Després de l’accident amb patinet que va costar la vida a una nonagenària, els partits s’han despertat i ara reclamen la regulació d’aquest mitjà de transport.
A Tarragona, ERC exigeix al govern de Ballesteros que implementi, amb caràcter d’urgència, una xarxa de carrils bici per facilitar la circulació dels patins elèctrics.
El líder republicà a Tarragona, Pau Ricomà, defensa la urgència d’una regulació sobre l’ús dels patins elèctrics davant la proliferació d’aquesta nova forma de mobilitat. Així, propesen
que es modifiqui l’Ordenança general de convivència ciutadana i ús dels espais públics per tal de regular l’ús de bicis i patins en les seves noves variants elèctriques.
‘La irrupció d’aquests nous vehicles és una gran oportunitat per impulsar la mobilitat sostenible a Tarragona i és imprescindible aprofitar-la i fer bé les coses. Des de l’Ajuntament hem de regular tots els aspectes necessaris per garantir la seguretat tant de vianants com de conductors’.
Des d’ERC reclamen que es regulin aspectes com la velocitat a què poden circular aquests vehicles o si han d’anar per la vorera o la calçada, entre altres. Al mateix temps, reclamen que ‘paral·lelament a aquesta regulació és imprescindible impulsar la xarxa de carrils bici que des d’ERC reclamem des de fa temps. És essencial que totes les persones tinguin el seu espai propi de circulació per la seva seguretat’.
Aquesta proposta elevada al plenari en forma de moció.
L’anunci de canvi de titularitat de l’Hotel Imperial Tarraco i el seu tancament provisional coincideix en el temps amb un debat al carrer respecte als inconvenients del turisme. Amb el poc espai que m’ofereix un article no podré fer altra cosa que apuntar algunes qüestions.
– Qualsevol activitat productiva comporta beneficis però també conseqüències no desitjades. Això passa amb la indústria, la logística, el turisme…i amb qualsevol altra activitat. El més intel·ligent és tractar d’acotar i reduir les conseqüències no volgudes. El que no té sentit és carregar-se l’activitat.
– Els estudiosos del turisme parlen de la “capacitat de càrrega” d’un espai –ciutat o monument-. Aquell punt en què la massificació fa que els costos de preservació, de conservació i de convivència superen els beneficis de l’explotació turística dels espais. Tarragona, ciutat Patrimoni Mundial, amb poc més de 2000 places hoteleres, està molt lluny d’arribar al llindar de la seva capacitat de càrrega turística.
– De la mateixa manera que no té cap sentit, pensant en el benestar de les persones, imaginar-nos una Tarragona postindustrial dedicada preferentment al turisme, també cal considerar que el turisme comporta un conjunt d’oportunitats econòmiques, socials i culturals a les quals no podem renunciar.
– Les ciutats petites/mitjanes com Tarragona tenen la seva oportunitat en aquell àmbit una mica imprecís que coneixem com a “turisme cultural” –que segons sembla és el turisme desitjat per tothom-, en la utilització dels seus recursos patrimonials i en la consolidació de festivals i esdeveniments periòdics. A Tarragona tenim molta feina a fer si volem ensenyar bé la història. Ens cal recrear l’experiència d’un relat històric i per fer-ho ens hem d’acompanyar de l’aplicació de les noves tecnologies.
– L’organigrama municipal, amb tres conselleries separades per dirigir el patrimoni, la cultura i el turisme, és una font constant de disfuncions i de problemes de gestió. Si hi afegim que la titularitat dels nostres monuments està repartida entre l’estat, la Generalitat i el municipi, advertirem que les dificultats són importants. Almenys, allò que depèn de l’Ajuntament hauríem de mirar de fer-ho fàcil.
– M’he de referir a les infraestructures hoteleres. Hi ha de tot, però diria que no estem massa a prop de l’excel·lència. Malauradament, els retrets que per la seva mala conservació i poca adaptació a les exigències dels clients actuals s’han fet a l’Imperial Tarraco, les podríem fer a algun altre hotel “històric”. No s’hi val a badar.
– L’oferta de places turístiques a través d’establiments no convencionals, és a dir pisos turístics, és una realitat que es consolidarà. No podem ni fer veure que no existeix, ni maximitzar les seves conseqüències. Cal gestionar-ho per evitar greuges indesitjats. En aquest sentit, que l’equip de govern PSC-PP-Unió rebutgés, al passat mes de novembre, una moció del nostre grup per la regulació dels pisos turístics demostra molt poca visió i nul·la capacitat d’adaptació a la realitat canviant.
– Finalment, convé assenyalar que les bones dades turístiques del darrer any, i segur que de l’actual, a la ciutat de Tarragona –fonamentades sobretot en el nombre de visitants que no pernocten- s’ha de contextualitzar. Totes les ciutats turístiques del país viuen aquest fenòmen, en gran part per la desastrosa situació dels nostres competidors turístics naturals, els països del Nord d’Àfrica. Esperem que la situació d’aquests països millori, sobretot pel patiment que suposa per a tanta gent. Quan això passi, qui hagi fet els deures en forma de gestió eficient i d’actualització de la seva oferta, se’n sortirà. Qui hagi viscut cofoi, però sumit en la confusió permanent, decaurà.
Dijous passat va tenir lloc la primera reunió de la comissió de seguiment del Jocs. No vam poder treure cap altra conclusió que respecte al finançament encara som en sorres movedisses, fins al coll.
jaJavier Villamayor ens va explicar que el tarannà dels actuals responsables d’esports del govern espanyol havia millorat ostensiblement respecte als anteriors. Això estaria molt bé si no haguéssim viscut des de fa molt de temps una enorme cerimònia de confusió, en que fins i tot ha participat la casa reial amb dues visites del rei a Tarragona.
Mai hem passat de la fase del suport moral a la del suport econòmic. Molt descriptiu va ser que en el mateix moment que el conseller responsable dels Jocs ens deia que el compromís dels nous representants del govern espanyol no estava supeditat a l’aprovació dels pressupostos, Garcia Albiol deia que sense pressupostos aprovats no hi hauria diners pels Jocs. Aquest és el joc del PP, xantatge continu i menysteniment al tarragonins. Algun dia els socialistes faran balanç de l’error històric de compartir el govern de Tarragona amb els del partit de la gavina.
Però una notícia, introduïda com si tingués poca rellevància, va sacsejar la reunió: el govern PSC-PP-Unió desistirà del projecte de privatitzar els espai de l’Anella Mediterrània a mans de l’empresa Santa Gadea. Recordem que la seva “oferta” era que a canvi de fer una inversió màxima de 15 milions, Tarragona li hauria d’acabar pagant 2,5 milions revaloritzables durant 40 anys, fent un total de 152 milions d’euros. Una operació que des del nostre grup municipal vam batejar com “pelotazo 2017” i contra la qual vam fer campanya, trobant complicitats cíviques en moltes persones i col·lectius als que volem donar gràcies. Segurament entre les imatges més potents que ens ha quedat hi ha la de l’Àliga de Tarragona el dia de la Baixada i els versos d’alguns grups de cultura popular, entre els quals els dels sorneguers Dames i Vells.
Els serveis jurídics de l’Ajuntament s’han expressat sobre les al·legacions que vam presentar, reconeixent el seu encert. La proposta de Santa Gadea és inviable. No entenem com el ple va aprovar la seva exposició pública, sense tenir cap informe jurídic ni econòmic que l’avalés. Haurem d’esperar al proper ple municipal perquè es doni formalment contestació a les nostres al·legacions, set mesos després que les presentéssim. Sembla que hagin volgut donar la notícia del desistiment de puntetes, fent el mínim soroll possible. Com si PSC-PP-Unió mai haguessin tingut la voluntat de tirar endavant aquest projecte i, amb la col·laboració de C’s, fer veure que Santa Gadea només era una mena de dèria de la gent d’Esquerra.
Potser han pensat que ja ha passat prou temps perquè l’opinió pública oblidi que l’alcalde Ballesteros va defensar l’opció Santa Gadea per evitar, en paraules seves, “equipaments fantasmes”; que el conseller Villamayor va dir que “la fórmula de gestió que proposa Santa Gadea és la mateixa que s’aplica al pavelló Sant Jordi”, cosa que vam demostrar que no era veritat, i que la portaveu del PSC Floria digués que si no estàvem d’acord anéssim al jutjat. Lluny queden les contradiccions entre Ballesteros i Villamayor sobre si havien anat a veure l’empresa madrilenya o no i quin era l’objectiu de la visita, com oportunament ens va esclarir Rafael Marrasé. Sumem-li les vegades que l’alcalde ens va dir que érem “tontets” i que “quedaríem retrats” per fer que no vulguem que aquest cas caigui en l’oblit. No només volem mantenir-ne el record per l’esforç que ens va suposar, per l’enorme gratitud que tenim envers els ciutadans particulars i col·lectius que van compartir la nostra preocupació sinó per la gran lliçó de la força que té el civisme actiu.
Felicitats doncs a tantes i tantes persones que han sentit com a pròpia l’amenaça del “pelotazo 2017” i que han contribuït a crear l’opinió general que calia.
Pau RICOMÀ Regidor d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
El procés d’aprovació del Pla Parcial de La Budellera està donant peu a un seguit d’articles des d’òptiques ben diferents. D’entrada, això és bo. Cadascú té dret a expressar la seva opinió i a defensar els seus interessos. Per tant, no és intenció meva contestar cap escrit a no ser que se m’interpel·li directament. Aquest és el cas de la carta publicada en aquest digital que duu el títol de “Resposta al Sr. Ricomà sobre la Budellera”.
L’escrit, signat pel senyor Jesús A. Gómez Espejo, en representació de la Junta de Compensació provisional del PPU 24, comença dient que alguns conceptes del meu article ‘Preservar la Budellera és apostar per la millor Tarragona’, no són gens encertats i que condueixen a una desinformació que no és bona per a ningú. De fet, tot el seu escrit té un to de força desconsideració, com si no hi hagués més veritat que la que ell defensa ni hi tinguessin cabuda altres punts de vista.
Començo pel final, amb la dada més precisa que dóna, el nombre d’habitatges. Diu que són 4.200 i no els quasi 6.000 que menciono al meu article i que descriuen totes les cròniques dels diferents mitjans de comunicació a partir de la informació dels mateixos promotors. Entre les pàgines 179 i 206 del Pla Parcial, en l’apartat “reglamentació detallada per zones” es relacionen tots els habitatges que hi aniran. El total d’habitatges que hi figura és de 5.738. Recentment ha aparegut la notícia de la rebaixa del nombre de pisos com una rectificació de la intenció inicial. Sigui com sigui, no és pot dir que la informació donada pels promotors sigui un model de transparència i claredat.
Ens serveix l’exemple de la Vall de l’Arrabassada. Han passat 20 anys des de les primeres promocions i, en un marc de creixement molt accelerat i de mercat hipotecari extraordinàriament assequible, encara no s’ha exhaurit tota l’oferta potencial. Ara hi viuen unes 2.000 persones. El PPU-24 suposa multiplicar la Vall de l’Arrabassada per cinc i urbanitzar una zona natural que prenent aquesta referència podem deduir que restarà erma durant dècades.
Entenem perfectament que des de l’òptica de la promoció immobiliària La Budellera sigui la zona més interessant i amb més potencia comercial. I no critiquem el seu punt de vista, però el nostre interès és un altre. Pensem la Tarragona del futur, amb un creixement des del centre que eviti el despoblament i la pèrdua de qualitat de les zones amb més identitat de la ciutat i el plantejament d’un nou eix central amb la transformació d’ambdues bandes del riu. Una feina que evidentment demana temps –possiblement menys que l’ocupació efectiva de tota La Budellera- i exigeix el lideratge polític d’un urbanisme social amb molta feina de detall.
Les expectatives de creixement constant de la població previstes al POUM han esdevingut impossibles. No només no tenim un horitzó de 240.000 habitants, sinó que de manera continuada hem anat perdent població i les expectatives no són de ràpida recuperació. No estem davant d’una crisi conjuntural, sinó d’un canvi molt profund dels sistema tecnològic i productiu. És un error lligar-nos a les prioritats d’un POUM plantejat en una situació excepcional. Entre aquell moment i l’actual, la societat està vivint el canvi més profund després dels anys 30 del segle passat. O pensem en termes de qualitat social i no de quantitat o Tarragona tindrà poc futur en el marc competitiu de les ciutats.
Pau RICOMÀ Portaveu ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona
Que les festes de Santa Tecla aixequen passions és una evidència de fàcil constatació i també ho és que generen debats de la més variada mena. I això és bo i cal afrontar-ho. Precisament, perquè són unes festes importants se n’ha de parlar. Aquesta mateixa setmana , ho farem al ple, on alguns partits defensaran una moció que té l’objectiu de descentralitzar les festes, de portar-les als barris, diuen.
Com que la moció no ho especifica, no sabem quines activitats festives volen canviar d’emplaçament. S’hi utilitzen conceptes com la necessitat de compartir la cultura o de descongestionar la Part Alta de sorolls. Dit així ningú s’hi pot oposar, però ens hauríem de preguntar si aquests problemes els hem de circumscriure als deu dies de festa o si tenen un component molt més profund, respecte als quals caldria treballar durant els dotze mesos de l’any.
Existeixen una sèrie d’elements, que donen a la festa un valor patrimonial inqüestionable, arrelats a un espai simbòlic que és únic i no es pot canviar de cap manera. L’eix format per la representativitat del poder civil i de l’eclesiàstic, dibuixat pel carrer Major i adjacents, dóna sentit a una representació festiva que es remunta al segle XIV i que s’ha anat adequant als canvis produïts als llargs dels segles, com la mateixa ubicació de la casa consistorial. Qualsevol plantejament de treure d’aquest eix el Pregó, la Baixada de l’Àliga, l’Ofici, l’Entrada de Músics, el Seguici, les actuacions castelleres, les ballades de gegants, la Professó… posaria en risc el principal valor de les festes de Santa Tecla.
Hi ha una altra part, que també és festa i congrega molta gent, però que no té cap particularitat històrica o patrimonial, on hi ha més marge d’actuació. La part vinculada a les actuacions musicals de diverses menes, algunes amb una estridència considerable, no acabo de veure perquè no es poden compartir de manera solidària entre altres punts de la ciutat i de pas alleujar l’estrès de soroll a què estan condemnats els veïns de la Part Alta. En aquest sentit les festes, posant-hi imaginació, podrien ajudar a esponjar i repartir l’activitat lúdica per altres indrets i començar a ubicar nous emplaçaments per a l’esbarjo. Sabent que no hi ha solucions màgiques, crec que aquest és un punt a treballar buscant la menor afectació al son i la salut de les persones.
No podem perdre de vista, però, que el pressupost municipal dedicat a les festes ha minvat considerablement en els darrers anys. Gran part de la programació -que per motius polítics que no entendré mai posa l’accent en el nombre d’activitats- dóna peu a què el gruix quantitatiu de les festes recaigui en les entitats o directament en els establiments comercials. I aquí hi trobem de tot: des de l’acció positiva de qui es dedica a realçar el patrimoni festiu, amb l’edició de tota mena d’objectes festius, com samarretes, contes o postals, entre altres, a qui utilitza la festa com una oportunitat recaptatòria, multiplicant-se les ofertes musicals i gastronòmiques sense gens d’interès i amb molt poca cura pel marc tradicional de la festa i per la generació d’un ambient de bona relació amb el veïnantge, que hauria de ser un dels resultats de la festa.
Que la festa no interacciona amb els barris? És ingenu acceptar-ho sense matissos. En primer lloc perquè hi ha molts barris que des de les seves associacions participen molt activament en l’epicentre de la festa, precisament amb elements singulars: Sant Pere i Sant Pau amb el Bou, el Serrallo amb la Víbria, el Port amb la Cucafera, la Vall de l’Arrabassada amb el Griu, tenim dues colles de castells de barri, gegants d’un nombre considerable de barris diferents i segur que em deixo elements. D’altra banda, existeix el programa de Santa Tecla a les escoles, que sense excepció porta a conèixer els elements festius als més petits de tots els barris de Tarragona.
Hi ha tema de debat, per què no? Jo el faria però des del coneixement de la festa de Santa Tecla, del seu sentit i del seu valor. Sense grandilocuències i tenint ben present que les nostres festes són un material extremadament sensible.
Pau RICOMÀ Portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona
És el líder d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona. És discret, però sensat a l’hora. No li agrada fer llenya només per aconseguir titulars o portades als mitjans de comunicació. Fa un balanç molt positiu dels primers 365 dies del mandat. Pau Ricomà lamenta que l’alcalde Ballesteros no aprofiti les aportacions de l’oposició. Entén que s’està arribat a la fi de l’etapa del ballesterisme. Recorda que el cas Inipro, que ha danyat seriosament la imatge de Tarragona, podria encobrir el finançament il·legal del PSC. El portaveu republicà considera que el pacte (PSC-PP-Unió) és negatiu per a la ciutat. Sobre els Jocs del 2017, Ricomà diu que no està en contra si porta beneficis a la ciutat. No li agrada la mascota Tarracvs
Pau Ricomà al saló de plens
RC – Quin balanç fa d’aquest primer any de mandat? PR – Estem en mans d’un equip de govern que no té un horitzó de ciutat. Com una nau que sura sobre la mar, sense rumb fix perquè el capità no sap llegir les coordenades.
RC – Es veu diferent quan s’està assegut a la sala de plens? PR – Tens més informació, la que no tens la demanes i la que no et donen busques altres maneres de tenir-la.
RC – És difícil fer rodar el molí quan s’està a l’oposició? PR – No has de renunciar a fer-lo rodar i seria bo que l’equip de govern entengués que l’oposició, amb les seves aportacions per fer-lo rodar, està treballant a favor dels ciutadans. Tarragona perd oportunitats amb un equip de govern que no sap aprofitar les aportacions de l’oposició.
Els principals objectius RC – Quines seran les àrees que dedicarà més atenció? PR – Tarragona ha de treballar en quatre línies prioritàries: 1) Complicitat amb el territori per actuar i organitzar-nos formalment com l’àrea metropolitana que informalment ja som. 2) Recuperar els objectius estratègics: Anella Verda; Pla de Competitivitat Turística; suport a l’economia local, comercial i industrial; entendre la cultura com l’instrument de transformació més potent que tenim. 3) Fer la modernització administrativa i organitzativa eternament pendent. 4) Obrir-se decididament a la participació ciutadana.
RC – S’ha canviat alguna a Tarragona en els darrers 12 mesos? PR – Sincerament, crec que s’ha accelerat la sensació de fi d’etapa i que la necessitat de canvi es percebuda cada vegada de manera més general.
Pacte de partits en declivi RC – Què pensa del tripartit? PR – És un acord de partits en declivi que no ho entén ni els votants de les respectives formacions. Els del PSC,en especial, no entenen que en un consistori, de majoria d’esquerres, s’hagi estimat més pactar amb una dreta tacada per la corrupció arreu on ha governat.
RC – És positiu per a la ciutat? PR – En absolut. De moment ja hem vist en els seus primers cent dies que la manca d’iniciativa que preveiem s’està complint. Per molt que escenifiquin concòrdia, és un pacte contra natura que només servirà per estancar més la ciutat.
RC – Ballesteros li van demanar que entrés a formar part del govern? PR – No, rotundament. Ell sap que quan diu el contrari menteix i ho fa amb un gest de desesperació perquè ni els militants del seu partit se’l creuen. Als socialistes de convicció els costa molt d’acceptar un pacte amb la dreta post franquista.
Bon rotllo amb tothom RC – Amb quin partit de l’oposició s’entén millor? PR – De fet, amb tots. Com ens agradaria entendre’ns millor amb el govern si fos més receptiu. A la política municipal hi ha multitud de temes amb les que es poden trobar coincidències amb altres grups.
RC – Fa poc es va presentar la mascota dels Jocs. Què en pensa? PR – Que no sembla una avellana. Em pregunto també si una avellana és un símbol que ens identifiqui com a ciutat organitzadora. Més enllà del mèrit del nen que va fer el dibuix, l’aplicació que ha fet el professional no m’agrada.
RC – Es faran els jocs? Vol que es facin? PR – Com qualsevol esdeveniment important els Jocs poden portar beneficis a la ciutat o ser una nova càrrega, tot depèn de com es facin les coses. Per això, inicialment nosaltres no ens hi vam mostrar en contra. Ara bé, el juny del 2013 ja vam plantejar-ne la reconsideració veient que els Jocs no servirien per transformar la ciutat i que l’organització estava molt lluny de complir els seus objectius. Als primers mesos del mandat només el nostre grup, ERC-MES-MDC, i la CUP vam votar a favor de replantejar-nos els Jocs i de fer una consulta popular. Ningú més. Ara ja s’han licitat diversos projectes i hem entrat en una fase que difícilment té marxa enrere. Per tant, el que ens queda és ser molt exigents i fiscalitzar de molt a prop. El nostre objectiu és que els Jocs no deixin una nova càrrega als ciutadans, i és un objectiu certament difícil.
Eleccions antecipades…impossible RC – L’equip de govern té molts fronts oberts, en quina situació està aquest govern? PR – Els tres anys de mandat que queden se’ls faran molt llargs i això no és bo per a Tarragona. Malauradament, als ajuntaments no es poden convocar eleccions anticipades.
RC – S’està assistint al declivi del ballesterisme? PR – Estic segur que sí.
RC – Què més el preocupa d’aquesta ciutat? PR – Moltes coses a més de les assenyalades anteriorment: la neteja, la urgent actuació en algunes zones del centre i sobretot a la Part Baixa, la imprescindible cohesió entre totes les zones de la ciutat, l’orientació cap a una mobilitat sostenible, el suport a l’esport de base.
Presumpte finançament il·legal RC – Què passarà amb el cas Inipro? PR – Les últimes diligències judicials indiquen que no és una qüestió estrictament local, problemes de gestió, com va explicar la portaveu del govern. Tot indica que estem davant d’una actuació en xarxa que afecta altres ajuntaments i que podem estar davant d’un cas de presumpte finançament il·legal. En aquest punt, el cas ja agafa una altra dimensió.
RC – Què va sentir quan va veure un jutge coordinant escorcolls a l’ajuntament? PR – No és una imatge gens agradable veure el nom de Tarragona com a capçalera de tots els mitjans de comunicació per un cas de presumpta corrupció.
Pau Ricomà
RC – Què passarà amb Jaume I? PR – Des d’un punt de vista judicial espero que les diligències determinin les responsabilitats i que si cal que hi hagi conseqüències penals pels responsables d’aquest monumental malbaratament. Des d’un punt de vista de la seva recuperació, el govern de la ciutat no dóna símptomes de saber cap on vol tirar, cada soci diu una cosa diferent.
RC – Està decebut amb la polìtica? PR – Gens. La política, com tantes altres coses, és una extensió de la vida. La vida és complicada i la política també ho és. Les persones són extraordinàriament complexes i intel·ligents, per tant les conseqüències de tot allò que fan han de ser complexes per força.
ERC demana a l’Ajuntament de Tarragona que el dictador Franco deixi de tenir el títol d’alcalde honorari i perpetu de Tarragona. Una distinció que li va ser atorgada el març del 1964 a proposta de l’alcalde Benigno Dalmau i que ostenta fins avui. Aquesta informació consta de les actes del plenari de l’època i que es conversen l’Arxiu Municipal.
Els republicans pretenen que es retiri el títol d’alcalde perpetu com a “acte de justícia” social i una forma de reparar els danys, humiliació, repressió, presó i mort que van protagonitzar la dictadura. Franquista. Pau Ricomà lamenta que Franco encara conservi el títol, quan l’any 2009, a petició d’ERC ja se li va retirar la medalla d’or de la ciutat que li fou concedida l’any 1952.
ERC portarà aquesta petició al proper plenari i espera comptar amb el suport de la majoria de partits que conformen la sala de plens. Pau Ricomà confia que l’Ajuntament de Tarragona retirarà el títol al dictador, tenint en compte que “Tarragona ha estat la primera ciutat a demanar que s’investiguin els crims del franquisme per tant ara no pot ser l’última en retirar-li els honors al màxim responsable d’aquests crims”. De fer, el plenari del mes de març va decidir que l’ajuntament es personaria en la querella contra els crims perpetrats durant la dictadura franquista a Tarragona.
Cal recordar que, recentment, Franco va deixar de ser alcalde honorari i perpetu a l’Ajuntament de Tortosa.
El darrer ple de l’any de l’Ajuntament de Tarragona, en el qual es van aprovar de manera sorprenentment plàcida els darrers pressupostos del mandat, certifica el malbaratament dels darrers anys de govern –i també d’oposició- municipal.
A diferència de la darrera època de l’alcalde Nadal, quan es van fer evidents les picabaralles, desercions i deslleialtats a diferents bandes –espectacle en concordança a la seva ascensió a l’alcaldia-, als grups municipals instal·lats a la plaça de la Font ara no els mou l’impuls de canvi. Han assumit com a acceptable l’encefalograma pla amb què el govern socialista s’ha mantingut i només aspiren a la consideració de socis preferents d’una alcaldia per la qual han desistit lluitar.
Però, realment, no existeix una pulsió de canvi? Potser al palau municipal no es respira aquesta necessitat, però al carrer ja és un veu d’una altra manera. Quan els problemes s’eternitzen –els que depenen d’altres administracions però també els que depenen de nosaltres- i l’Ajuntament és incapaç de donar passes cap a la modernització, simplificació administrativa, transparència i participació, es produeix la desconnexió amb la ciutadania.
A les portes del final del mandat, el balanç és inapel·lablement pobre. El comerç no té pla d’usos; la cultura no té pla estratègic; l’accessibilitat continua sent una assignatura pendent, amb “zeros patateros” com el de l’estació de tren; el tercer fil s’ha empantanegat, perquè resulta que no era ni tan senzill de fer ni tan barat com es deia, i per tant no es farà tan aviat com es va dir ni és fàcil que sigui provisional; l’accés amb cotxe al port des de la proximitat de la plaça dels carros ha passat a millor vida; no s’ha actuat per millorar els polígons industrials; encara no està aprovat el reglament del Mercat Central, etc.
Realment l’oposició no té arguments per fer d’oposició? Potser es creuen que ja n’hi ha prou amb què els respectius portaveus (de fet ni va haver un que no es va dignar a assistir a la sessió més important de l’any) facin una breu intervenció amb apel·lacions al seu sentit de responsabilitat, amb un to pretesament enfadat. El més trist és que de la mateixa manera que els pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona se segueixen amb indiferència majoritària per entitats i ciutadans tarragonins, l’absència d’oposició se segueix amb la mateixa actitud indolent.
Però com que el pitjor que podem fer és conformar-nos, ens cal no perdre l’esperança. Ara és un bon moment per fer-nos els propòsits de l’any. I vist el que hem vist al darrer mandat, esdevenent oportunes les paraules d’aquells músics: “ Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.
Pau RICOMÀ Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona
REDACCIÓ4 Desembre, 2018
REDACCIÓ
