REDACCIÓEl darrer ple de l’any de l’Ajuntament de Tarragona, en el qual es van aprovar de manera sorprenentment plàcida els darrers pressupostos del mandat, certifica el malbaratament dels darrers anys de govern –i també d’oposició- municipal.
A diferència de la darrera època de l’alcalde Nadal, quan es van fer evidents les picabaralles, desercions i deslleialtats a diferents bandes –espectacle en concordança a la seva ascensió a l’alcaldia-, als grups municipals instal·lats a la plaça de la Font ara no els mou l’impuls de canvi. Han assumit com a acceptable l’encefalograma pla amb què el govern socialista s’ha mantingut i només aspiren a la consideració de socis preferents d’una alcaldia per la qual han desistit lluitar.
Però, realment, no existeix una pulsió de canvi? Potser al palau municipal no es respira aquesta necessitat, però al carrer ja és un veu d’una altra manera. Quan els problemes s’eternitzen –els que depenen d’altres administracions però també els que depenen de nosaltres- i l’Ajuntament és incapaç de donar passes cap a la modernització, simplificació administrativa, transparència i participació, es produeix la desconnexió amb la ciutadania.
A les portes del final del mandat, el balanç és inapel·lablement pobre. El comerç no té pla d’usos; la cultura no té pla estratègic; l’accessibilitat continua sent una assignatura pendent, amb “zeros patateros” com el de l’estació de tren; el tercer fil s’ha empantanegat, perquè resulta que no era ni tan senzill de fer ni tan barat com es deia, i per tant no es farà tan aviat com es va dir ni és fàcil que sigui provisional; l’accés amb cotxe al port des de la proximitat de la plaça dels carros ha passat a millor vida; no s’ha actuat per millorar els polígons industrials; encara no està aprovat el reglament del Mercat Central, etc.
Realment l’oposició no té arguments per fer d’oposició? Potser es creuen que ja n’hi ha prou amb què els respectius portaveus (de fet ni va haver un que no es va dignar a assistir a la sessió més important de l’any) facin una breu intervenció amb apel·lacions al seu sentit de responsabilitat, amb un to pretesament enfadat. El més trist és que de la mateixa manera que els pressupostos de l’Ajuntament de Tarragona se segueixen amb indiferència majoritària per entitats i ciutadans tarragonins, l’absència d’oposició se segueix amb la mateixa actitud indolent.
Però com que el pitjor que podem fer és conformar-nos, ens cal no perdre l’esperança. Ara és un bon moment per fer-nos els propòsits de l’any. I vist el que hem vist al darrer mandat, esdevenent oportunes les paraules d’aquells músics: “ Xicots, aneu fent lloc, que estem esperant”.
Pau RICOMÀ
Candidat d’ERC a l’alcaldia de Tarragona
REDACCIÓ
