REDACCIÓ
Ha passat un mes de l’explosió mortal a la planta d’Iqoxe. Molt s’ha escrit i dit sobre els responsables de l’empresa i la seva qüestionada manera de fer. La rumorologia ha estat i continua estant a l’ordre del dia. La ciutadania viu amb l’ai al cor, mentre els investigadors i inspectors de treball continuen treballant-hi. L’hermetisme és absolut. Els treballadors tenen por de donar la cara i fer visibles les seves carències, exigències i preocupacions. L’administració, per la seva banda, intenta calmar els ànims, insistint una vegada darrere l’altra que s’està fent el que pertoca i que (ara mateix) no hi ha motiu per alarmismes innecessaris. Les empreses químiques – companyes d’Iqoxe – mantenen un silenci preocupant i abrumador, tot intentant recuperar la normalitat. La premsa (ai la premsa) avui diu una cosa i l’endemà la contrària.
Els únics que continuen reclamant millores són els veïns, amb les seves protestes. Però aquesta reivindicació corre el perill de tornar-se avorrida i convertir-se en un dejá vu. Per tant, la situació és difícil i complexa. Sembla que aquí no ha passat res, quan en realitat Tarragona pot arribar a desaparèixer si hi ha explosió de gran magnitud. L’empresa ens enganya a tots. Amaga informació i contracta els millors advocats i empreses de comunicació per blanquejar la seva imatge.
Personalment, no estic en contra de cap empresa, però exigeixo com a persona que viu a Tarragona que l’administració – amb totes les seves eines – mantingui una vigilància fèrria i exhausta de tots els sistemes de seguretat i condicions laborals. La petroquímica no és un sector normal. Un accident químic pot comportar conseqüències irreversibles i inimaginables. Hem de reconèixer que l’administració (en plural) s’ha descuidat en els controls, encara que ho negui. Els diners han pogut més que la seguretat i la prova és l’explosió a Iqoxe.
La química no pot ser encarada com un joc de nens. No podem jugar als confinaments com si una broma. Les sirenes tenen una finalitat clara i els confinaments també. Per tant, s’ha d’actualitzar els protocols i evitar que en tot aquest desgavell parlin els polítics. Volem sentir la versió dels tècnics i especialistes. No és el moment de voler quedar bé. La seguretat ha de ser la prioritat… A veure si ho tenim clar i deixem de parlar de forma enigmàtica…
Ricard CHECA
Periodista
REDACCIÓ
