Arxius de por | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Novembre, 2020
atentados.jpeg

Per la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares han passat molts agents de la policia catalana del Camp de Tarragona. La sessió d’avui del judici dels atemptats de Catalunya ha dedicat a esclarir i a recordar l’atac terrorista que es va viure a Cambrils l’agost de 2017.

El binomi de la Unitat de Seguretat Ciutadana que va abatre els gihadistes han declarat davant del tribunal. Els seus relats són impressionants. Els agents encara ho tenen molt present. Les seqüeles físiques i psicològiques són una realitat. Els dos mossos s’han enfonsat a mesura que anaven detallant el malson que van viure aquella fatídica matinada de l’estiu del 2017. Aquests agents estaven vigilància estàtica a Cambrils en el marc del dispositiu gàbia, arran dels atemptats de Barcelona.

La dona s’ha trobat malament en recordar el succeït. Ha declarat com a testimoni protegit. El seu company, que va abatre la majoria dels terroristes, per contra i de forma incomprensible, ha testificat, dret i a cara descoberta. El tribunal ha entès que no se l’hauria de donar l’estatut de testimoni protegit, perquè “la sala així ho ha decidit”.

La mossa va ser reconeguda com a víctima del terrorisme, mentre que el seu company – que va viure el mateix que la seva companya – no. El seu expedient, tres anys després, encara està pendent de resolució per part del Ministeri d’Interior.

Els dos agents han coincidit en la tragèdia viscuda. Ella va ser investida per l’Audi A3 que conduïen els terroristes. A causa d’això, un Jutjat Social li reconeix incapacitat permanent. L’agent, per contra, espera més sort i més empatia i sensibilitat per part del poder polític.

La declaració del mosso provoca calfreds. Diu que quan va veure un cotxe que venia (amb gran velocitat) en “la nostra direcció” amb “voluntat de fer-nos mal” només “he tingut temps de dir ‘compte’ i alertar la meva companya. L’agent, visiblement tocat i amb la veu trèmula, ha demanat disculpes al tribunal pel seu estat nerviós. Una oficial de justícia li ha portat un got amb aigua.

El cotxe dels terroristes finalment ha impactat contra els genolls de la mossa. Ell va poder esquivar-se. Va desenfundar la seva arma reglamentària i va començar a disparar fins a buidar el carregador, relata. En la gàbia, un dels acusats no parava de moure’s. Gesticulava i mostrava el seu desacord. Driss Oukabir estava afectat perquè el seu germà va perdre la vida en aquell atac al ser abatut pels Mossos. L’agent seguia el seu ‘calvari’, descrivint el drama viscut. Un dels gihadistes se li acostava amb una destral cridant ‘Al·là és gran’. El mosso va respondre a l’amenaça amb el seu subfusell sense tenir consciència de quantes bales va tirar. “Vaig disparar fins a abatre’l”, ha dit denotant el seu nerviosisme. “Quan cau, vaig veure tres persones més corrents cap a la meva posició, amb la intenció d’atacar-me, em desplaço corrent cap a la dreta, ja no tenia munició al subfusell, agafo la meva arma reglamentària, venien a per mi i vaig disparar”, ha confessat.

El policia català diu que a conseqüència d’aquest moment de gran tensió va quedar en estat de xoc: “No entenia res del que estava passant. No sabia què fer. Estava atordit”. Va demanar reforços i ambulàncies a través d’un mòbil d’un testimoni mentre veia que tot estava ple de sang.

Confessa que des d’aleshores sent por, inseguretat i li pertorba que li reconeguin al carrer i “m’ataquin”. També diu tenir un sentiment de culpa per com tot això ha afectat la seva família. El mosso continua de baixa, però (incomprensiblement) encara no ha estat reconegut com a víctima del terrorisme.

En abandonar la sala no ha tingut valor de mirar a la gàbia on estan els acusats per pertànyer a la cèl·lula terrorista que va atemptar a Catalunya el 2017.

Entre el públic hi havia un silenci ensordidor. El director general dels Mossos d’Esquadra i el comissari David Boneta es trobaven també a la sala.

Ricard CHECA
Audiència Nacional San Fernando de Henares

PUBLICITAT

T


REDACCIÓ19 Març, 2020
jaume-descarrega.jpg

Jaume Descarrega és una veu autoritzada de la Psicologia a Tarragona. Va ser el president del Col·legi de la Psicologia, és el referent cultural de la institució i coordina el Festival Psicurt. En aquesta entrevista, Jaume Descarrega ens facilita consells i recomanacions per tornar més lleuger el confinament imposat per la crisi del coronavirus. Demana que no perdem la calma i que ens mantinguem actius tant física com psicològicament. Donar ales a la imaginació és una bona manera de fer front a l’avorriment i suportar les relacions personals i familiars  imposades per l’estat d’alarma. El secret és no cedir davant la por…

Com s’explica a un ciutadà que es confini a casa sense que s’alteri?
En primer lloc caldria aclarir que en situacions excepcionals com les que estem vivint actualment a causa del coronavirus és impossible no sentir-se alterat. La mateixa definició que trobem al diccionari del verb alterar fa referència al fet d’intranquil·litzar-se, de sentir nervis o excitació. La por formaria part d’aquestes emocions, d’aquests sentiments que ens afecten a les persones i que ens permet reaccionar de forma normal i adaptativa en moments en què ens sentim amenaçats sigui interna o externament. És per tant, un mecanisme que ajuda a mantenir-nos alerta i ser capaços de respondre davant de perills potencials de forma mesurada i adequada.

Malauradament les circumstàncies que envolten l’alerta creada pel coronavirus, com ara la incertesa, el desconeixement i la falta d’informació adequada i contrastada, poden ser el pitjor dels enemics per evitar l’expansió del tan anomenat “virus de la por”.

Ens han començat a arribar alguns resultats d’estudis sobre la repercussió psicològica del COVID-19 en la població xinesa que indiquen que les conseqüències negatives, així com els símptomes d’ansietat i depressió en aquesta eren menors si les persones tenien una informació sanitària precisa i actualitzada i disposaven de mesures específiques de precaució respecte.

Així doncs el primer dels elements que recomanem a la ciutadania en la guia de gestió psicològica durant quarantenes per malalties infeccioses que hem publicat des del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) és una bona informació que estigui basada en aquelles fonts oficials i contrastades.

Aquesta informació, adaptada a les edats i circumstàncies de cadascú, és la que haurem de fer servir per transmetre a cada persona el motiu d’aquest confinament sense que això converteixi la por en un pànic que ens bloquegi, desesperi i faci’ns perdre el control. Això permetrà adaptar-nos-hi millor. Precisament la guia del COPC a la que em referia, té un doble objectiu: evitar en primer lloc que la por es faci viral i interfereixi encara més en la complexa situació sanitària i fer més tolerable la situació de confinament de la població que ja estem vivint.

L’estat de confinament pot generar sensacions que van de la soledat a la incertesa, passant per la ira, la tristor, l’avorriment, l’angoixa o l’estrès

Quins efectes psicològics pot tenir el confinament allargat?
Si decidim lliurement que ens agafem un període de vacances d’una setmana o quinze dies i que aquest el volem passar a casa fent allò que més ens vingui de gust, això no representa cap problema per a nosaltres, ans el contrari. Si en canvi, no som nosaltres qui ho escollim lliurement, és quan podem parlar d’un confinament perquè es tracta d’una situació que ens ve donada com a una obligació i les conseqüències d’aquest poden ser molt diferents. Des del COPC senyalem que l’estat de confinament pot generar sensacions que van de la soledat a la incertesa, passant per la ira, la tristor, l’avorriment, l’angoixa o l’estrès, entre d’altres. Per aconseguir que aquestes sensacions no ens envaeixin i siguin constants i excessives hem d’intentar adaptar-nos a la nova situació cuidant-nos, protegint-nos i utilitzant tots els recursos disponibles al nostre abast.

Quins consells per passar de forma més animada i distreta el confinament?
El primer i més important dels elements a tenir en compte és com organitzem aquest dia a dia sense oblidar que no estem en un període de vacances i que per tant haurem de seguir conservant les nostres rutines de son, alimentació, higiene, mantenint-nos actius física, emocional i cognitivament en la mesura del que sigui possible. Així, en l’àmbit intel·lectual, els adults, hauríem d’intentar adaptar la nostra activitat laboral mitjançant el teletreball sempre que tinguem possibilitat de fer-ho, mentre els nostres fills aprofiten per realitzar les tasques educatives encomanades des dels centres educatius. En situacions normals aquesta és l’activitat que habitualment ens ocupa més temps. Ara en canvi tenim la possibilitat d’adaptar aquests horaris de manera que ens permetin compartir amb la resta de membres de la família tot allò que fins ara no podíem: jocs de taula, papiroflèxia, lectura, activitat física, programes televisius, diferents propostes musicals, cinematogràfiques…
La creativitat i la imaginació seran en moments com aquest el nostre màxim aliat, i els nens d’això en saben un munt…

L’edat és important per gestionar el confinament?
L’edat és important, ja que cal tenir en compte que els nens, com els adults, necessiten estar informats, i sovint ens deixem portar per un equivocat paternalisme que ens fa caure en el parany de pensar que no ens entendran, que s’espantaran, i tenim tendència a mentir o disfressar la veritat. El que hem de fer és respondre els seus dubtes i preguntes amb informació clara, concisa i adaptada a la seva edat. Cal tenir en compte que som els adults els que, sovint, sense adonar-nos-en, transmetem inconscientment les nostres pors i angoixes als nostres fills, introduint la possibilitat d’un “contagi emocional”. Per tant, hem d’aconseguir transmetre als més petits un missatge de tranquil·litat, fent-los saber que estar preocupat no és sinònim d’estar espantat sinó ser curós, conèixer la realitat i estar pendents d’allò que hem de poder fer en moments excepcionals com els actuals.

A la plana web del COPC podeu trobar l’enllaç per accedir al conte La Rosa contra el Virus que permet que els pares, avis, tiets

Si abans parlàvem de la lectura, no podem oblidar que els contes sempre han estat una eina fonamental que els professionals de l’àmbit clínic i educatiu hem utilitzat per treballar amb els nens i que tots els pares han explicat un moment o altre als seus fills. A la plana web del COPC podeu trobar l’enllaç per accedir al conte La Rosa contra el Virus que permet que els pares, avis, tiets… puguin explicar als infants què són els virus i per què és necessària l’actual situació de confinament a causa del COVID19. Es tracta d’un conte amb un text entenedor amb boniques il·lustracions que el fan molt atractiu i del que teniu versió en castellà i en català, gràcies a la col·laboració entre Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid i el COPC.

Cal també recomanar als pares i mares que aprofitin per dedicar més temps als seus fills, realitzant les diferents activitats conjuntes que abans comentàvem evitant alhora passar massa  temps davant les pantalles dels mòbils, tauletes i /o ordinadors.

Quines tècniques s’ha d’adoptar per evitar problemes de convivència amb la família atenent la relació 24/24h? Com es frena o controla l’angoixa?
Un dels aspectes més importants és no centrar la nostra atenció pensant i parlant única i exclusivament del coronavirus, intentant diversificar els temes d’interès defugint la sobreinformació i no estant connectats les 24 hores. Aquesta desconnexió ens evitarà també, per exemple, prendre precaucions innecessàries.

D’altra banda conviure al mateix espai no ha de suposar que hem d’estar tota l’estona junts i fent les mateixes coses. Per això, cal preservar estones per a un mateix i respectar espais diferenciats i moments de desconnexió entre les persones que comparteixen el mateix domicili. Encara i que físicament no podem tenir contacte amb aquells altres professionals, amics i familiars amb els quals no convivim, és imprescindible mantenir aquestes relacions i això ho podem fer gràcies a les noves tecnologies que ens permeten estar el contacte virtual. Les xarxes socials ens han servit també, per exemple, per respondre a convocatòries agraint la dedicació i implicació de tots aquells professionals sanitaris que treballen per contenir i tractar l’epidèmia així com aquells altres col·lectius de professionals imprescindibles que ens garanteixen serveis bàsics i necessaris com són l’alimentació, el transport, etc. Ells, per la seva banda,  han respost amb el mateix agraïment pel suport emocional que han rebut de tota la ciutadania.

L’humor ens permet rebaixar tensions i desdramatitzar aquelles situacions que ens causen preocupació i patiment

Un darrer element digne de relleu és el recurs de l’humor, el qual ens permet rebaixar tensions i desdramatitzar aquelles situacions que ens causen preocupació i patiment. Els diferents i variats acudits que van circulant per les xarxes segur que han aconseguit arrancar en la majoria de nosaltres una rialla que ens ha fet oblidar per uns moments l’ansietat.

Cal tenir en compte que en tota situació de crisi, encara i no poder deixar de banda els aspectes negatius que aquesta comporta, cal poder trobar-li aquell costat positiu que ens permeti sortir-ne reforçats individual, familiar i col·lectivament.

 


REDACCIÓ7 Març, 2016

Inseguretat i malestar, això és el que senten molts veïns i vianants de la zona de Quatre Garrofers.

quatre garrofers3
La foscor crea molta inseguretat

El pont que supera l’Autovia i uneix l’Avinguda Josep M. Casas de Muller amb el camí i Quatre Garrofers és un dels ‘punts negres’ de la ciutat, no per la gran quantitat d’accidents que hi ha sinó per la foscor que hi ha a la zona.

Molts dels usuaris denuncien el pas de motocicletes pel pont, que és per a vianants, i que han de ser els que van a peu els que han de vigilar de ser no atropellats. Molts dels motoristes no tenen cap mirament i no respecten el pas dels vianants.

La regidora de barri, Elvira Ferrando, ha comentat a aquest diari que posaran fil a l’agulla i que donarà avís a la Guàrdia Urbana perquè doni una ullada a la zona i, si s’escau, sancioni a qui sigui necessari.

A tot això s’hi ha d’afegir que aquesta zona serveix com a ‘aparcament dissuasori’, ja que molta gent l’utilitza per deixar el seu vehicle. Alguns usuaris –vianants- reclamen que són els cotxes els que han de vigilar i respectar-los i no a la inversa. Aquest camí, que comunica amb el pont, està tallat i els cotxes han de fer mitja volta per poder sortir. A banda, els vehicles que estan estacionats prop de la sortida d’aquest carreró, impedeixen el pas dels vianants perquè estan aparcats damunt la vorera.

quatre garrofers2
Hi ha cotxes estacionats a tot arreu

Por i foscor
T
ot això passa durant el dia però quan cau el sol… La inseguretat, inclús por en alguns casos, també és un dels enemics dels usuaris d’aquest itinerari. La foscor, la deixadesa de la zona i la nul·la vigilància provoquen que la gent passi una mala estona fins que no han superat aquest “tram del terror”.

Ferrando ha destacat que farà “el possible” perquè aquesta situació millori i sobretot perquè els vianants han de poder caminar per Tarragona “sense patir i sense tenir por”. En aquest sentit, la regidora anima a la gent a què si és testimoni o víctima de qualsevol acció que es posi en contacte amb la Guàrdia Urbana i així d’aquesta manera “entre tots” es millorarà aquesta zona que desprèn inseguretat.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ10 Novembre, 2014

“Si no tuviésemos tonto miedo el poder nos pediría por pavor” ¡Por favor!, ¿hasta cuándo vamos a aguantar este régimen anémico encubierto?, ¿dónde tenemos el límite del hartazgo?, ¿dónde diablos se encuentra nuestra desangelada dignidad?

Preguntas con respuestas que nadie tiene testículos o varios huevos para darle la vuelta a la tortilla y responder con la contundencia democrática y humana con la que se debería actuar en consecuencia. Todos sabemos lo que ocurre y nadie tiene agallas para erradicar el virus de la sumisión asfixiante a la que nos tienen sometidos, y todo por una maléfica emoción primaria que no acabamos de superar, el miedo.

¿A qué tenéis miedo?, ¿a no poder pagar vuestra hipocondríaca hipoteca?, ¿a devolver letras mayúsculas de vehículos sin seguro?, ¿a qué os corten la luz, el agua, el gas y el teléfono? ¡Ay!, ¡qué simples que somos! ¿No veis que es un escenario de cartón piedra que nos han hecho creer natural?

Con lo sencillo que sería cambiar el decorado que nos oprime y la dirección del poder del miedo. ¿Hacemos una prueba? No paguéis a partir de ahora nada que no sea un bien tangible a un trabajador de vuestro entorno. Lo demás es gratis, corre a cuenta de los inventores del sistema. Olvidaros de abonar vuestros jardines de deudas, de enriquecer a esas empresas privadas que no hace mucho eran conductos y no enchufes.

Olvidaros de pagar vuestras obligaciones engañosas, sacad los papeles de timbre de esos malvados bancos con mala pata que solo viven para aglutinar billetes malvas y sólo llaman para ofrecer productos color mentira. Dejaros denunciar pero no os dejéis “de tener” la autoestima que os merecéis y que otros se empeñan en empañar para que no seáis capaces de ser fuertes y competentes. Con el talento que hay en el pueblo y a nadie se le ha ocurrido cambiar el paro laboral por el parón hasta fin de ciclo. El poder con miedo se deberá al pueblo”

Óscar MOLERO

 

 


REDACCIÓ27 Octubre, 2014

Purgatorio2
Cartell de l’espectacle

La companyia ‘Funeral Cabaret’ celebra el seu primer aniversari amb ‘Purgatorio‘, un espectacle que barreja el terror amb l’humor.

Per a l’ocasió, aprofitant la festivitat de Tots Sants, el centenari Orfeó Canongí es convertirà en el cementiri de ‘Boneshill‘ on la por i l’humor aniran agafats de la mà en un espectacle únic.

Enguany, el ‘cementiri’, que obrirà les seves portes només el dia 31 a les 22:45, comptarà amb algunes novetats i personatges. Tot està disposat per a oferir una autèntica nit de Halloween.

“Aquest Halloween vine a viure l’història del cementiri de ‘Boneshill‘ en el seu primer aniversari, hi ha algunes làpides que encara estan buides… i potser alguna porta el teu nom”.

El preu de l’entrada és de 8€

 

 


REDACCIÓ7 Gener, 2014

La sala d’àmbit cultural d’El Corte Inglés serà l’escenari de la taula rodona sobre “Per què tenim por?”por
El proper dimarts, dia 14 de gener, a les 19 hores, especialistes en aquesta àrea intentaran explicar quins són les causes i l’orígen d’un dels sentiments més humans: la por.
Sovint la por ens inhibeix. Ens fa pensar i repensar abans d’actuar. A l’hora de prendre decisions o de divulgar les nostres decisions ens assegurem que la nostra actitud no ens comporti mals de cap o conseqüències de difícil solució.
Està en crisi la llibertat d’expressió, de pensament i d’opinió?
És difícil posar cara i nom a les situacions a causa del sentiment de por?
A què es deu aquesta sensació? A què temem? Cada vegada opinen menys, en públic?
La revista +Actual i la República Checa Tv ens proposa un debat on s’intentarà entendre l’origen de les nostres por i per què pot limitar el nostre quotidià.
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter