26. Abril 2024

Arxius de rector urv | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Octubre, 2022
rector_pallares-1280x961.jpg

Josep Pallarès és rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Coneix els budells de la institució universitària atenent que ja va ocupar el càrrec de vicerector. Pallarès està intentant implementar alguns canvis i donar més protagonisme a l’alumnat que, en definitiva, és qui s’haurà de beneficiar de l’excel·lència acadèmica. El rector pretén anar recuperant la plantilla a temps complet fins a arribar a les xifres del 2008. El màxim responsable de la URV vol que es recuperi el sentiment de pertinença i intentarà equilibrar els comptes (que són delicats), oferint, això sí, els millors serveis, competint amb les millors universitàries europees.

 

Quines són les primeres percepcions com a rector?
Són les que jo esperava quan vaig aspirar al càrrec. Coneixia de primera mà les dinàmiques i les qüestions més importants.

Clar, vostè no és nou a la casa, va ser vicerector…
Exacte.

Quins són els seus grans hàndicaps?
La universitat és un gran hàndicap. A nivell intern seria tot el relacionat amb el professorat, la necessitat de poder recuperar la plantilla a temps complet que teníem en 2008…

Quina és la plantilla ideal?
Hauríem de tenir una renovació anual de 15 places en règim permanent. L’actual taxa de reposició és del 50%, però venim d’un dèficit acumulat.

Quan creu que arribarà a una situació relaxada?
En aquests quatre anys volem arribar a una situació normalitzada i, sobretot, que el dèficit no incrementi. Tenim un pla de xoc que pretén recuperar les places perdudes… Intentarem començar a recuperar les places del professorat perdudes i, a nivell d’estudiants, volem afavorir el seu empoderament i que s’impliquin de forma molt activa en la vida acadèmica i universitària. A nivell social, els ciutadans ens reclamen que assumim un rol de lideratge i que s’apliqui el coneixement…

Volem recuperar les places del professorat perdudes i, farem esforços per afavorir l’empoderament dels estudiants

Part d’aquests objectius es resolen amb diners, oi? Què reclama al govern?
Si s’aplica el full de ruta que representa el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement no se resoldran tots els problemes, però ens posarem al nivell de finançament d’altres països.

Quan es parla de la URV ens referim a prestigi universitari… Com es fa per mantenir aquesta excel·lència?
Hem de millor per necessitat. El sistema universitari evoluciona i és competiu a nivell internacional. Per tant, no es tracta de ser el millor, però sí de superar a la resta. Hem de seguir el ritme de la resta d’universitats. Hem de donar serveis d’excel·lència mundial. La finalitat no és estar al rànquing sinó oferir els millors serveis i la millor formació.

Com s’empodera els estudiants?
No tenim la recepta màgica. Però, durant la campanya, vam poder observar que els alumnes reaccionen positivament si els tens en compte, els escoltes i són protagonistes. Ells han d’estar presents en els moments de prendre decisions. És fonamental. Els pressupostos participatius és un exemple del que s’ha de fer. Els delegats de classe han de tenir un paper rellevant i les seves propostes/inquietuds han de ser, com a mínim, analitzades. Les associacions també han de tenir un paper actiu que sigui respectat i comprès.

Si s’aplica el full de ruta que representa el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement no se resoldran tots els problemes, però ens posarem al nivell de finançament d’altres països

En alguns àmbits es volia fer creure que la URV estava polititzada. Com es desmarcarà d’aquesta percepció?
No sé què es va fer en el passat. Jo no he participat en aquelles decisions. La URV no està polititzada. No parlem d’afeccions ideològiques ni futbolístiques. La universitat és el lloc de la paraula, de la llibertat d’opinió, del debat i de la discussió d’idees i projectes. La universitat no pot anar per un camí diferent d’aquell que marca el Parlament de Catalunya, però sense oblidar que ens devem a la societat. La nostra missió no és fer política, tot i que estem immersos en la política.

Què vol trencar dels quatre anys anteriors?
Recuperar i reforçar el sentiment de pertinença de la institució per poder servir millor a la societat. És molt fàcil de dir i molt difícil de fer-ho.

S’ha reunit amb els sindicats dels estudiants. Què reclamen?
Volen que respectem els compromisos que vam posar al programa electoral. Volem demostrar amb elements concrets i tangibles que les nostres promeses són possibles de tirar endavant.

Parla de reforçar el sentiment de pertinença. S’havia perdut?
S’està perdent aquesta flama. Es tracta d’una qüestió humana. La universitat arriba als 30 anys de creació i hi ha canvis generacionals i vam passar alguna crisi, per tant, és normal que hi hagi un estancament que cal treballar que sortir-ne. Cal recuperar el ritme de propostes i de creixement. Cal recuperar l’energia.

Com arriba el missatge universitari a la societat?
Ha d’arribar basat en fets. S’ha de fet un combinat. S’ha d’aconseguir que la societat s’interessi per la vida universitària… ja trobarem alguna fórmula. Estem treballant en això.

Com serà com a rector?
Igual que abans quan no ocupava el càrrec.


Tots som persones amb els nostres caràcters i diferències. Tenir un càrrec no ens ha de fer canviar.

Però condiciona?
Sí, això sí, però no t’ha de canviar la personalitat, alterar els valors ni fer perdre l’honestedat ni l’espontaneïtat. I no podem oblidar mai que serem ex i això vol dir que tornarem a allò que érem abans.

Com està la situació econòmica de la URV?
Pressupostàriament falten diners…

Vau tancar la liquidació del pressupost de l’any 21, oi?
Hi havia un dèficit estructural a nivell de gestió que l’any 21 era d’uns 850 mil euros. Això vol dir que partim d’una situació que si no fem cap canvi tenim 800 mil euros menys per equilibrar el pressupost. La situació no és òptima ni molt menys, però és delicada.

Solució?
Haurem de fer una bona gestió i conèixer el sistema universitari català, això hauria de poder cobrir els 850 mil euros que hi havien al 31 de desembre del 21 i intentar, de cara al 2023, negociar un pressupost una mica expansiu per resoldre aquest dèficit. Ens aniria super bé.

PUBLICITAT










REDACCIÓ14 Maig, 2018
rectora5-1-e1528647683507.jpg

És energia pura. Riallera i optimista. Diu que li agrada treballar en grup i rodejar-se de cervells brillants. Als seus 62 anys ha decidit aventurar-se i presentar com a candidata a la primera rectora de la URV. És conscient que no ho té fàcil, sobretot perquè diu que les seves eines com a candidata són inferiors a les del seu adversari (l’actual rector). María José Figueras diu tenir un projecte clar per a la universitat on hi treballa des de fa 40 anys. La seva prioritat són les persones perquè considera que l’essència de la URV és la comunitat universitària. Aquest dimarts se sabrà qui governarà els destins de la universitat tarragonina durant els propers quatre anys. Es considera una persona feliç.

La candidata a rectora de la URV durant l’entrevista

Per què decideix candidatar-se?
Perquè creiem que la nostra universitat necessita una nova i diferent forma de governança. Cal donar més veu als alumnes i saber escoltar-los. És fonamental promoure les seves iniciatives i aconseguir que la URV sigui més participativa i de tothom i per a tothom.

Vostè és la persona més adequada per protagonitzar aquest canvi?
Hi ha moltes persones. Sóc el cap visible d’un gran equip. És cert que hi ha una sèrie de particularitats: tinc 62 anys i estic a la fi de la meva carrera professional i volíem que fos una dona.

Què li agrada més de la URV?
Està formada per persones molt entusiastes que, gràcies al seu esforç i dedicació i, a pesar de les dificultats, han aconseguit nivells excel·lents de qualitat i excel·lència.

El que menys…
Que en els darrers anys tots els equips rectorals han estat de la mateixa roda. És curiós que es diu que no hi ha diners per a unes coses i després veus que per a altres (pot ser de dubtosa importància) sí. Hi ha gent que està estrenyent els cinturons i fent retallades i després te n’adones que els sacrificis no són per a tothom. Hi ha una doble finestreta.

Opinar…
Durant la campanya ha parlat molt de la necessitat de ser més transparents… Què vol dir?
Les decisions s’han de prendre en actes col·legials. Actualment, les iniciatives sempre surten de l’equip rectoral i són enviades a un grup reduït i no a tot el col·lectiu. Trobem a faltar poder opinar…

Però vostè s’interessa per participar i conèixer la vida de la universitat?
Fa 40 anys que treballo en aquesta universitat. L’he viscuda de dins i de fora. La conec força bé. No és veritat que no es faci les coses més participatives perquè les persones no presenten iniciatives. El problema és que no es tenen en compte les persones i les seves iniciatives, la gent deixa de participar. Nosaltres volem fer renéixer la capacitat de decisió dintre de la URV.

Doncs, quin és el problema?
No s’escolta la gent.

M’està dient que l’equip rectoral governa amb supèrbia?
És una qüestió de tracte. Hi ha dificultats a l’hora de dialogar i pactar.

Hi ha ‘fatxenderia’?
El meu tarannà és d’escoltar i dialogar. Les dones ja tenim aquesta habilitat perquè hem d’estar permanentment negociant. El tarannà dels altres és diferent. La gent ha vingut a queixar-se perquè s’han sentit insultats.

Les persones, la prioritat
Què pensa fer perquè la universitat sigui més participativa?
Volem crear un vicerectorat per incorporar la gent d’administració i serveis. És cert que l’actual rector diu que ells ja tenen els seus delegats sindicals, però no hem d’oblidar que hi ha gent que no està sindicada. Volem que hi hagi més diàleg i volem que els estudiants siguin una peça clau en el nostre equip.

Si esdevé la primera dona rectora quins canvis substancials implementaria?
Hem de fer una anàlisi de la situació en general. Però la nostra prioritat són les persones. La nostra filosofia no és destruir per construir, sinó governar per la positiva, invertir en les persones i menys en les totxanes. Cal tenir més en compte els investigadors, la promoció dels treballadors, dels professors… La qualitat de l’ensenyament depèn de les persones.

S’ha oblidat una mica les persones?
S’ha apostat molt pels salaris i aprofitar els romanents per fer una altra política. Urgeix una renovació.

El nom URV és el més encertat?
És el nom de la nostra universitat. Tenim visibilitat externa amb aquesta marca i és la nostra insígnia. Parlar del nom en aquests moments seria generar un debat estèril.

Diuen que la URV és la millor universitat de fora de Barcelona…
Tenen raó. En el rànquing de les universitats (fora de Barcelona) som la primera, però és cert que en els darrers quatre anys hem notat una baixada dels indicadors de producció científica i això pot fer que els nostres competidors, que també són molt potents, ens passin al davant. Necessitem un canvi. L’actual equip rectoral no ha prestat massa atenció a la recerca, on estem baixant els índexs de la valoració externa, i això ens pot portar a una situació difícil de recuperar.

Es pot potenciar més la imatge de la URV?
Això sempre. Estem molt ben posicionats, però hem de fer que aquesta visió sigui més global i de tots els àmbits. És important fer un esforç perquè tothom sigui més visible.

Professors cobren poc
Per cert, els professors associats estan ben pagats?
No. Estam molt mal pagats. Cobren 4,6 euros a l’hora. La idea inicial era que els associats fossin especialistes de reconegut prestigi i que la seva implicació en la docència fos essencialment vocacional. Per a aquests contractes de reforç hi havia tres categories de pagament i la URV ha optat per la més barata.

Si és la propera rectora, encarregarà una auditoria interna?
Encara no ho sé. Ens diuen que els comptes estan auditats, però l’altre dia és cert que em van preguntar si crearíem una plaça d’interventor. Això vol dir que el propi personal pensa que cal un interventor. Això és preocupant.

Què pot guanyar la URV amb vostè com a rectora?
La meva dedicació i més pluralitat i transparència. Insisteixo que la meva prioritat són les persones.

Com qualificaria la campanya electoral?
Crec que ha estat molt productiva per a tota la comunitat universitària. Però és cert que no s’ha respectat alguns punts de la llei electoral. S’han fet inauguracions, concessions… S’ha fet acords expressos amb els sindicats…

Aquesta campanya ha estat molt mediatitzada…
Hi ha sectors que estan entregats a determinades tòniques. Veig que hi ha gent que no es vol posicionar pel que pugui passar….

S’ha fet trampa?
Això ho haurà de jutjar la gent. Però no hi ha hagut fair play.

Propietat privada
Se sent desfavorida?
No. Això fa que es retracti el tarannà i la forma de fer. El tarannà de l’actual rector és actuar com si la universitat fos el seu ‘coto privat’. El rector que és candidat no surt del rectorat i compta amb l’equip de la universitat i nosaltres vam haver de picar pedra.

Per què creu que el candidat a la reelecció presentà el seu programa al rectorat i vostè al campus?
A mi no se m’ha convidat mai a presentar la meva candidatura al rectorat. L’actual rector va actuar com si el rectorat fos casa seva.

Sou una universitat independentista?
És oberta a totes les opinions.

La URV forma part del pacte d’Universitats pel referèndum…
Defensem els principis democràtics, la participació i el dret a expressar-se lliurement. Jo sempre defensaré els principis democràtics. Abans de fer res, hem de saber a qui va adreçat i evitar sempre les pressions.

Què li demanaria al govern central i autonòmic?
Cal recuperar el 20% del finançament general del Ministeri. Hem de seguir reclamant allò que ens van retallar i al govern català cal recordar el 30% que necessiten les universitats per reduir les taxes universitàries i poder competir amb la resta d’Espanya.

Estudiar és molt car
Avui dia, estudiar és car?
Molt. Moltíssim. Hi ha països on estudiar a una universitat és gratuït.

Quin és el seu model d’universitat?
Escoltar les necessitats i fer que tothom se senti important.

Havia somiat mai ser rectora?
No. Reconec que de vegades penso en quin embolic m’he ficat, sobretot sent conscient que tenim les eines més minvades que l’altre candidat que és rector.

Com es definiria?
Tinc un caràcter fort, però sóc molt receptiva a il·lusionar-me i a buscar sinergies. M’encanta treballar en grup i amb persones amb un cervell brillant. Només podem construir una universitat si ho fem en equip.

Quin és el seu leif motiv?
Ser feliç i fer feliç a les persones.

Vostè és feliç?
Cada dia m’aixeco amb molta alegria i energia. Intento donar sempre el millor de mi a les persones que em rodegen. És que… la vida val la pena.

 

 

 

 


REDACCIÓ6 Abril, 2018

Les candidatures definitives les proclamarà la Junta Electoral de la URV el dia 18 d’abril. Els candidats han de pertànyer al funcionariat del cos de catedràtics de la Universitat. El cens electoral provisional s’ha publicat aquest divendres i s’hi poden presentar al·legacions fins al dia 13. Les votacions presencials es faran el dia 15 de maig als campus i als centres de la Universitats.

Josep Anton Ferré torna a candidatar-se

Aquest divendres ha començat la campanya electoral per escollir rector o rectora a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’actual rector, Josep Anton Ferré, ja ha anunciat que opta a la reelecció i el proper dijous retrà comptes davant el claustre de l’activitat del seu primer mandat. Els mandats són de 4 anys amb possibilitat de reelecció consecutiva una sola vegada.

El nou rector o rectora de la URV s’escull per elecció directa i sufragi universal i hi poden participar tots els membres de la comunitat universitària, el professorat, el PAS i els estudiants. El vot és ponderat, per sectors de la comunitat universitària, d’acord amb uns coeficients establerts.

La Universitat posa a disposició dels candidats diferents recursos per tal que puguin fer la campanya. Per exemple, 4.000 euros en concepte de despeses justificades, espai al servidor web per allotjar-hi la informació de les candidatures, o distribució dels programes electorals a tots els universitaris, entre d’altres. La Junta Electoral ha de vetllar a fi que la distribució dels recursos es faci de manera correcta i equitativa.

Es podrà votar prèviament per correu i anticipadament. La sol·licitud es pot fer a partir d’aquest divendres fins al 14 de maig i es poden emetre vots anticipats des del 25 d’abril i fins al 14 de maig.

Pel que fa a l’elecció, si hi hagués més de dues persones candidates al càrrec i cap d’elles, en primera volta, obtingués el suport proporcional de més de la meitat dels vots, caldria fer una segona volta, que se celebraria el dia 24 de maig.

 


REDACCIÓ3 Novembre, 2017
josep-anton-ferrer.jpg

El rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha reclamat aquest divendres l’alliberament dels consellers empresonats, així com dels líders de l’ANC i Òmnium, mitjançant un comunicat dirigit a la comunitat universitària.

El rector de la URV, Josep Anton Ferré

Josep Anton Ferré creu que “la destitució i l’empresonament del legítim Govern de Catalunya sorgit de les urnes no contribueix de cap manera a la convivència i a la cerca de solucions que pugui assumir una gran part de la població”. En la mateixa línia, assegura que “res que surti de les urnes atempta contra la democràcia”.

“Malauradament, aquesta situació de confrontació a Catalunya va culminar amb l’empresonament d’una part important dels consellers del Govern i del vicepresident, tots privats de llibertat per haver volgut materialitzar les idees polítiques de molts ciutadans que els han votat, alhora que s’anuncien ordres de detenció contra la resta de consellers i contra el president de la Generalitat”, escriu. Les opinions de tota la comunitat universitària es recolliran en una declaració institucional del Claustre, que es reunirà el 23 de novembre.

Ferré recorda que el claustre de la URV es va manifestar el juny passat de forma majoritària a favor que Catalunya pogués decidir el seu futur en un referèndum d’autodeterminació acordat amb l’Estat i que el 23 de novembre, en la pròxima reunió, farà una declaració institucional. Amb tot, el rector diu que no podia “restar en silenci davant dels fets esdevinguts en les darreres hores” i afirma que “els problemes polítics requereixen solucions polítiques”, “sense exclusions ni revenges”, a les quals s’hi ha d’arribar “a través del diàleg i la negociació”, segons Ferré.

“El dret i les lleis s’han d’entendre com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no per crear-ne de nous o per agreujar els existents”, continua el text del rector. Ferré clou reafirmant el seu compromís amb les propostes formulades per la Taula per la Democràcia i per la Comissió Independent de Mediació, Diàleg i Conciliació.

#llibertatpresospolítics

 


REDACCIÓ17 Juliol, 2015

La URV genera ocupació a través de la recerca. L’any 2014, la universitat va destinar més de 27 milions d’euros a activitats de recerca i innovació. D’aquests, més de 9 milions van servir per fitxar personal, amb 150 contractes nous i 202 beques i ajuts.

L'edifici del rectoral de la URV
L’edifici del rectoral de la URV

El rector de la URV, Josep Anton Ferré, destaca la feina de recerca que es fa des de la universitat i constata que el professorat hi dedica una mica més de la meitat del seu temps a aquesta activitat. Per aquest motiu, Ferré remarca que la recerca i la innovació “generen ocupació”, ja que, la majoria de vegades, per dur a terme qualsevol tipus d’investigació fa falta crear equips amb tècnics o becaris.

Graus de tres anys
Pel que fa als graus de tres anys, Ferré posa sobre la taula la possibilitat que “desapareguin”, ha dit, “depèn de la configuració que tinguem d’aquí a mig any al govern de Madrid”.

A més, considera que seria “interessant fer graus de tres anys sempre que puguem fer coses diferents de les que teníem fins ara”, ha reconegut, “però mai ens plantejaríem, el que ara oferim com a graus de quatre anys, transformar-ho en graus de tres”, perquè “El nivell de formació que pots donar no és el mateix”.

El rector de la URV,  Josep Anton Ferré
El rector de la URV, Josep Anton Ferré

Informe de Recerca i Innovació
La URV, segons l’informe 2014 de Recerca i Innovació que s’ha presentat aquest dijous al Consell de Govern, és una de les més actives de Catalunya en producció científica. Al llarg d’aquest any ha publicat 950 articles -principalment sobre química i enginyeria-, una cinquantena menys que el 2013 però que han estat citats o referenciats més que els de l’any anterior. Pel que fa a les tesis defensades, 186, estan molt repartides entre totes les àrees (35 d’Arts i Humanitats, 45 de Ciències, 37 de Ciències de la Salut, 37 d’Enginyeria i arquitectura i 32 de Ciències socials i jurídiques).

El Consell de Govern també ha aprovat la creació de dues noves càtedres. La Càtedra Josep Anton Baixeras de Patrimoni Literari Català, que té per objectiu la recerca i la divulgació de l’estudi de diversos aspectes del patrimoni literari català des de diferents perspectives i èpoques, i la Càtedra de Dolor Infantil Fundació Grünenthal, que neix per promoure la recerca avançada en el diagnòstic i tractament del dolor en la infància.


REDACCIÓ23 Desembre, 2014

URV
La URV ha aprovat el seu pressupost pel 2015

El Consell de Govern de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha aprovat un pressupost de 98,9 MEUR per al 2015, un 3,31% menys que el d’enguany. El rector, Josep Anton Ferré, ha destacat que els comptes es basen en els criteris de continuïtat i austeritat, però que no implicaran nous ajustos. “S’han fet en una situació de relativa incertesa perquè, encara que no s’hagin aprovat els comptes de la Generalitat, se’ns ha comunicat que podrem comptar amb els mateixos recursos que el 2014”, ha indicat.

La davallada prevista es deu a la disminució de més de 3 MEUR del pressupost finalista -un 19,46% menys-, mentre que el capítol ordinari es manté per sobre dels 86 MEUR -un ajust del 0,41%-.

josep anton farre
El rector Josep Anton Farré

En l’últim Consell de Govern de l’any, la URV ha donat llum verda al pressupost del 2015, que s’enfila als 98.932.111,68 euros, davant els 102.320.337,04 del 2014 o els 127 MEUR del 2007. El rector, Josep Anton Ferré, ha explicat que es tracta d’uns comptes “d’equilibri”, sense que hagi calgut aplicar reduccions addicionals a les que ja s’han fet. “És molt auster, però destaca que des del 2010 cada any havíem hagut d’aplicar reduccions addicionals perquè la Generalitat ens comunicava una disminució dels recursos i ara no caldrà”, ha subratllat.

Josep Anton Farré
Josep Anton Farré en segon terme

En aquest sentit, Ferré ha afirmat que des de la direcció general d’Universitats s’ha comunicat a la URV que la Generalitat mantindrà la mateixa aportació que enguany, en forma de subvenció. També es preveu la recuperació de la paga extra suprimida el 2012, que s’executarà si s’aproven els comptes al Parlament.

Dels comptes presentats aquest dilluns es desprén que la institució destinarà 11,05 MEUR a despeses de funcionament dels diferents espais de què disposa. Ferré ha il·lustrat que el manteniment dels 143.407 metres quadrats de superfície dels diferents centres de la URV representa una despesa de sis euros al mes per metre quadrat. Pel que fa al personal, 40,3 MEUR es destinaran al PDI i 23,9 MEUR al PAS, mentre que a investigació es destinaran 2,65 MEUR i a beques i ajuts, 1,4 MEUR.

En el capítol d’ingressos, les transferències corrents s’enfilaran als 63 MEUR, bona part dels quals corresponen a l’aportació de la Generalitat, segons Ferré. També destaca la previsió a la baixa de la recaptació de taxes davant la disminució d’alumnes -22,75 MEUR, uns 798.000 euros menys. “Hem anat perdent uns pocs alumnes cada any i no hem estat més optimistes del què pensem que podem ser. No sabem encara com sortirà el decret de preus, encara que ens han dit que no hi haurà actualització de l’IPC, ni tampoc sabem els alumnes que es matricularan”, ha aclarit.

RS

 


REDACCIÓ1 Juny, 2014

El nou rector fent el seu primer discurs
El nou rector prendrà possessió del càrrec dimarts

El nou rector de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Anton Ferré, rebutja que el govern espanyol impulsi una reforma del sistema universitari i es mostra partidari que, en tot cas, ho faci el Govern català “perquè és qui finança” els centres. “Preferiria que el senyor Wert no fes cap reforma perquè això que regulin uns i paguin uns altres no va enlloc i només produeix desastres”, ha declarat.
Ferré, que prendrà possessió del seu càrrec el proper dimarts, considera que el finançament públic de les universitats ha tocat fons i els situa en una posició “molt delicada”. “No pot anar més avall, perquè si ho fes, posaria en perill la continuïtat de la institució”, alerta.
Mantenir i incrementar els ingressos provinents de les matrícules dels alumnes és l’únic àmbit que, a dia d’avui, permet a la URV equilibrar els comptes. L’aportació pública de la Generalitat s’ha anat reduint dràsticament en els darrers anys i ha passat d’una consignació de 79 milions d’euros el 2010 a 60 milions el 2013. “El finançament ha arribat al seu mínim històric i no pot anar més avall”, insisteix el rector Josep Anton Ferré, el qual recorda que la institució ja hagut de fer molts esforços i que “no pot reduir més les despeses”
De fet, el 85% dels ingressos de la URV es destinen a pagar les nòmines de personal. “És una situació límit”, assegura, perquè el marge de maniobra és escàs i en l’últim pressupost ja s’han adoptat mesures per racionalitzar la despesa. Per exemple, recorda el rector Ferré, s’ha optat per netejar els despatxos només un cop per setmana, restringir l’encesa de l’aire condicionat a partir de l’1 de juny, fer funcionar menys ascensors o tancar en períodes de vacances. També s’aposta per instal·lar sensors de presència que permetin activar o desactivar la il·luminació en funció de les necessitats.
El rector de la Rovira i Virgili admet que les taxes i matrícules “han pujat i molt ràpidament” i que això ha perjudicat l’alumnat “de forma injusta”. Ferré es mostra obert a poder fraccionar encara més els pagaments -ara es poden fer en un màxim de tres vegades-, seguint l’exemple de la Universitat de Girona. “Ens interessa que puguin pagar de forma còmoda i fraccionada i fer tot el possible per no perdre cap dels alumnes, però malauradament no podem deixar de cobrar les matrícules perquè hem de pagar les nòmines i ser seriosos amb els nostres treballadors”, lamenta.
La reducció del pressupost frena la construcció d’equipaments i l’impuls de nous graus
Ferré vol incrementar els ingressos

Enmig d’aquest escenari, els projectes de construcció de la nova Facultat de Medicina al campus Bellisens de Reus i la d’Educació i
Psicologia al campus Catalunya de Tarragona estan aturats. Ferré admet que el projectes estan supeditats a la recuperació del pla d’inversions de la Generalitat i es mostra predisposat a abordar-los tan aviat com es pugui.
Segons el rector, les noves facultats permetrien concentrar més de tres quartes parts de l’alumnat de la URV en tres campus i això “facilitaria molt les coses”.
La contenció pressupostària i la impossibilitat de contractar nou professorat també té un impacte en l’augment de l’oferta de cursos universitaris. “No és realista oferir nous graus en àmbits que ara no tenim, però sí que apostem per oferir cursos diferents amb el mateix professorat i amb els recursos de què ja disposem”, explica.
Malgrat tot, Josep Anton Ferré subratlla que la URV cobreix “gairebé” tot l’espectre i li falten “pocs ingredients” per tenir-los tots, especialment en els àmbits de de les enginyeries, econòmiques, jurídiques i salut.
“Ara és el moment d’insistir en la capacitat de captar estudiants de màster i doctorat, que és on tenim una major capacitat de fer més atractiva la nostra oferta, tant per als estudiants que s’han graduat amb nosaltres com per als de fora”, afegeix. En aquest sentit, la URV centra la seva estratègia de futur en seguir augmentat la recepció d’estudiants d’origen estranger, especialment de la resta d’Europa amb el programa Erasmus, on ara hi ha més alumnes que volen marxar dels que volen venir, així com de la Xina o l’Amèrica Llatina.
josep anton ferré
El rector vol introduir canvis en la URV

La URV vol repensar els títols amb menys alumnes i demana poder ampliar la capacitat dels més demandats
El rector de la universitat de la demarcació de Tarragona no veu com un problema la multiplicació i repetició de graus en altres universitats del país.
“La qualitat surt de la diversitat i hi ha qui creu que s’haurien de fer menys estudis, però si algú pensa que hi ha d’haver menys universitaris, que ho digui clarament.
Crec que és necessari que cada universitat ofereixi els títols que creu que pot oferir, sempre que tinguin una demanda raonable”, sentencia.
En aquest sentit, Ferré admet la preocupació pels títols amb baixa demanda, que tradicionalment corresponen a la branca d’Humanitats. “Volem reformar-los i fer-ne més difusió, mirar de complementar-los i anar cap a les dobles titulacions, una de les apostes de futur”, insisteix.
A més, Josep Anton Ferré reivindica que en els títols que tenen més demanda i les notes de tall són més altes, com els de l’àmbit de la Salut i l’Educació, es puguin oferir més places, perquè considera que en els últims anys “s’ha seguit una política contrària als interessos de les universitats”.
El paper de la recerca i de la relació amb el territori
En sis anys, la URV ha duplicat la seva producció científica, amb un ritme de creixement del 12% anual. Aquest destacat augment ha donat visibilitat a la institució en els rànquings internacionals, on ja comença a aparèixer entre les universitats capdavanteres de l’Estat. Ferré considera que l’objectiu és “mantenir-ho”, perquè si s’hi ha pogut arribar, apunta, és perquè hi ha hagut una inversió “sostinguda” en els últims anys. “Els nostres grups de recerca sovint no troben el suport suficient i ara no pot haver-hi una desinversió”, reclama.
El rector de la Rovira i Virgili considera que la capacitat de recerca s’ha de materialitzar amb la transferència i la innovació cap al teixit empresarial. “La recerca té repercussió quan es converteix en benefici social i en negoci. Ens agradaria poder dir d’aquí a uns anys que hi ha sectors i negocis que s’han desenvolupat gràcies a l’impuls que ha tingut la universitat. De fet, el començament d’aquest esforç conjunt és el Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud”, exposa.
Suport a BCN World
Tot i que admet que a la URV hi ha diversitat d’opinions sobre BCN World, Ferré creu que la institució ha “d’acompanyar” la societat en les decisions però “no substituir-la” ni ha de “decantar la balança cap a un lloc o un altre”.
Malgrat això, Ferré considera que en l’actual situació econòmica “qualsevol iniciativa que vingui per afermar un sector productiu que tinguem aquí a la vora, es digui BCN World o es digui clúster ChemMed, val la pena donar-hi un cert suport perquè hi ha persones que necessiten tenir l’esperança que es pot tornar a crear ocupació i que es pot anar eliminant aquest gran problema i xacra que és l’atur”.
 RS


REDACCIÓ30 Abril, 2014

urv
URV crearà una nova càtedra

El rector de la URV, Francesc Xavier Grau i l’alcalde de Tarragona i president de la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, Josep Fèlix Ballesteros, han signat, aquesta tarda, un conveni de creació de la Càtedra Smart Mediterranean City.
A l’acte també s’ha dut a terme el nomenament de Santiago Castellà, director de projectes de la Fundació, com a director de la cátedra.
Santiago Castellà, llicenciat en Dret i en Ciències Polítiques, ha estat degà de la Facultat de Ciències Jurídiques i vicerector de Relacions Externes i Internacionals de la URV, i és actualment professor deDret i Relacions Internacionals a la mateixa universitat.
La càtedra es crea com una eina de reflexió interdisciplinària, debat i divulgació al voltant de la transformació de Tarragona en una ciutat intel·ligent, amb l’horitzó dels Jocs del Mediterrani 2017.
 
 


REDACCIÓ29 Abril, 2014

La Universitat Rovira i Virgili (URV) destinarà 140.000 dels 292.000 euros de romanent de tresoreria amb què ha tancat l’exercici del 2013 a ampliar la convocatòria de beques de col·laboració per causes sobrevingudes. Aquesta partida, que s’ha incrementat prop d’un 30% respecte l’any anterior, beneficiarà 40 estudiants amb dificultats econòmiques.
El programa es reforça malgrat la continuada disminució de l’aportació pública a la institució, ja que el 2013 la Generalitat hi va destinar 2,5 MEUR menys.
De la resta, 116.000 euros s’invertiran en detectors de presència per racionalitzar la il·luminació dins del paquet de mesures d’estalvi energètic i 36.000 en el programa d’Aprenentatge i Servei (APS).

El rector de la URV en una imatge d'arxiu
El rector de la URV en una imatge d’arxiu

La Universitat Rovira i Virgili ha liquidat l’exercici del 2013 amb uns resultats positius de 292.000 euros dins d’un pressupost executat de 115 MEUR. D’aquests, 140.000 euros es destinaran a reforçar el programa de beques de col·laboració per causes sobrevingudes, que subvencionarà uns 40 estudiants amb dificultats econòmiques a canvi d’entre 15 i 20 hores de treballs setmanals en algun departament de la URV.
En paral·lel, la URV destinarà 116.000 euros de la liquidació a mesures d’estalvi energètic.
Està previst adoptar mesures de racionalització de la il·luminació que fins ara només s’havien dut a terme amb caràcter de pla pilot en alguns equipaments.
La mesura consisteix en la instal·lació de sensors de presència que permeten activar o desactivar l’enllumenat en funció de les necessitats. La institució també aposta per la monitorització i el seguiment del consum per zones.
L’aportació de la Generalitat a la URV es redueix en gairebé 20 MEUR des del 2010
El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, ha presentat la liquidació del pressupost del 2013 en l’últim Consell de Govern del seu mandat. Grau ha lamentat la progressiva disminució de les transferències corrents de la Generalitat, que han passat dels 79 MEUR del 2010 als 60 MEUR del 2013, 2,5 milions menys que l’exercici anterior. “No podem suportar més retallades perquè ara ja estem en una situació de mínims i no tenim marge de maniobra”, ha advertit.
Actualment, el 85% de la despesa es destina a pagar les nòmines del personal i, segons el rector, continuar retallant l’aportació pública a la Universitat representaria haver de renunciar a l’activitat en alguns dels seus àmbits, com ara la recerca, o deixar de pagar alguns salaris. “Ens hem acostumat a tot, però és evident que aquests 20 MEUR que hem perdut ens fan falta”, ha exposat Grau aquest dilluns a la tarda.
Francesc Xavier Grau
Francesc Xavier Grau

El rector de la Rovira i Virgili ha destacat que les variacions més significatives del pressupost del 2013 respecte al de l’exercici anterior són els 3,2 MEUR resultants de la supressió d’una paga extra i els 2,5 MEUR que han deixat de rebre de la Generalitat, una mesura que no es va conèixer fins al mes de setembre.
Tot i això, aquesta retallada s’ha compensat amb 1,05 MEUR que l’administració catalana ha deixat de retenir en concepte d’ingressos de matrícula.
Precisament, pel que fa a les aportacions dels alumnes, la URV també ha ingressat 960.000 euros menys del previst. Això es deu, principalment, al fet que  la institució havia estimat un increment de l’IPC del 2% que finalment no s’ha aplicat. En conjunt, la URV ha tancat el pressupost de l’any passat en uns 164,4 MEUR, dels quals 115,5 MEUR corresponen a despesa executada i 48,6 a romanent afectat -inversions que s’arrossegaran en exercicis futurs-.
 


REDACCIÓ2 Abril, 2014

El rector Francesc Xavier Grau
El rector Francesc Xavier Grau

Exhaurits els seus dos mandats -el primer iniciat el 2006 i el segon revalidat el 2010-, l’actual rector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau signarà la convocatòria d’eleccions el proper dilluns dia 7 d’abril.
De moment, els dos aspirants a succeir-lo són Agustí Segarra, catedràtic a la Facultat d’Economia i Empresa i Josep Anton Ferré, catedràtic de l’Escola Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ).
“Espero que el nou rector sigui ben ambiciós amb els plantejaments universitaris, però sempre amb tot el realisme”, ha aconsellat Xavier Grau.
La proclamació definitiva dels candidats es realitzarà el 5 de maig i les votacions -que seran electròniques- tindran lloc els dies 12 i 13.
Si no calgués una segona volta, la proclamació definitiva del nou rector es faria, com a màxim, el dia 15 del mes vinent.