29. Març 2024

Arxius de periodistes | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Maig, 2019

El proper 28 de juny, el Teatret del Serrallo, acollirà a partir de les 18h30, la setena edició dels Premis de Comunicació Tarragona 2019, organitzats pel digital La República Checa.

Oliver Márquez serà el conductor de la gala

La gala solidària, que estarà presentada pel periodista Oliver Márquez, servirà per reconèixer la professionalitat i la dedicació de periodistes i comunicadors de la província de Tarragona.

El jurat, format per Faustino Herrero, Maria Checa, Francesc Pintado, Patrícia Anton, Andrea Mazzanti, Cindy López, Noèlia Silvero, Maria Pinyol, Virginia Morcillo, Víctor Canalda, Ricard Checa, Joaquim Nolla, haurà de decidir quins són els professionals que més encaixen en les següents categories: Ràdio/Televisió, Cultura, Revelació, Transparència, Trajectòria, Premsa gràfica, Esports, Periodisme 2.0, Premi Nacional i Internacional.

Per assistir a l’acte cal enviar un correu a premis@larepublicacheca.com, fent constar el nom de les persones interessades viure en directe el lliurament dels premis.

La gala, durant la qual se sortejaran diferents regals, és solidària a favor de la Muntanyeta. Un cop finalitzat l’acte, s’oferirà un pica-pica als convidats.

 


REDACCIÓ16 Abril, 2019

En ocasió de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 vaig publicar un article en aquest blog repassant els compromisos de les diferents candidatures. Hi destacava que tret d’algunes excepcions, en general hi havia molt pocs compromisos concrets. Ara, davant la nova contesa electoral d’aquest 28 d’abril per al Congrés dels Diputats i el Senat, amb les mateixes excepcions, la situació no ha millorat gaire.

La informació per fer aquest nou article, com en l’anterior ocasió, surt del recull que he fet jo mateix per al Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) en el qual es detalla partit per partit les seves propostes en aquest àmbit. El treball es refereix quasi exhaustivament a qüestions directament vinculades amb el dret a la informació. És cert que com a sindicat ens interessen també altres qüestions més generals –la bretxa salarial entre homes i dones, la violència contra les dones i l’assetjament a la xarxa, el futur de les pensions, els falsos autònoms, l’abús en la pràctica dels i les estudiants, les persones en situació d’atur de llarga durada, etc.– que compartim amb altres sectors de la societat i per això, ara em centro bàsicament en aquells que ens afecten més com a periodistes.

Com a referència de tot plegat, si ho voleu comparar, en aquest enllaç hi ha les peticions que la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) ha plantejat a aquests partits sobre aquestes qüestions.

1.– Mitjans Públics

  1. A) CIUTADANS
  2. II) Tolerància Zero amb la corrupció
    Garantirem la independència i pluralitat de Radiotelevisió Espanyola (RTVE). Reforçarem el procediment de concurs per evitar bloquejos polítics interessats i assegurarem l’elecció d’un nou consell d’administració d’RTVE format per professionals experts i independents.
    • Auditarem les televisions autonòmiques per reduir despesa innecessària i assegurarem que els seus continguts no serveixin per fer propaganda ideològica. Garantirem la neutralitat i la pluralitat dels mitjans públics de comunicació social, promourem el seu autofinançament i, si s’escau, impulsarem l’eliminació d’aquells que resultin manifestament inviables.
  3. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI
  • Desgovernamentalitzar els mitjans públics(RTVE, Agència EFE, etcètera), i així garantir la seva independència i pluralisme, la qualitat dels seus continguts i el compliment del dret d’accés. Per a això, fomentarem les competències i la participació dels Consells d’Informatius, un Consell Social, el Defensor de l’Espectador i les àrees de mitjans interactius. La seva presidència serà triada a través de concurs públic que requerirà la presentació d’un projecte.
  1. C) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC)

Propostes per a la República Catalana:
• Impulsar uns mitjans de comunicació públics forts –d’acord amb un model pluricultural i pluri-lingüístic– i independents dels poders governamentals.

  1. E) PARTIT POPULAR (PP)
  • Els mitjans de comunicació públics estaran guiats per criteris de professionalitat, transparència, pluralitat i racionalitat econòmica. Acabarem amb el model d’Administrador únic de la corporació de RTVE i impulsarem un Govern corporatiu guiat pels principis de professionalitat, mèrit i capacitat.

2.– Regulació del dret a la Informació de la Ciutadania

  1. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI
  • Per atendre a la històrica reivindicació del sector, aprovarem en col·laboració amb les organitzacions professionals un Estatut que protegeixi el dret a la informació de la ciutadania i reculli els deures i drets dels mitjans i periodistes per garantir la seva independència enfront de les pressions, la seva seguretat i llibertat d’expressió, unes condicions laborals dignes i uns drets professionals específics, com la Clàusula de Consciència o el dret a formar Consells de Redacció, d’acord al Codi Deontològic aprovat per la Comissió Europea.
  1. F) PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC)
  • Des del respecte escrupolós a la llibertat d’expressió i informació, impulsarem una estratègia nacional per a la lluita contra la desinformació, amb activitats de conscienciació i formació per a la ciutadania.

3.– Ordenament del sector audiovisual

  1. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI
  • Reforma de la Llei Audiovisual que inclogui:
    a)Dur a terme una revisió dels criteris de gestió de l’espectre radioelèctricper garantir un repartiment més equilibrat entre els tres sectors de la comunicació (públic, comercial i tercer sector), i aconseguir un millor aprofitament d’aquest espectre (d’acord amb els estàndards europeus) que garanteixi el dret a la lliure competència i permeti millorar els indicadors del pluralisme.
    b) Reconèixer i protegir els mitjans socials i comunitaris sense ànim de lucre.
    c) Crear un Consell de l’Audiovisual, independent i integrat en la Plataforma Europea d’Autoritats Reguladores (EPRA), similar als que existeixen en diversos països del nostre entorn.
  1. C) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC)

Propostes per a la República Catalana:
• Ordenació de l’espai radioelèctric, en tant que autoritat competent, d’acord amb les directives establertes per la ITU (Unió Internacional de Telecomunicacions) i la Unió Europea.
• Concessió de llicències d’emissió de les ràdios i televisions que s’atorgaran amb criteris de veracitat informativa, pluralisme ideològic i corresponsabilitat social, així com culturals i lingüístics, com ara l’ús de les llengües catalana i occitana, i l’emissió de continguts produïts als Països Catalans.
• Afavorir la implantació de mitjans privats i ajustar a la nova legislació audiovisual els serveis de televisió digital de pagament, independentment d’on tinguin la seu social operativa, per garantir l’oferta de continguts d’interès nacional i local.
• Dedicar més recursos a la producció de continguts per consolidar una indústria audiovisual potent, innovadora, pluricultural i plurilingüística a través d’un Pla transversal d’inversió en indústries creatives que impliqui la CCMA i l’Institut Català de les Empreses Culturals.
• Promoure Catalunya com un centre de mitjans i serveis de comunicació mediterranis i potenciar la Mobile World Capital com a dinamitzadora del negoci de continguts audiovisuals.
• Impulsar programes d’alfabetització mediàtica per combatre la desinformació i perquè els estudiants de primària i secundària adquireixin competències en nous mitjans (new media) i adoptin un rol de creadors i de consumidors crítics de nous mitjans.

Mentrestant, mesures que presentarem al Congrés i Senat:
• Concedir un nou multiplex per fer efectiva la reciprocitat entre TV3, À Punt i IB3 a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, així com també a la resta de l’Estat.
• Suport a la creació de consells reguladors de l’audiovisual a les autonomies, coordinats amb el CAC, i impuls d’un codi de conducta d’àmbit europeu per promoure el comportament ètic a internet i la protecció del dret d’autor (copyright). Creació d’un Observatori de la comunicació que faci i coordini la recerca.

  1. D) JUNTS PER CATALUNYA (JUNTSXCAT)
  • La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha de recuperar el múltipleque li va ser retirat.
    • Promoure la iniciativa Televisió sense fronteresque pretén garantir la recepció directa de les emissions de radio i televisió en català en els territoris amb els quals compartim llengua, amb l’objectiu de promocionar i protegir els espais de comunicació del català.
    • La presència del català en els mitjans de comunicació d’abast estatal, públics i privats, és escassa o nul·la. El Govern espanyol va reduir l’espai de comunicació català i va limitar les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio només a Catalunya.
    • Potenciar la presència del català als mitjans de comunicació d’abast estatal

4.– Mitjans comunitaris, mitjans sense ànim de lucre  o del Tercer Sector

  1. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI
  • Reconèixer i protegir els mitjans socials i comunitaris sense ànim de lucre(seguint les recomanacions de la Unesco). Això es complementarà amb la creació de dues Open Channels de televisió digital terrestre (TDT) i ràdio amb desconnexions locals, gestionats en col·laboració amb aquests mitjans, com passa a Alemanya, Noruega o Finlàndia.

5.– Llibertat de premsa, llibertat d’informació i transparència

  1. A) CIUTADANS
  2. II) Tolerància Zero amb la corrupció
    Aprovarem una Llei de Protecció del Denunciant de Corrupció. Protegirem totes les persones que denunciïn casos de corrupció o ordres il·legals dels seus superiors. Crearem una Autoritat Independent d’Integritat Pública per eradicar la corrupció, fiscalitzar els nostres càrrecs públics i garantir que la seva actuació respon a l’interès general.
  3. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI
  • Derogarem de manera immediatala Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com Llei Mordassa, i establirem una nova legislació de seguretat ciutadana que faciliti el lliure exercici dels drets fonamentals d’expressió, reunió i manifestació. Eliminarem les sancions administratives, sense més restricció que els actes il·lícits la gravetat dels quals els converteixi en objecte de sanció en els supòsits sancionats pel Codi Penal.
  1. C) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC)
  • Una justícia independent garantia dels drets i llibertats per a tothom: Derogació de la Llei Mordassa.
  1. D) JUNTS PER CATALUNYA (JUNTSXCAT)
  • Reformes que legislatives recents que cal derogar:Entre altres, la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, la Llei Mordassa
  1. E) PARTIT POPULAR (PP)
  • Seguirem aplicant la Llei de Seguretat Ciutadanaque garanteix el dret dels espanyols a una convivència pacífica i dóna suport a l’actuació legítima de les FCSE en defensa de les llibertats.
    • Aprovarem una nova Llei de Protecció de la Informació Classificada que substitueixi l’actual Llei de Secrets Oficials i que incorpori les pràctiques i estàndards internacionals. Aquesta nova regulació haurà d’estar adaptada als avenços en el tractament de la informació.
  1. F) PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC)
  • Aprovarem una nova Llei de Seguretat que substitueixi la Llei Mordassa. És possible més llibertat amb més seguretat.
    • (Inclòs al programaperò no als «110 compromisos con la España que quieres»)
    Aprovar una nova la Llei Integral de Protecció de Testimonis, Informadors i Denunciantsque superi les mancances materials i personals dels sistemes de protecció vigents, reforçant la protecció dels denunciants de casos de corrupció, protegint-los d’intimidacions i represàlies i preservant les dades de personals de les persones protegides per evitar la seva publicitat o difusió. La Llei també introduirà les disposicions de la directiva europea per a la protecció dels denunciants, actualment en tramitació.

6.– Precarietat laboral

  1. B) EN COMÚ PODEM – GUANYEM EL CANVI

Tot i que no es parla explícitament de modificació de les reformes laborals anteriors, es fan propostes que en la pràctica ja ho suposen:
• Reequilibri de la negociació col·lectiva
• Nou marc laboral: Reformarem la contractació temporal i a temps parcial
• Reforma de l’acomiadament

  1. C) ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC)
  • Una República amb treball i salari dignes. Derogar les reformes laborals impulsades pels governs del PP i del PSOE. Retornar a la capacitat negociadora als treballadors, a la cultura laboral del diàleg, al respecte pels drets adquirits i a la la negociació col·lectiva.
  1. D) JUNTS PER CATALUNYA (JUNTSXCAT)
  • Modificar la reforma laboral del 2012. Cal procedir a:
    a)Establir la primacia del conveni sectorial respecte al conveni d’empresa en qüestions claus com són els salaris o les hores extraordinàries. Es tracta de contrarestar aquelles subcontractacions de serveis que tenen com a única finalitat la reducció de salaris, sense més valor afegit.
    b) Reforçar el paper de l’autoritat laboral en els expedients de regulació d’ocupació (ERO) per promoure l’acord entre les parts en condicions adequades.
  1. E) PARTIT POPULAR (PP)
  • Aprofundirem els avanços en flexibilitat del mercat de treball aconseguits amb la reforma laboral de 2012. Especialment, en allò que es refereix a negociació col·lectiva, afavorint convenis col·lectius adaptats a les necessitats reals del teixit productiu i plenament actualitzats a les necessitats d’empreses i treballadors.
  1. F) PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC)
  • Aprovarem els canvis que eliminin els aspectes més lesius de la reforma laboral de 2012. Elaborarem un nou Estatut dels Treballadors per al Segle XXI que s’adapti als canvis socials, econòmics i tecnològics del món actual, i que compagini la competitivitat empresarial amb la defensa dels drets laborals.

Francesc RÀFOLS
President del Sindicat de Periodistes de Catalunya

 


REDACCIÓ3 Gener, 2019

2018 deixa 80 periodistes morts, 348 empresonats i 60 segrestats. Reporters Sense Fronteres informa que aquestes dades mostren una violència sense precedents contra els professionals de la informació. Afganistan i Síria són els països més perillosos per als periodistes.

El periodista de la televisió de Nicaragua, Edgardo, es va veure obligat a fugir del seu país. Edgardo té por per la seva vida i integritat física. Diu que “és espantós sortir de la feina i anar a casa, conscient que estàs sent perseguit per vehicles, encaputxats o cotxes sense registre”, diu.

El seu discurs crític contra el govern de Daniel Ortega, segons ell, ha tingut conseqüències negatives. “Ens posem en risc quan qüestionem el poder i quan  els poderosos no eviten o no aturen a consicència els abusos contra els periodistes”, diu.

És la situació que els periodistes de tot el món viuen cada dia intentant dir el que passa. Tanmateix, aquesta recerca de la veritat a vegades té conseqüències molt greus.

“La conseqüència és que enguany s’han matat 80 periodistes. És sorprenent que la mortalitat ha augmentat i que en 10 anys hem tingut 700 periodistes morts”, va dir Alfonso Armada, president de Reporters Sense Fronteres.

Afganistan i Síria són els països més perillosos per als periodistes, seguits de Mèxic, Iemen, Índia i, aquest any, als Estats Units, on sis professionals van morir en un atac a un diari. A més, 348 han estat arrestats i altres 60 segrestats a tot el món.

Casos com l’assassinat del periodista saudita Jamal Khashoggi mostren l’entorn cada vegada més hostil que afronta la premsa en determinats països.

“Que un president nord-americà com Donald Trump digui que els periodistes són enemics de la gent, crear una societat propícia per als fanàtics d’aquest tipus d’actes”, diu Alfonso Armada. Precisament no s’ha reduït la censura directa dels periodistes. Sense llibertat de premsa, diuen els periodistes sense fronteres, es venen les democràcies.

 


REDACCIÓ27 Desembre, 2018

El criticat jutge Miquel Florit

El jutge Miquel Florit ha rectificat i ha decidit ordenar a la policia que torni els telèfons mòbils i els ordinadors als periodistes de l’agència Europa Press i del Diario de Mallorca. El material personal dels professionals va ser requisat el passat 11 de desembre per investigar qui els havia filtrat un informe del cas Cursach protegit pel secret de sumari.

Blanca Pou i Kiko Mestre, els dos periodistes afectats, varen rebre dilluns passat un avís telefònic del jutjat perquè recollissin els seus dispositius. Això després que la defensa d’ambdós periodistes ha sol·licitat que siguin citats per a la devolució del material requisat. A més, s’ha requerit que el jutjat informi sobre tota mena de manipulació i l’emmagatzematge dels telèfons i l’ordinador.

Querella contra el jutge
Tant el Diario de Mallorca com Europa Press Balears van presentar el 13 de desembre una querella conjunta al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears contra el magistrat Miquel Florit, en què s’acusa el jutge dels delictes de prevaricació judicial, contra la inviolabilitat del domicili i contra l’exercici del dret de secret professional del periodista, protegit per la Constitució.

El jutge del Nóos, José Castro

Jutge critica jutge
L’exjutge José Castro, instructor del cas Nóos s’ha mostrat molt crític davant l’actuació de l’instructor de la macrocausa contra l’empresari Bartomeu Cursach. Castro considera que hi ha hagut una “gran desproporció” amb les mesures adoptades aquest dimarts per  Miguel  Florit, atès que va ordenar confiscar telèfons i material periodístic a dos redactors de ‘Diario de Mallorca’ i Europa Press, enviant agents policials a aquests dos mitjans de comunicació.

Castro ha advertit que les diligències ordenades per Florit no només afecten el cas  Cursach, sinó “la intimitat” de dos ciutadans, que són periodistes (protegits per la Constitució).

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2018

L’alcalde compra un cupó de l’ONCE

L’alcalde de Tarragona ha lamentat avui que el sector dels mitjans de comunicació travessi una situació difícil, en relació a les condicions laborals i a la precarietat.

En la trobada tradicional de Nadal amb els periodistes, Josep Fèlix Ballesteros ha agraït la tasca que han exercit els professionals de la informació i els ha aconsellat a prendre forces de cara al 2019, ja que serà un any “mega electoral” “de molta feina i complicació informàtica i política”.

Ballesteros exhibeix el número del cupó

Coneixedor que els canvis tecnològics i socials no són aliens al sector del Periodisme, el batlle socialista ha lamentat que aquestes transformacions hagin, en molts d’implicar, precarietat i sous de misèria.

“Agraeixo el treball que heu fet al llarg d’aquests mesos i el que fareu en els propers”, ha dit Ballesteros, recordant que perquè una democràcia de veritat funcioni els mitjans han de ser plurals, lliures i diversos. Si no és així, les societats democràtiques trontollen. A títol d’exemple, ha censurat l’enfrontament permanent que protagonitza el president dels Estats Units amb la premsa lliure. “Qui diria que en una societat com la dels Estats Units, tindríem un president enfrontat a la premsa lliure, buscant alternatives perquè ell propi sigui el mitjà de comunicació?”
L’alcalde ha desitjat unes bones festes en l’àmbit personal, professional, familiar i d’amistat.

Viñuales parlant amb la venedora de l’ONCE

Durant l’esmorzar amb els periodistes, Ballesteros ha tingut l’oportunitat de comprar un cupó de l’Once.  Ha seguit el seu exemple, el candidat de Ciutadans, Rubén Viñuales, que ha volgut comprar el mateix número que l’alcalde.

 

MISSATGE DE BALLESTEROS


REDACCIÓ3 Novembre, 2018

El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) va néixer el mes de juny de 1993. Enguany, doncs, celebrem el nostre 25è aniversari. Tenim ja només 25 anys, com explicitem en el nostre lema de commemoració dels cinc lustres de vida. Des de llavors hem crescut, ens hem consolidat i ens hem convertit en un referent indispensable de la professió.

I complim 25 anys en un moment difícil per a la professió. Les enquestes d’opinió revelen el baix nivell de credibilitat en general dels mitjans de comunicació espanyols, molt per sota de la mitjana europea. Aquesta desconfiança de la societat envers el periodisme té moltes raons i no les analitzarem en aquest article, però és la fotografia de la complicada situació del periodisme d’avui dia.

Francesc Ràfols, president de l’SPC

I en què es tradueix això? L’SPC, com a sindicat professional, sempre hem tingut dues potes, la que defensa unes condicions de treball dignes per als i les periodistes i el que lluita per garantir a la ciutadania el seu dret a rebre una informació veraç, plural i de qualitat. I en els dos vessants hi ha greus mancances.

En l’àmbit laboral patim una greu precarietat laboral que es tradueix en pèrdua de llocs de treball a cop d’ERO i en la situació gairebé tercermundista en què viu el col·lectiu més desprotegit socialment de la professió, com són els i les periodistes a la peça. Els diferents governs que hi ha hagut en els darrers 25 anys no han volgut afrontar mai aquesta qüestió tot i les reivindicacions fetes i les propostes aportades per corregir aquesta injustícia històrica.

Difícilment es podrà fer un periodisme independent amb uns mitjans de comunicació farcits de periodistes precaris. La manca d’una llei que reguli el dret a la informació de la ciutadania, estableixi quins són els drets i els deures dels i de les periodistes per garantir aquest dret humà universal, deixa en molt mala situació aquest dret humà essencial i exigible al 100% en tota societat que pretengui definir-se com a democràtica.

Difícilment es podrà fer un periodisme independent amb uns mitjans de comunicació farcits de periodistes precaris. La manca d’una llei que reguli el dret a la informació de la ciutadania, estableixi quins són els drets i els deures dels i de les periodistes per garantir aquest dret humà universal, deixa en molt mala situació aquest dret humà essencial i exigible al 100% en tota societat que pretengui definir-se com a democràtica. La manca d’aquesta legislació ens diferencia d’un bon grapat de països que, democràticament parlant, van moltes passes per davant nostre. I aconseguir-ho no és un repte només del periodisme.

La democràcia arribarà a la informació quan la societat faci seva aquesta reivindicació. Quan periodisme i ciutadania avancin plegats.

Francesc RÀFOLS
President del Sindicat de Periodistes de Catalunya

 


REDACCIÓ27 Abril, 2017

La vintena de periodistes que ha participat en aquestes xerrades ha constatat que la “dieta mediàtica dels adolescents”, els seus principals formes de comunicació i consum informatiu són les xarxes socials, han assenyalat fonts dels periodistes participants, que han explicat als alumnes les diferències que existeixen entre canals d’informació i mitjans de comunicació avalats per la feina dels professionals.

ALUMNESMés d’una vintena de periodistes amb àmplia trajectòria professional han apropat el món del periodisme i de l’actualitat a 4.000 alumnes de secundària de 70 centres educatius catalans al programa “La premsa a les escoles”.

Les xerrades, que ha tingut lloc durant el mes de març, s’han desenvolupat en 30 escoles de la província de Barcelona, ​​10 de Tarragona, Lleida i Girona, respectivament, 5 de les Terres de l’Ebre i 5 més de la Catalunya central.

La nota mitjana de la valoració del programa per part dels centres participants ha estat de notable alt, segons les mateixes fonts, que han assenyalat que cada any l’interès de les escoles augmenta i moltes sol·liciten repetir l’experiència.

Els periodistes que han participat en el projecte compten amb una àmplia trajectòria professional que els ha permès transmetre la seva experiència i el seu coneixement sobre l’ofici i la importància que tenen els mitjans de comunicació en la nostra societat, han informat els organitzadors.

IES La Sedeta barri de Gracia barcelona Els 64.000 alumnes catalans de l'últim curs d'ESO fan aquest matí les primeres proves d'avaluació impulsades per la Generalitat. Els estudiants posaran a prova les competències en català, castellà, llengua estrangera i matemàtiquesensenyament institut examen alumnes col·legi aula aules FOTO XAVIER BERTRAL DIARI ARA BARCELONA
Alguns periodistes han explicat la professió a les escoles

Per a això han utilitzat exemples i casos pràctics amb diferents materials, com projeccions de vídeos, portades històriques de diaris i notícies recents.

Cada sessió ha comptat amb una participació mitjana d’entre 40 i 80 alumnes que han tingut l’oportunitat d’analitzar les diferents visions de la realitat que aporten els mitjans de comunicació i conèixer millor l’ofici dels periodistes, la seva funció i els seus valors.

També s’ha inclòs una part de taller pràctic, amb la premsa del dia i la implicació dels alumnes amb preguntes i elaboració de peces informatives, per veure de forma directa la feina dels professionals de la comunicació.

 

 


REDACCIÓ10 Març, 2016

francesc rafols
Francesc Ràfols

OPINIOEl nou Govern català s’ha posat a caminar i entre les seves prioritats no hi ha el dret a la informació de la ciutadania. Més aviat tot el contrari, si veiem com s’han fet els nomenaments dels càrrecs directius en els mitjans de comunicació públics catalans. Algunes formacions incorporaven en el seu programa electoral el desenvolupament de l’article 52 de l’Estatut, que és el que estableix les obligacions dels poders públics per garantir el dret a la informació de la ciutadania.

Ara es tractaria que ho complissin. Les primeres passes, però, no són encoratjadores. No fa gaire, la consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté, defensava en seu parlamentària que «la televisió pública de Catalunya és un reflex de com està evolucionant la societat catalana i de cap a on va». Munté destacava que «l’independentisme ha passat de ser l’opció d’un 14% de la població a un 40% entre 2006 i 2015. I una televisió pública, en tant que és pública, s’adapta i evoluciona d’acord amb aquest sentiment que també ha anat evolucionant i ha anat canviant».

La consellera no és l’única que ho pensa. El catedràtic de Teoria de la Comunicació i professor emèrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Gifreu apuntava en un article publicat el mes de setembre passat al diari El PuntAvui que «TV3 s’ha fet independentista? En la mesura que pràcticament totes les grans cadenes de televisió, públiques i privades, presents a Catalunya, han optat per la defensa compacta de l’unionisme, ¿no pertoca a un servei públic bàsic d’assumir, de presentar i representar les opcions d’almenys una meitat de la ciutadania que no se sent representada per Tele5, Antena 3, TVE 1, La Sexta, Cuatro o 8TV?» Tot plegat, els mitjans com a una de les principals eines de combat a les trinxeres.

A escala espanyola, les perspectives no són millors, i fins i tot, ara per ara, tot el contrari. Encara no hi ha Govern, però la construcció d’una societat democràtica en la qual no sigui permès manipular la informació ni mentir a la ciutadania no sembla estar en els fulls de ruta que es dissenyen sobre les taules de negociació per formar les noves majories. En la meva condició de membre de la direcció del Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC), he tingut l’oportunitat de participar en diverses entrevistes amb representants institucionals per tractar qüestions relatives a la nostra activitat.

Amb una de les persones amb les quals ens hem reunit algunes vegades és Josep Martí, fins fa poques setmanes Secretari de Comunicació del Govern català. Martí ens va explicar en certa ocasió que havia format part d’una delegació de la Generalitat per entrevistar-se amb els responsables dels mitjans de Madrid per explicar-los el procés que s’estava vivint a Catalunya.

Ens deia que la resposta de tots ells va ser unànime: que la unitat d’Espanya estava per davant de la veritat, en expressió gairebé textual. Ho explica també Jofre Llombart, sotsdirector d’El Món a RAC-1, en unarticle publicat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), titulat «Els límits del sistema».

Al marge del debat de si TV3 i Catalunya Ràdio s’han fet independentistes o no, a Catalunya hi ha mitjans que defensen clarament una postura independentista. Fins i tot n’hi ha que, com bona part dels directius de mitjans de Madrid, pensen que la independència està per davant de la veritat. Uns i altres, de titularitat privada, tenen dret a ser independentistes o unionistes, només faltaria. Però, tenen dret a posar el seu ideari per davant de la veritat? Hi ha alguna altra qüestió que també posin per davant de la veritat?

Una regulació del dret a la informació de la ciutadania com la que hi ha en altres països hauria d’impedir que la veritat quedi encoberta. I l’activitat legislativa s’hauria d’estendre a fer que els mitjans públics fossin realment públics, és a dir, desgovernamentalitzats i despartiditzats. El dret a la informació és un dret humà universal i si realment fos respectat com correspon, potser ningú s’atreviria a demanar que els mitjans públics catalans fessin de contrapès a les mentides i manipulacions alienes. A Catalunya és ben fàcil, només cal desenvolupar legislativament l’article 52 de l’Estatut.

Francesc RÂFOLS
Periodista i secretari d’Organització del Sindicat de Periodistes de Catalunya


REDACCIÓ23 Febrer, 2015

jordi_sierra
El subdelegat del govern central a Tarragona

El subdelegat del govern espanyol a Tarragona és, si més no, un polític atípic.

A banda de suscitar empatia, és una persona que es preocupa amb el seu entorn.

És un veritable ‘gentleman’, un autèntic diplomàtic. Una bona persona. Intenta facilitar la vida dels altres o almenys tornar-la més còmoda.

Durant la visita del ministre de l’Interior a Tarragona, Jordi Sierra (PP),  ha obert el pas als fotògrafs i als càmeres de televisió, desafiant algun cop el cordó de seguretat. Fa els possibles per col·locar-se a la pell dels altres i entendre la tasca periodística.

Quan s’ha adonat que alguns periodistes tenien dificultats per ‘sentit adequadament’ el ministre, a causa del xivarri (normal en una inauguració d’aquesta envergadura) no ha dubtat un sol minut en agafar una de les gravadores i facilitar la feina d’un periodista.

Els de protocol, de ben segur, que li estiraran les orelles, però nosaltres li agraïm la seva ‘sensibilitat’ i la manera de ser i estar en la política. Jordi Sierra sembla tenir molt clar que abans del càrrec està la persona i això, en els temps que corren, s’agraeix i molt.

 


REDACCIÓ7 Gener, 2015
RC.jpg

El titular pot escandalós, però és exactament així. El president de la Cambra de Comerç de Tarragona i la gran aposta del Convergència Democràtica per encapçalar la llista de CiU a l’Ajuntament de Tarragona va mentir als periodistes quan, durant el tradicional esmorzar amb la premsa, va dir que no volia saber res de la política i que no lideraria cap candidatura.

Feia dies que el nom d’Albert Abelló apareixia en totes les travesses d’alcaldables convergents. Tot i que havia informacions que asseguraven que la direcció del partit a Barcelona el volen per protagonitzar el canvi a Tarragona, el cert és que n’Albert sempre ha mantingut una posició discreta. Es limitava a escoltar en silenci i a negar quan li feien preguntes directes. Ara Abelló reconeix que va mentir sense cap ànim de fer mal a ningú ni d’enganyar els periodistes. Però, va començar malament. Va optar per mentir i no fer allò que feia l’expresident de la Generalitat: ‘Això no toca’.

Inconscient o voluntàriament, el president de la Cambra de Comerç va començar amb mal peu perquè, ara mateix, els periodistes dubtaran, a priori, de la seva paraula, ja que no sabran si està dient realment la veritat o s’està allunyant d’aquesta.  Esperem que, a partir d’ara, Albert Abelló aprengui l’expressió ‘no confirmo ni desmenteixo’. D’aquesta evitarà que li posin l’etiqueta de mentider.

La guerra interna a Convergència de Tarragona és de tal magnitud que pot provocar un terrabastall de conseqüències imprevisibles. Tot indica que Victòria Forns no facilitarà la candidatura d’Abelló, malgrat les pressions barcelonines.

Forns es mostra decebuda i dolguda amb els barons del partit i sobretot amb Artur Mas que, segons es comenta, li havia promès dos mandats. Jordi Sendra també està decebut per la manera com s’estan duent l’’elecció’ de l’alcaldable convergent, tenint en compte que sempre s’havia manifestat disponible per protagonitzar aquest repte.

Les trucades i les trobades són una realitat. Les negociacions són discretes i tot indica que el partit, des de Barcelona, ha decidit que Abelló substitueixi Victòria Forns. I punto pilota.

L’actual portaveu es rebel·larà i farà els possibles per liderar el projecte que va iniciar farà quatre anys. Després de fer el paperot, i accedir a alguns compensacions, Forns podria cedir a les decisions impostes pel partit, al·legant que ho fa per Tarrgona.

És normal que alguns regidors convergents puguin estar (ja) jugant a la puta i a la Ramoneta. O sigui, venent la seva ànima al dimoni, perquè, al cap i a la fi, estem parlant de política.

Abelló, aliè a les guerres i als rebots interns, continua pensant en la seva futura llista, mentre l’aplanen el camí cap a la Plaça de la Font.

Ja veurem com acabarà tot plegat.

Ricard CHECA
Periodista