L’acord de conveniència signat, a correcuita, pel president Mas i el “vicepresident sense cartera” Junqueras amb la complicitat dels convidats de pedra d’ICV i la CUP pel qual fixen, unilateralment, el que ells en deien “la pregunta” és la constatació de que allò que comença malament acaba molt pitjor.
Aquest bony literari que Junqueras va qualificar de “pregunta encadenada” (també l’hauria pogut anomenar “pregunta en diferit”) és un exercici de redacció confusa i fraudulenta que només pretén embolicar més la troca.
La llàstima és que mentre intenten despistar-nos amb sil·logismes de poc nivell intel·lectual ens colen uns pressupostos regressius, antisocials, que aprofundeixen en les retallades en benestar, salut o ensenyament però que tenen la barra de dilapidar, ni més ni menys, que cinc milions d’euros per satisfer la seva paranoia.
Som molts els catalans i catalanes que no estem d’acord en malgastar cinc milions per satisfer els seus deliris personals. Algun dia se’ls podrà obligar a tornar-los?
Josep Ma. Bonet
Gerent EMMCT