Arxius de Residència Nostrallar | Diari La República Checa

No hi ha paraules per descriure el drama que estan vivint els familiars dels avis que estan a la Residència NostraLlar dels Pallaresos. De moment, se sap que n’hi ha hagut 16 defuncions per coronavirus i que hi ha almenys una cinquantena d’infectats, els quals estan aïllats a la seva habitació.

Els treballadors, alguns dels quals també estan infectats, no donen l’abast. Estan exhaustos. El director del centre, Moisés Sumoy, també està confinat al seu domicili per haver contret la malaltia. De fet, Sumoy és el blanc de totes les acusacions per part dels familiars i, ara ja, dels polítics. El mateix alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos, i el portaveu municipal del PP van fer declaracions on evidenciaven alguna negligència al geriàtric o almenys que les coses no s’estaven fent gens bé.

1.600 euros al mes
Però anem a pams. En general, els familiars es queixen de l’escassa o nul·la informació sobre l’estat dels seus éssers estimats. En contacte amb el digital larepublicacheca.cat, Irene Bautista, emocionada i desesperada, explica el malson que està vivint perquè, oficialment, no disposa de cap informació del seu pare que resideix a la NostraLlar, propietat de la Fundació Catalana de Suport a la Gent Gran. Bautista, filla única, s’ha de fer càrrec del pare, de la mare (també amb un problema de salut important), un fill de vuit anys i d’un negoci familiar amb 30 treballadors. L’estança del seu pare al geriàtric costa 1.600 mensuals.

Irene diu que poc abans que el govern espanyol decretés l’estat d’alarma, li van demanar des del centre que portés unes vambes pel seu progenitor. Quan les va portar, ja no li van permetre veure el seu pare. Un fet que l’ha cridat especialment l’atenció. Davant les seves preguntes, generades per la incertesa, desconeixement i angoixa, les respostes eren evasives i gens clares. Des del centre la van convidar a abandonar les instal·lacions i la van instar a comunicar-se per telèfon des d’aleshores.

A través de les xarxes, ja es parlava del tema, inclòs de defuncions. Els familiars estaven realment cabrejats amb el tracte que estaven rebent i l’hermetisme del centre en no facilitar informació sobre l’estat de salut dels interns. Irene Bautista explica que va començar a caure en la dura realitat quan es va comentar que el mateix director havia retirat la seva mare de la residència unes setmanes abans de tot aquest ‘malson’. Per què ho va fer?, pregunta la nostra interlocutora.

Escandalitzada amb la poca empatia de la direcció de la llar de la tercera edat, Irene Bautista va insistir telefònicament – “en un dia vaig trucar unes 300 vegades ” – per aconseguir “saber només com estava el meu pare. Necessitava saber si estava infectat, si estava bé, estava hospitalitzat o havia mort”. Confessa que se li feia “difícil” d’entendre que des de la direcció del centre “ens neguessin informació”, la qual cosa només augmentava l’angoixa, la preocupació i la impotència.

No ha donat la cara
Irene lamenta que Moisés Sumoy no hagi donat mai la cara i s’hagi amagat a casa, excusant-se amb el fet d’haver donat positiu en coronavirus. “Crec que ell – el director – no ha estat a l’altura de les circumstàncies”, diu Bautista, convençuda que alguna cosa no s’ha fet bé. “En un sol dia he fet 300 trucades al centre i quan veien que era jo em penjaven el telèfon o ja ni l’agafaven”, denuncia.

Creu que s’ha posat en risc els ancians i s’ha provocat un patiment innecessari a les famílies. Des del començament de la crisi, la comunicació hauria d’haver estat molt més fluida. Potser, alguns familiars estarien interessats a portar els seus pares/mares i avis a casa i cuidar-los personalment. “És molt trist el que ens han fet. No tenen perdó”, es desfoga la nostra entrevistada. Diu que ara mateix sap del seu pare perquè hi ha algun treballador que, solidari amb les famílies, “ens va informant i fins i tot enviant algunes fotos. Estarem eternament agraïdes”. Sobre els treballadors només diu que pot “parlar bé” perquè “són incansables” i fan “horaris inhumans”.

Querella criminal
Irene Bautista no té por de donar la casa perquè farà el que sigui per defensar la salut del seu pare. Per aquesta raó, quan passi tot aquest “malson” és més segur és que “presenti una querella criminal contra la direcció del centre”, per la “mala organització” i perquè, en definitiva, Moisés Sumoy “s’ha rentat les mans” i ha deixat els avis a la seva fortuna. Considera que hi ha hagut negligència i algun abandó, i la principal funció de la residència és cuidar-los. També es mostra sorpresa que quan cada intern paga 1.600 euros mensuals es digui que no hi ha diners per comprar material de protecció o paper de vàter. “On estan els diners? En què es gasten”, qüestiona Bautista, tot insistint: “què estan fent amb els nostres avis i pares?”

Salvar vides abans de fer política
Sobre l’episodi de la negativa que els militares desinfectessin l’interior de la residència, Irene Bautista assegura que no ho entendrà mai. “De què tenia por el director? No volia que l’UME veiés que allò és un escorxador?”, pregunta Bautista al mateix temps que repudia que es barregi la presència de l’exèrcit amb ideologies polítiques. “Ara és el moment de salvar la vida dels nostres pares i no de fer política”, remarca, assenyalant que en moments de crisi, tota l’ajuda és necessària i urgent”.

Va saltar la tanca
Tota aquesta situació provoca desesperació a totes les famílies, ja que la manca d’informació “és mortal”. Hi ha uns que controlen els nervis més que altres. Por exemple, el passat dissabte la Irene, davant de tanta rumorologia i l’escassetat d’informació oficial, va decidir personar-se a la residència per interessar-se sobre l’estat de salut del seu pare (a qui l’havia pujat la febre). La van ignorar i no van permetre que hi accedís ni a la recepció. No li van obrir la porta. Els nervis i la impotència la van superar. Va decidir saltar la tanca. “No m’han donat una altra alternativa. Pel meu pare faré el que sigui. Estem parlant d’éssers humans i no d’animals. Tenim dret a saber com estan”. Dues hores després, els Mossos d’Esquadra es van personar a casa de la Irene perquè el centre l’havia denunciat. Però la nostra entrevistada assegura, decidida i emocionada, que ho tornaria a fer perquè “saber com està el meu pare i preocupar-me per la seva salut no és cap delicte”. La justícia ha decidit implicar-se i ha ordenat una investigació als Mossos d’Esquadra.

 V Í D E O 
Declaracions del director del geriàtric, Moisés Sumoy