05. Maig 2024

Arxius de podemos | Pàgina 3 de 4 | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Desembre, 2015

ENTREVISTAFèlix Alonso és la cara del triomf electoral a Tarragona. En el moment que va manifestar el seu desig de encapçalar la llista de ‘En Comú Podem’ molt pocs van apostar per ell. La seva persistència, positivitat i esforç van ser, sumats a les seves proposes realistes i un equip pencaire i que destil·lava alegria, els ingredients fonamentals per convèncer l’electorat. Ara, agraeix el vot de confiança i promet treballar de valent per no frustrat les expectatives.

flix__
Felix Alonso i la seva dona celebrant la victòria

RC – Quina ha estat la seva primera reacció al veure que les enquestes donen dos diputats a ‘En Comú Podem’ a Tarragona?
FA – Molta emoció i alegria.

RC – Ha aconseguit una fita històrica…
FA – Sí, gràcies a l’esforç de molta gent. És històrica perquè 30 anys de Solé Barberà tindrem un representant al Congrés i per primera vegada una força d’Esquerra Alternativa guanya a Tarragona sobretot quan ningú donava un euro per nosaltres.

RC – Realment estava convençut que seria elegit?
FA – Sí. Sense cap mena de dubte. Jo olia el canvi. La gent està farta que li enganyin. Necessita una persona a qui confiar. Per aquesta raó, treballaré, em deixaré la pell per no defraudar aquells que han confiat en nosaltres. Farem els possibles i impossibles – som el partit de l’impossible – per tirar endavant les nostres propostes. Espero i desitjo tenir un govern que pugui donar suport a les nostres propostes.

RC – Quins seran els pilars de la seva actuació al Congrés?
FA – Tenim dos elements damunt la taula: el referèndum (que és l’única sortida per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya) i la defensa i blindatge dels drets socials. Donarem suport a qualsevol govern que treballi en aquesta direcció.

RC – Contribuireu per fer fora a Mariano Rajoy de la presidència del govern?
FA – No contemplo una altra possibilitat. L’Espanya plural ha de fer un esforç i unir-se en aquest sentit. La pilota està ara a la teulada d’ERC i Convergència.

felix_tgn
Alonso, la primera foto com a diputat

RC – En la nit electoral va dir que és diputat gràcies a Jordi Miralles… Què volia dir exactament?
FA – Vaig decidir presentar-me just quan l’estaven incinerant. Ho feia en una actitud rabiosa i d’impotència. Era la conseqüència de la desconsideració que s’ha tingut vers la seva persona. Em considero l’hereu de la seva lluita. Vull continuar el seu esforç en la unitat de les esquerres. Si Jordi fos viu, jo no seria diputat.

RC – Ha estat a punt de llançar la tovallola…
FA – Jo sóc un pack. Amb els meus defectes i virtuts. En el moment que es discutia si jo era o no el cap de llista, vaig posar les meves condicions. Volia que la gent m’acceptés tal com sóc. Va haver-hi un moment en què hi havien dubtes i es va negociar a la baixa. Aleshores, jo estava disposat a tirar la tovallola, però Joan Herrera em va convèncer a no fer-ho i a tirar endavant.

RC – Quina li agradaria que fos la seva primera intervenció al Congrés?
FA – Vull especialitzar-se en infraestructures. És una qüestió fonamental pel desenvolupament i competitivitat de la demarcació de Tarragona. Ho sé perquè sóc alcalde i sé quines són les nostres necessitats i deficiències. Vull ser la veu de Tarragona a les corts generals.

RC – Diu que va fer una campanya sense diners però amb molta il·lusió…
FA – Il·lusió i alegria. Teníem el somriure de l’esperança i molta gent va confiar en nosaltres. Faré els possibles per no decebre ni defraudar aquelles que creuen en les nostres propostes.

 


REDACCIÓ21 Desembre, 2015

CRÒNICABenvinguts a Europa. Espanya va anar a dormir després de les eleccions generals de diumenge sense conèixer quin seria el president del Govern. Doncs això, per si mateix, ja dóna inici a la segona Transició tan reivindicada pels grups emergents. La que obliga a encetar la política del pacte. I a deixar-se de postures davant les càmeres i de construir frases d’alt contingut poètic i posicionar-se davant una taula de negociacions sense llum ni taquígrafs i aprendre a redactar projectes en la prosa palatina amb la qual es gestiona un país.

Ja fa temps que al Continent el bipartidisme està trencat per lliberals, social lliberals, verds, partits nacionalistes, extrema esquerra, extrema dreta, centre, social lliberals, democristians… I curiosament aquests països acostumen a funcionar millor que aquí.albert rivera

En primer lloc per una llei electoral més proporcional (el PP obté un escó amb 58.600 vots i IU en necessita 461.000), en mecanismes de segona volta o en districtes concrets i ben definits on els diputats que el volen representar es juguen el tot o res. En segon lloc, perquè si algú posa mà a la caixa, el foten fora a puntades de peu des del seu propi partit. I en tercer lloc, perquè la política es tracta de fer renúncies per arribar a acords.

Traducció al castellà mesetarí de tot plegat. El líder de Ciutadans, Albert Rivera, vol reivindicar el centre amb els seus 40 escons per fer ample el camp de joc. Ara bé, arribat el moment de sortir de la cova i definir-se amb claredat, l’única opció que li queda és jugar a formar una majoria amb Mariano Rajoy i els seus 123 diputats. I fer-ho sense entrar al govern i garantint suports parlamentaris externs. Una cosa que ja passa a municipis regits per minories com Tarragona, sense anar més lluny.

Ciutadans i la seva crida al PSOE per l’abstenció
El líder taronja, conscient que s’ha quedat en terra de ningú i que els pròxims quatre anys poden fer-se molt llargs si queda simplement com un més de l’oposició liderada per Podemos (que pot tenir paciència suficient per veure el cadàver del PSOE passant per davant de casa seva), probablement acaba lligant les seves opcions de fer-se gran a l’ombra del PP.

Primer indici, la petició feta per Rivera al socialista Pedro Sánchez perquè s’abstingui a la investidura de Rajoy (i que ja ha estat rebutjada amb un no rotund). pablo_iglesiasAra bé, el bloc d’esquerres (que sempre són plurals) també pot jugar al mateix, si bé en aquest cas cal aplicar molta política-ficció. Pablo Iglesias (69 diputats) defensa una reforma constitucional (impossible davant la minoria de bloqueig dels populars) i un referèndum per la qüestió catalana. Molt hauria de canviar el PSOE dels 90 diputats (Susana Díaz no està per experiments ni amb gasosa) per ni tan sols plantejar-s’ho.

És clar que és en aquest punt on la política ha de fer-se realista. Democràcia i Llibertat (8) i ERC (9) ja han obert les portes a parlar amb els podemites. Però tot plegat no suma si no és amb un socialisme que accepti jugar al canvi, crear una majoria en minoria i fer entendre d’una vegada per totes al país que no hi ha cap llei que obligui a governar al partit més votat en un sistema parlamentari basat en les sumes i restes que es puguin produir al Congrés.

No és només que s’hagi de caminar molt encara per aconseguir resposta a les grans preguntes (Sánchez acceptaria a fer president del Govern Iglesias? Iglesias seria un lleial col·laborador de Sánchez president?). L’autèntic problema de l’esquerra és que abans d’un mal acord, ja els va bé quedar-se a l’oposició. Perquè prima més el sorpasso futur que les necessitats presents.

J.S.


REDACCIÓ12 Novembre, 2015

Podem Tarragona, liderat per Toni Carmona, està treballant per obrir la seva nova seu.

El local de Podem en obres
El local de Podem en obres

A diferència d’altres partits polítics, que opten per tenir les seus al rovell de l’ou, els del partit de Pablo Iglesias han optat per buscar-se un local fora del centre de Tarragona i finalment serà a Torreforta.

Les votacions, que es van fer a finals del mes passat, d’Intercercles de Podem Tarragona, van decidir per majoria absoluta que la ubicació del nou local fos al barri.

A més, en aquestes votacions es va acordar que una comissió seria l’encarregada de gestionar la seu. Entre els membres hi ha Toni Carmona, Alba Asensio, Roger Cáceres, Mercedes Baidez, Teresa Asensio i Manuel Bravo.

El local està en obres i poc a poc va agafant forma de seu política.


REDACCIÓ28 Octubre, 2015

El matí es presentava tranquil al CAP Torreforta – La Granja. Era un dimarts més. Les cues de persones esperant per ser ateses pels diferents professionals de la salut, com metges o infermeres, eren les mateixes que cada dia, llargues estones d’espera.

La monotonia del lloc es va trencar quan una desena de membres de Podemos van aparèixer al CAP i van empaperar la placa d’inauguració del recinte en la qual s’hi pot llegir ‘Amb data 14-III-87, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, senyor Jordi Pujol i Soley, inaugurà aquest centre d’assistència primària’.

.... després
La placa on hi apareix Pujol empaperada

Aquestes paraules gravades a la placa van quedar ocultes sota un paper en el qual es reclamava que es retornés l’euro per recepta ‘Ja’ i on sobretot es denunciaven les retallades i la corrupció.

A banda, en el mateix paper, els membres de Podemos van voler destacar la gran tasca que fan els professionals de la salut pública.

Davant tot això, els ‘pacients’ que hi havia a les sales d’espera van poder escoltar el discurs d’un dels ‘protestants’, qui els explicava que “Pujol és un corrupte i que ha d’estar a la presó” i on s’empoderava als veïns a lluitar pels seus drets, ja que “un barri que lluita pels seus drets, és un barri digne!”

Recollir firmes
Aquesta acció va arribar de la mà dels membres de Podemos que ahir estaven instal·lats en una carpa informativa la rambla de Torreforta, i a un altre punt de la ciutat, per recollir firmes per defensar la sanitat pública. La protesta va coincidir amb l’operació policial que es va portar a terme als domicilis i empreses dels Pujol.

Els que han protagonitzat la protesta han declarat que fins que no es retiri la placa del “Molt Honorable” les protestes continuaran fins que aquesta ja no llueixi a les parets del CAP Torreforta – La Granja.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com


REDACCIÓ8 Setembre, 2015

pablo_iglesiasPablo Iglesias, el líder de Podemos, es desplaçarà a Tarragona el proper 24 de setembre per participar activament en la campanya de les eleccions del 27 de setembre. Iglesias i d’altres dirigents de la seva formació política faran costat al candidat de ‘Catalunya Sí que es pot”, Lluís Rabell. Tant Iñigo Errejón com Pablo Echenique participaran en la campanya electoral per a les autonòmiques amb mítings en les diferents províncies catalanes. Pablo Iglesias ja ha confirmat la seva presència a Lleida (19 de setembre), Sabadell el dia 20, Cornellà el dia 23 i Tarragona el dia 24. L’acte de fi de campanya ‘Catalunya Sí que es pot’ tindrà lloc a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat.

 


REDACCIÓ13 Juliol, 2015

“Respecto a los familiares que no viven aquí y os han querido votar, creo que lo más sensato es que se den de baja en un par de meses…”. La cita correspon a la conversa mantinguda per Telegram entre Tamara Ruiz, que acabaria sent responsable d’Organització de Podem a Tarragona, i un grup de militants per justificar presumptament l’alteració del cens d’inscrits per escollir els representants al Consell Ciutadà de Tarragona de Podem el passat mes de desembre i permetre la votació de persones de fora de la ciutat. No podemos salir a jugar el partido sin botas de taco ni calcetines, cuando el resto tiene las nuevas Nike, afegia Toni Carmona, l’actual secretari general. Tots dos lluitaven per aconseguir una majoria afí i arraconar el grup de militants crítics agrupats sota la denominació ‘És clar que Podem’ i independents de la creació del que en qualsevol altre partit tradicional seria considerat com l’executiva local.

Els fets van ocórrer l’any passat. Ara bé, tres membres d’aquest sector herètic (Diego Fernández, María Carmen Pardo i Pol Peralta) van presentar el passat 2 de juliol una denúncia al Consell de Garanties Democràtiques del partit una denúncia sobre aquests fets perquè tant Ruiz com Carmona eren llavors encara els candidats per formar part de les llistes a les autonòmiques i estatals en el procés de primàries obert aquest mes. Finalment, Carmona formarà part de la candidatura al Congrés i Ruiz encapçalarà la de les pròximes autonòmiques a la demarcació.

Resolució del partit
“Estimem necessària una actuació ràpida per esmenar l’abans possible la present anomalia que, en cas de no solucionar-se, situaria a persones sense el degut mèrit en posicions clau del partit, des d’on potencialment podrien arribar a exercir una influència perjudicial”. Aquesta és l’explicació que donen els denunciants en un document on s’adjuntaven “extractes de converses que van tenir lloc mentre s’organitzava aquest frau electoral. Tenim en el nostre poder més fragments incriminatoris, així com accés a les converses originals íntegres, a fi de poder demostrar la seva autenticitat”.

La resposta per part del partit es va fer pública a finals de la setmana passada, en un comunicat on s’anunciava que la resolució del Consell de Garanties “contempla l’arxiu de la denúncia, ja que hauria d’haver-se presentat en els 15 dies següents als fets suposats. Presentar-la set mesos més tard i enmig d’un procés de primàries revela mala fe per part dels denunciants. A més, les proves que s’aporten en la denúncia són pantalles de Telegram, segats i incomplets, que trets de context poden donar lloc a males interpretacions”.

“Víctima d’un xantatge”
Per la seva banda, la mateixa Ruiz feia públic per Telegram un text (filtrat pel sector crític) on es considerava “víctima d’un xantatge”. Segons ella, “un grup de Tarragona m’amenaça amb treure a la premsa uns telegrams trets de context per desacreditar la reputació dels companys del Consell Ciutadà. A canvi de no fer-ho, demanen que jo no presenti la meva candidatura al Parlament i hi vagi una altra persona escollida per ells”.

[foogallery id=”33874″]

 


REDACCIÓ7 Maig, 2015

Podem Tarragona, que va decidir no concòrrer a les properes eleccions municipals del 24 de maig, ha organitzat una xerrada amb diversos representants sindicals de la ciutat per fer un repàs de la situació laboral actual.

Els representants dels diversos sindicats convocats per Podem
Representants dels  sindicats convocats per Podem

Aquesta tarda, la sala d’actes de l’IMET ha estat l’escenari on Jordi Salvador, secretari general d’UGT, Jaume Pros, secretari general de CCOO, Òscar Noguera, membre d’USTEC i Xavi González, del sindicat independent STR, s’ha pronunciat sobre la llei mordassa, l’atur, les reformes laborals dels presidents del Govern José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy i les vagues de Panrico i de Coca-cola, entre d’altres qüestions.

A banda, els sindicalistes en el marc d’aquesta xerrada, “Parlarem dels Moviments obrers del segle XXI”, han presentat diverses solucions per superar la situació laboral i social actual i alhora, també han volgut deixar clar que hi ha diversos inconvenients que no deixen tirar endavant la societat.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2015

En els darrers anys, Calafell ha construït un marc polític i un model econòmic que, al final, ha acabat decebent a la població, i ha suposat una alternança constant en el govern local, amb una pugna entre els mateixos personatges polítics, amb tota mena de pactes, promeses sense complir, deutes acumulats, i obres faraòniques sense sentit, amb tardança, o mal plantejades.

guanyem calafell
Guanyem a Calafell és un front d’esquerres

Aprofitant la desconfiança i crítiques ciutadanes que s’ha guanyat l’actual alcalde, Joan Olivella (CiU); la “desaparició” del mapa polític de l’anterior batlle, Jordi Sànchez (PSC); i la unió surrealista entre els oponents polítics J. M. Triadó (CiU/IGM/UAM) i Josep Parera (PSC/ADMC/UAM); un grup de persones creuen que l’administració local és la primera eina, i la més propera que disposen per canviar-ho tot.

És per aquest motiu que avui a la tarda es presentarà l’alternativa d’esquerres calafellenca Guanyem Calafell, formada per un grup de persones que, tot i estar vinculades a diferents formacions com Pirates, Podem, les CUP i ICV, o ser independents, creuen que ha arribat el moment d’unir-se per fer un front comú d’esquerres al municipi, tenint en compte la situació política i, sobretot, social de Calafell.

Guanyem Calafell és un projecte polític que està treballant per construir una alternativa municipal a Calafell, basada en una manera de fer política participativa i transparent, amb la finalitat de recuperar la sobirania popular.

D’aquesta manera, conformaran una plataforma des d’on aposten per la construcció d’un espai ciutadà on puguin confluir totes les persones, entitats i col·lectius, amb independència de la seva adscripció. Creuen, en definitiva, que és necessari i possible fer política d’una altra manera, defugint dels antics sistemes partidistes i vetllant pels interessos de la majoria ciutadana apoderant-la amb mecanismes efectius de control i decisió ciutadanes.

Per això necessiten que els calafellencs s’hi impliquin, i volen que participin de les reunions, les assemblees i les jornades de participació, per tal d’elaborar el programa electoral, ja que desitgen que aquest procés esdevingui l’arrencada d’un canvi democràtic a Calafell, que suposi una activació de la vida política pública, per tal que surti del Ple al carrer.

La presentació es durà a terme a les 19h a les dependències municipals de La Platja de Calafell (carrer Sant Pere número 29), on es promourà que una ciutadania activa i amb ganes de fer propostes pugui revertir aquesta situació política, econòmica i social que viu la població baixpenedesenca.

Xavier MARTÍNEZ


REDACCIÓ4 Febrer, 2015
RC.jpg

La persecució contra ‘Podemos’ i els seus líders és impressionant. Per un banda es pot entendre que allò que Pablo Iglesias denomina la ‘casta’ faci mans i mànigues per dificultar el partit del vot indignat a la taula del poder.

La seva manera de fer política xoca i posa en entredit l’establishment existent. Mentre els partits tradicionals es posen, pràcticament, d’acord per ‘liquidar’ Pablo Iglesias i C&a, un important nombre de ciutadans omplen els carrers reclamant una canvi en la manera de fer i d’estar en la política. En general m’identifico amb les línies mestres de ‘Podemos’. No sé si és perquè estic indignat o perquè considero necessari una fractura en el sistema polític que, al llarg dels anys, s’ha anat distanciant del poble.

És obvi que hi ha detalls demagògics del discurs de Pablo Iglesias que em provoca incertesa. Les seves promeses són de difícil compliment i desconec si la seva inexperiència política permetrà canvis rellevants per a una societat fatigada d’una casta que només baixa del seu pedestal cada quatre anys. El contingut del programa de ‘Podemos’ no interferirà, substancialment, en la meva decisió electoral. Algú se’n recorda del programa de Mariano Rajoy, actual president del govern espanyol?

A banda de no complir les promeses ha fet exactament el contrari d’allò que havia plasmat en el seu programa electoral. Doncs, a què tenim por? Per què ens atemoreix ‘Podemos’? És cert que ha anat perfilant i polint els seus ‘discursos’ segons el públic que l’aplaudeix. CiU, PP, ERC i PSC també perfeccionen la seva posta en escena per recuperar la confiança perduda. Però, la diferència és que ‘Podemos’ no té passat i la ‘casta’ sí. Els candidats faran de les tripes cor per revolucionar la campanya i fer-se notar. Assistirem a una campanya cibernètica. Les xarxes tindran molt de pes a l’hora de transmetre el missatge.

Abans del 24 de maig tindrem l’oportunitat de llegir programes que, en definitiva, podrà quedar en paper mullat. En les properes eleccions tindré en compte les persones i intentaré oblidar-me de les sigles. Alguns dels candidats intentaran fer exactament el mateix.

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ1 Febrer, 2015

Analitzo breument vàries aparicions en diferents mitjans de comunicació del secretari general de Podemos.

1. Entrevista publicada al Youtube el 30 de Setembre del 2014, conduïda per n’Àngel Belloso director de Actualidad Económica, amb la participació d’en Miguel Ors Villarejo, director adjunt.

No és una entrevista, és un debat, tal volta una emboscada de dos periodistes que han confós el terme i que es creuen en poder de les solucions als reptes socials del moment. En moltes de les preguntes i en el moment de la resposta del líder de Podemos i sense deixar-lo acabar d’explicar-se, interrompen reiteradament amb més qüestions al entrevistat, evitant obtenir que respongui calmadament. Jo tenia entès que en una entrevista hi ha preguntes i respostes. De fet jo volia sentir l’opinió d’en Pablo; no volia veure dos personatges en alguns moments acaloradament emocionats i confosos. Com costa escoltar.

2. Pablo Iglesias a ‘La Noche’ en 24 Horas, publicat al Youtube el 5 de Desembre del 2014, i conduït per Sergio Martin. Aquest sí és un programa de debat amb quatre contertulians disposats a debatre amb el convidat.

La discussió circula entorn a l’esborrany del programa econòmic de Podemos per a les properes eleccions generals, plantejada amb intel·ligència i respecte per part de l’equip de televisió i on el contertulià ha mostrat un cop més la seva audàcia i coherència polítiques. Alguns pensaran que no són coherents els canvis de programari realitzats per la formació política respecte a les eleccions europees, per què no? No he trobat a faltar la retòrica política que havia detectat en d’altres debats, i he de lloar la claredat emprada per Pablo Iglesias. El moment ”divertit” ha correspost a la interlocució del periodista Alfonso Rojo que ha traslladat ingènuament i amb poc encert per part seva, el debat al pla personal.

 3. Entrevista al dirigent de Podemos, realitzada a Els Matins de TV3 i dirigida per una incisiva Lídia Heredia. Publicada al Youtube el 22 de Desembre del 2014. Centrada en la qüestió catalana i en la recent visita del lider a Barcelona, l’entrevistat deixa clara la seva posició al respecte del procés i no s’enreda en respostes que molts d’altres polítics de l’estat espanyol teixirien amb esmunyedissos arguments maldestres i vuits de contingut.

En altres moments havia copsat una actitud un xic altiva d’en Pablo, induïda per la tensió d’un debat agressiu o l’augment de la popularitat d’aquest pensava jo, però en l’anàlisi dels tres documents mencionats, no he trobat cap comportament reprovable. Només puc aportar des del meu punt de vista, adjectius positius a les seves actuacions.

Com a conclusió diré que si Catalunya arriba a la independència, m’agradaria que tinguéssim uns governants semblants al líder de Podemos, propers al poble, a les decisions polítiques. Ningú és perfecte. Si arriba a governar Espanya de ben segur que no podrà complir totes les propostes realitzades en la campanya, però estic convençut que la seva participació en les accions de govern milloraran la situació de molts espanyols.

NEO LIBE