Arxius de maria josé figueras | Pàgina 3 de 3 | Diari La República Checa

La pandèmia del coronavirus ha afectat de ple al món de l’ensenyament universitari, en un any marcat també per les diferents mobilitzacions socials per part dels estudiants. No ha estat un any senzill de gestionar per a la Universitat Rovira i Virgili, tal com ens explica la seva rectora, María José Figueras, que una vegada més ens aten amb molta amabilitat i sense refusar cap dels temes que plantegem. Figueras afronta enguany el seu segon any de mandat al capdavant de la universitat tarragonina, amb el repte de donar resposta a un final de curs que ha obligat a reaccionar i readaptar els sistemes dels centres, en temps rècord; i sobretot, capitanejar la nau adaptant-se a la nova situació. De tot això parlem amb la rectora Figueras

En primer lloc, ha tingut símptomes de la COVID-19?
No, ni jo ni cap membre de l’equip directiu de la universitat. De fet porto confinada des de fa més de noranta dies (riures). Aquesta és una de les raons per les quals sabem que és molt probable que no l’hem passat. I si l’he tingut, l’he passada diverses vegades (rialles)

Com ha estat la irrupció de la pandèmia a la URV?
De fet en els primers dies ja ens vam començar a preparar, ja que teníem un grup d’estudiants xineses i les vam haver d’atendre psicològicament la gent les acusava d’alarmistes pel fet de portar mascaretes pel carrer, abans que comencés el confinament. També se les mirava malament, com a possible font de contagi i un primer pas va ser entendre el que estaven passant aquestes estudiants i aquells alumnes que es trobaven estudiant a l’estranger i volien tornar cap a casa.

Quines van ser les mesures que es van prendre en els primers dies?
Una de les primeres mesures que es van prendre va ser, en previsió del decret de confinament, el fet de començar a preparar estratègies per poder realitzar les formacions per poder començar a virtualitzar els ensenyaments. En definitiva, evitar que l’activitat acadèmica s’aturés i que els alumnes poguessin continuar amb els ensenyaments a distància. Es van realitzar fins a cursos de formació a més de 3.000 professors, de diferents aspectes per poder seguir amb les classes. També un gran avantatge per poder fer front a aquesta nova situació ha estat el fet de tenir una bona plataforma en línia.

S’ha reconvertit en una universitat a distància…
Exacte. El que s’ha fet en bona part és fer un procés de reciclatge en aquest període. Ha estat una petita revolució.

Com ha afectat aquesta aturada a la salut econòmica de la URV?
En primer lloc vam fer una estimació de la situació global, en la que trobem que podem arribar a perdre uns 6,5 milions d’euros. Però és una estimació. Caldrà veure com avança la situació, però aquesta situació ens preocupa molt. De fet la subvenció de la Generalitat no arribava a cobrir els costos de les nòmines. Esperem que des del Govern, amb aquestes partides extraordinàries, pensi amb les universitats. Depenem també de com es fixaran els preus de les matrícules per l’any que ve.

Com es troba el professorat, davant aquesta situació d’incertesa?
La veritat és que aquest és un problema genèric. A nosaltres ens agafa la COVID-19 amb unes plantilles totalment esgotades. Pensa que les partides pressupostades que es destinaven a les nòmines des del 2017 ha estat cada vegada més agreujades per les seves càrregues. Per exemple, les places dels professors amb més antiguitat (funcionaris), els substituïm amb professors amb contracte laboral, que cotitzen a la Seguretat Social. Abans els funcionaris no cotitzaven. Per tant això, ens fa minvar la nostra capacitat de contractació. Tot i que durant la pandèmia hi ha hagut un impacte, però en aquest cas protector. S’ha aconseguit que els contractes d’investigació, professorat associat, entre d’altres; no s’aturessin pel fet de poder garantir les seves necessitats. Ja tenim una plantilla molt malmesa i aquí és on necessitem que se’ns dignifiqui.

Com s’ha gestionat el final de curs?
Doncs de manera telemàtica. El primer va ser prendre la decisió de què el curs havia d’acabar a distància. Però això no és fàcil, ja que ens hem trobat amb estudiants que tenien, com connexions a internet deficitàries, que no tenien ordinadors… diferents imprevistos que s’hi han hagut de resoldre, per intentar ajudar a l’alumnat en la majoria del possible. També per al personal d’administració i garantir el teletreball. També es va modificar el calendari, amb la possibilitat d’establir una avaluació única al juliol i una altra al setembre, per poder satisfer les necessitats d’aquells alumnes que han de compaginar els estudis amb la vida familiar, laboral, entre d’altres. També està el factor dels estudiants que són de fora de la demarcació. Vull agrair també als estudiants la seva paciència. Està clar que l’ensenyament a distància no és el mateix que presencial i ens ha obligat a reinventar-nos. No teníem cap manual d’instruccions i hem hagut de crear-ho tot de nou amb un temps rècord i de la millor manera possible.

I de cara al nou curs?
Ens haurem d’adaptar a les circumstàncies. Haurem de fer més formació, al professorat però també cap a l’estudiant perquè no és el mateix el fet d’anar a classe que haver d’estudiar en la modalitat no presencial, aquest és un dels objectius per augmentar en qualitat i en millora. En aquests moments és difícil dir encara com començarem però pensem que tal com avança la pandèmia necessitem que se’ns defineixi des de Sanitat les garanties sanitàries per saber com s’han d’acabar alguns processos o les recuperacions de pràctiques, terminis d’entrega de treballs de fi de màster o de grau…

En aquest final de curs telemàtic, s’ha abaixat l’exigència en els exàmens finals?
És una cosa que ens preocupa. La nostra filosofia és que durant aquest període, han representat un semestre del curs acadèmic i ens ha obligat a tenir un criteri que vagi més enllà dels resultats obtinguts dels alumnes durant els primers mesos i el que hem d’intentar és que el tipus d’examen sigui aquell que permeti raonar i identificar aquells alumnes que hagin aconseguit assimilar els conceptes, prescindint d’altres coses que siguin més complementàries. Entenem que els professors són conscients de la situació. Jo el que no vull és que cap estudiant hagi de deixar la universitat per la pandèmia.

Pel que fa al pagament de les matrícules, com ha afectat?
Les matrícules moltes vegades es fraccionen en tres pagaments perquè el seu pagament sigui més còmode pels estudiants. Si hi havia un pagament que es feia amb retard, s’establia un recàrrec. Ara hem tret aquest recàrrec a la mínima expressió que permet la llei. També hem habilitat unes beques per causes sobrevingudes, d’uns 60.000 euros per poder ajudar a aquells estudiants que, per l’actual situació, no han pogut acabar de fer efectiu el pagament de la matrícula. De cara a l’any que ve, la idea és ampliar aquests serveis. Som conscients que necessitarem més diners però entenem que aquests són aquells camps on la Generalitat ens ha d’ajudar.

De cara a l’any que ve, com serà l’obertura de les aules?
Encara estem pendents dels mandats del govern, però he d’agrair la tasca dels professionals de la casa que ja han hagut d’implantar les noves mesures de seguretat, en aquells centres de la institució que han seguit en funcionament: laboratoris, centres de recerca, entre d’altres per seguir donant el servei als alumnes. S’han elaborat uns protocols que ja s’han elaborat i el personal de la universitat s’hi ha abocat per poder implantar aquestes mesures. Hem fet unes recomanacions genèriques que ja s’han transmès als degans i responsables de cada ensenyament, per garantir les distàncies de seguretat, els dispensadors de gel hidroalcohòlic, la desinfecció dels espais, entre d’altres; i s’aniran adaptant a les necessitats, que van canviant fase rere fase i jugant amb tots els escenaris.

Pel que fa als Erasmus, com afectarà la pandèmia?
Doncs estem pendents de les directrius que ens marquin des de SEPIE, l’organització que gestiona els Erasmus rebi les indicacions per part de les institucions europees. El que si que sabem és que hi ha determinats ensenyaments, com infermeria i medicina, no acceptaran estudiants durant el primer semestre. El mateix passa en l’àmbit europeu, teníem ja programes organitzats amb universitats que no acceptaran estudiants durant aquest període, per tant el que estem fent ara és intentar reorganitzar els Erasmus perquè puguin realitzar-se durant el segon semestre o que puguin anar a un altre lloc.

I si no es pronuncien des del SEPIE, quins escenaris contemplen?
Lògicament ens hem marcat uns terminis. Si a 10 de juny no ens han comunicat quina serà aquesta decisió, el dia 15 prendrem nosaltres les nostres pròpies decisions. De moment pensa que fins al 25 de maig s’acabava el termini per a tots els estudiants Erasmus, per fer la demanda del que es coneix com ‘In & Out‘. Tot també depèn de les autoritats sanitàries. Si s’obren fronteres, si només ho fa Europa… Estem amb grans incògnites encara.

Els preocupa que els alumnes, veient la situació actual, triïn altres centres més acostumats a l’ensenyament a distància?
Un dels aspectes, pel que fa a l’abandonament dels estudis a la nostra universitat, és el fet de realitzar aquests ensenyaments en altres centres a distància, com la UOC. D’altra banda, encara que sigui estrany, en l’anterior crisi es va registrar un rebrot de persones que van tornar a la universitat i la crisi va ser seriosa també. La gent assegurava que si no trobaven feina, invertien en formació. En aquests moments, a falta de les dades de preinscripció dels graus encara no podem preveure què passarà, però ja estem contemplant diferents escenaris. Ens haurem d’adaptar de nou. El que està clar és que hi haurà un abans i un després. En el cas dels nostres màsters, per exemple, ens hem hagut de reinventar, transformant 11 ensenyaments per oferir-los a distància. Hem après una lliçó que ens ha ensenyat a explotar les nostres eines de millor manera.

PUBLICITAT