Arxius de Rússia | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Juny, 2022
Dmitri-Medvédev2.jpeg

L’actual vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, Dmitri Medvédev, ha escrit un missatge inquietant al seu compte personal de Telegram. El que és un dels grans aliats del president totpoderós Vladímir Putin, en aquest missatge dóna una visió de l’estat actual del Kremlin sobre la situació del país envaït: Ucraïna.

L’antic governant rus reacciona a una sol·licitud del país de Zelenski per rebre importacions d’energia aquest hivern amb la possibilitat de retardar el pagament durant dos anys. Dmitri Medvédev escriu: “Només una pregunta: qui va dir que Ucraïna continuarà existint al mapa mundial d’aquí a dos anys?” El missatge, a banda d’inquietant, és preocupant per a la política mundial.

PUBLICITAT










REDACCIÓ6 Juny, 2022
antonio-guterres.jpg

Antonio Guterres

Un grup de més de 200 antics treballadors de l’ONU va escriure al secretari general, el portuguès António Guterres, advertint-li que les Nacions Unides (ONU) corren el risc de ser irrellevants o fins i tot de deixar d’existir si el seu líder no assumeix un paper més actiu en la negociació de la pau entre Ucraïna i Rússia.

Els antics funcionaris, molts exsubsecretaris de l’ONU, van instar Guterres a preparar-se per assumir més riscos personals en la recerca de la pau i van dir que les Nacions Unides s’enfrontaven a una amenaça existencial a causa de la invasió d’Ucraïna per un dels seus cinc membres permanents del consell de seguretat.
“El que nosaltres i el públic en general volem veure és una presència política i una implicació pública millorada, a més d’una resposta humanitària notable de l’ONU a la crisi a Ucraïna”, van escriure els autors.

Us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics

“Volem veure una estratègia clara per restablir la pau, començant per un alto el foc provisional i l’ús de la capacitat de l’ONU per a la mediació i la resolució de conflictes. Això podria incloure visites a zones afectades pel conflicte, converses amb ambdues parts i fins i tot traslladar temporalment la seva pròpia oficina a Europa, més a prop de les negociacions que calen amb urgència, i així indicar la determinació de l’ONU d’afrontar de cara aquesta gran crisi”, diu la carta.

“Vam decidir alçar la nostra veu, preocupats pel repte existencial que les Nacions Unides s’enfronten en aquesta situació històrica. La invasió russa d’Ucraïna soscava greument l’ordre global posterior a la Segona Guerra Mundial. És la culminació d’una sèrie d’amenaces contra la pau i la seguretat de la humanitat, la prosperitat compartida i el respecte als Drets Humans que encarna l’ONU”, diu el document.

Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions

Els autors de la carta admeten que no saben si Guterres està involucrat en alguna mediació entre bastidors. “Sabem que us preocupa profundament garantir que les nostres Nacions Unides tinguin un impacte positiu en la Humanitat i el planeta, que també marcarà el vostre llegat al capdavant de l’organització. Per això, us implorem que intensifiqueu els vostres esforços personals, actuant sobre les lliçons apreses en conflictes anteriors, cap al cessament del conflicte per mitjans pacífics”, escriuen els antics funcionaris.

“Estem horroritzats que l’ONU sigui cada cop més irrellevant i acabi per sucumbir al destí del seu predecessor, la Lliga de Nacions, amb les pèrdues humanes i la destrucció material que l’acompanyaven”, conclou la carta.

PUBLICITAT










REDACCIÓ22 Maig, 2022
artem3.jpeg

El districte 2202 del Rotary Internacional ha celebrat el seu congrés a Salou. Un dels convidats ha estat el cònsol general d’Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov.

Jose Antonio Riquelme donant la benvinguda

Davant un auditori, majoritàriament identificat i solidari amb el poble ucraïnès, el diplomàtic ha conversat amb el periodista i president del Club Amistad Hispano Marroquí, Ricard Checa.

El governador del districte, José Antonio Riquelme, li ha donat la benvinguda i l’ha convidat a sentir una cançó que, en definitiva, parlava de la pau al món. Artem Vorobyov, emocionat, ha compartit amb la resta de rotaris el seu punt de vista sobre la invasió de l’exèrcit rus a Ucraïna. Però, ho ha fet després de felicitar el Rotary Internacional per la seva labor i per la col·laboració de la Fundació Rotària, la qual, a través del Fons de Resposta a les catàstrofes, ha recaptat 14, 4 milions de dòlars. Aquests diners, ha recordat, estan sent destinats a ajudar directament als refugiats i a cobrir urgències humanitàries a Ucraïna.

El representant del president Zelenski a Barcelona ha dit que “guanyarem aquesta guerra. Costarà, però la guanyarem”. Això perquè, “els ucraïnesos no ens rendirem. Al contrari, l’esperança que guanyarem aquesta guerra va in crescendo”. Ha volgut esclarir que el conflicte bèl·lic per part de Rússia no va començar el 24 de febrer del 2022. “És una guerra il·legal iniciada en 2014. (…) L’invasor va agafar Ucraïna i els països democràtics occidentals totalment desprevinguts, tirant per terra tots els tractats internacionals”.

La Fundació Rotària, a través del Fons de Resposta a les catàstrofes, ha recaptat 14, 4 milions de dòlars. Està ajudant directament als refugiats i a cobrir urgències humanitàries a Ucraïna.

Si bé és cert que Ucraïna, des del 2014, va dedicar 5% del seu PIB a millorar la defensa i l’exèrcit del país, però “cap esforç és suficient davant un enemic com Rússia”. No obstant això, segons ha dit, en totes les situacions adverses hi ha quelcom positiu: Ucraïna ha rebut l’escalf i la solidaritat de gairebé tots els països lliures i democràtics. De fet, la Unió Europea ha reaccionat “com si aquesta agressió fos un atac a un dels seus”. Ningú pot predir quant durarà aquesta invasió, però Vorobyov està convençut que arribarà el dia en què les tropes de Putin seran expulsades d’Ucraïna, de Crimea i de Dombás. “Serà el moment de la pau”, ha dit mirant el públic amb els ulls vidriosos.

“Ucraïna només demana respecte” a la seva integritat territorial i lluitarà perquè Rússia no conquereixi “ni un àpix del seu territori a l’enemic”. Se sol dir que l’esperança ha de ser la darrera cosa a desaparèixer i això mateix és el que estan fent els soldats ucraïnesos que s’han convertit en veritables herois i lluitadors de la llibertat. “Els ucraïnesos que estan lluitant a Ucraïna o fora del país confien que arribarà la pau. La guerra es guanyarà i podrem reconstruir les nostres cases i refer les nostres vides. Res serà igual perquè molts hauran perdut els seus éssers estimats i altres hauran de tirar endavant amb ferides de guerra i nombrosos problemes. L’esperança no evita el patiment, però és la base de la resistència”.

El cònsol general reconeix que Ucraïna viu una situació de “complicada”, així i tot el reconforta comptar amb el recolzament – a tots els nivells – dels països més rics, lliure si democràtics del món. “La seva solidaritat i suport són la peça clau per entendre la nostra resistència. Nosaltres no defensem només les nostres cases, sinó que lluitem contra la tirania. Quan guanyarem aquesta guerra, el món serà un lloc millor i més segur”.

Hem d’anar amb compte amb la solidaritat. Enviar medicaments, roba, menjar sense tenir en compte els canals correctes i oficials, pot tenir un resultat contraproduent

A preguntes del periodista Ricard Checa sobre les diferents forma d’ajuda, el diplomàtic ha fet un alerta: “hem d’anar amb compte amb la solidaritat. Enviar medicaments, roba, menjar sense tenir en compte els canals correctes i oficials, pot tenir un resultat contraproduent”. Ha esmentat que el Ministeri d’Afers Exteriors d’Ucraïna, a través de les seves missions consulars, coordina canals perquè l’ajuda internacional flueixi de forma ordenada, controlada i segura i arribi als hospitals i als refugiats.

Sobre la reconstrucció del país, Artem Vorobyov ha confessat que la Unió Europea és una peça clau. Totes les ajudes seran necessàries. “La Unió Europea és vigilant i exigent en les formes i en les normes de com s’entregaran i es repartiran les ajudes econòmiques. La corrupció ha de ser descartada a tots els seus nivells”. El cònsol també ha convidat el teixit empresarial a invertit en el seu país un cop s’hagi assolit la pau i la victòria.
El seu desig més immediat és que s’acabi la guerra i que hi hagi pau i es faci justícia.

PUBLICITAT












REDACCIÓ13 Maig, 2022
diners2.jpg

La Unió Europea (UE) finançarà la defensa d’Ucraïna amb 500 milions d’euros en ajudes militars. Això es traduirà tancs, artilleria pesant i munició. Amb aquest nou ajut, la UE ja haurà destinat al voltant de 2.000 milions d’euros en subministraments al país presidit per Zelinski. L’alt representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha subratllat que la UE continuarà treballant en “l’aïllament de Rússia” i confia que els 27 arribaran a un acord per aturar les importacions del petroli rus.

PUBLICITAT




REDACCIÓ11 Maig, 2022
9574f7c6-510e-4365-8d78-cf6fec1cc708.jpg

L’ofensiva russa, quan es compleixen 77 dies des de l’inici de la invasió, continua centrada a la regió prorrusa ucraïnesa del Donbàs (est), la veïna regió de Jerson i al sud del país, especialment a Mariúpol, ha informat aquest dimecres l’Estat Major General de les Forces Armades d’Ucraïna.

Les forces d’invasió russes duen a terme operacions ofensives a la zona operativa oriental per establir el control total sobre el territori de les regions de Donetsk i Lugansk, a més de Jerson, i per mantenir el corredor terrestre entre aquests territoris i la Crimea ocupada.

Per assegurar aquestes posicions, els russos utilitzen sistemes de guerra electrònica per suprimir els senyals de ràdio, va assegurar el comunicat castrense, segons les agències locals. A Donetsk, el grup de tropes d’ocupació centra els seus principals esforços en continuar l’ofensiva per prendre el control total de la ciutat de Rubizhne i capturar els assentaments de Liman i Sievierodonetsk.

A la ciutat costanera de Mariupol, al mar d’Azov, els russos estan bloquejant les unitats d’Ucraïna que resisteixen a l’àrea de l’acería d’Azovstal, formades per diversos centenars de soldats, la majoria vinculats al regiment d’Azov. Amb el suport de l’artilleria i el foc dels tancs, continuen les operacions d’assalt, infligint també atacs amb míssils i bombardejos a aquestes instal·lacions, segons l’Exèrcit ucraïnès.

L’exèrcit rus també continua amb la seva ofensiva a la zona de Mykolaiv, a l’est de la ciutat portuària d’Odessa, que aquest dimarts va patir diversos atacs amb míssils. Mentrestant, a la regió de Transnístria de la República de Moldàvia la situació continua sent tensa, segons l’Estat Major ucraïnès, que assegura que les unitats allà desplegades per l’exèrcit rus romanen en plena preparació per al combat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Abril, 2022
joan_planellas.jpg

Benvolguts i benvolgudes, Incerta glòria és el títol —manllevat a Shakespeare— de la novel·la que Joan Sales va dedicar a la Guerra Civil del nostre país, un títol que es pot extrapolar a qualsevol conflicte bèl·lic, també al que té lloc a Ucraïna. S’ha parlat molt d’aquesta guerra i se n’han analitzat les causes. Però aquí voldríem fer esment del paper que hi pot haver tingut el fet religiós —no de manera explícita— en el conflicte. Vagi per endavant la condemna sense pal·liatius de qualsevol guerra i d’aquesta en concret: el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo.

Europa s’ha construït històricament al voltant de la religió cristiana fins a l’època moderna. Les divisions del cristianisme s’han convertit simultàniament en divisions socials i polítiques, moltes vegades emprades per interessos partidistes. No és possible il·lustrar aquí totes aquestes divisions, però sí fer referència a la que afecta a Ucraïna i Rússia. Ambdues són de religió cristiana ortodoxa, però tota la part occidental d’Ucraïna —la més propera a Polònia—, és de confessió catòlica, encara que de ritus bizantí.

Vagi per endavant la condemna sense pal·liatius de qualsevol guerra i d’aquesta en concret: el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo

Això explica també que els desplaçats ucraïnesos per causa d’aquesta guerra hagin estat tan ben acollits pels polonesos, majoritàriament catòlics. La resta són de confessió ortodoxa. Ara bé, la part més oriental —sobretot la zona del Donbass— pertany directament al patriarcat de Moscou. La resta, fins fa poc temps, depenien de Kíiv, però també gairebé majoritàriament units a la Patriarquia de Moscou. Amb tot, el govern de Kíiv, enfrontat al Kremlin aquests darrers anys, va dur a terme una intensa campanya per separar-se de Moscou, convidant les parròquies, amb promeses d’ajuts econòmics, a constituir una Església nacional Ucraïnesa. Això gairebé provocà un cisma entre els patriarques de Constantinoble i de Moscou, perquè el primer havia cedit als desitjos d’una Església ortodoxa ucraïnesa. Val a dir que per a Moscou, Kíiv seria equivalent al significat de Jerusalem per al cristianisme global. D’aquí que el patriarca Kiril de Moscou s’hagi referit als que s’oposen a la unitat històrica de Rússia i Ucraïna com «forces del diable».

Per una banda Rússia és Europa, però per altra banda Rússia encarna el totalitarisme, contra el qual Europa ha lluitat sempre

Però amb aquesta guerra bona part de la població ucraïnesa, per motius socioreligiosos, encara que sigui eslava, ha acabat no depenent de Moscou, sinó de Roma o directament de Kíiv. Ara esdevé extremadament difícil ser cristià ortodox a Ucraïna i tenir com a màxima autoritat un patriarca rus.

Per una banda Rússia és Europa, però per altra banda Rússia encarna el totalitarisme, contra el qual Europa ha lluitat sempre. I, per contra, Rússia no tolera d’Occident el relativisme i el «secularisme militant», que, segons el metropolita Hilarion Alfeyev, considerat el número dos de l’Església ortodoxa russa, «és molt més perillós del que va suposar l’ateisme militant de l’antiga Unió Soviètica».

Ucraïna i Occident han comès molts errors polítics, però Europa no pot renunciar a la defensa de la llibertat enfront de la tirania

Ucraïna i Occident han comès molts errors polítics, però Europa no pot renunciar a allò que ha constituït la seva història bimil·lenària: la defensa de la llibertat enfront de la tirania. Dir això no és en absolut un al·legat en favor de la guerra, sinó de la negociació i del diàleg. Perquè, quan és fruit d’una guerra, la glòria de la victòria és sempre incerta; tan sols la glòria de la pau autèntica és duradora.

Que la Pasqua de la resurrecció del Senyor que celebrem avui els cristians catòlics i la que celebraran diumenge vinent els cristians ortodoxos ens porti a la glòria d’aquesta pau. Santa Pasqua!

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat


REDACCIÓ12 Abril, 2022
Anatoly_Shariy_2020.jpg

Anatoli Sharí

Anatoli Sharí és un periodista ucraïnès prorús que des de 2019 viu a Roda de Berà, després de fugir del seu país el 2012. El servei d’intel·ligència ucraïnès el va acusar d’alta traïdoria i de violació de la igualtat dels ciutadans en funció de la seva raça, nacionalitat, creences religioses, discapacitat i altres motius. Sharí també és videoblogger i fins i tot es va dedicar a la política, fundant un partit favorable a Rússia.

La seva formació política, amb representació a diverses localitats, distribuïa mapes d’Ucraïna sense la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014.

Ahir, una trentena d’ucraïnesos residents a Catalunya es va manifestar a les portes de casa seva. Malgrat la protesta, que va durar unes tres hores, Sharí no va sortir de la seva propietat en cap moment, per la qual cosa no va tenir lloc cap incident violent o extremadament tens. Sharí està empadronat a Roda des de fa uns mesos i viu en una casa de luxe amb vigilància les 24 h.

PUBLICITAT



REDACCIÓ5 Abril, 2022
megaiot-rus.png

Novetats sobre el cas del iot ‘Crescent’ retingut al Port de Tarragona.

Segons ha avançat ‘El País‘ i ha pogut confirmar larepublicacheca.cat, el vaixell pertany a Ígor Sechin, un oligarca rus, amic íntim del president Vladímir Putin i que forma part del seu cercle més pròxim.

Sechin és el propietari de l’empresa petroliera russa ‘Rosneft’, una de les companyies energètiques més importants del país eslau.

Sechin és el propietari de l’empresa petroliera russa ‘Rosneft’, una de les companyies energètiques més importants del país eslau

El Ministeri de Transports estatal va decretar fa unes setmanes la immobilització provisional d’aquest iot, a conseqüència de les sancions que està imposant Espanya a Rússia per la invasió a Ucraïna.

El iot va amarrar al port tarragoní el passat 2 de novembre i des de llavors ha estat ancorat a la capital de la demarcació. El vaixell apareix oficialment i formalment a nom d’una societat anomenada ‘Densiarly Entst‘, vinculada a l’oligarca rus, al paradís fiscal de les Illes Caiman, i està valorat en 100 milions d’euros.

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Març, 2022
e890c7a9-c753-4beb-a5d1-ae60f3d5fe7b-1280x720.jpg

Rússia i Ucraïna han començat aquest dimarts a Istanbul (Turquia) una nova ronda de negociacions. En un missatge a les xarxes, l’assessor presidencial ucraïnès, Mykhailo Podoliyak, ha anunciat que els caps de les dues delegacions s’han reunit per discutir sobre “les disposicions fonamentals” del procés de negociació.

“Ambdues parts estan treballant en paral·lel en l’espectre de qüestions controvertides”, ha afirmat Podolyak. D’altra banda, en el discurs d’obertura d’aquesta nova ronda de negociacions entre Rússia i Ucraïna, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha subratllat la “responsabilitat històrica” de les dues delegacions en les decisions d’avui, i ha afirmat que continuar amb la guerra “no beneficiarà a ningú”.

Les negociacions a Istanbul són la primera reunió cara a cara entre les delegacions de Moscou i Kíev des del 7 de març. Fins ara, les parts havien continuat les converses de forma telemàtica.

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Març, 2022
06282007-d100-47f6-a8b7-58b143a7b298-1280x960.jpg

L’Ajuntament de Mariúpol, una de les ciutats més assetjades per l’exèrcit rus des de l’inici del conflicte a Ucraïna, ha informat aquest divendres que l’atac de Rússia contra el teatre de la ciutat hauria deixat almenys 300 morts, segons recull l’agència Ukrinform.

El bombardeig es va produir el passat 16 de març i entre la majoria de víctimes hi ha dones, nens i gent gran. “L’ocupant sabia on anava i quines podrien ser les conseqüències, i, tot i això, les bombes van caure sobre un lloc convertit en refugi per a centenars de residents de Mariúpol. No hi pot haver explicació per a aquesta crueltat inhumana”, ha expressat el govern de la ciutat.

Mariúpol ha estat un dels principals objectius de l’exèrcit rus des que va iniciar la seva invasió contra Ucraïna, per la seva localització estratègica a les portes del mar Negre.

Des de l’Organització Mundial de la Salut, aquest dijous van advertir del “bloqueig total” que viu la ciutat i va assegurar que la situació dels civils és “crítica”. L’OMS també va admetre que està sent “impossible” fer arribar combois d’ajuda humanitària a la regió.

PUBLICITAT







RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter