poder executori o sí?
Has d’arribar al Govern pertinent que és qui pren les decisions. La meva feina és fer arribar els projectes a la Generalitat, saber trobar l’escletxa per dir “això s’ha de pressupostar i hauria de ser una realitat”. Això ha de ser així perquè hi ha un territori i unes demandes que han d’arribar a aquells que poden fer realitat els projectes. També passa el revés, aquelles decisions de país que poden afectar el territori han d’arribar al departament corresponent. La delegació s’ofereix com a canal per fer-les arribar, d’igual forma que els directors territorials.

Hem de començar a creure’ns que som una àrea metropolitana important pel país

El delegat és el coordinador, però no ‘mana’ en els directors territorials…
Hi ha una dependència orgànica. Cada un dels directors depèn de la seva conselleria, però jo coordino, he d’estar assabentada del què passa i d’alguna forma puc ajudar en aquest engranatge. En definitiva, el delegat és la cara d’aquest govern a Tarragona.

Hi ha debat intern al Govern entre Junts i Esquerra? Hi ha enteniment o és una olla de grills?
El debat intern és necessari en un govern de coalició. Els governs monocolors s’han acabat. És obvi i lògic que hi hagi maneres diferents d’entendre les coses, per això s’ha de discutir i arribar a acords. Nosaltres vam estar molt de temps abans de tenir un pacte de Govern, però ara tenim reunions amb els delegats d’Esquerra i intentem teixir enteses. No és un tema de color polític, sinó de retorn i d’atendre a les necessitats com a Govern. El nostre objectiu és avançar pels interessos comuns de la ciutadania.

Actualment, quina és la seva gran preocupació?
En tenim de diferents. Tenim reptes a Tarragona. Hem de començar a creure’ns que som una àrea metropolitana important pel país. Hem de tenir reivindicacions en temes d’infraestructures, hem de trobar l’encaix en el servei hospitalari. No hem de dependre de tot. Hem de superar aquest model ‘xupa-xups‘ que tenim amb Barcelona. En aquest territori hi ha dos sectors molt rellevants, l’industrial i el turístic, en els quals ningú no ens ha de donar lliçons de res. Amb infraestructures com el Port de Tarragona, l’Aeroport de Reus, aquells equipaments que no depenen de la Generalitat i que ho hem de reivindicar…

Crec que en aquest territori hauríem de començar a treballar i deixar que hi hagin veus molt autoritzades. Hauríem de superar les barreres de colors i egocentrismes

Què fa falta per creure’ns-ho?
Per exemple amb els fons europeus, tenim projectes de sostenibilitat molt valuosos com la Vall de l’Hidrogen Verd. Tenim una universitat (URV) potentíssima amb referents en indústria, coneixement, formació… Una zona patrimonial brutal, l’enoturisme, la gastronomia… Assolim tots els ingredients per creure’ns-ho. Ara venen els pressupostos i hauria de ser fàcil que es tinguin en compte: Ciutat de la Justícia; ampliació del Joan XXIII i del sistema sanitari a la demarcació; l’aeroport, que necessita una estació intermodal perquè ens lliga moltíssims punts forts. Sovint ens falta força.

Creu que el problema és que tothom defensa la seva capelleta, oblidant el bé comú?
De vegades sí. Això també és una qüestió de lideratges. Crec que en aquest territori ho hauríem de començar a treballar i deixar que hi hagi veus molt autoritzades. Líders que siguin capaços d’unir els pols que comentava abans. Hauríem de superar les barreres de colors i egocentrismes.

Per exemple, s’entén que una ciutat tan turística com Tarragona no disposi d’un hotel 5 estrelles?
Això és un tema que s’ha de treballar.

Per exemple, és inexplicable, als dilluns, que quan arriba un creuer s’hagi de dir als turistes que els museus estan tancats?
Falta visió per sobre.

La Generalitat té alguna responsabilitat en tot això?
Evidentment.

Llavors què ha de fer la Generalitat per obrir els museus als dilluns?
Jo crec que aquí falta feina de coordinació, perquè alguns museus no depenen de la Generalitat. Falta pensar en col·lectiu. Hi ha una taula de creueristes que està treballant i molt bé. La pandèmia també ha fet que s’hagin aturat moltes coses, però també ha provocat el sorgiment de noves visions. Estem davant d’una crisi que ha generat i està generant noves oportunitats.

L’accident d’Iqoxe va ser un abans i un després. Tenim empreses multinacionals amb alts estàndards de seguretat, però amb això no hi ha prou

Què es pot fer amb la desconfiança que ha generat l’accident d’IQOXE en la ciutadania cap a la indústria química?
Treballar-ho. L’accident va ser un abans i un després. Tenim empreses multinacionals amb alts estàndards de seguretat, però amb això no hi ha prou. Ara també sóc la directora del Plaseqta i he comunicat a les companyies que compto amb ells davant de qualsevol incident. Ens toca desplegar aquest pla, tenir el pressupost adient per tirar-lo endavant i dur a terme una campanya de comunicació perquè la gent conegui la feina que s’està fent i els estàndards de seguretat que hi ha a nivell de l’AEQT. Hem d’evitar demonitzar el sector.

En el cas d’IQOXE es van prioritzar els beneficis de la companyia per davant de la seguretat. No creu que la Generalitat hauria de controlar molt més l’àmbit de la seguretat?
El control hi és. Aquestes empreses reconeixen que se’ls hi demana molta informació i que de vegades és la mateixa administració la que col·lapsa per entrada de documents, comportant retards en les autoritzacions. La feina hi és. A IQOXE es va donar una situació on es va trencar tots els esquemes, això pot passar i el risc zero no existeix. Ara bé, quan les sirenes sonen ens hem de confinar, i aquesta idea s’ha de comunicar i traslladar sense complexos a la població. No entro en el debat sobre si van sonar o no aquella vegada. A banda, la mort d’una persona a causa d’una placa metàl·lica que va sortir disparada cap a casa seva és un fet que no es pot explicar i no estava previst. Això farà canviar molts punts en la seguretat.

Hem de superar aquest model ‘xupa-xups‘ que tenim amb Barcelona

Tot això afecta la desconfiança de la població… oi?
És el més complicat… assolir que la ciutadania torni a confiar en l’entorn. És una feina de l’administració en la qual estem treballant amb Protecció Civil i el sector químic. Ells també han de fer els seus deures i estan disposats.

Arribarà el projecte conegut com a ‘Barcelona World’?
Hem de ser conscients que aquesta operació ja estava iniciada i que acompanya un desplegament turístic pel territori. Sé que hi ha oposició per part d’alguns grups i, per tant, s’ha de posar cura perquè un projecte tan important tingui un bon assentament.

Hi haurà diners per construir la Ciutat de la Justícia?
Estem treballant seriosament en aquest dossier. Tarragona, no sé si és l’única ciutat a nivell espanyol que no té aquests serveis d’una forma ben estructurada.

Sempre respectaré l’opinió d’un alcalde (sobre la ciutat de la justícia a la Tabacalera), però jo vull veure els números

L’alcalde de Tarragona deia que hi ha cabuda a la Tabacalera per albergar aquesta seu judicial. Hi està d’acord?
Sempre respectaré l’opinió d’un alcalde, però jo vull veure els números. Estem parlant de la capacitat, de l’obra…? Una cosa és rehabilitar un espai, i una altra, és fer un centre nou. Quan tinguem tots aquests aspectes estudiats ja en parlarem. A part, quan tinguem tot això analitzat, hem de parlar de la delegació del Govern a Tarragona, ja que també estem dispersats. Vull optimitzar els nostres recursos.

Llavors quina és la seva proposta?
Jo ara mateix no tinc proposta. Estem fent un estudi. Jo vull saber què paguem, què necessitem… A més, la covid ens ho condiciona tot amb el teletreball. Estic veient quines opcions hi ha.

No ha pensat en una zona de la ciutat?
Estem en fase d’avaluar els metres quadrats necessaris per a tots els Departaments.

Quins Departaments són?
Tots, la rèplica de la Generalitat aquí, a Tarragona. N’hi ha que estan aquí – edifici de la delegació del govern – com Presidència, Joventut, Interior… Però en tenim altres en diferents punts del municipi com Cultura. No sé quant tardaré a acabar l’estudi, però estem treballant-hi.

Creu que aquest Govern aguantarà els 4 anys o acabarà a mig mandat arran del ‘control’ de la CUP?
El compromís és que a mig mandat es faci un ‘reset‘. Avaluar el que s’ha fet i acordar cap a on continuar. El context polític és complicat i variant. A Catalunya encara estem en una situació de molta repressió amb un Parlament molt sotmès a amenaces judicials que fan perdre molta energia. En un Estat democràtic no caldria perdre energia en això.

Mai no renegaré del meu passat i molt menys del PSC

Quan parla d’Estat democràtic es refereix a Espanya?
A Espanya i en aquest moment a Catalunya.

Vostè va ser subdelegada d’un Govern socialista, què ha canviat perquè vegi i opini d’una manera diferent sobre l’Estat espanyol, quan abans el defensava a ultrança?
Jo sempre he defensat els projectes del territori a Madrid amb la convicció total i absoluta de què m’escoltaven. Mai no renegaré del meu passat i molt menys del PSC perquè jo tinc arrels socialistes declarades, però a partir del 2010 hi va haver un abans i un després. Era una essència socialista de gent que es creia realment el que estava fent i que treballava per Catalunya des del Govern d’Espanya. Després es va trencar la confiança amb Catalunya i es va produir un desencant en moltes persones que creiem en el Govern. M’ha costat molt de creure que hi podria haver un ‘parón’ a Catalunya propiciat des de Madrid, fins que vaig trobar evidències.

Creu que ara hi ha catalanofòbia a Madrid?
Ho tinc claríssim. Veiem coses que són difícils d’entendre. A mesura que he anat coneixent tot el tema econòmic, el dèficit fiscal, etc.; això no és ‘palabrería’, són números. Catalunya no té retorn malgrat ser un motor per a Espanya. Som capdavanter en exportació, en innovació… Catalunya és un país que vol estar tranquil, treballar, anar de vacances, de la seva gent, un país de serveis que està acostumat a rebre persones d’altres indrets. No anem en contra de les persones d’Espanya. Per exemple la meva àvia es va dedicar a acollir ciutadans d’Andalusia. No entenc per què s’ha produït aquesta parada a Catalunya en infraestructures. Igual que el tema judicial, que crec que ha fet canviar moltes opinions.

El suflé independentista ha minvat?
Hem de resoldre un problema polític que tenim amb l’Estat espanyol. No amb la gent d’Espanya. Han de començar a entendre que Catalunya vol una altra cosa. Com a mínim, se’ns ha d’escoltar des del punt de vista polític. No hem d’asseure a una taula de diàleg per parlar d’infraestructures, això ja ho faran els consellers.

Hi poden haver diferents opinions, però creiem que al conflicte polític s’hi ha d’anar junts, amb Esquerra, la CUP i tant de bo també amb els comuns

Però sembla que els independentistes no s’entenguin entre ells…
Nosaltres quan hem d’anar junts ho fem. El Govern independentista és un executiu de coalició que, per una banda, ha d’atendre les necessitats del país i, per l’altra, resoldre el conflicte polític, perquè fins que no ho fem, no guanyarem la sobirania per governar com creiem que ho hem de fer.

-Però per evitar aquests conflictes cal no tenir disputes internes…
Tenim un pla de govern que hem de seguir i que marca les fites amb les quals tots anem pel camí que considerem correcte. Hi poden haver diferents opinions, però creiem que al conflicte polític s’hi ha d’anar junts, amb Esquerra, la CUP i tant de bo també amb els comuns, en alguns punts. No em cansaré de repetir que tant de bo el Partit Socialista tingués una mirada més generosa cap a aquest conflicte.

No ha millorat res la situació amb Pedro Sánchez?
A mi el que em dol és el PSC, crec que han fet un pas més cap a Madrid i han perdut una mica la visió de Catalunya.

Vol dir que el PSC s’ha convertit en PSOE?
Sí, això ja fa temps que ha passat. Em dol perquè encara tinc amics socialistes i crec que podrien ser clau per a resoldre la situació. Jo no volia ser independentista, només volia poder gestionar els nostres recursos. Tant de bo això s’haguera treballat fa 15 anys.

No vol ser independentista. Ho és en aquest moment?
Clar, reivindico que fóssim una República i poguéssim gestionar els nostres recursos.

Per tant, és independentista a la força?
Ara sí. Vull deixar de ser-ho.

Vaig rebre una trucada del president Puigdemont, em vaig sentir útil i vaig tirar endavant

Sent republicana dedueixo que no li agrada el que està succeint a la Casa Reial?
Evidentment. En un país en què parlem de pobresa energètica i amb això (escàndol de la Casa Reial) no passi res… Que tinguem el Rei emèrit fora i que alguns ens parlin de fugats de la justícia en referència a persones que van tirar endavant el mandat de l’1 d’octubre… em sembla molt lamentable i em sap greu que se sostingui aquesta institució quan hi ha tantes mancances i hi ha gent que no arriba a final de mes.

Vostè se sent més de Junts o de Puigdemont?
Jo estic a Junts pel president Puigdemont. Vinc del Partit Socialista, vaig ser coherent amb el que pensava i vaig deixar la política per dedicar-me a la indústria química (directora de l’AEQT). Vaig rebre una trucada del president Puigdemont, em vaig sentir útil i vaig tirar endavant.

Creu que ha arribat a ser delegada per ser dona o per la seva trajectòria?
No. Mentre hàgim de celebrar els 8-M o de parlar dels plans d’igualtat a les empreses, vol dir que encara ho hem de treballar. No hem de deixar de fer-ho. M’agradaria pensar que no sóc delegada per ser dona.

Entrem en un àmbit molt més personal. Vostè és una persona feliç?
Què vol dir ser feliç? Sóc una persona que m’apassiona el dia a dia i intento buscar les petites coses que realment em fan feliç. Tinc una màxima que és donar a les persones de l’entorn el que a mi m’agradaria rebre. La felicitat se la dóna un mateix.

És molt ploranera?
Sóc emotiva. Alguna vegada ploro, encara que no massa. Sóc sensible amb alguns temes.

La darrera vegada que va plorar?
La meva gossa es va morir fa gairebé un mes i ha estat un drama, però ploro per moltes coses: quan veig situacions de persones i no puc fer-hi res, amb pel·lícules, l’òpera…

M’agradaria pensar que no sóc delegada per ser dona.

Per exemple quan veu gent demanant almoina…
Això em costa molt. Aquí no es veu massa gent que dorm pel carrer. Quan anava a Barcelona i en veia sí que plorava algunes vegades perquè m’afectava moltíssim.

Quin és el seu millor refugi quan les coses no surten bé?
Tinc molt bones amistats, també la meva parella que ha viscut molt de prop la meva malaltia i que a més és molt crític amb mi. Pel que fa a l’entorn, hi ha molta gent que em dóna suport. Els meus fills també són molt crítics, perquè no volien que entrés en política.

Després de passar aquesta malaltia, veu les coses d’una altra manera?
Sí. Ximpleries les mínimes, així com persones tòxiques que et trobes a la vida. Has d’intentar mantenir la teva visió sent respectat i respectant la dels altres.

Quin és el seu lema de vida?
Viure i deixar viure. Viure el moment. Has d’aprendre del passat per projectar el futur.

Hi ha algun somni que encara no hagi realitzat?
No ho sé. Tinc moltes coses al meu entorn que em fan viure somnis cada dia. Et podria parlar de viatges, però jo gaudeixo del dia a dia… Superar barreres, plantejar reptes i veure com els superes amb èxit… Les petites coses són les que et fan realment feliç.

Ximpleries les mínimes, així com persones tòxiques que et trobes a la vida

Amb quin aspecte de la seva vida es quedaria?
Sóc una persona polièdrica com tothom. Tots tenim moltes cares.

Quin és el seu pitjor defecte?
Tots tenim defectes i depenent de les persones que et miren en tens més o en tens menys. Potser de vegades vull arribar a molts llocs i al final no ho puc fer i decebo a algunes persones. I això em sap molt greu.

Vostè és tossuda?
Sóc tossuda, perseverant… Però no ho considero un defecte. Crec que és una manera de viure i de treballar.

Què és Catalunya per a vostè?
El meu país.

Quan creu que acabarà la pandèmia?
Hi ha molts dubtes encara. El món sanitari s’ha bolcat, doblant torns i treballant d’una forma que no els hi podem ni agrair. També hem de lamentar veritables drames. Ha estat molt dur i, de fet, la pandèmia crec que és un abans i un després. Hem d’aprendre d’aquesta situació que ha canviat molts aspectes de la nostra vida. De les crisis sempre en surten noves oportunitats.

PUBLICITAT







REDACCIÓ15 Setembre, 2021
Audí-i-Pallarès.jpg

La delegada del Govern al Camp de Tarragona, Teresa Pallarès, i el director dels Serveis Territorials, Joan Manel Audí, han lloat l’esforç de la comunitat educativa per tal d’iniciar aquest curs amb normalitat. Tot i així, els 118.209 alumnes de la regió han hagut de continuar amb restriccions i protocols com l’obligatorietat de la mascareta a l’aula.

Audí ha exposat que hi ha 134 centres educatius amb casos de coronavirus, 241 dels quals són d’estudiants i 34 de treballadors. Pel que fa a infraestructures, el director ha explicat que aquest primer trimestre acabaran les obres de la nova Escola Arrabassada de Tarragona i que, després, caldrà buscar data per fer el trasllat. Sobre l’Escola Ponent, cap novetat més enllà de la voluntat de planificar un trasllat o ampliació i millora en col·laboració amb l’Ajuntament.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Juliol, 2021
Joan-Ignasi-Elena-1280x720.jpg

El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya instal·larà -cap a finals d’any- una cinquantena de sensors químics i 8 sirenes per tal de millorar la seguretat dins del territori que abraça el Plaseqta. Aquestes són algunes de les novetats que ha presentat aquest matí el conseller Joan Ignasi Elena a la central del 112 a Reus. Elena també ha anunciat una campanya de sensibilització adreçada a la població de cara al 2022.

En aquest sentit, es duran a terme grups de treball amb diferents sectors de la població, de manera que s’estudiarà la millor manera d’informar a la ciutadania sobre les emergències químiques. Una d’aquestes ja s’ha convertit en realitat gràcies a una prova pilot. Es tracta d’un escape room que servirà per ensenyar als infants i adolescents sobre com actuar en cas de crisi.

Aquestes novetats s’han donat a conèixer aquest matí. L’acte ha comptat amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena; la directora general de Protecció Civil, Mercè Salvat; i la delegada del Govern a Tarragona, Teresa Pallarès.

Pel que fa als diners invertits en el Plaseqta, Elena ha exposat que ja se n’han disposat uns 500.000, afegint que “s’invertirà el que sigui necessari”. El conseller també ha confirmat les informacions recents sobre el sistema d’alerta via SMS, i que els diferents agents que integren el Plaseqta es reuniran un cop anualment amb ell mateix.

La vaga del 112 
Sobre la vaga dels treballadors del 112, Elena ha explicat que el conflicte s’ha de resoldre entre l’empresa adjudicatària i els sindicats. No obstant, ha apuntat que el Departament intervindrà si les dues parts no arriben a una entesa. El conseller també ha desmentit que no s’hagi reunit amb els representants dels treballadors, argumentant que en unes hores havia de trobar-se amb aquests i que en qualsevol cas, la Conselleria ha mantingut converses amb ells. De fet, una quarantena d’empleats s’estaven manifestant a les portes de la central. Finalment, ha confirmat la incorporació de 16 nous agents a la central dels Mossos d’Esquadra amb l’objectiu de cobrir les necessitats de personal.

VÍDEOS


PUBLICITAT



REDACCIÓ28 Juny, 2021
ana_M-1280x960.jpg

A mesura que el pla de vacunació contra la Covid avança, la normalitat comença a imposar-se. I la vida social recupera també la seva normalitat. Respectant les mesures contra el coronavirus, l’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona (AEDT) va reunir les seves sòcies a l’espectacular Casa Joan Miret per celebrar el seu sisè aniversari. Aquesta trobada va comptar amb la presència, entre altres personalitats, de la delegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarés, el president de la Cambra de Comerç de Reus i del president nacional de l’Observatori de Drets Humans a Catalunya.

Ana Maria Macho

La presidenta de l’entitat, Ana María Macho, en un missatge carregat de positivisme, va voler engrescar les sòcies després d’un any pandèmic que “ha tingut conseqüències per a tothom”. Macho recorda que l’AEDT continua “amb la mateixa il·lusió del primer dia” i treballant per convertir-se en un referent de qualitat i “en el punt de trobada del talent empresarial femení del nostre territori”. Per a això, cal teixir xarxes i lluitar juntes per la igualtat com a bandera i la integració de la dona en el món empresarial.
La màxima representant de l’associació confessà que el “recorregut no ha estat fàcil” i que s’han comès “errors”, però tot i això, “seguim endavant amb força i amb vocació de servei, més que mai”.

La pandèmia, segons va dir Ana María Macho, va servir perquè l’AEDT s’adaptés i es reinventés. “Ens hem adonat que juntes podem superar tots els entrebancs i mirar endavant amb esperança i optimisme”, va dir, recordant que l’entitat va obrir la seva primera delegació a la capital del Baix Camp amb la col·laboració de la Cambra de Comerç. El secret de l’èxit d’aquesta associació femenina i també feminista està en crear sinergies enriquidores amb les diferents entitats del territori que comparteixen les mateixes “inquietuds de progrés i emprenedoria”.

La delegada del govern Teresa Pallarés

L’AEDT, va insistir Macho, està oberta a totes aquelles empresàries i directives que vulguin formar una “xarxa enriquidora”, solidària i amb “vocació de servei”. De fet, van fer una donació a la Fundació Catalana contra l’ELA, “una malaltia que requereix tota la nostra solidaritat i esforç”. El celler Clos Galena participà activament amb el seu vi ‘Secrets de mar’.

Per la seva banda, la delegada del govern a Tarragona, Teresa Pallarés, va destacar la sensibilitat de la dona i la importància del seu paper en la societat sense cap discriminació. Va recordar que la dona ho pot amb tot, perquè la seva capacitat de lluita i superació és inigualable. Va demanar a l’AEDT, a qui va veure néixer, que no abandoni el seu perfil femení i, sobretot, solidari.

PUBLICITAT






REDACCIÓ23 Juny, 2021
Teresa-Pallarès-Mossos-dEsquadra.jpg

La delegada del Govern al Camp de Tarragona, Teresa Pallarès, s’ha presentat oficialment com a tal davant dels Mossos d’Esquadra.

Pallarès ha visitat la comissaria del cos policial autonòmic a Campclar, on ha estat rebuda pel comissari en cap, Josep Maria Estela, així com per la resta de comandaments. La substituta d’Òscar Peris amb aquestes visites pretén conèixer en primera persona la problemàtica dels Mossos d’Esquadra i les seves reivindicacions.

La representant del govern de la Generalitat a Tarragona també té previst per a aquest dilluns una visita a l’edifici del 112 i una trobada amb els responsables de Protecció Civil. 

VÍDEO

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Juny, 2021
teresa_pallares.jpg

Teresa Pallarès serà la substituta d’Òscar Peris al capdavant de la delegació del govern de Catalunya a Tarragona. És una de les apostes de Junts per Catalunya.

Pallarés és l’actual regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge a l’Ajuntament de Reus. També va ser la subdelegada del govern espanyol a Tarragona (2008-2011) i exdirectora de l’AEQT.

Teresa Pallarès, que és la secretària de Finances de Junts, és llicenciada en Ciència de l’Educació, compta amb el suport dels responsables del partit per ocupar la representació de la Generalitat a Tarragona. Destaquen la seva capacitat de treball i de diàleg.

Pallarés serà la primera dona que ocuparà el càrrec de delegada de la Generalitat a la demarcació. La regidora reusenca acaba de recuperar-se d’un tractament de quimioteràpia.

PUBLICITAT





RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter