Arxius de raül cid | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Agost, 2022
raul-cid.jpg

Raül Cid és un conegut artista de la ciutat. És el líder del grup Stromboli Jazz Band. La seva desimboltura el caracteritza. Parla sense embuts i s’interessa per l’estat de la ciutat i l’actualitat política. Cid intenta sobreviure de les seves funcions, tot i que el sector ha estat un dels més castigats a causa de la pandèmia. En aquesta entrevista, l’artista tarragoní es despulla com mai i explica algunes de les seves intimitats. També posa en evidència el seu humor i sarcasme. De fet, de petit volia ser pallasso. És Raül Cid al natural…

 

Un complex?
L’alçada.

Un paraula multiusos…
Serendipia.

El tamany no importa quan…?
Estàs a gust.

Una paranoia…
Caure de gran alçada.

Una fòbia…
Hospitals.

Quants cops fas l’amor a la setmana?
Els que puc.

La música és?
Amor i vida.

Què faries per diners?
Aquest qüestionari.

Un pecat…
La luxúria.

La millor posició per llegir el Kamasutra…
La Cadira calenta.

M’hauràs de seduir per a saber si em depilo

Et depiles?
M’hauràs de seduir per a saber-ho.

Davant de qui no et despullaries?
De tu…

La política et provoca…
Pèrdua de salut mental.

Un mojito o aigua freda?
Aigua freda.

Una paraula prohibida…
Clinofília.

Quant cobres al mes?
Cada mes varia.

Què volies ser de petit?
Pallasso.

La darrera multa de trànsit va ser…
Fa molts anys per aparcament.

L’homosexualitat és…
Un tipus de pràctica sexual com qualsevol altra.

El teu símbol de la Pau és…
Senyal de “V” amb la mà.

No perdria el temps amb cap polític intolerant

Amb quin polític tarragoní no perdries el temps?
Amb qualsevol intolerant.

Quina és la pel·lícula de la teva vida?
La vida es bella.

Tarragona…
El meu centre d’operacions.

El teu somni…
Adquirir alguna habilitat especial.

T’operaries alguna part del teu cos?
Només per salut.

Flipes amb…
La gent creativa i resolutiva.

Coronavirus…
No ens ha fet millor persones.

El coronavirus no ens ha fet millor persones

Masclisme és…
Una actitud/comportament que no hauria d’existir.

Faries un trio?
Depèn del dia.

Un/a tio/a ha de tenir…
Substància.

Una mascota…
Rata Dumbo.

Com t’agradaria envellir?
Amb plenes capacitats.

Tanga, calçotets o boxers?
Boxers.

Un esport favorit…
Voleibol.

Ells, elles, ell@s…?
Tothom és benvingut.

No suportes…
Les excuses.

Les corrides de ‘toros’ és una tortura animal que s’hauria d’abolir

Stromboli Jazz Band…
Un somni fet realitat.

Un piropo ranci…
No et puc baixar la lluna, però sí les calces.

Una corrida de baus és…
Tortura animal amb aplaudiments que s’hauria d’abolir.

La família és….
El més important.

PUBLICITAT














REDACCIÓ11 Març, 2022
IMG_3963-1280x960.jpg

El sol llueix ben amunt a la plaça Anselm Clavé, al cor de Tarragona i un dels indrets on l’artista Raül Cid s’ha criat, jugat i cantat des de ben petit. Parlem amb un dels músics més rellevants de la demarcació qui ha vist com el seu ‘fill artístic’ s’ha fet ja tot un home. L’Stromboli Jazz Band format pel mateix Raül Cid – trombó, veu i direcció, Josué García – trompeta, Ton Solé – banjo/ukelele, Ismael Carles – tuba, Adrià Mort – bateria, arriba enguany al seu desè aniversari, i Raül ens explica com han estat els seus orígens en la música, i relata parts desconegudes de la seva figura musical i artística, com que de petit volia ser pallasso i com els seus pares el van encaminant a poc a poc cap a una carrera musical amb més de trenta anys de trajectòria. També ens parla sobre l’origen de la banda, les dificultats salvades durant la pandèmia i la capacitat per adaptar-se a les adversitats i aprofitar-les per fer-les teves. Deu anys no es fan cada dia, com diu la dita. Amb tots vostès, Raül Cid de Stromboli Jazz Band.

Deu anys no es fan cada dia.
Doncs sí, la veritat és que estem molt contents, tot i que aquests dos últims anys hem viscut moments complicats. Arribar fins aquí ens ha costat Déu i ajuda, però aquí estem, després d’aquell concert de febrer de 2012, hem fet més de 550 actuacions a l’esquena i amb un tercer disc. Moltes ganes de celebrar-ho amb la gent.

Qui és Raül Cid?

Raül Cid a la plaça Anselm Clavé

Raül Cid és un nen, il·lusionat amb la vida, amb la cultura, amb la música, l’humor, el teatre… Amb tot el món artístic. Ja des de ben petit, els meus pares em van encaminar, subtilment, en el món de la música, que els hi agradava molt. Et van posant una sèrie de discos, t’apunten a una sèrie d’activitats extraescolars on a poc a poc et va enganxant i li vas agafant estima al món de la música.

A quina edat comences a tocar el primer instrument?
Amb cinc o sis anys. El piano va ser amb el que vaig començar a fer els primers ‘pinitos‘.

Alguna vegada has comentat que tens una ànima de ‘clown’.
Això no se sabia fins que s’ha començat a esbombar el tema (riu). De petit jo volia ser pallasso. A la tele i al cine ja hi havia la influència del ‘clown’. I de petit, com he dit abans i de forma molt subtil, els meus pares em van encaminar al món de la música, en lloc del món del circ i del teatre. “Un bon pallasso ha de saber tocar un instrument”, em deien (rialles). Però la veritat és que sempre he portat en les actuacions aquest toc d’humor. Tinc fotos de petit, amb tres anys, vestit de pallasso i amb el saxo. Hi ha proves que ho demostren.

Com es pren la decisió de dedicar-se professionalment a la música?
He estudiat música durant tota la vida i m’he format al conservatori i de trombó a la Banda Unió Musical. Tot i que a casa sempre em deien allò de “sí, la música molt bé, però fes alguna cosa més per si de cas”. A poc a poc em vaig anar movent, vaig anar potenciant habilitats artístiques, musicals, comunicatives, etc. I em vaig fer un forat. I el fet de tocar el trombó, que poca gent el tocava, em va acabar d’obrir portes. Però la realitat és que dedicar-se al món de la música és difícil. Sempre està aquell músic famós que et diu que ha estat cambrer o ha buscat altres feines per poder-se guanyar la vida. Però a poc a poc em vaig anar obrint camí, amb la boca cada vegada més petita, els meus pares em deien allò de “a més a més” i al final van veure que amb la música m’anava bé, i al final estan contents. Fa 20 anys que m’hi dedico, tot i que aquests dos últims anys hi ha hagut moments difícils.

Raül Cid és un nen, il·lusionat amb la vida, amb la cultura, amb la música, l’humor, el teatre… Amb tot el món artístic

Vas formar part de la Banda Unió Musical de Tarragona, que enguany celebra 25 anys. Què destacaries d’aquella època?
Vaig entrar l’any 1994 i vaig estar fins al 2007. Molts anys. Vaig estar molt a gust, vaig conèixer molta gent. També ajuda el fet de formar part d’una entitat tan gran, amb tanta gent, et motiva i et dona ales per voler dedicar-te a la música. Tinc molt bon record del meu pas per la BUMT.

Recomanaries a la gent a apuntar-se?
Sense cap dubte. Tots els formadors, la banda juvenil, la gran, els músics… tot ha contribuït a fer que la BUMT sigui una de les grans entitats musicals de Tarragona.

Amb Stromboli, sempre intentem trencar aquesta quarta paret i fer que la gent s’integri amb l’espectacle.

Quin és el primer projecte, un cop acabes amb l’època de formació musical?
Des dels 18 fins als 32 vaig formar part d’un grup d’aquí del Camp de Tarragona que es diu Small River Dixie. Una cosa important és que quan jo estava a la BUMT es va iniciar el festival Dixieland de Tarragona. Sempre m’ha agradat molt aquesta música i amb companys de la banda vam decidir muntar la Small River Dixie. Arran d’aquest festival vaig decidir el 2011 engegar el projecte de Stromboli Jazz Band, en el qual barregem aquests estils musicals, amb humor, amb gags, amb aquest ‘clown’, una mica exagerat -a vegades a l’escenari has d’exagerar moltes coses- i la gent es pensa que sempre has de ser graciós, però no sempre tens ganes de fer un acudit. Amb Stromboli, sempre intentem trencar aquesta quarta paret i fer que la gent s’integri amb l’espectacle.

Què ha suposat el Festival Dixieland pel Raül Cid? És un festival que està com ‘maltractat’.
Jo trobo a faltar l’energia dels primers deu anys. S’ha perdut potser aquell format ‘gamberro’, de carrer, les jam sessions…

L’artista Raül Cid a larepúblicacheca.cat

En definitiva, l’espontaneïtat d’un concert al carrer?
Sí, de trobar-te a més gent tocant al carrer. És cert que potser hi ha hagut problemes de pressupost i s’ha apostat per un altre tipus de format. Però cal no oblidar que el Dixie és música de carrer. Una big band sí que és un format de recinte tancat, però també es troba a faltar el format carrer. Per mi el Dixieland suposa bona música, relacions amb músics, conèixer moltes persones, amb qui avui dia encara col·laborem i sobretot un creixement personal i musical molt important i més fent-se a casa meva, a Tarragona, que no t’obliga a marxar a altres llocs per veure segons quins estils. L’he vist néixer i sí que és veritat que ha perdut aquella màgia del principi, és com una relació de parella. O amb els anys vas cuidant i aportant coses noves o… És complicat. També s’ha d’apostar més per la gent del territori.

Tarragona ajuda al músic local? Com és el fet de tocar a casa?
El fet de tocar a casa, a vegades és fàcil, a vegades és difícil o hi ha circumstàncies que no controla ningú. Molts cops no demanes diners, demanes facilitats logístiques, o d’estructura o de material, o espai. A vegades ha faltat un cop a l’esquena, allò de dir: “Esteu fent una molt bona feina”, o donar una mica de suport, sí que t’esperes. Tot i que potser des de l’altra part ja es pensa que s’està fent. Però tu veient certes coses… Entenem que tothom fa el que pot, però penso que tot hauria de ser una mica més fàcil.

Com neix l’Stromboli Jazz Band?
Neix a finals de 2011, quan ja feia 11 anys que estava a l’altra formació i jo tenia ganes d’impulsar el meu propi projecte i fer coses diferents. Més que projecte musical, artístic. Com et deia abans, incloíem diferents disciplines. Sí que era un mal moment, però sempre ho és (riu). Volíem oferir una cosa que ningú estava oferint. Adaptar cançons, bandes sonores, etc. I tocar-les a ritme de jazz. En aquell moment ningú ho estava fent. Vaig pensar que podia funcionar, vaig buscar músics que podien encaixar amb aquest projecte, els vaig explicar que volia fer i s’hi van sumar.

Volíem oferir una cosa que ningú estava oferint. Adaptar cançons, bandes sonores, etc. I tocar-les a ritme de jazz

Les haureu vist de tots els colors.
He de dir que ha estat tot bastant bonic, però sí que hi ha hagut adversitats. Alguna espineta clavada amb un festival que volíem anar i no hem pogut, però també només dos mesos després del primer concert vam rebre ens van convidar per tocar al festival de Jazz de San Sebastià. Pensa que quan comences un grup, no tens contactes, molt poc currículum, molt poca gent et coneix. Ens hem anat fent a poc a poc un lloc dins la música. La gent ja ens va coneixent, sap el que fem, ens truquen per anar a actuar i quan això passa, és una satisfacció, et carrega les piles i et fa tenir ganes de continuar endavant.

Entenc que els primers concerts van ser a escala local. Quan es fa el pas de sortir a la demarcació o altres llocs de Catalunya?
Va ser tot bastant ràpid. Pensa que treballem molt el fet de trucar, enviar correus a la gent… Parlaves amb un, enviaves la proposta, els agradava. La manera com vens el teu producte fa molt, és molt important. A poc a poc ens van anar trucant de diferents festivals, un d’ells el de Guardiola de Font-rubí, que ja et posa en el mapa, el de Blues de Reus o el de Jazz de Cambrils… El fet de tocar les tecles adequades i el fet de tenir un producte atractiu, va fer que en quatre o cinc mesos ja ens conegués molta gent. Només el primer any vam fer més de 50 actuacions i en el primer concert la gent ja ens demanava discos.

Una cosa que sobta és la capacitat que té l’Stromboli d’omplir una plaça de gent, fer ballar tot un carrer. Què és el millor d’actuar al carrer?
És una bona pregunta que ens fan, què preferiu teatre o carrer? Tot té el seu morbo. En un teatre la gent paga la seva entrada i ve expressament a veure’t, tot i que és molt maco, sí que és veritat que és tot més ‘encotillat’, no tens aquella espontaneïtat per ser gamberro que et dona el carrer, està el públic assegut i no pot ballar. Però, d’altra banda, el so és molt bo, estàs en unes condicions on pots jugar amb la il·luminació i fer un espectacle que no pots fer al carrer. En canvi, al carrer, el contacte amb la gent és molt proper, s’ho troben per sorpresa, captes al públic, a gent que no et coneix de res. Vas fent que a poc a poc l’actuació vagi creixent, que la gent s’ho passi bé. És una actuació molt més viva i festiva. Et dona aquella capacitat per improvisar. Un dels millors concerts al carrer, han estat els vermuts de Sant Magí a Cal Peter.

L’Stromboli Jazz Band s’associa molt al món de la festa major i sou el grup de tot el Camp de Tarragona.
Tot té l’origen amb el nom. En afegir Jazz Band a Stromboli, i en veure que el que fèiem era música festiva, de carrer com les jazz bands, era un punt a favor nostre. La gent en veure Jazz pensava al principi que era elitista. Però a mesura que ens han conegut, la gent ens segueix per tot arreu. Per la música, altres pel show o l’humor, inclús per la gastronomia (rialles).

Una cosa que volia és que la gent veiés que ens podem adaptar a qualsevol situació, amb diferents formats

Actuacions gastro-musicals.
(Riu) Pengem fotos de dinars i sopars abans o després de les actuacions i hi ha gent que ens segueix per això. El que la gent veu sobre de l’escenari, que tots els membres del grup ens portem bé, és de veritat. Una cosa que volia és que la gent veiés que ens podem adaptar a qualsevol situació, amb diferents formats. Volem ser propers a la gent, dinem als dinars populars, estem amb ells.

Quina ha estat la millor anècdota sobre l’escenari?
En recordo una a Reus. Era un noi molt tímid, que em va dir si podia ser jo el que li digués a la seva parella si es volia casar amb ell.

Carai (rialles).
Jo li vaig dir que sí, però que si es casaven que ens contractessin (riu). Ens va fer molta gràcia.

Stromboli Jazz Band en concert

Un moment difícil sobre de l’escenari.
Quan per exemple marxa la llum, et quedes a fosques i el fet de posar-te a cantar l’aniversari feliç com si anés a sortir el pastís. Sempre m’ha agradat aquella rapidesa de les sèries de telecomèdia, improvisar. I a la que passa alguna cosa, aprofito i ho introdueixo en l’espectacle. En aquest cas, cantem sense micros, que triga més a tornar la llum, ens posem entre la gent a tocar. Sempre aprofitar les adversitats i fer-les teves i que juguin a favor. De fet, els moments més improvisats, són els que la gent més recorda.

I un moment en què has hagut de posar-te la “màscara” del Raül Cid de Stromboli i no tenies ganes de res.
En els inicis de la pandèmia. Hi havia moments que et sortia una actuació, després te la cancel·laven. Comptaves amb aquella actuació. Has de donar d’alta els músics, has de preparar-ho tot, i has de tenir uns diners. A tu et cancel·len l’actuació, però tu ja has fet l’alta i has avançat uns diners. Aquesta incertesa amb els companys, de si hi haurà una actuació o no. El que sí que diré és que gairebé tots els ajuntaments van fer el possible per reprogramar les actuacions.

De sobte, t’arriba una pandèmia i ens ho canvia tot.
Afortunadament, ara hem pogut fer broma inclús en els espectacles sobre això. Però pensa que tenim un espectacle superinteractiu amb el públic, el problema també era veure que el públic et venia cohibit, que s’havia d’asseure separats tot i viure junts, amb la gent a 10 o 20 metres de l’escenari. Ens vam esforçar moltíssim, però ja al final no sabies si estaves arribant a la gent. Et canviaven les condicions cada setmana. Adaptar-te a això, quan tu tens un espectacle determinat d’interacció amb la gent, era molt difícil. Però tu havies de ser el mateix. Els aforaments, les distàncies socials… etc. Així i tot, som dels grups del Camp que més hem treballat aquests dies, gràcies a la capacitat d’adaptació.

El que prediquem als concerts a la gent és que somrigui i que sigui feliç

És fàcil, amb aquesta radiografia dels efectes de la pandèmia que has fet, ser músic a Tarragona?
No és fàcil ser músic en general (rialles). I durant la pandèmia, menys. Però és el tarannà de cadascú, o estic a casa meva queixant-me que no hi ha res o no hi ha feina, o em poso les piles i em poso a treballar per adaptar-me i buscar solucions i actuar. El que prediquem als concerts a la gent és que somrigui i que sigui feliç, que deixi fora les preocupacions i que gaudeixi al màxim. I he de predicar amb aquest exemple.

D’aquí la famosa paraula de la pandèmia, resiliència.
També et diré que allò que anàvem a sortir millors de la pandèmia tampoc m’ho crec. Ha tret el pitjor de la gent. Has de ser sempre bona persona. Sempre he estat resilient, vaig fundar Stromboli en un moment complicat, però aquí seguim i amb ganes de més.

Un moment que destaquis dels deu anys de Stromboli Jazz Band.
El concert del primer aniversari de la banda. El fet de veure el Teatre Metropol ple, veure la gent fent cua fora a les taquilles, gent que es quedava fora de l’actuació… Tot això en un any de vida. És una cosa que se’m marcarà de per vida. També el fet de crear vincles amb els seguidors, que ja són part alguns del cercle d’amistats, tocar a un casament i que et contractin per la comunió del nen, formar part de la família… Coses que no tenen preu.

Raül Cid després de l’entrevista

Tres discos gravats. Què ha canviat del primer a aquest últim?
Ha canviat la qualitat musical, la cohesió entre nosaltres, el vincle que tenim -amb una mirada a vegades ja t’ho dius tot, com aquelles parelles-, tot es nota sobre l’escenari. Aquest tarannà es nota en el nou disc, que cada vegada som un grup més cohesionat, sona millor, el repertori té més dificultat, gravem tot alhora, perquè sigui el més semblant a una actuació en directe.

Concert d’aniversari pels deu anys al Teatre Tarragona el 13 de març. Quin missatge dones als lectors de larepúblicacheca.cat?
Doncs que vinguin a veure’ns! No serà un concert com els d’abans. Estem preparant moltes sorpreses, hi haurà artistes convidats, coses que no es poden dir, però serà una festa en homenatge a tota aquella gent que ens va començar a seguir des dels inicis, els que s’han anat incorporant i tots aquells que vulguin descobrir Stromboli Jazz Band.

Què li demanes a 2022?
Que puguem continuar treballant igual o millor que fins ara, deixant de banda el parèntesi de la pandèmia, que la gent ens continuï estimant com ens estima i que s’hi vagi afegint més gent al projecte i que ens facin suport.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Juny, 2020

Ja estan en marxa els motors perquè els VIII Premis de Comunicació Tarragona 2020 sigui un veritable èxit, tot i l’emergència sanitària que ens obliga a viure una ‘nova normalitat’. L’edició d’enguany serà molt diferent de les anteriors.

Els membres del jurat reunits a la Casa Joan Miret

L’organització i el jurat van mantenir una reunió presencial per ultimar els darrers detalls sobre un acte que pretén ser “auster, solidari, empàtic sensible”. El lliurament de guardons tindrà lloc el proper dia 10 de juliol a les 19 hores al Moll de Costa del Port de Tarragona.

Enguany, es tindrà especialment en compte l’actuació dels professionals durant el període de confinament motivat per la pandèmia del coronavirus. A causa de les normes imposades per l’emergència sanitària, l’acte de reconeixement a periodistes i comunicadors, que serà presentat pel periodista Oliver Màrquez, haurà de limitar irremeiablement l’aforament, conservar la distància personal d’un metre i mig i usar obligatòriament la mascareta. Els ‘VIII Premis de Comunicació – Tarragona 2020‘ tenen també un vessant solidari. Els diners recaptats aniran íntegrament destinats al Banc d’Aliments de Reus.

Alguns membres del jurat després de la reunió

Públic important
En aquesta edició, el públic també un paper rellevant en el lliurament d’un dels premis. Un dels guardons serà lliurat seguint el resultat de la votació popular. El proper dia 10 der juliol, coneixerem els guanyadors del Premi Nacional de Comunicació; Transparència periodística – Montse Gasull; Premsa Esportiva; Periodisme Ciutadà; Millor fotografia; Premsa Radiofònica i Gabinet de Premsa.

El jurat d’enguany està format per Victor Canalda (Advocat); Ana Ibars (Emprsària); Maria Checa (Psicòloga); Jesús Arjona (Comissari); Nicolás Dupuy (Empresari Telecomunicacions); Ricard Checa (Periodista); Raül Cid (Músic) i Cindy López (Empresària i Real Coach). En els propers dies es farà públic el nom dels guardonats.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ25 Agost, 2017

 

És extravertit encara que tímid. Li agrada estar assabentat de tot el que passa a la ciutat. És inquiet i força exigent. Farà 6 anys va crear el grup musical Stromboli Jazz Band, un projecte que ja és una referència. Raül Cid sol ser força explícit en les seves crítiques. Reconeix alguna insatisfacció en relació a la manera com s’està duent a terme alguns aspectes de la cultura a Tarragona. Vol el referèndum. Avui es despulla i comparteix aspectes íntims de la seva vida. En les respostes introdueix fortes pinzellades d’humor, perquè, en definitiva, en Raül és un tot terreny

Raül Cid és el vocalista de Stromboli Jazz Band

T’agrada el teu nom?
Sí, sobretot per la dièresi.
Quants cops menges al dia?
Tres
Quin és el teu plat predilecte?
Depèn del dia
Un indret de Tarragona per fer l’amor?
El Pont del Diable
Moros o cristians?
Els dos
Una ciutat poc aconsellable?
Cap
Un color?
Vermell
Una música…
Depèn de l’estat d’ànim
Quina és la part del cos que més t’agrada?
Les mans
Rosses o morenes?
Les dues
Alguna mascota?
Gos, un conill, una rata
Rajoy o Puigdemont?
Puigdemont
Independència o centralisme?
Tolerància i respecte
Referèndum, sí o no?

Tarragona…
Semblava que anàvem bé, però portem una temporada que deixa molt a desitjar
Bego Floria o Josep Maria Prats?
Josep Maria Prats
El teu número de la sort és…
El 12
Un mitjà per moure’s?
Les cames
Has fet mai un trio?
Sí, quartets i quintets
El terrorisme és…
Allò que no s’aconsegueix de forma dialogant…
Quin és el teu somni?
Continuar prenent la vida amb alegria i optimisme
Una beguda…
Aigua
Has anat mai a un ‘puticlub’?
A prendre algo… No he pujat mai a dalt
El tamany és important?
Depén de com el fas servir
Has qui has tingut un somni eròtic?
Sí, amb el periodista Ricard Checa (riu)
Un secret amagat…
Sóc molt tímid
A quin polític no convidaries al teu aniversari?
A cap, per no barrejar
Guàrdia Urbana de Tarragona…
Fan el millor que poden
Quins retocs faries en la teva cara?
Intento acceptar-me tal com sóc
Un defecte…
Sóc massa exigent

 

 


REDACCIÓ6 Març, 2017

Desprendre alegria, felicitat i energia positiva. Aquest és el principal objectiu del nou disc del grup tarragoní Stromboli Jazz Band que commemora el seu cinquè aniversari.  El nou treball discogràfic intitulat ‘BeHappy‘ inclou 12 cançons, algunes de nova creació, i se n’editaran, de moment, 1.000 còpies a un preu de 12 euros cada CD.

raul_cidEl líder del grup, Raül Cid, en una roda de premsa acompanyat pel regidor de Cultura, Josep Maria Prats, ha assegurat que el disc pretén ser una explosió de sensacions positives, tot recordant que aquest segon treball és molt més madur que el primer, ja que el grup ha anat creixent i impregnant-se de paciència. De fet, el grup musical sempre ha apostat per missatges positius. El seu primer CD, del qual se’n va fer 2 mil exemplars, s’intitulava ‘Smile‘ (Somriu).
El Teatre Metropol obrirà les seves portes aquest diumenge a partir de les 19 hores per acollir el concert del Stromboli Jazz Band, on s’hi bufaran les espelmes.

Durant el concert, el públic, amant del jazz de proximitat, – es podran adquirir les entrades a tarracoticket-cat o a les taquilles del teatre – gaudirà de diferents sorpreses que el músic no ha volgut revelar. Tot i així, ha donat a entendre que n’hi hauran alguns artistes convidats. El bon rotllo sembla estar assegurat.

Raül Cid no ha volgut ‘mullar-se’ quan els periodistes li han demanat si havia notat un canvi en l’àrea de la Cultura d’ençà que Josep Maria Prats (UDC) és regidor. Ha dit, sense entrar en polèmiques, que tots els regidors tenen el “seu tarannà” i que la majoria “té ganes d’ajudar-nos”.

stolboli_Per la seva banda seva, el regidor de Cultura ha tingut paraules d’elogi envers el grup musical, el qual en forma part del “talent tarragoní”. Prats ha insistit que el Teatre Metropol, que no pretén ser un centre parroquial, és el lloc ideal perquè representa l’esperit del talent.
El governant ha insistit que la cultura tarragonina ha de ser de referència. Això, segons ha afirmat, no vol dir que hem d’apostar per la Cultura d’alt nivell reservada només per a alguns, però sí per la qualitat dels productes que s’ofereix.

Josep Maria Prats ha deixat intuir la gran transformació que vol fer en la cultura tarragonina, per la qual necessita el talent dels músics locals. “Hem de crear i potenciar el talent de casa nostra”, ha subratllat el regidor, lloant el paper que Stromboli Jazz Band ha assumit en la cultura de la ciutat en els darrers anys.

En el dibuix de la caràtula del CD, els músics del grup tarragoní són escupits d’un vulcà amb els seus respectius instruments. Raül Cid diu qu es tracta de l’explosió de l’alegria i felicitat.

 


REDACCIÓ10 Març, 2015

dixie
La regidora i el director artístic del festival

 

Tarragona s’omplirà de música. Millor dit de jazz. Arriba la 21ª edició del Festival Internacional Dixieland anclada en tres gèneres que van ser molt populars, com és el cas del Swing, Bugui-bugui i Rythm&Blues. El festival, pressupostat en 50 mil euros – esponsoritzat per San Miguel – té programat dur a terme 100 actes en 50 espais des del 25 al 29 de març (justla setmana abans de setmana santa), tot i que hi hauran actes previs del 16 al 28.

dixi
Bego Floria al costat del cartell d’Edu Polo

El Dixie, aquest any coordinat per músic i productor tarragoní, Kike Colmenar, es tracta d’un festival que ha anat consolidant-se amb el pas del temps, assolint la qualitat i consolidant un model de proximitat i inclusió del sector.

La regidora de Cultura i Festes, Begoña Floria, ha destacat, durant la roda de premsa, la importància de treballar plegats amb l’objectiu d’aconseguir un festival potent i en xarxa. Ha realçat la figura del director artístic per “donar coherència i evitar el batibull que no afavoreix a ningú”.

La governant socialista no ha estat capaç de quantificat l’impacte econòmic del festival per a la ciutat, però ha subratllat que el retorn és força positiu.

stramboli
Stromboli Jazz Band aquest matí a laTAP

Al certamen es van presentar 11 projectes, nou dels quals van ser ‘recolzats’ econòmicament per l’organització per la seva “singularitat”.

Enguany, el Teatre Tarragona acollirà el concert The Original Glenn Miller Orchestra & The Irresisitbles Andrews Sisters el dia 25 a les 21 hores. Però el Dixie no es farà sentir només als escenaris. El festival incorpora una exposició que podrà ser visitada a partir del 13 de març al Magatzem de la Cooperativa i el dia 17 la Tarraco Arena Plaça ofereix un concert. El Dixie es ‘passejarà’ per la Rambla de Bonavista i de Ponent i s’aturarà al centre cívic de Sant Salvador .

Es fa una aposta pels grups musicals de la ciutat. Small River, Pixie Dixie, Stromboli Jazz Band són algunes de les bandes que faran dels delícies d’un festival que comença a destacar-se en el panorama internacional. Un certament que ha sabut fer un interessant maridatge amb el cinema, el ball i la gastronomia.
VIDEO

 

 


REDACCIÓ26 Febrer, 2015

blues
Els integrants de la nova banda de blues tarragonina

El proper  diumenge, a les 19h30, totes les persones que s’hi acostin a la Sala Zero (l’entrada és lliure) podran assistir al ‘naixement’ de ‘The drive trains’, la nova banda de blues de Tarragona i que estarà formada per  Marcel Redondo (bateria), Tom Mendy (contrabaix), Raül Cid (piano), Óscar Díaz (harmònica), Jr Charley (guitarra i veu), Richard White (guitarra i veu).

La iniciativa va sorgir arran del Festival Internacional Tarragona Blues (FITB) i pretén donar l’oportunitat a que músics tarragonins hi comparteixin escena amb artistes reconguts internacionalment.

Aquesta formació enregistrarà un disc, finançat a través de crowdfunding, a mitjans d’aquest estiu amb col·laboradors de la talla de Mud Morganfield, fill del llegendari Muddy Waters, i del mundialment reconegut productor Little Victor, premiat per l’acadèmia americana Blues Music Awards per la seva producció amb el bluesman de llegenda Louisiana Red.

Aquest projecte però no es queda només en un àmbit local sinó que té una projecció internacional completa.

Un cop enregistrat el disc, The Drivetrains té ja programada una gira amb dates per confirmar que començarà a Tarragona durant la sisèna edició del FITB, al novembre del 2015, i que s’allargarà durant tot el 2016 per Europa.

 


REDACCIÓ14 Febrer, 2015

TITOL

Raül CID, músic tarragoní i vocalista ‘Stromboli Jazz Band’

Has de tenir poques neurones per participar en
‘Gran Hermano’


Raül Cid és el vocalista de el grup musical ‘Stromboli Jazz Band’. És una persona que participa activament en la cultura de la ciutat. La seva banda està celebrant el seu tercer aniversari. Raül és un cantant inquiet i considera que Tarragona té potencialitat que encara estan adormides.

 

REPUBLICA CHECA – Quin olor fan els núvols?
RAÜL CID – Tranquil·litat, pau i felicitat.

RC – Tarragona?
RC – No fa tan bona olor.

IMG_5979

RC – Stramboli Jazz Band
RC – És el meu fill, és una il·lusió, un somni que està creixent sa i amb molta fortalesa

RC – Un racó de Tarragona idoni per meditar…
RC –  La platja davant el miracle

RC – Fas nudisme?
RC – Sí, en la intimitat.

RC – Quina és la millor hora per fer l’amor?
RC – Qualsevol hora és bona.

RC – Què no t’agrada del teu cos?
RC – (Vaja pregunta) Un acaba acostumant-se. (Riu)

RC – James Font 007…
RC – El nou detectiu de Tarragona al servei de La República Checa.

RC – Política…
RC – La política en si és bona, però alguns polítics fan que no ens interessi.

RC – Twitter, Facebook i Instagram?
RC – Facebook.

RC – Què canviaries de Tarragona?
RC – La passivitat de molta gent a l’hora de provocar canvis. M’agradaria que hi hagués més entusiasme.

RC – Una mania…
RC – Sóc massa exigent.

RC – Un proverbi popular…
RC – Tal faràs tal et trobaràs.

RC – Una roba que no te la posaries mai?
RC – Uniformes.

RC – Ets més de muntanya o de platja?
RC – Depèn de l’estació de l’any.

RC – T’agrada més ‘vora el foc’ o vora una bona companyia?
RC – Una bona companyia, ja em dóna prou escalfor.

RC – Què et fa por?
RC – El fracàs. Més que por em fa respecte.

RC – Una pel·lícula?
RC – Pulp Fiction.

RC – Una cançó que no suportes?
RC – ‘Bailando’ d’Enrique Iglesias.

RC – Tabacalera?
RC – Un espai amb moltes potencialitats adormides.

RC – Què t’agrada en una dona?
RC – Que tingui iniciativa, que simpàtica, que faci riure, que em sorprengui, que sigui llesta.

RC – Què no pot falta en una taula?
RC – Un bon àpat, una bona companyia, una bona conversa.

RC – Quin programa de tv t’agrada?
RC – Sóc més de sèries.

RC – Participaries mai en un reality show com ‘Gran Hermano’?
RC – No, és massa responsabilitat. Has d’estar fet d’una fusta diferent i tenir unes neurones de menys per concursar.

RC – Què penses de l’estació de Renfe?
RC – Una ciutat com Tarragona no pot tenir una estació en aquestes condicions.

RC – Quin és l’instrument que millor toques?
RC – El piano.

RC – Quin ritual fas abans de sortir a un escenari?
RC – Respirar profundament i concentrar-me.

RC – Amb qui t’agradaria passejar sota la pluja?
RC – Amb algú que tingui estima i que valori el que representa passejar sota la pluja.

RC – T’agrada cantar per a algun famós?
RC – No m’ho he plantejat mai. No penso si és famós o no. M’agrada tocar per la gent que aprecia la feina que fem.

 

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2014

tarragona bluesTorna el Festival Internacional Tarragona Blues. Aquesta ja és la cinquena edició d’un festival que apropa la música Blues a tots els ciutadans de la ciutat.

El proper dilluns 3 de novembre, a les 12 del migdia, tindrà lloc la presentació de la V edició del Festival Internacional Tarragona Blues a la Plaça de Santiago Rossinyol (escales de la catedral). Durant l’acte,  Raúl Cid (Stromboli Jazz Band) i Richard White oferiran unes peces musicals per a tots els assistents a la presentació.

 On es farà?
El festival es celebrarà del 6 al 9 de novembre i els espais que s’ompliran de Blues són l’Antiga Audiència, la Sala Zero, el Teatre Magatzem, el Cafè Metropol, el Casino de Tarragona i Les Escales.

Qui toca?
Aquesta edició comptarà amb les actuacions de Stromboli Jazz Band, White Boy White – Blas Picón amb the Junk Express, Paella i Blues Jam amb Jr. Blues Chatley i Aton Blues, Walking Stink Man, Blues Prisoners i Pascal Mesnier i The Hula Serenaders.

A l’acte de presentació hi participaran el director del festival, Richard White, el director dels serveis terriotrials de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Agràs, la regidora de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Tarragona, Patricia Anton, el director del Patronat de Turisme, Carles Sans i el responsable de comunicació del FITB, Álvaro Montesinos.

 


REDACCIÓ18 Maig, 2014

 

PETJADES
Els guanyadors del la desfilada

La catifa vermella va lluir aquest diumenge al Carrer Castell de Tona de Vilafortuny. Un concurs de bellesa i una desfilada canina, organitzats per la botiga ‘Petjades’, han captat l’atenció d’un públic força entregat.
La diferència és que, aquest cop, les mascotes eren els protagonistes d’un espectacle que ha entusiasmat a grans i menuts.
Un diumenge diferent per gaudir del bon temps i fer que ‘el millor amic de l’home’ exhibís la seva forma física, durant la gimcana, i la seva bellesa, simpatia i actitud damunt una passarel·la.
pet8
Vista aèria del carrer   (Foto: Isamel Lorenzo)

Durant més de tres hores, gossos de diferents estatura i raça han pogut recrear-se i fer-se notar damunt una catifa vermella sota l’atenta mirada d’Elena Urbano, Dani Martínez i Ricard Checa, els quals conformaven el jurat.
El jurat també ha hagut de triar, d’entre 15 fotografies, les dues millors “Pet selfie’. La trobada canina ha estat a
menitzada pel vocalista del grup musical Stromboli Jazz Band.
pet3
Un dels gossos guanyadors

La participació ha estat realment interessant, ja que hi ha acudit a la primera Agility canina a Vilafortuny persones de diferents localitats acompanyant la seva mascota.
Glòria Ferré, la propietària de ‘Petjades’ ha agraït la col·laboració de tots els assistents i ja està pensant en segona edició d’aquesta trobada, on els gossos són, merescudament, les veritables estrelles.
 
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter