Arxius de Santa Tecla 2021 | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Setembre, 2021
IMG_1257-1280x720.jpg

L’Aligueta balla davant l’Ajuntament

Les Festes Majors de Santa Tecla 2021, ja són història. Els actes i activitats de la setmana gran dels tarragonins ha deixat milers d’imatges pel record. I, sobretot, ha tornat a aparèixer una de les polèmiques que, any rere any, tornen a sorgir, un cop que l’últim ‘amparito‘ ha deixat de sonar: “La Festa abandona els barris”.

Però anem a pams. Tradicionalment la majoria d’actes es donen a la Part Alta o el centre de la capital. Això no és cap anècdota. Però en un programa de ‘retrobament’, on la maquinària festiva ha tornat a engegar-se, la sensació entre els tarragonins dels barris perifèrics de la ciutat, és la de cada any. Se senten allunyats del sentiment festiu del centre de la ciutat, com si fossin ciutadans de segona categoria.

Enguany, els actes i activitats és cert que han vingut marcats per la pandèmia. Fortes mesures de seguretat, aforaments i entrades (aquestes últimes hi han afegit més sal a la ferida dels descontents), han estat la tònica habitual d’enguany. La Santa Tecla, l’activitat dirigida a les escoles sí que s’ha apropat als centres escolars dels barris. Però ja no en tenen prou i se senten abandonats per la Festa.

L’alcalde ha incomplert la moció que des del seu govern mateix van aprovar sobre la descentralització de les Festes de Santa Tecla

“Els barris també existim”
Sobre tot això, des de la repúblicacheca.cat hem volgut preguntar a una de les líders veïnals dels barris de Ponent. En aquest cas, Loli Gutiérrez, presidenta de l’Associació de Veïns de Bonavista, ha lamentat que una vegada més les Festes Majors de Santa Tecla hagin passat de llarg pel barri.

“Jo el que destacaria és que l’alcalde ha incomplert la moció que des del seu govern mateix van aprovar sobre la descentralització de les Festes de Santa Tecla. Els barris de Tarragona també existim”, ha declarat amb contundència la líder veïnal tarragonina, que va viure com els seus veïns patien un dels cops més forts vist mai, arran de l’explosió d’IQOXE.

“És curiós que ara estant ell al govern, no l’hem vist per cap barri parlant d’aquest tema”

“Una vegada més no s’ha comptat amb els barris per Santa Tecla”
Per la seva banda, Luís Trinidad de l’AVV de Sant Pere i Sant Pau, ha volgut destacar que no ha estat fàcil realitzar unes festes de Santa Tecla enguany i ha assegurat que s’ha pogut veure “un esforç per part de les entitats per tirar endavant amb els actes”, posant com a exemple l’acció castellera de Santa Tecla.

Sobre la descentralització de la festa ha estat taxatiu. “Una vegada més no s’ha comptat amb els barris per organitzar els actes de Santa Tecla”, ha destacat, carregant contra el regidor Hermán Pinedo, de qui assegura que criticava l’anterior executiu tarragoní, per la manca d’actes als barris. “És curiós que ara estant ell al govern, no l’hem vist per cap barri parlant d’aquest tema”, ha etzibat.

Trinidad entén per una banda que la majoria d’actes se celebrin a la ciutat, però també demana al consistori que sigui “més permissiu”, amb els actes que se celebren als barris per les seves festes majors “ja que moltes vegades ens trobem amb les mateixes traves”, ha assegurat. La polèmica es veu diferent, inclús als barris i el debat segueix vigent.

PUBLICITAT









REDACCIÓ23 Setembre, 2021
IMG_1362-1280x2276.jpg

Baixada Misericòrdia

Nit bastant moguda a Tarragona. L’ambient festiu ha provocat que diferents grups de joves protagonitzessin algunes imatges bastant lamentables, sobretot en època de pandèmia. Diferents punts de la Part Alta han registrat concentracions de persones que no guardaven cap distància de seguretat i consumien alcohol, amb els bars tancats.

Preguntat sobre aquesta qüestió, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà ha assegurat que “és inevitable que els joves surtin al carrer durant les festes”. El batlle ha explicat que les botellades ja s’han practicat des de fa una sèrie de dies i que “no li consta cap episodi greu” durant el desenvolupament de les festes.

D’altra banda el cap de govern republicà ha assegurat que les Festes de Santa Tecla s’estan celebrant, “d’una manera fantàstica extraordinària”, destacant la reactivació de les entitats culturals i festives de la capital tarragonina. “Realment totes les activitats, si les analitzem una per una, han estat modèliques”, ha sentenciat el batlle.

VÍDEOS


PUBLICITAT








 


REDACCIÓ23 Setembre, 2021
IMG_1431-1280x720.jpg

I, per fi, el dia ha arribat. La plaça de la Font ha tornat a veure castells en el seu dia gran, després de dos llargs anys on la pandèmia ens ha privat de poder gaudir d’un dels actes culturals més especials de les Festes de Santa Tecla, que una vegada més ha obrat el miracle i ha desfet els núvols plujosos que amenaçaven en arruïnar la tornada dels castellers tarragonins a l’actuació.

Les colles castelleres tornen a plaça

I això que el dia ha començat de la pitjor manera possible. L’aiguat ha obligat a cancel·lar les matinades i el passi de la Tanda de Lluïment del Seguici. La pluja ha deixat pas a un sol de justícia, típic de les grans jornades castelleres. Tots els ingredients estaven sobre la graella, només faltaven les colles a plaça. El públic, com ja és habitual en aquesta Santa Tecla esperava impacient a les taules i cadires.

A tres quarts de dues, sonen les gralles des de la bocacalle. Els primers a entrar els Xiquets, com mana la tradició. Els més petitons presideixen l’entrada de totes les colles, que a poc a poc van tenyint de camises amb ratlles rosades, blaves, verdes i liles la plaça tarragonina, una fotografia enyorada des de fa dos anys.

Obren l’actuació la colla més antiga, els Xiquets de Tarragona amb un tres de set nerviós que s’alça sense problemes. En segon lloc la Colla Jove Xiquets de Tarragona hi planten un tres de set tancadet i ben plantat, lluitat en la descarregada. En tercer lloc, els Xiquets del Serrallo alcen un quatre de sis amb agulla. Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau tanquen la ronda amb un bon tres de set, castell límit de l’acció castellera.

Però el moment més especial ha estat la ronda de pilars. Concebuda l’acció castellera com una diada a l’antiga, les quatre colles tarragonines han alçat quatre pilars de cinc de manera simultània. La plaça esclatava en una ovació que recordava les grans fites castellístiques, que veia les quatre aletes pràcticament a l’hora.

L’anècdota l’han protagonitzat a l’acomiadament els de la camisa ratllada, quan un dels seus dos pilars ha fet llenya, sense conseqüències greus pels seus castellers. Toc de vermut i cap a casa. Cap casteller ha donat positiu en els tests practicats. Felicitat plena i dinar de festa major. Santa Tecla marca el camí de la represa, amb el desig de tornar a viure grans diades castelleres.

VÍDEOS





PUBLICITAT








 

 

 


REDACCIÓ23 Setembre, 2021
IMG_1214-1280x960.jpg

Quarts de nou del vespre. Al Cós del Bou, un dimarts previ a la Diada de Santa Tecla, al local de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona l’activitat és frenètica. Maleïda pandèmia. Una cua formada pels castellers liles espera pacient a què els facin tests per poder actuar amb seguretat. Els més petits acaben l’assaig i esperen que comenci el dels més grans. Amb aquesta bogeria ens rep el Jordi Alomà, amb qui tenim una conversa castellera. Parlem de passat, de present i futur, dies abans del seu debut com a cap de colla. El casteller tarragoní s’obre amb nosaltres i se l’il·lumina el rostre parlant de Santa Tecla, amb l’esperança que tota la colla, una de les masses socials castelleres més compromeses del país, pugui tornar a casa seva a fer castells.

Com està la colla després del nou canvi de protocol?
Estem contents, però no satisfets del tot. Aquesta és la sensació que tenim. Com ja sabràs no hem tornat tots. També t’he de dir que ara mateix estem treballant amb el protocol que vam pactar les colles castelleres amb l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa Santa Tecla, que marca que som 140 persones assajant. És un protocol que pot demostrar un estudi que pot assentar unes bases de cara a una tornada més ampla, encara que sigui més restrictiu que el nou protocol aprovat per cultura.

Com ha estat aquest procés d’agafar les regnes de la Colla Jove en plena pandèmia?
Doncs estrany (rialles). Segurament és molt diferent del que ens haguéssim trobat en una temporada normal. Però ja sabíem de la dificultat d’aquesta ‘temporada’, no només pel que fa a la pràctica castellera, sinó també social, de planificacions… La pandèmia no ens permetia poder planificar. Havies d’anar dia a dia i fent i refent per arribar al moment de la reactivació en les millors condicions. Estem preparats i amb la faixa a punt per engegar.

Jordi Alomà, cap de colla de la Colla Jove

Com està la massa social de la colla? Una de les més compromeses del món casteller
La massa social està amb moltes ganes. Però llastimosament no hi som tots. Estem limitats, en aquest cas per l’actuació de Santa Tecla amb només 140 castellers. Vam explicar a tota la colla tot el protocol per aquesta actuació i vam fer una reunió i una consulta per poder veure quina era la disponibilitat i quina direcció havíem de prendre. Vam decidir tots tirar endavant acceptant aquesta situació i anar assajant. Però la colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.

La Colla Jove en té prou amb aquest protocol?
No. Nosaltres en tindrem prou quan ens autoritzin a tornar a tots. Fins al moment ens podem anar adaptant i treballant, però entenem que és una cosa provisional i que no s’estengui gaire en el temps. Esperem que gràcies als estudis que s’estan fent es pugui comprovar que l’assaig casteller és segur, que les colles treballem amb seny i que donin peu de forma ràpida a què tornem tots a assajar. No podem estar contents si no hi som tots. Si d’una activitat en poden participar 160 persones, també ho poden fer 300, 500 o 800. N’estem segurs.

La colla està amb ganes de tornar tothom i poder omplir el local de gom a gom. Nosaltres estem treballant perquè hi siguem tots.

Us heu sentit ignorats per les administracions?
A veure, la situació sanitària és la que és. A vegades el nostre plantejament pot semblar egoista el dir que no se’ns ha fet cas. Tots coneixem a algú que ha perdut a algun ésser estimat. A la colla mateixa hem perdut companys. Però creiem que s’havia d’haver treballat d’una manera més oberta i transparent, per anar informant de quins passos s’anaven fent. També tenir un protocol de tornada molt més clar, que ens permetés saber en cada moment totes les dades covid per nosaltres poder organitzar-nos. Però bé, sembla que les dades actuals són bones i esperem que aquest nou protocol només sigui l’inici per poder tornar tots al local. Així i tot, sí, creiem que hem estat una mica deixats per part de les administracions. Els hi demanem que ens escoltin i ens tinguin en compte.

Quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis

Creus que el fet que hi ha hagut diferents protocols de reactivació castellera, on alguns ajuntaments i colles han volgut fer la seva, ha ajudat a fer que hi hagués més incertesa sobre la tornada a plaça?
Clar, és que aquí hem de veure una cosa, i és el que parlàvem abans. No teníem cap protocol de reactivació únic per totes les colles definit. Algunes colles han decidit treballar de manera independent, segurament amb l’objectiu de traslladar els resultats dels seus protocols per a tot el món casteller. Però quan et trobes que no hi ha cap entitat que estigui al capdavant de la tornada castellera, entren aquests nervis. Realment no teníem cap més opció que fer una mica la guerra pel nostre cantó, treballant amb un protocol determinat amb una entitat sanitària i un ajuntament coordinant-ho. De veritat, no teníem altres eines.

Assaig a Cós del Bou / @JoveDeTarragona

Em ve al cap la polèmica amb la Coordinadora. El fet que estigui més en dubte que mai ha agreujat aquesta situació?
Sense dubte. Segurament aquests dubtes que hi ha amb el lideratge de la Coordinadora han fet que les colles decidíssim treballar de forma ‘paral·lela’ o ‘independent’ a les seves decisions o reunions. També et dic que des de la Coordinadora s’han adonat d’aquesta situació i penso que treballaran d’una manera diferent ara.

Seguiu formant-ne part?
Sí, seguim formant part. Hem deixat de formar part de la seva junta. Creiem que hi ha hagut decisions que no formaven part o que no coincidien amb la visió que tenim de l’entitat des de la nostra colla i vam decidir fer un pas al costat dins la seva junta. Però seguim formant-ne part del que és la Coordinadora.

Què significa Santa tecla per Jordi Alomà?
Santa Tecla per mi significa festa major (rialles). Evidentment és un d’aquells dies que tinc marcat en vermell al calendari, molt especial on vols donar tot. Segurament com a casteller vols que tot surti bé i deixar-ho tot a plaça. T’aixeques ja amb nervis al matí, l’esmorzar amb els companys i l’última reunió amb tots els castellers al local. Després l’entrada a la plaça de la Font plena de gom a gom. Al final és un dels cims de la temporada.

L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells

Què podem esperar d’aquesta primera ‘diada’?
En primer lloc, no és una ‘diada’ com la coneixem. És arribar a la part final de l’estudi que estem realitzant de cara a Santa Tecla. Esperem que tot vagi bé, que totes les colles descarreguin tots els castells i els seus pilars. I, el més important, que no es detecti cap positiu entre castellers, ja que ens donarà molta força de cara a tornar tots a plaça. L’actuació de Santa Tecla és una primera passa perquè l’any que ve, el 23 de setembre, siguem tota la colla a la plaça i poder tornar a fer grans castells.

Castellers testejant-se / @JoveDeTarragona

Estem parlant que ‘debutaries’ com a cap de colla de la Jove?
Tècnicament ja vaig debutar amb els pilars de Sant Magí (riu)

En una ‘diada’ de format a l’antiga amb castell i pilar, em referia
Sí, podríem dir que seria el debut (rialles). Evidentment no és el debut que hagués volgut. Però bé és el que ens ha tocat i amb això treballem.

Un moment per la colla que destacaries per Santa Tecla?
Uf, hi ha molts! El moment segurament és quan vam aconseguir aquell punt d’inflexió amb el cinc de nou i el nou de vuit descarregat, que en aquell moment només l’havia descarregat la Vella. Aquell nou va ser el primer gamma extra de la història i va marcar que poguéssim descarregar uns dies més tard el cinc. Destacaria aquell punt d’inflexió que va tenir la colla, un pas de qualitat endavant.

Aquell primer cinc de nou descarregat, és el castell del Jordi Alomà?
Crec que és el castell de la Colla Jove (somriu). El cinc de nou amb folre és el castell que ens ha donat més mals de cap, però també és el que més alegries ens ha donat.

Com es presenta el futur?
Una mica incert, amb la incògnita de saber quanta gent podrem tenir al local, com estarà la nostra canalla, com estarà la gent de tronc… Moltes incògnites que anirem desvetllant a mesura que aquestes setmanes anem assajant i veient la seva evolució. La paraula és incertesa, però també confiança. Confio en les ganes que tenen els castellers de la colla i que en breu serem molts per poder treballar de nou per assolir grans fites.

La vacunació ajudarà en aquest procés?
Ajudarà i ens està ajudant. Segurament serà una de les claus per a la tornada.

Just avui s’ha sabut que hi ha prevista la Diada del Mercadal a Reus el 3 d’octubre, què ens pots avançar com a colla participant?
Que evidentment la Colla Jove hi serà present. Sembla que serà una diada més ‘normalitzada’ pel que fa als castells i el seu funcionament i amb ganes de trobar-nos amb les colles a plaça, començar a tirar endavant i a normalitzar les actuacions castelleres. El treball anirà enfocat a trobar de nou sensacions amb la canalla, rodatge dels castellers de tronc. Segurament no trobem el nivell casteller que tenia el Mercadal, però hem d’iniciar el que per nosaltres seria la planificació que tindríem els mesos de març i abril.

Per últim, veus possible un Concurs de Castells 2022?
Sí. El veig possible i crec que se celebrarà.

PUBLICITAT









REDACCIÓ23 Setembre, 2021
Santa-Tecla-2021-1280x960.jpg

Santa Tecla ja és aquí! La majoria de tarragonins ja ha gaudit d’algun esdeveniment festiu, veient la imatge d’aquest any de Santa Tecla i segurament pensant en si li agrada o no. De fet, és un pensament que sempre passa pel cap en algun moment de la festivitat. Aquest any, la icona ha estat elaborada per la dissenyadora gràfica Itziar Solla i l’il·lustrador Pau Santanach. Per tal de conèixer més en detall la seva feina, avui els entrevistem als dos en un format diferent de l’habitual. I és que autora i autor respondran alhora.

 

En què es van inspirar per fer aquesta imatge de Santa Tecla 2021?
Volíem que la protagonista fos la santa, una dona. Al llarg dels segles, aquesta s’ha representat de moltes maneres, teníem referents d’ella en pintura, escultura, tapis, joies, etc. vam tenir en compte el Ball del Retaule que es fa dins de la catedral, vam construir la imatge de la santa a partir dels elements més simbòlics del ball.

Els aspectes més significatius són els que es veuen al cartell, el gest de les mans, ja que són protagonistes del ball. Un altre element és el vestit blanc, vam parlar amb la Rosa Llorach Rius que ens va ensenyar els dissenys de la indumentària del ball. I també volíem que la catedral fos present amb la rosassa, dibuixada amb la textura que fa la llum quan entra pels vidres.

La rosassa, a part de ser un una imatge identificativa de la catedral on es representa el retaule, l’hem utilitzat mitjançant la repetició i convertint-lo en una textura de fons, en un element molt característic de festa major com poden ser els focs artificials. D’aquesta manera tenim el personatge de la santa que representaria una part més litúrgica de la festa i els focs (sent la rosassa al mateix temps) com una part més festiva d’aquesta.

Què representa per a vostès ser els autors de la imatge de Santa Tecla 2021?

És un honor i una alegria. Sobretot durant la pandèmia, ja que són temps complicats per tothom. Som autònoms i hem notat canvis quant a feina. També és un esdeveniment gràcies al qual es valora i es pot donar a conèixer la feina que fem els dissenyadors gràfics i il·lustradors.

Sempre és un honor, una alegria i una responsabilitat que un Ajuntament tan important com el de Tarragona confiï en tu per a fer la imatge d’un acte tan important com la festa major.

Quan veuen els seus dissenys pel carrer, què en pensen?

És una satisfacció veure la feina per la meva ciutat. Recordo amb molt d’afecte l’any 2015, quan vaig fer també el cartell de Santa Tecla. Em feia molta il·lusió veure a la gent amb les samarretes grogues del drac. Espero veure la gent i la ciutat de lila aquest 2021! També impacta veure la imatge gràfica sobre suports grans. Fa gràcia quan ho veus a format real. Quan estàs dissenyant al teu ordinador un autobús, una banderola o tanca publicitària ho veus petit, et fas a la idea, intentes que tota la imatge gràfica tingui una uniformitat.

Com diu l’Itziar, sempre és sorprenent veure els dissenys aplicats al carrer i amb diferents suports, veus si el que havies pensat funciona realment. En aquest cas n’estem molt satisfets!

Us van donar pautes precises per fer el disseny o la temàtica va ser lliure dins de l’àmbit de Santa Tecla?

Ens van donar algunes pautes com que aquest any celebrem 700 anys de santa tecla. A partir d’aquí vam començar a pensar en elements representatius d’aquest fet. Des de l’ajuntament n’han ajudat amb la documentació i els referents que necessitàvem per començar a dibuixar. Ens van passar informació i posar en contacte amb la Rosa Llorach Rius pel tema de la indumentària del Ball de Retaule… També s’ha de seguir la normativa gràfica pròpia de les festes, com ficar les marques de la “t” i aquest any, la del 700.

Els agradaria repetir com a dissenyadors de la imatge de les Festes de Santa Tecla?

Estaria encantada de tornar a repetir! I treballar amb el Pau Santanach ha sigut molt fàcil.

Dic el mateix, seria un plaer repetir, ha sigut molt fàcil treballar amb l’Itziar com amb l’ajuntament.

PUBLICITAT


 


REDACCIÓ22 Setembre, 2021
IMG_1257-1280x720.jpg

Encara tinc la pell de gallina. Després d’uns dies frenètics i intensos, on no ha faltat cap al·licient en aquestes Festes de Santa Tecla de la “reactivació”, avui he gaudit com un nen petit. Però baixant de la plaça tinc sentiments contradictoris. Entenc que avui no hi eren tots els que havien de ser. Els que la maleïda pandèmia s’ha emportat. Els que no han aconseguit la punyetera entrada. No és just.

El Ball de Diables de TGN, obrint el Seguici

Però la vida ha de seguir. I ens hem de tornar a aixecar després d’una caiguda. I de ben segur que tots els que han participat avui a la primera Tanda de Lluïment del Seguici, ens tenen a tots presents. Els que no hi són i s’ho miren des d’allà dalt i els que s’han quedat sense entrada per veure’ls. Tots ells han estat presents i recordats.

El dia ha començat, com les festes. La pluja amenaçava de deixar-nos sense la tornada dels elements més estimats pels tarragonins. Però la Santa patrona, ha obrat el miracle i ha fet que el cel s’obrís i sortís aquell sol de les grans tardes de setembre, quan el Seguici plena de llum i color els carrers de la Part Alta.

Avui, però, ens hem hagut de conformar a veure-ho asseguts en taules a la plaça de la Font. La imatge era estranya i històrica a la vegada. Els més petitets corren entre les taules, neguitosos, mentre sentien els acords dels pasdobles de la Banda de la Unió Musical de Tarragona, que amenitzava els minuts previs a l’inici del Seguici.

La megafonia sona anunciant l’inici de l’acte. Les colles de Diables tarragonines omplen de foc i fum l’escenari. Les primeres taules s’aparten de les espurnes que cauen sobre el públic, el pa de cada dia veient-los. Com es trobava a faltar. De sobte ja entra l’Àliga i el públic embogeix. L’Amparito sona. Tots ballen. Carai, que ja és Festa Major!

A poc a poc, el sol va baixant, amagant-se darrere de l’edifici de l’Ajuntament. Gegants i Nanos, Bastonaires i Pastorets, Cavallets i Turcs… tots tornen a actuar davant els seus ciutadans, els nens somriuen. Els pares i avis s’emocionen. La plaça de la Font esclata de joia. Que privilegiat he estat de veure com avui, de nou el Seguici ha fet somriure els tarragonins. Visca Santa Tecla!

FOTOS

VÍDEOS














PUBLICITAT








 


REDACCIÓ22 Setembre, 2021
IMG_1156-1280x960.jpg

No està sent una Santa Tecla a l’ús. És evident que la pandèmia segueix causant estralls en les entitats que formen part i participen de la setmana gran de tots els tarragonins. Però hi ha brots verds, després d’aquesta aturada estem davant d’un inici per recuperar la majoria d’actes. Conversem amb en Jan Magarolas, periodista tarragoní que ha tractat amb totes les entitats festives i que, com a professional de la comunicació, ha viscut l’època de joia, l’aturada i la reactivació cultural. Parlem sobre les polèmiques d’aquestes festes, amb entrades i aforaments. Ens descobreix com es va enamorar de la Santa Tecla festiva i parla sobre la necessitat del fet que els joves reivindiquem les festes i les fem més nostres. En definitiva, parlem de la màgia festiva.

Com estàs vivint aquestes Festes de Santa Tecla?
Doncs d’una manera molt diferent de la que estava acostumat, tot sigui dit. Pot ser també per qüestions d’edat i perquè també canviem molt nosaltres (rialles). Però és evident que la pandèmia ha fet molt, així i tot veus com s’estan començant a recuperar actes, tornes a haver de quadrar horaris per intentar assistir, i que ens recorda a altres temps on sí que es produïa aquella explosió d’identitat festiva tarragonina que tant ens agrada.

Què és allò que has notat diferent d’aquest programa festiu adaptat a la pandèmia?
El sentiment festiu i identitari i és, malgrat que la pandèmia segueix present. No podem fer unes festes com les hem entès fins ara. Hi ha molts actes que s’han deixat de fer, sobretot aquells tan massius com la Baixada de l’Àliga, el Cafè, Copa i Puro… Crec que tots ho entenem que no es facin. No és que et sàpiga greu, acabes entenent que no es pot fer i ja està, però es troben a faltar.

Jan Magarolas, peridoista especialitzat en el món festiu

Quins serien els actes que es podrien haver fet d’una altra manera?
Dins del món de la festa tarragonina, hi ha molts actes que són molt ‘sentits’. Un exemple és el Correfoc, una explosió d’orgull i la traca final a les festes. Clar, no sé fins a quin punt era factible poder fer-lo. Sobre aquells actes que es podrien haver fet o no, el que sabem és que l’Ajuntament ha estat treballant, que les circumstàncies han canviat molt recentment, on s’han tret moltes restriccions. Però la logística és la que és i en dos dies no es poden canviar les coses. No pots dir de sobte, fora entrades, fora aforaments i tots al carrer. Seguim marcats per una pandèmia. Vull pensar que l’Ajuntament ho ha fet el millor que ha pogut i entenc que hi hagi actes que no s’hagin celebrat o que s’han reformulat.

Hi ha una part dels tarragonins que celebra aquesta represa, però l’altra ho porta a l’extrem per desgastar el govern municipal
Segurament. No sé si amb la voluntat o no de desgastar el govern de la ciutat. Es percep una certa negativitat. Però he de dir que comparteixo alguna de les crítiques que es puguin fer. Al cap i a la fi com a espectadors de la festa i participants actius, crec que hem de demanar exemplaritat a l’Ajuntament. I això passa perquè el sistema d’entrades funcioni, perquè l’organització sigui més bona i tothom tingui accés a les festes. Un exemple seria si algú s’ha quedat fora d’algun acte per les seves capacitats físiques, això seria imputable a l’Ajuntament. O el tema del sistema de venda d’entrades, que ha col·lapsat en alguns moments, ens ha saltat la cua i això podia provocar que no entressis a l’acte. O el tema de guardar certes entrades per a les entitats del Seguici. Per una banda és comprensible, ja que ells fan la festa. Però també s’hauria d’establir un ordre de prioritats i buscar un equilibri.

El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer.

En aquesta línia. Seguici Popular per tothom, o només per uns quants? És el que més s’està criticant d’aquestes festes
El mateix nom ho diu. El Seguici Popular ha de ser per tothom i tots n’hauríem de poder gaudir. Però cal recordar que les circumstàncies les marca una pandèmia global i em sembla que tots hem de fer una mica l’esforç d’entendre que no és possible fer un seguici al carrer. A tothom ens hauria agradat i n’estic segur que no hi ha ningú dins l’Ajuntament que pensi que s’ha de fer un Seguici a la plaça de la Font perquè algú en concret es quedés fora. S’ha fet així perquè no es pot fer d’altra manera. Ara, el fet que molta gent no el podrà veure és una conseqüència d’aquesta pandèmia. Crec que s’ha plantejat el millor possible, per garantir que el Seguici tornés a actuar. Són 800 persones les que assistiran als quatre passis, unes 4.000 en total i a més hi ha una cobertura per part dels mitjans públics per veure-ho des de casa. Que no és el mateix, és evident, però hem d’entendre que estem en pandèmia.

En el cas del Retaule de Santa Tecla, vam poder veure com les millors entrades estaven reservades a les autoritats i la resta de gent s’havia de mirar de lluny l’espectacle. És just?
Partint de la base que el Retaule era un acte gratuït i les entrades no eren numerades i el primer que entrava era el primer que seia. Des d’un punt de vista simbòlic, crec que els representants del poble han de ser-hi, però per la meva manera de pensar, allunyat del pensament més catòlic, crec que s’hauria de reformular l’assistència d’alguns representants eclesiàstics.

Com descobreix el Jan el Seguici de Tarragona?
Els primers records de la festa els tinc des del balcó familiar al carrer Major, envoltat de cosins i cosines. És un balcó d’un primer, on veus passar els gegants, on pràcticament pots tocar alguns elements, com el turbant del Gegant Moro (rialles). Quan sentia els tres petards d’inici del Seguici, corria de pressa cap al balcó. Després ens hem fet grans i els he conegut millor, però el meu primer contacte és com a espectador.

Com prens la decisió de dir, ep, vull dedicar-me a escriure sobre les festes?
Per un sentiment de pertinença i d’identitat molt fort. No estic dient que només el tingui jo (riu). Sóc periodista i la meva feina és escriure i parlar d’això i sobretot de temes dels quals en saps. No parlaré d’una cosa que no en tinc ni idea, per una qüestió de responsabilitat periodística. Sempre m’he sentit identificat amb el Seguici i amb les entitats de la Festa. Tarragona és com una gran família, si no coneixes a un, coneixes l’altre. La meva feina és explicar això i és un orgull per mi.

Jan Magarolas davant la façana de l’MNAT

Quin és l’acte de Santa Tecla més especial pel Jan?
Uf. És una pregunta que em faig sempre. Crec que el moment de l’entrada del Braç de Santa Tecla. Probablement és el més espectacular i emotiu de les festes, per la seva simbologia, veient com totes les entitats s’acomiaden de la relíquia, amb joia i dient-li “fins a l’any que ve”. Un altre és els Pilars Caminant. Aquests dos moments són els que tothom hauria de veure alguna vegada.

Un lloc especial per veure el Seguici?
La Baixada de la Misericòrdia és un bon lloc, tant si va de pujada com de baixada. Alguna vegada m’hauria agradat veure’l des de les escales de la Catedral, però ha estat impossible (rialles).

Com expert en el món de la festa. Hi ha garantida una pedrera de petits ‘teclers‘ que garanteixi la continuïtat de la festa, després de l’aturada de la pandèmia?
Et responc amb un rotund sí. Per sort la continuïtat de la festa està garantida per molts anys més perquè té una gran capacitat d’atracció, tant pels tarragonins com per a les persones que no són de Tarragona i que no han viscut des de petits aquesta manera de viure la festa, ja que a les seves localitats les festes majors no es viuen amb aquest sentiment identitari. Només cal veure amb quina joia es viu la Santa Tecla petita. Moltes vegades la viuen amb més goig que els adults.

Hi ha dues Tarragones, la que se sent part de la festa i la que no?
Sí. Hi ha una Tarragona que se sent atreta pels actes festius i en forma part i l’altra que no se sent cridada per diferents raons, siguin polítiques, socials o geogràfiques, que es poden sentir apartats del que és la ciutat.

Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles.

I els joves, s’hi senten identificats?
Abans hem parlat que amb els infants tens una pedrera garantida i una continuïtat. Si parlem de joves i adolescents, probablement si sents aquest sentiment de pertinença, probablement formes part d’alguna de les entitats del Seguici o de la festa o vàries. Però hi ha molts joves que no se senten cridats a això. Com a jove, reivindico que aquells que se senten allunyats, que facin un esforç, que intentin viure tots aquells actes, no només concerts i revetlles. Hi ha un gran patrimoni popular i la tradició ens ha portat fins on estem ara.

Hi ha relleu generacional dins les juntes de govern de les entitats?
Tinc la sensació, i no les conec totes, que això va en funció de cada entitat. S’ha de tenir en compte que les festes es van recuperar fa més de quaranta anys i clar, en moltes entitats hi ha hagut una renovació necessària en aquests anys. Si en aquell moment tenies 20 anys quan vas començar, ara implica que pots tenir 60. Parlem d’una renovació necessària. Crec que a més la majoria estan obertes a la renovació i a acceptar els punts de vista dels joves, perquè la festa és un element viu que ha d’anar canviant.

PUBLICITAT








 


REDACCIÓ21 Setembre, 2021
foto_3548766.jpg

Les entrades surten demà a la venda

Una de les activitats festives que més passió aixeca entre els tarragonins, està a punt de tornar a celebrar-se. Finalment, després d’haver hagut d’esperar més de dos anys des de l’última diada, els castells tornaran a la plaça de la Font, amb un format adaptat a la situació, desgraciadament marcada per la pandèmia de la Covid-19.

Des de l’Ajuntament de Tarragona s’ha previst que aquest dimecres 22 de setembre es posin a disposició les invitacions de la diada, prevista pel 23, dia de Santa Tecla. Per adquirir invitacions serà necessari aportar una fiança de 2 euros per cada localitat. Aquesta fiança es retornarà amb posterioritat a la validació i assistència a l’activitat.

Es posaran a disposició fins a 536 localitats, organitzades en taules de 6 i 4 persones com en el cas de les Tandes de Lluïment del Seguici. La reserva de les invitacions començarà a les 11 h i es farà a través d’entrades.tarragona.cat, com la resta d’actes de Santa Tecla.

Durant la diada castellera, amb format a l’antiga, prevista per a les 13.45 h a la plaça de la Font, les quatre colles de la ciutat oferiran un pilar i un castell marcant com a construcció màxima el tres de set.

PUBLICITAT









REDACCIÓ21 Setembre, 2021
IMG_1087-1280x960.jpg

Són dies molt atrafegats per totes les entitats del món de la festa tarragonina. Però també s’ha de dir que beneïda ‘normalitat’ festiva. Avui hem volgut apropar-nos a conèixer la realitat que estan vivint els castellers dels Xiquets de Tarragona, amb una conversa amb el seu cap de colla, l’Alfredo González, a qui la pandèmia li va robar el seu debut dirigint a la seva gent a plaça. No té por en explicar les coses que s’han fet bé i malament i ens obre les portes del local prestat per l’Ajuntament al patí del Pou. Ens parla de moments personals i ens apropa la realitat d’una entitat que agafa aquesta Santa Tecla amb molta força i es mira el futur amb l’esperança de poder tornar a fer castells amb normalitat.

En primer lloc preguntar-te, què tal està i com es troba la colla?
Doncs després de veure l’assaig de l’altre dia, la veritat que superengrescats, amb ganes que comenci ja tot, malgrat que comenci més tard castellerament parlant, però és com si comencéssim com si fos Sant Jordi o els primers assajos del febrer. La gent està engrescada i amb moltes ganes.

Un ‘inici de temporada’ marcat per la pandèmia
La veritat és que és tot una mica diferent, lògicament per la situació que estem vivint amb aquest virus. Tot i això jo vaig veure la colla molt bé en aquest primer assaig. La gent està donant tot el que els hi estem demanant i la veritat és que tant la tècnica com tots estàvem molt contents de l’assaig.

L’aturada castellera, en l’àmbit organitzatiu, ha servit als Xiquets per posar una mica d’ordre?
Nosaltres, quan vam agafar la colla i abans de l’aturada, ens vam proposar començar des de zero, poder reestructurar algunes coses i donar un nou aire. La veritat és que veníem d’una temporada dura l’any anterior i ens vam proposar una reestructuració i que la gent tornés a agafar confiança. Als assajos del febrer ho vam aconseguir i ens arriba la pandèmia i hem d’aturar-nos.

Alfredo Gonzalez al pati del Pou

Què és el que ha estat més dur de la pandèmia i l’aturada?
Castellerament parlant, ha estat un pal, com per la resta d’activitats al món. De sobte et veus obligat a parar de fer el que més t’agrada que són fer castells. No saps exactament què has de fer i com gestionar-ho tot. Comences a veure que passen els dies i els mesos i no pots fer res i t’has de començar a inventar activitats i coses perquè la colla no es desenganxi. També comences a detectar diferents problemes, com que la canalla se’t fa gran, gent que et venia molt a assajar et deixarà de venir… Però gràcies al treball de la tècnica, hem pogut detectar els problemes a temps i a poc a poc hem pogut gestionar-ho.

Com se soluciona la problemàtica de la canalla?
La veritat és que ara és més difícil. No pots anar a buscar nens i nenes com abans. Però a poc a poc anem avançant. Ara hem tornat amb la iniciativa ‘Santa Tecla a les escoles’, que ja és un inici. Però a mesura que puguem tornar a fer alguns actes als centres escolars. Per altra part, és evident que el problema més gran és amb la canalla i estem treballant per solucionar-ho.

Com a cap de colla, què és el que ha estat més dur d’aquest període sense castells?
Doncs tu mateix ho has dit, el fet de no poder fer castells. És com si tu et presentes a fer una cosa que t’encanta i de sobte no pots fer res. Més dur que això crec que hi ha poques coses. Gestionar la pandèmia i haver d’inventar coses i reinventar-se de manera contínua no ha estat gens fàcil. Però gràcies al treball s’ha anat solucionant. El pitjor va ser veure com els primers assajos abans de l’aturada anaven bé i de sobte et fan aturar i no pots fer res. El més positiu ha estat veure com la gent ha tornat amb moltes ganes de fer castells i tot el nucli dur de la colla ha tornat amb molta força.

El pitjor va ser veure com els primers assajos abans de l’aturada anaven bé i de sobte et fan aturar i no pots fer res

Us heu sentit desemparats per part de les autoritats?
Jo crec que tots érem conscients que els castellers seríem els últims en tornar a la nostra activitat. Precisament perquè la nostra activitat requereix un contacte directe entre persones i el virus no t’ho permet. Sabíem que costaria tornar a treballar. Però crec que sí que ens hem sentit una mica desemparats. Crec que es podien haver fet molt millor les coses des de la Generalitat, tot i que no crec que tinguin ells tota la culpa. Gestionar una pandèmia no és fàcil i han intentat fer les coses el millor que sabien. Però sí que van deixar clar que seríem els últims en tornar. Havien d’haver estat més a sobre del món casteller i la sensació que tenim és que ens han deixat com als últims, fins que s’ha alçat la veu i ens han començat a tenir en compte.

Castellers testejant-se / @xiquetstgn

En teniu prou amb la normativa actual que marca el PROCICAT?
No. Som conscients que les coses han d’anar pas a pas i si ara tenim aquest protocol, l’hem d’aprofitar, però la colla som tots. Hem d’estar tots a plaça i al local. No podem quedar-nos amb quatre o cinc castellers. Hem de tornar i hem de tornar tots. És obvi que si torna tota la colla i tenim moltes persones, podrem fer millors castells. El virus no es fixa en si som 160 o 25 persones. Els castellers per desenvolupar la nostra feina necessitem a tota la massa social i no podem deixar a gran part de la colla a casa.

Per aquella gent que desconeix els castells, què es pot fer amb 160 persones?
No fa molt un casteller d’una de les colles punteres va assegurar que amb 160 persones pots arribar a fer un castell de nou pisos (rialles). A veure, amb plena seguretat, jo crec que no es podria fer. Amb 160 persones podries arribar a fer un castell de vuit, però amb poca seguretat en cas de caiguda. Però no es tracta del que puguis fer o no amb un nombre tancat de persones, sinó que les colles necessiten a tota la seva gent. No es tracta del nombre de persones per fer un castell determinat, el concepte és que tota la teva gent sigui assajant al local. És com si en un concert només poguessin tocar el bateria i el cantant, i el guitarrista es quedés a casa.

Tal com s’afirmava des d’altres colles del país, la vacunació completa ajuda a fer castells de forma més segura?
La pauta de vacunació és el quid de la qüestió. És la clau per tornar a fer castells. Nosaltres dins la colla tenim inputs que ens indiquen que aproximadament el 85% de la nostra massa social té posada la pauta completa. Sense pauta completa, no només els castells, si no la vida quotidiana serà complicada. Tots sabem que la vacunació no t’eximeix d’agafar el virus i en el primer assaig ho vam dir. Però igual que ho pots agafar assajant ho pots agafar en un bar, al tren, o a qualsevol lloc. Però la vacunació és la clau per tornar a la normalitat i és primordial per la nostra activitat.

Com veieu des dels Xiquets el paper de la Coordinadora i la polèmica en el seu model?
En primer lloc, nosaltres formem part de la Coordinadora, tenim un membre dins la junta, com la majoria de colles. Jo no em puc tirar pedres sobre la meva teulada, això està claríssim. Que les coses es podien haver fet millor? Segur. Què és el que es podria haver millorat? Doncs realment és molt difícil de dir. Qui sap gestionar una pandèmia com la que ens ha vingut? Ningú estava preparat i cadascú ha fet la feina el millor que ha pogut. Sobre les veus que diuen que l’actual sistema de la Coordinadora està caduc, jo crec que tot és renovable. El que està clar és que hem de saber quin és el model que volem per la Coordinadora. I això és feina de totes les colles. Però culpar a la Coordinadora perquè no ha sabut fer la feina… Crec que ens hem posat tots molt nerviosos, donant les nostres opinions, però ningú ha anat a destruir-la.

El que està clar és que hem de saber quin és el model que volem per la Coordinadora. I això és feina de totes les colles

Entrant en matèria festiva, com es gesta la Diada de Santa Tecla d’enguany?
Doncs després dels pilars que vam fer les quatre colles per Sant Magí, ja es va arribar amb l’Ajuntament de Tarragona a un compromís per a poder treballar perquè hi hagués una ‘diada’ per Santa Tecla. Ens vam reunir amb les quatre colles i l’Ajuntament per veure què es podia fer perquè hi hagués castells per Santa Tecla. Al principi hi havia molta incertesa i no hi havia cap protocol i no volíem desobeir cap llei i sempre vam dir que es faria una actuació dins dels marcs legals. La Xarxa Santa Tecla ens va oferir la possibilitat de poder fer un estudi, per veure quin és l’impacte del virus dins d’una colla castellera i ens ho van presentar a les colles i al consistori i es va veure bastant factible. Creiem que aquest estudi pot marcar diferències i ser interessant per la resta de colles del país, per demostrar que els castells són segurs.

Com han rebut els castellers de la colla el fet d’haver-se de testejar, sobretot els més petits?
Al principi des de la junta teníem una mica de por per veure com reaccionaven els castellers de la colla quan els comuniquéssim que s’havien de testejar. Voldran passar pel fet d’haver-se de fer quatre testos abans de l’actuació? La resposta és positiva. En quant ho vam comunicar a través de la nostra app, ens va sorprendre que només en les primeres hores ja s’havien apuntat més de 60 persones i en pocs dies vam assolir el nombre màxim de persones. La gent està molt predisposada i crec que el fet de poder tornar a fer castells a plaça, ajuda a tot (rialles).

Què significarà aquesta diada per l’Alfredo González?
Uf (rialles). Aquesta diada de Santa Tecla per mi serà com la primera diada que vaig viure, quan vaig actuar de timbaler dels Xiquets de Tarragona. Recordo que aquell moment va ser increïble, mai havia viscut una cosa semblant. Aquesta Santa Tecla serà similar. Aquell cúmul de sensacions, on et passen moltes coses pel cap. Encara que sigui un tres de set, o el castell que sigui, a tots els castellers ens passaran moltes coses pel cap, com la primera diada que vas fer. Jo et dic que la gent miri les cares dels castellers, sigui per la tele o els que siguin a plaça, i sabreu que significarà per nosaltres aquella diada. No només per mi, sinó per la resta de la colla.

Aquesta diada de Santa Tecla per mi serà com la primera diada que vaig viure, quan vaig actuar de timbaler dels Xiquets de Tarragona

Podríem estar parlant del teu ‘debut’ com a cap de colla en una ‘diada’ a l’ús?
Com a cap de colla l’única actuació que he fet han estat els pilars de Sant Magí (rialles) i ja va ser una actuació molt emocionant per mi. Sentir el toc d’entrada, agafant la mà d’una de les enxanetes de la colla… Em va fer posar la ‘gallina de piel‘ que es diu (riu). Però sí, crec que serà com la meva ‘posada de llarg’ com a cap de colla dels Xiquets, encara que sigui fent un castell i un pilar. Tot i que no sóc una persona que em posi nerviós, la nit abans i l’entrada serà emocionant i molt especial.

Assaig a la pl. de la Font/ @xiquetstgn

Quin seria per tu el moment més especial dels Xiquets a la plaça de la Font?
No et sabria dir… Personalment, el meu primer tres de nou descarregat l’any 99, on vaig entrar mig de rebot i molt ràpid, però va ser molt especial. El primer dos de vuit amb folre carregat, el primer gamma extra que ens va marcar una gran època amb tres més… Jo crec que en l’àmbit personal, un casteller sempre té algun moment especial, però realment hi ha molts moments. Cada castell té la seva particularitat i més, a la plaça de la Font, que és la nostra plaça.

Aquesta diada de Santa Tecla pot marcar l’inici de futures actuacions enguany?
La veritat és que amb aquesta situació no podem parlar de calendari casteller, ja que pràcticament estem començant. El que sembla segons el panorama és que haurem de treballar molt, recuperant massa social, fent castellers i fent canalla, fer que la colla es torni a enganxar i a il·lusionar-se. Se’ns presenta un futur amb molta feina i molt de treball i l’agafem amb moltes ganes i molt de treball. Però el panorama l’anirem veient a mesura que vagi passant el temps. Espero que als ajuntaments no els hi costi contractar les colles castelleres i espero que segueixin confiant en nosaltres.

Com està el tema del nou local?
Doncs estem treballant amb l’Ajuntament. De moment hi ha bona sintonia. Ens han ofert un solar al carrer Sant Llorenç, però ‘las cosas de palacio, van despacio‘. Sí que ens agradaria que les coses anessin una mica més àgils, però entenem que la situació és difícil. Hi ha molts actors que hi participen. Tenim un projecte molt ambiciós per la colla, en el moment que ens cedeixin el solar. Al final ara mateix no estem assajant a casa nostra, no tenim un lloc on reunir tota la colla. Necessitem un lloc que sigui nostre. Això és un problema que esperem solucionar aviat, amb la reunió amb el consistori després de les festes. Treballem per aconseguir-ho tan aviat com es pugui.

PUBLICITAT








 

 


REDACCIÓ21 Setembre, 2021
foto_3845760-1280x853.jpg

L’hostaleria seguirà tancada dimecres i dijous

Segueix la polèmica amb el sector de la restauració de la plaça de la Font. Després de la reacció de l’alcalde Pau Ricomà i de la regidora de Cultura, Inés Solé, acusant els empresaris de “manca d’empatia amb la ciutadania i les festes”; els restauradors han reaccionat mantenint la decisió de tancar durant els principals actes que se celebraran a la plaça, aquest dimarts, dimecres i dijous.

En un comunicat conjunt, Els establiments d’hostaleria, restauració i bars han volgut manifestar el seu “rebuig a la criminalització del sector executada per la regidora Inés Solé en un exercici de manipulació i irresponsabilitat impropi del càrrec que ocupa”, i demanen a la responsable de Cultura una rectificació a les seves paraules.

“L’hostaleria ha defensat durant la pandèmia els negocis i els llocs de treball amb exemplaritat, com la societat en general. No podem permetre, per raons de dignitat que des d’una institució com l’Ajuntament se’ns assenyali d’insolidaris. Exigim una rectificació expressa”, asseguren els empresaris.

Pels hostalers la rectificació del BAN per part de l’Ajuntament “arriba tard i és parcial”. “Demanem amb la nostra protesta, que persistirà demà i dijous, i així ho esperem, que l’Ajuntament, la pròxima vegada consulti abans d’imposar, i escolti els professionals. Així s’evitarà rectificar tard i malament, i no serà necessari atemptar a la dignitat de cap col·lectiu”, finalitzen. La polèmica està servida.

PUBLICITAT








 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter