REDACCIÓ22 Desembre, 2014
Els màxims responsables dels Mossos d’Esquadra han celebrat aquest matí, a l’edifici del 112, la tradicional trobada/esmorzar de Nadal amb els representants dels mitjans de comunicació.
Durant la reunió informal, els dirigents policials han agraït la col·laboració dels periodistes en la difusió de la tasca desenvolupada per la policia autonòmica en la seva lluita contra la delinqüència i la defensa de seguretat pública.
REDACCIÓ5 Octubre, 2014La tribuna reservada per la premsa està plena de gom a gom, no hi cap ni una agulla. L’última jornada del concurs ha despertat una gran expectació. Ningú es vol perdre l’oportunitat de poder transmetre el què significa aquesta diada per la tradició castellera.
Són més de 350 les acreditacions que s’han repartit pels mitjans de comunicació. D’aquestes, almenys 100 són per mitjans estrangers. Japonesos, britànics, francesos,austríacs, turcs i canadencs volen fer sentir als seus respectius països les sensacions i els sentiments que desperta aquesta diada que és de ‘Patrimoni Mundial’.
Per altra banda, els mitjans més poderosos, econòmica i logísticament parlant, han portat aquí a la TAP les seves millors eines tecnològiques per a poder cobrir aquest esdeveniment multitudinari a nivell nacional.
Periodistes, tècnics i fotògrafs volen donar el millor de si, tant és així que alguns no saben gestionar el seus nervis. Això és una festa, la plaça és molt gran, hi cabem tots.
J.O
REDACCIÓ17 Juny, 2014
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha presidit avui l’acte de constitució de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals en català.
El seu naixement és una vella aspiració del sector que es va començar a gestar el 2006 però que fins fa poc més d’un any no es va perfilar definitivament.
La Federació aplega l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) i l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal i Local (ACPC) i té per objectiu potenciar la col·laboració i la generació de sinergies entre les diferents associacions i els seus editors.
REDACCIÓ3 Juny, 2014
El periodista Enric Pujol (Tarragona, 1954) rebrà la Petxina Daurada que atorga la junta de la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
L’objectiu del premi es reconèixer públicament la trajectòria professional de Pujol, que durant 34 anys ha treballat a Radio Nacional i ha escrit nombrosos llibres.
Al mateix temps, es vol posar de relleu la importància de l’experiència i del mestratge de periodistes com Pujol, en un temps en què el valor del bagatge professional sembla ser sistemàticament ignorat en moltes empreses del sector.
Enric Pujol també és finalista al premi trajectòria professional que atorgarà La República Checa i la Revista +Actual en una gala solidària que tindrà lloc el proper dissabte, dia 7 a les 19h30 al Teatre Auditori de Salou.
Daltra banda, el lliurament de la Petxina Daurada es farà el proper dia 13 de juny a les 20.30h, al Centre d’Art Cal Massó de Reus, en el marc de la festa de les Petxines de la Informació. Durant la festa, organitzada per la Demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes i que enguany arriba a la vint-i-dosena edició, es votaran els guanyadors de la Petxina Oberta i de la Petxina Tancada.
Enguany, la terna de finalistes, un cop recomptats els vots que ens heu fet arribar, queda de la següent manera:
Petxina Oberta: distingeix la font informativa que, per la seva accessibilitat, facilita la feina dels mitjans de comunicació
– Ajuntament d’Altafulla
– Tarraco Viva
– Associació provincial de paràlisi cerebral de Tarragona ‘La Muntanyeta’
Petxina Tancada: assenyala la font informativa que ha posat més pals a les rodes al treball dels periodistes
– Gustavo Cuadrado, cap del gabinet d’alcaldia Ajuntament de Tarragona
– Javier Ruiz, jutge-degà dels Jutjats de Reus
– Mossos d’Esquadra de Tarragona
REDACCIÓ2 Febrer, 2014
Caos. Aquest és el qualificatiu més encertat per descriure l’organització dels VI Premis Gaudí.
Els periodistes acreditats, més de 250, estaven convocats a les 18h30 al Barcelona Teatre Musical, per recollir les seves credencials han hagut de fer una llarga cua i passar fred.
Els canvis registrats enguany han contribuït per els caos que s’ha organitzat.
Les acreditacions es donaven en un de les entrades – la principal de l’any passat – en una taula mal col·locada i sense gaire llum.
Els periodistes després d’acreditats havien de donar la volta per l’exterior del teatre per accedir-hi. Un caos.
Davant el teatre treballadors de TV3 i bombers xiulaven i cridaven eslògans contra els polítics i explicaven els motius que els han conduit a la vaga que ha impedit que la gala fos transmesa per TV3.
Els canvis en l’organització no han estat afortunats perquè han fet anar de bòlid uns professionals que han hagut d’anar d’un costat a l’altre buscant entrades i sortides i trobant-se amb persones de l’organització o mal humorades o força despistades.
La presidència de l’Acadèmia del Cinema Català ha de tenir en compte que els canvis per a pitjor només fan que entorpir la feina de persones a qui se l’hauria de facilitar la feina i no al contrari.
Dues sales exígues per acollir més de 200 professionals.
Resulta trist veure els companys asseguts al terra i d’altres amuntegats.Internet fallava constantment, fet que dificultava la feina dels redactors i fotògrafs que havien d’enviar les informacions a les seves redaccions. Lamentable!!!
Per més impressionant que sigui el muntatge i per més glamour que es reparteixi durant la gala si la primera imatge que es dóna als informadors, la imatge serà, òbviament, negativa.
L’espai és massa petit per acollir tants periodistes. Estan tots amuntegats en dues sales on resulta difícil treballar en condicions adequades.
El que havia de ser un gala del glamour ha tingut també la seva cara de subrealime. Una llàstima quan pretenem equiparar-nos al nivell d’esdeveniments culturals i socials que fan a la resta de l’Estat. Els canvis només són positius que no és per empitjorar.
L’Acadèmia del Cinema Català, malgrat els esforços, es mereix el premi a la pitjor organització.
REDACCIÓ7 Gener, 2014
L’acord de conveniència signat, a correcuita, pel president Mas i el “vicepresident sense cartera” Junqueras amb la complicitat dels convidats de pedra d’ICV i la CUP pel qual fixen, unilateralment, el que ells en deien “la pregunta” és la constatació de que allò que comença malament acaba molt pitjor.
Aquest bony literari que Junqueras va qualificar de “pregunta encadenada” (també l’hauria pogut anomenar “pregunta en diferit”) és un exercici de redacció confusa i fraudulenta que només pretén embolicar més la troca.
La llàstima és que mentre intenten despistar-nos amb sil·logismes de poc nivell intel·lectual ens colen uns pressupostos regressius, antisocials, que aprofundeixen en les retallades en benestar, salut o ensenyament però que tenen la barra de dilapidar, ni més ni menys, que cinc milions d’euros per satisfer la seva paranoia.
Som molts els catalans i catalanes que no estem d’acord en malgastar cinc milions per satisfer els seus deliris personals. Algun dia se’ls podrà obligar a tornar-los?
Josep Ma. Bonet
Gerent EMMCT
REDACCIÓ1 Novembre, 2013Segons l’article 20 de la Constitució Espanyola es reconeix i protegeix el dret a “[…] comunicar o rebre lliurement informació veraç, mitjançant qualsevol mitjà de difusió […]”.
Recentment, he pogut escoltar diverses opinions i totes culminen amb una qüestió: què està passant amb els mitjans i el dret a la informació? La situació actual dels “mass media” és complexa. És evident que el món de la comunicació viu un procés de canvi, però també de crisi. Una crisi que té una doble cara. Per un costat l’econòmica, per qüestions evidents de l’actual conjuntura social i econòmica, i per l’altre, l’allau informatiu provocat per les noves tecnologies. Avui, més enllà de la premsa tradicional, tenim infinites possibilitats que ens ofereix l’univers d’Internet. Aquest és el principal motivador del (des)control que sembla sacsejar els mitjans.
Personalment, com a jove i emprenedor, m’agradaria centrar-me en el paper del periodista per respondre ala qüestió formulada. En primer lloc, els joves que avui surten de la facultat, no tenen res a veure amb el periodista de fa uns anys. Per què? Senzillament perquè avui dia cal quelcom més que saber redactar. Necessites destacar. Com? La facultat de Periodisme s’ha transformat en una “crack” en generar ”experts” en comunicació. Això què vol dir? Saber escriure, locutar, gravar, editar i fotografiar. Per tant, el periodista d’avui s’encarrega de tot el procés a l’hora d’elaborar una peça informativa.
Què suposa això? Al meu entendre, tot i formar part de la nova generació de periodistes, i saber “fer-ho tot”, me n’adono que això juga en contra del Periodisme “romàntic”, entenent a aquest com aquella informació on el periodista es limita a informar per a què el públic ho interpreti i n’extregui la seva conclusió.
La situació actual dels mitjans és mutant i el procés s’ha accelerat. Això es tradueix en la necessitat d’un personal que sigui polivalent, al meu entendre “multi usos”. Aquesta polivalència juga a favor o en contra? Malgrat la satisfacció personal que pot suposar ser capaç de fer una entrevista, gravar-la, muntar-la i fer-ne les fotografies, crec que no és el correcte. D’aquesta manera l’únic que s’està fent és perjudicar els drets socials i professionals del periodista. El que abans ho feien quatre persones ara ho fa una. Ha començat a ser “normal” trobar-se en una roda de premsa i haver d’ajudar al company a agafar el micròfon perquè ell ha d’enquadrar la seva càmera. És això correcte? Al meu entendre, no!!! Per què? Perquè el dret a la informació es pot veure afectat i malmès.
Dani Martínez
Periodista
