REDACCIÓ12 Febrer, 2020
Ha passat un mes de l’explosió mortal a la planta d’Iqoxe. Molt s’ha escrit i dit sobre els responsables de l’empresa i la seva qüestionada manera de fer. La rumorologia ha estat i continua estant a l’ordre del dia. La ciutadania viu amb l’ai al cor, mentre els investigadors i inspectors de treball continuen treballant-hi. L’hermetisme és absolut. Els treballadors tenen por de donar la cara i fer visibles les seves carències, exigències i preocupacions. L’administració, per la seva banda, intenta calmar els ànims, insistint una vegada darrere l’altra que s’està fent el que pertoca i que (ara mateix) no hi ha motiu per alarmismes innecessaris. Les empreses químiques – companyes d’Iqoxe – mantenen un silenci preocupant i abrumador, tot intentant recuperar la normalitat. La premsa (ai la premsa) avui diu una cosa i l’endemà la contrària.
Els únics que continuen reclamant millores són els veïns, amb les seves protestes. Però aquesta reivindicació corre el perill de tornar-se avorrida i convertir-se en un dejá vu. Per tant, la situació és difícil i complexa. Sembla que aquí no ha passat res, quan en realitat Tarragona pot arribar a desaparèixer si hi ha explosió de gran magnitud. L’empresa ens enganya a tots. Amaga informació i contracta els millors advocats i empreses de comunicació per blanquejar la seva imatge.
Personalment, no estic en contra de cap empresa, però exigeixo com a persona que viu a Tarragona que l’administració – amb totes les seves eines – mantingui una vigilància fèrria i exhausta de tots els sistemes de seguretat i condicions laborals. La petroquímica no és un sector normal. Un accident químic pot comportar conseqüències irreversibles i inimaginables. Hem de reconèixer que l’administració (en plural) s’ha descuidat en els controls, encara que ho negui. Els diners han pogut més que la seguretat i la prova és l’explosió a Iqoxe.
La química no pot ser encarada com un joc de nens. No podem jugar als confinaments com si una broma. Les sirenes tenen una finalitat clara i els confinaments també. Per tant, s’ha d’actualitzar els protocols i evitar que en tot aquest desgavell parlin els polítics. Volem sentir la versió dels tècnics i especialistes. No és el moment de voler quedar bé. La seguretat ha de ser la prioritat… A veure si ho tenim clar i deixem de parlar de forma enigmàtica…
Ricard CHECA
Periodista
El conseller d’Interior ha convocat els alcaldes i els representants dels principals sindicats per abordar la gestió de les emergències en cas d’accident químic i la sol·licitud del territori de tornar a gestionar el Plaseqta. Aquesta trobada s’emmarca en la voluntat i el compromís de la Generalitat d’actualitzar els protocols existents.
Ja diu el refrany que ‘la dona del Cèsar no només ha de ser honesta, sinó també semblar-ho’. I això mateix és el que es demana als responsables de la fàbrica IQOXE i de totes les administracions (governamentals, policials o d’inspecció) d’aquest país. Sobre l’explosió de la planta química de La Canonja hi ha moltes ombres i interrogants.
Abans d’entrar a fer valoracions, necessito saber si es podria haver evitat aquest accident tràgic. Si la resposta és sí, resulta interessant saber què va fallar i per què no es va fer i si la resposta és no, cal saber els motius que van posar fi a la vida de tres persones. No dubto de la responsabilitat i exigències d’algunes de les empreses instal·lades en el polígon petroquímic de Tarragona, però no hem de ser il·lusos per descartar que tots els empresaris no trampegen la legalitat.
La ciutadania està molt cabrejada amb l’explosió de la fàbrica IQOXE de la Canonja, però ho està més per les declaracions proferides pels responsables polítics municipals i autonòmics.
L’empresa Indústries Químiques de l’Òxid d’Etilè (IQOXE), ubicada al polígon petroquímic sud, assegura que la planta afectada per l’explosió en un reactor funcionava “amb total normalitat”. IQOXE ha lamentat la pèrdua d’un dels seus treballadors i els ferits. En total s’han vist afectats nou empleats de la planta de la Canonja.
