ALFREDO GONZÁLEZ: Aquesta Santa Tecla serà com la meva primera diada

Són dies molt atrafegats per totes les entitats del món de la festa tarragonina. Però també s’ha de dir que beneïda ‘normalitat’ festiva. Avui hem volgut apropar-nos a conèixer la realitat que estan vivint els castellers dels Xiquets de Tarragona, amb una conversa amb el seu cap de colla, l’Alfredo González, a qui la pandèmia li va robar el seu debut dirigint a la seva gent a plaça. No té por en explicar les coses que s’han fet bé i malament i ens obre les portes del local prestat per l’Ajuntament al patí del Pou. Ens parla de moments personals i ens apropa la realitat d’una entitat que agafa aquesta Santa Tecla amb molta força i es mira el futur amb l’esperança de poder tornar a fer castells amb normalitat.

En primer lloc preguntar-te, què tal està i com es troba la colla?
Doncs després de veure l’assaig de l’altre dia, la veritat que superengrescats, amb ganes que comenci ja tot, malgrat que comenci més tard castellerament parlant, però és com si comencéssim com si fos Sant Jordi o els primers assajos del febrer. La gent està engrescada i amb moltes ganes.

Un ‘inici de temporada’ marcat per la pandèmia
La veritat és que és tot una mica diferent, lògicament per la situació que estem vivint amb aquest virus. Tot i això jo vaig veure la colla molt bé en aquest primer assaig. La gent està donant tot el que els hi estem demanant i la veritat és que tant la tècnica com tots estàvem molt contents de l’assaig.

L’aturada castellera, en l’àmbit organitzatiu, ha servit als Xiquets per posar una mica d’ordre?
Nosaltres, quan vam agafar la colla i abans de l’aturada, ens vam proposar començar des de zero, poder reestructurar algunes coses i donar un nou aire. La veritat és que veníem d’una temporada dura l’any anterior i ens vam proposar una reestructuració i que la gent tornés a agafar confiança. Als assajos del febrer ho vam aconseguir i ens arriba la pandèmia i hem d’aturar-nos.

Què és el que ha estat més dur de la pandèmia i l’aturada?
Castellerament parlant, ha estat un pal, com per la resta d’activitats al món. De sobte et veus obligat a parar de fer el que més t’agrada que són fer castells. No saps exactament què has de fer i com gestionar-ho tot. Comences a veure que passen els dies i els mesos i no pots fer res i t’has de començar a inventar activitats i coses perquè la colla no es desenganxi. També comences a detectar diferents problemes, com que la canalla se’t fa gran, gent que et venia molt a assajar et deixarà de venir… Però gràcies al treball de la tècnica, hem pogut detectar els problemes a temps i a poc a poc hem pogut gestionar-ho.

Com se soluciona la problemàtica de la canalla?
La veritat és que ara és més difícil. No pots anar a buscar nens i nenes com abans. Però a poc a poc anem avançant. Ara hem tornat amb la iniciativa ‘Santa Tecla a les escoles’, que ja és un inici. Però a mesura que puguem tornar a fer alguns actes als centres escolars. Per altra part, és evident que el problema més gran és amb la canalla i estem treballant per solucionar-ho.

Com a cap de colla, què és el que ha estat més dur d’aquest període sense castells?
Doncs tu mateix ho has dit, el fet de no poder fer castells. És com si tu et presentes a fer una cosa que t’encanta i de sobte no pots fer res. Més dur que això crec que hi ha poques coses. Gestionar la pandèmia i haver d’inventar coses i reinventar-se de manera contínua no ha estat gens fàcil. Però gràcies al treball s’ha anat solucionant. El pitjor va ser veure com els primers assajos abans de l’aturada anaven bé i de sobte et fan aturar i no pots fer res. El més positiu ha estat veure com la gent ha tornat amb moltes ganes de fer castells i tot el nucli dur de la colla ha tornat amb molta força.

Us heu sentit desemparats per part de les autoritats?
Jo crec que tots érem conscients que els castellers seríem els últims en tornar a la nostra activitat. Precisament perquè la nostra activitat requereix un contacte directe entre persones i el virus no t’ho permet. Sabíem que costaria tornar a treballar. Però crec que sí que ens hem sentit una mica desemparats. Crec que es podien haver fet molt millor les coses des de la Generalitat, tot i que no crec que tinguin ells tota la culpa. Gestionar una pandèmia no és fàcil i han intentat fer les coses el millor que sabien. Però sí que van deixar clar que seríem els últims en tornar. Havien d’haver estat més a sobre del món casteller i la sensació que tenim és que ens han deixat com als últims, fins que s’ha alçat la veu i ens han començat a tenir en compte.

En teniu prou amb la normativa actual que marca el PROCICAT?
No. Som conscients que les coses han d’anar pas a pas i si ara tenim aquest protocol, l’hem d’aprofitar, però la colla som tots. Hem d’estar tots a plaça i al local. No podem quedar-nos amb quatre o cinc castellers. Hem de tornar i hem de tornar tots. És obvi que si torna tota la colla i tenim moltes persones, podrem fer millors castells. El virus no es fixa en si som 160 o 25 persones. Els castellers per desenvolupar la nostra feina necessitem a tota la massa social i no podem deixar a gran part de la colla a casa.

Per aquella gent que desconeix els castells, què es pot fer amb 160 persones?
No fa molt un casteller d’una de les colles punteres va assegurar que amb 160 persones pots arribar a fer un castell de nou pisos (rialles). A veure, amb plena seguretat, jo crec que no es podria fer. Amb 160 persones podries arribar a fer un castell de vuit, però amb poca seguretat en cas de caiguda. Però no es tracta del que puguis fer o no amb un nombre tancat de persones, sinó que les colles necessiten a tota la seva gent. No es tracta del nombre de persones per fer un castell determinat, el concepte és que tota la teva gent sigui assajant al local. És com si en un concert només poguessin tocar el bateria i el cantant, i el guitarrista es quedés a casa.

Tal com s’afirmava des d’altres colles del país, la vacunació completa ajuda a fer castells de forma més segura?
La pauta de vacunació és el quid de la qüestió. És la clau per tornar a fer castells. Nosaltres dins la colla tenim inputs que ens indiquen que aproximadament el 85% de la nostra massa social té posada la pauta completa. Sense pauta completa, no només els castells, si no la vida quotidiana serà complicada. Tots sabem que la vacunació no t’eximeix d’agafar el virus i en el primer assaig ho vam dir. Però igual que ho pots agafar assajant ho pots agafar en un bar, al tren, o a qualsevol lloc. Però la vacunació és la clau per tornar a la normalitat i és primordial per la nostra activitat.

Com veieu des dels Xiquets el paper de la Coordinadora i la polèmica en el seu model?
En primer lloc, nosaltres formem part de la Coordinadora, tenim un membre dins la junta, com la majoria de colles. Jo no em puc tirar pedres sobre la meva teulada, això està claríssim. Que les coses es podien haver fet millor? Segur. Què és el que es podria haver millorat? Doncs realment és molt difícil de dir. Qui sap gestionar una pandèmia com la que ens ha vingut? Ningú estava preparat i cadascú ha fet la feina el millor que ha pogut. Sobre les veus que diuen que l’actual sistema de la Coordinadora està caduc, jo crec que tot és renovable. El que està clar és que hem de saber quin és el model que volem per la Coordinadora. I això és feina de totes les colles. Però culpar a la Coordinadora perquè no ha sabut fer la feina… Crec que ens hem posat tots molt nerviosos, donant les nostres opinions, però ningú ha anat a destruir-la.

Entrant en matèria festiva, com es gesta la Diada de Santa Tecla d’enguany?
Doncs després dels pilars que vam fer les quatre colles per Sant Magí, ja es va arribar amb l’Ajuntament de Tarragona a un compromís per a poder treballar perquè hi hagués una ‘diada’ per Santa Tecla. Ens vam reunir amb les quatre colles i l’Ajuntament per veure què es podia fer perquè hi hagués castells per Santa Tecla. Al principi hi havia molta incertesa i no hi havia cap protocol i no volíem desobeir cap llei i sempre vam dir que es faria una actuació dins dels marcs legals. La Xarxa Santa Tecla ens va oferir la possibilitat de poder fer un estudi, per veure quin és l’impacte del virus dins d’una colla castellera i ens ho van presentar a les colles i al consistori i es va veure bastant factible. Creiem que aquest estudi pot marcar diferències i ser interessant per la resta de colles del país, per demostrar que els castells són segurs.

Com han rebut els castellers de la colla el fet d’haver-se de testejar, sobretot els més petits?
Al principi des de la junta teníem una mica de por per veure com reaccionaven els castellers de la colla quan els comuniquéssim que s’havien de testejar. Voldran passar pel fet d’haver-se de fer quatre testos abans de l’actuació? La resposta és positiva. En quant ho vam comunicar a través de la nostra app, ens va sorprendre que només en les primeres hores ja s’havien apuntat més de 60 persones i en pocs dies vam assolir el nombre màxim de persones. La gent està molt predisposada i crec que el fet de poder tornar a fer castells a plaça, ajuda a tot (rialles).

Què significarà aquesta diada per l’Alfredo González?
Uf (rialles). Aquesta diada de Santa Tecla per mi serà com la primera diada que vaig viure, quan vaig actuar de timbaler dels Xiquets de Tarragona. Recordo que aquell moment va ser increïble, mai havia viscut una cosa semblant. Aquesta Santa Tecla serà similar. Aquell cúmul de sensacions, on et passen moltes coses pel cap. Encara que sigui un tres de set, o el castell que sigui, a tots els castellers ens passaran moltes coses pel cap, com la primera diada que vas fer. Jo et dic que la gent miri les cares dels castellers, sigui per la tele o els que siguin a plaça, i sabreu que significarà per nosaltres aquella diada. No només per mi, sinó per la resta de la colla.

Podríem estar parlant del teu ‘debut’ com a cap de colla en una ‘diada’ a l’ús?
Com a cap de colla l’única actuació que he fet han estat els pilars de Sant Magí (rialles) i ja va ser una actuació molt emocionant per mi. Sentir el toc d’entrada, agafant la mà d’una de les enxanetes de la colla… Em va fer posar la ‘gallina de piel‘ que es diu (riu). Però sí, crec que serà com la meva ‘posada de llarg’ com a cap de colla dels Xiquets, encara que sigui fent un castell i un pilar. Tot i que no sóc una persona que em posi nerviós, la nit abans i l’entrada serà emocionant i molt especial.

Quin seria per tu el moment més especial dels Xiquets a la plaça de la Font?
No et sabria dir… Personalment, el meu primer tres de nou descarregat l’any 99, on vaig entrar mig de rebot i molt ràpid, però va ser molt especial. El primer dos de vuit amb folre carregat, el primer gamma extra que ens va marcar una gran època amb tres més… Jo crec que en l’àmbit personal, un casteller sempre té algun moment especial, però realment hi ha molts moments. Cada castell té la seva particularitat i més, a la plaça de la Font, que és la nostra plaça.

Aquesta diada de Santa Tecla pot marcar l’inici de futures actuacions enguany?
La veritat és que amb aquesta situació no podem parlar de calendari casteller, ja que pràcticament estem començant. El que sembla segons el panorama és que haurem de treballar molt, recuperant massa social, fent castellers i fent canalla, fer que la colla es torni a enganxar i a il·lusionar-se. Se’ns presenta un futur amb molta feina i molt de treball i l’agafem amb moltes ganes i molt de treball. Però el panorama l’anirem veient a mesura que vagi passant el temps. Espero que als ajuntaments no els hi costi contractar les colles castelleres i espero que segueixin confiant en nosaltres.

Com està el tema del nou local?
Doncs estem treballant amb l’Ajuntament. De moment hi ha bona sintonia. Ens han ofert un solar al carrer Sant Llorenç, però ‘las cosas de palacio, van despacio‘. Sí que ens agradaria que les coses anessin una mica més àgils, però entenem que la situació és difícil. Hi ha molts actors que hi participen. Tenim un projecte molt ambiciós per la colla, en el moment que ens cedeixin el solar. Al final ara mateix no estem assajant a casa nostra, no tenim un lloc on reunir tota la colla. Necessitem un lloc que sigui nostre. Això és un problema que esperem solucionar aviat, amb la reunió amb el consistori després de les festes. Treballem per aconseguir-ho tan aviat com es pugui.

PUBLICITAT