REDACCIÓ24 Febrer, 2023
El Parc de Catalunya de Coma-ruga, al Vendrell, ha despertat, aquest divendres, convertit en una sala d’exposicions a l’aire lliure: algú hi ha penjat deu quadres bèl·lics coincidint amb el primer aniversari de la guerra russa contra Ucraïna.
L’Ajuntament desconeix l’autoria de l’acció, de la qual en destaca el valor artístic “i l’oportunitat per reflexionar sobre l’impacte que un conflicte bèl·lic té sobre el paisatge”.
I és que totes les obres són antics quadres de natura que l’artista ha repintat per convertir-los en escenes de guerra.
A tots els quadres s’hi han sobreposat tancs, helicòpters, exèrcits o elements destruïts, i també hi apareixen les siluetes de persones que observen el desastre bèl·lic.
L’Ajuntament no preveu retirar les obres fins a la setmana vinent.
PUBLICITAT
“La guerra m’ha robat somnis, plans, el futur, una vida tranquil·la, sempre recordarem aquest horror”. És la resposta de l’Alèsia Vinnyk, una refugia ucraïnesa que va fugir d’Ucraïna el març passat, amb el seu fill, de tres anys, i la seva millor amiga i la filla d’aquesta. Després d’allotjar-se en un hotel de Comar-ruga gairebé tot aquest temps, aquesta setmana s’han instal·lat, finalment, en un pis al Vendrell. Vinnyk sent un agraïment infinit per l’acolliment i l’ajuda rebuda, però el seu cor està bolcat en el seu país, on hi ha deixat el marit i els pares. És una dels més de 2.800 refugiats que ha atès la Creu Roja a la demarcació des de l’inici de la invasió russa. Aquest divendres es compleix un any de l’esclat del conflicte bèl·lic.
La guerra li ha estroncat la vida a l’Alèsia. Vivia feliçment amb la seva família a Dnipró, una ciutat situada al centre del país i a més de 400 quilòmetres de la capital, Kíiv. Feia reportatges fotogràfics i audiovisuals en casaments i esdeveniments festius i tenia un negoci propi. Poques setmanes després de l’inici de la guerra, va marxar amb la seva millor amiga, amb la qual es coneixen des de fa deu anys. La fugida va ser un periple en tren des de la seva ciutat fins a Polònia, on van agafar un autobús fins a Catalunya. Van arribar a Barcelona el 17 de març de l’any passat.
D’aquells primers dies de guerra de fa un any, conta que va fer de voluntària per ajudar els infants orfes que arribaven a la seva ciutat. Buscava roba, menjar i llocs on allotjar els menors. Ara, el seu marit també ajuda a l’exèrcit buscant vehicles i comprant material per als soldats. “No tornarem a viure com abans, però des del primer dia de la guerra, el 24 de febrer, estem tots units i gràcies a això la victòria serà nostra”, assegura la desplaçada. “Van venir a casa nostra a danyar-nos i estan matant els nostres fills, i per descomptat, ens vam posar tots drets perquè aconseguir que acabi com més aviat millor”, afegeix.
“Quan el cervell entén que no et caurà res del cel, vius més tranquil”
Preguntada sobre què en pensa dels russos, afirma que els seus fills senten un “odi feroç” contra ells. “Intentem no parlar entre nosaltres, però l’odi ve d’algun lloc en els petits, pots imaginar com ens sentim. Tindrem aquest odi durant segles” expressa l’Alèsia. Diu que no entén com és possible que els russos “no tingui sentiments ni instints materns” i “no els considera persones”. “És molt dolorós, no es pot expressar amb paraules, i aquest dolor serà de per vida”, assevera. També diu que no saps com podran viure amb aquest dolor quan s’acabi la guerra.
Creu Roja atén més de 500 refugiats
Pérez remarca que el perfil majoritari de persones refugiades són dones amb fills a càrrec. També hi ha un gruix significatiu de persones grans i un col·lectiu més reduït amb malalties greus, que necessitaven assistència mèdica. Ara mateix, una de les principals preocupacions de l’entitat és ajudar a emancipar-se a les dones perquè puguin treballar i que els infants – tots escolaritzats- tinguin accés a l’oci.
El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) ha prohibit l’entrada en el port de Tarragona del buc “Maersk Magellan” ja que transporta hidrocarburs procedents d’un mercant rus. La Capitania Marítima de Tarragona ha prohibit l’entrada al port per a la descàrrega de gasoil al buc “Maersk Magellan”, de bandera de Singapur, perquè la càrrega que transporta té com a origen un buc de bandera de Camerun, el “Nobel”, que abans de l’1 de juliol de 2022 tenia bandera de Rússia.
L’actual vicepresident del Consell de Seguretat de Rússia, Dmitri Medvédev, ha escrit un missatge inquietant al seu compte personal de Telegram. El que és un dels grans aliats del president totpoderós Vladímir Putin, en aquest missatge dóna una visió de l’estat actual del Kremlin sobre la situació del país envaït: Ucraïna.
El districte 2202 del 
El representant del president Zelenski a Barcelona ha dit que “guanyarem aquesta guerra. Costarà, però la guanyarem”. Això perquè, “els ucraïnesos no ens rendirem. Al contrari, l’esperança que guanyarem aquesta guerra va in crescendo”. Ha volgut esclarir que el conflicte bèl·lic per part de Rússia no va començar el 24 de febrer del 2022. “És una guerra il·legal iniciada en 2014. (…) L’invasor va agafar Ucraïna i els països democràtics occidentals totalment desprevinguts, tirant per terra tots els tractats internacionals”.
“Ucraïna només demana respecte” a la seva integritat territorial i lluitarà perquè Rússia no conquereixi “ni un àpix del seu territori a l’enemic”. Se sol dir que l’esperança ha de ser la darrera cosa a desaparèixer i això mateix és el que estan fent els soldats ucraïnesos que s’han convertit en veritables herois i lluitadors de la llibertat. “Els ucraïnesos que estan lluitant a Ucraïna o fora del país confien que arribarà la pau. La guerra es guanyarà i podrem reconstruir les nostres cases i refer les nostres vides. Res serà igual perquè molts hauran perdut els seus éssers estimats i altres hauran de tirar endavant amb ferides de guerra i nombrosos problemes. L’esperança no evita el patiment, però és la base de la resistència”.
Sobre la reconstrucció del país, Artem Vorobyov ha confessat que la Unió Europea és una peça clau. Totes les ajudes seran necessàries. “La Unió Europea és vigilant i exigent en les formes i en les normes de com s’entregaran i es repartiran les ajudes econòmiques. La corrupció ha de ser descartada a tots els seus nivells”. El cònsol també ha convidat el teixit empresarial a invertit en el seu país un cop s’hagi assolit la pau i la victòria.
La
Benvolguts i benvolgudes, Incerta glòria és el títol —manllevat a Shakespeare— de la novel·la que Joan Sales va dedicar a la Guerra Civil del nostre país, un títol que es pot extrapolar a qualsevol conflicte bèl·lic, també al que té lloc a Ucraïna. S’ha parlat molt d’aquesta guerra i se n’han analitzat les causes. Però aquí voldríem fer esment del paper que hi pot haver tingut el fet religiós —no de manera explícita— en el conflicte. Vagi per endavant la condemna sense pal·liatius de qualsevol guerra i d’aquesta en concret: el fet de voler entendre un conflicte no significa justificar-lo.
Europa s’ha construït històricament al voltant de la religió cristiana fins a l’època moderna. Les divisions del cristianisme s’han convertit simultàniament en divisions socials i polítiques, moltes vegades emprades per interessos partidistes. No és possible il·lustrar aquí totes aquestes divisions, però sí fer referència a la que afecta a Ucraïna i Rússia. Ambdues són de religió cristiana ortodoxa, però tota la part occidental d’Ucraïna —la més propera a Polònia—, és de confessió catòlica, encara que de ritus bizantí.
