Ángel Juárez sol ser una veu activa en les causes injustes. Arran de la pandèmia del coronavirus, l’Àngel ha perdut la seva mare, la qual residència en una llar de la tercera edat. Juárez és ara el portaveu de la ‘Plataforma d’Afectats pel coronavirus’. Es tracta d’un moviment que pretén buscar solucions a les inquietuds i problemes de les persones que, d’una manera o altra, han patit les conseqüències de la Covid-19. En aquesta entrevista, concedida a larepublicacheca.cat, dóna el seu punt de vist de com s’està gestionant la pandèmia des del punt de vista governamental. Creu que s’han comès errors i que calia fer alguna autocrítica. La Plataforma, d’àmbit estatal, promet no donar treves i Ángel Juárez es compromet en lluitar fins a fer-se justícia
Per què va sorgir la idea de crear la plataforma d’afectats pel coronavirus?
La idea va sorgir a Jérezde la Frontera i Granada, de forma espontània, per part de persones de consultories i gestories. Veient la situació actual, van decidir muntar una plana web on oferir consultes gratuïtes, amb l’objectiu d’ajudar a la població en aquests moments de gran incertesa.
D’altra banda, jo estava buscant bufets d’advocats ‘potents’ que poguessin portar el cas de la meva mare als tribunals. El bufet que vaig escollir, Cremades – CalvoSotelo, ja tenia relació amb els creadors de la Plataforma d’Andalusia. La Plataforma també buscava una persona de caràcter més social, que hagués estat afectada pel coronavirus. M’hi posen en contacte i es va decidir que jo fos el portaveu dels afectats de la “Plataforma Afectados por Coronavirus”.
És d’àmbit estatal, doncs?
Sí, hi ha casos d’arreu del territori espanyol. Pel que fa a les residències, la majoria dels casos es concentren a Catalunya, Madrid, Castella i Lleó i Castella i la Manxa. Però repeteixo, hi ha consultes de tota mena que vénen de tot l’estat.
Es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort
Quin és el seu objectiu real?
Atendre i donar alternatives a les persones afectades en general, ja siguin consells, informació, ajuda en temes laborals i jurídics, inclús psicològics. La finalitat principal és fer justícia i exigir responsabilitats.
Hi ha molts afectats?
Hi ha persones de tota Espanya i cada dia es va fent gran, perquè hi ha milers d’afectats. Des de la seva presentació, les sol·licituds no fan més que augmentar.
Durant la pandèmia vostè va perdre la seva mare. Creu que va haver-hi negligència?
Si, considero que es van cometre diferents negligències. Si hagués funcionat tot bé, no hi hauria cap mort ni se n’hagués anat de les formes en què ho va fer. Però no solament en el procés d’infecció i atenció no s’ha actuat bé, hi ha hagut negligències en diferents aspectes.
Quins?
La primera negligència i la més greu és que no s’haurien d’haver infectat. Se suposa que estava en un lloc per a gent gran i ben protegits, al ser persones fràgils, després de repetir moltes vegades que eren el col·lectiu de risc i que s’havien de protegir.
En segon lloc, no li van realitzar un test fins que va estar ingressada, quan s’haurien haver fet de forma preventiva, en primer lloc al personal que els estava atenent. Aquesta era la manera d’evitar els contagis.
I per acabar, l’acomiadament. S’han anat de forma inhumana i completament solitària, sense un adéu digne. No tindria per què haver estat així. A més a més, tot fou un procés completament opac. Nosaltres no rebíem informació del que estava passant amb les nostres famílies. Ni tan sols vam tenir l’opció d’escollir si els deixàvem o lluitàvem per la vida.
L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols
Què va passar exactament?
Se’ns va dir que tenia símptomes de COVID-19. Vam preguntar si se li havien fet tests, i la resposta fou que no en tenien. L’endemà la van portar a l’Hospital del Mar, i al cap d’un dia la van canviar a l’Hospital Misericòrdia, perquè al primer no hi havia places. Al cap de sis dies ens van informar que estava en pal·liatius, ja no hi havia res a fer.
En un primer moment, quan jo parlo amb la directora de la residència en la qual estava per saber com està, pregunto si l’ha visitat el metge. Em va dir que no perquè estava de baixa, i després d’insistir, em van confessar que el metge estava de baixa perquè s’havia infectat. No hi havia metge al centre, hi havia dues infermeres per a tot el geriàtric. És una gran negligència clarament. En els següents dies hi va haver 10 morts més.
Les residències havien estat abandonades pel govern?
No puc respondre-ho taxativament. Sí que hi ha hagut un cert abandonament i els protocols han fallat, si no això no hagués passat. Partint de la base que no són números ni negocis, són vides, l’estat ha de tenir uns controls, siguin geriàtrics públics, concertats o privats. L’Estat té l’obligació de vetllar per la vida i la salut de les persones. El que espero aconseguir és que tot això canviï en matèria de prevenció i protocols. A través de la Plataforma i de les denúncies ho podem aconseguir.
De què es queixa la majoria d’afectats?
Es reben queixes de tot mena: falta d’informació, falta d’assistència, i d’abandonament en certa manera. Es tracten des de temes de salut, fins a administratius, i també moltes qüestions respecte al món laboral.
Com s’està gestionant aquesta pandèmia a nivell governamental?
Està clar que hi ha hagut errors, si no, no hi hauria persones denunciant. Ha faltat autocrítica, humilitat, però no només al govern, sinó a tots. Per posar exemples, hi ha persones que després de dos mesos encara no han cobrat l’ERTO. A buen entendedor, pocas palabras bastan.
(El govern) Tenia informació al gener i no ha començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica
Creu que el govern ens ha mentit o amagat informació?
Tenien informació al gener i no han començat fins dos mesos després, aquí hauria d’haver-hi autocrítica. Cal donar un marge d’error perquè ningú està preparat, però jo sóc de l’opinió que si t’equivoques ho dius perquè el poble ho entendrà, tenim una societat madura que pot acceptar errors, però s’han d’admetre.
El sistema sanitari estava preparat?
Per descomptat que no. Per això ens hem confinat, el principal motiu era la por del col·lapse del sistema sanitari. I tampoc ens han informat correctament d’això.
Estem preparats per a un rebrot?
No, mai s’està preparat, però una mica més si per l’experiència que estem tenint.
Com veu la desescalada?
M’agradaria sentir que en la desescalada, els que han pogut salvar-se la vida, no es quedaran amb malalties cròniques ni amb danys col·laterals, en ser un virus desconegut, el que passarà després és una incògnita. Tots els indicis ens portaran que la gent que ha tingut coronavirus podran tenir problemes d’inflamacions, respiratoris, etc. ho anirem veient amb el temps. Haurem d’anar aprenent sobre la marxa.
Aquesta crisi ens portarà problemes de tota mena, sobretot laborals i econòmics…
Tinc molts dubtes sobre la gestió actual, perquè parlo amb professionals i em tranquil·litzen. Si la població fos madura, no caldria parlar de desescalada. Però algunes persones demostren signes d’immaduresa i d’irresponsabilitat quan salten les mesures de seguretat. I, per descomptat, també hi ha gent responsable que exigeix les seves llibertats.
He plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari
El problema és que tampoc ja no ens fiem de la informació que ens arriba, no tenim fonts per contrastar. És un tema de formació, i per això la comunicació i la transparència són claus en aquests casos. Sense transparència, autocrítica i sense comunicació és raonable que la gent desconfiï. I ara mateix, no es compleix amb cap dels tres punts.
Jo m’he emocionat els primers dies, inclús he plorat, a les 8 del vespre amb els aplaudiments al personal sanitari, després de sentir quanta gent ha mort, conèixer personal sanitari que està infectat, etc. M’haguera agradat que molts dies s’hagués reivindicat també el sistema sanitari públic.
PUBLICITAT
REDACCIÓ28 Novembre, 2020
Segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV), just abans de l’inici de la pandèmia la inserció laboral dels graduats era quasi tan bona com al 2008. Ara bé, el nombre de contractes parcials és més elevat aquest any que abans de la crisi de l’immoble, sent una proporció del 24% davant el 13% anterior. A més, l’anàlisi conclou que els màsters augmenten la possibilitat de trobar feina. Encara es desconeixen les conseqüències futures del coronavirus en aquest aspecte.
Aquesta edició del Gran Recapte del Banc d’Aliments, que comença avui i s’acaba el dissabte, es farà virtualment. En un any en què la demanda de l’organització ha pujat un 40% a causa de la crisi pandèmica, el seu portaveu, Òscar Ologaray, ha manifestat: “Enguany el Gran Recapte és més necessari que mai, estem repartint més aliments ara que en el pitjor moment de la crisi del 2008”.
El coronavirus està imparable. Catalunya suma de nou aquest dimarts xifres elevadíssimes: 2.897 nous contagis en un marc amb un increment notable de nou de l’índex de rebrot.
El risc a Catalunya se situa en 466,49, davant els 438 reportats ahir i els 406,93 de diumenge. És un índex elevadíssim, ja que per sobre de el llindar dels 200 indica un risc molt alt que l’epidèmia es descontroli. Ahir es van superar els 200.000 contagis i ja són un total de 206.294.
La cursa científica sobre la trobada d’una vacuna contra el coronavirus, està marcant l’actualitat més immediata dels científics d’arreu del món. Segons el director del Centre de Control i Prevenció de Malalties de la Xina, Gao 
D’altra banda, s’han detectat 4.499 nous casos d’infecció, de manera que ja s’han comptabilitzat 191.726 des del començament de la pandèmia.
