18. Maig 2024

Arxius de judici | Pàgina 5 de 6 | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Novembre, 2019

Els acusats s’enfronten a dures penes de presó

L’Audiència de Tarragona jutjarà al desembre l’intendent Jaume Morón, excap dels Mossos d’Esquadra al Tarragonès, i el sergent Xavier Cunillera, acusats d’evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat un home. La fiscalia demana per a cadascun cinc anys de presó, set d’inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.

Segons el fiscal, els processats van obligar una caporal a deixar la investigació i a cedir-la al sergent, el qual va obviar al jutjat informacions clau –que identificaven els policies com els autors de la pallissa– perquè arxivés el cas. Un anònim, però, va permetre reobrir-lo i portar els presumptes agressors a judici.

El cas se centra en una caporal dels Mossos de Salou que el febrer del 2013 va rebre de part d’un superior l’encàrrec d’investigar un cas amb discreció. El mosso li va explicar que se n’havia assabentat gràcies a un informador de qui no en podia desvetllar la identitat per seguretat.

Tot partia d’una denúncia que un home havia presentat a la comissaria de Lleida per denunciar les greus lesions que havia patit la matinada del 9 de gener del 2013 després d’assistir a una festa privada a la discoteca ‘Pachá La Pineda’. L’home deia que no recordava res, però que havia descobert que, aquella matinada, algú havia trucat des del seu telèfon mòbil a la comissaria de la Policia Local de Salou.

Segons l’informador, els autors de les lesions serien dos agents de la Policia Local de Vila-seca que haurien recollit prèviament al denunciant a l’aparcament i l’haurien traslladat en cotxe fins a una zona no urbanitzada del Cap de Salou. Allà, un d’ells l’hauria agredit mentre ho gravava tot amb el seu mòbil i l’altre s’esperava dins el vehicle policial.


REDACCIÓ12 Novembre, 2019

Un home de 69 anys serà jutjat a l’Audiència de Tarragona per un delicte d’administració deslleial per, presumptament, haver defraudat més de 55.000 euros a la seva tieta durant tres anys. Segons la fiscalia, des que es va convertir en el tutor legal de la víctima – declarada incapaç per un jutjat – l’home va començar a fer de forma periòdica nombrosos reintegraments i transferències del compte de la dona, obert en una sucursal de la Part Alta de Tarragona.

Des que es va convertir en el tutor legal de la víctima – declarada incapaç per un jutjat – l’home va començar a fer de forma periòdica nombrosos reintegraments i transferències del compte de la dona, obert en una sucursal de la Part Alta de Tarragona

L’individu va retirar 89.930 euros, dels quals almenys 55.800 no es van utilitzar en interès de la víctima. Per aquest motiu, la fiscalia demana una pena de cinc anys de presó, 6.600 euros de multa i el retorn de tots els fons retirats del banc.

Segons relata l’escrit d’acusació del fiscal, les retirades de diners van començar l’endemà del seu nomenament com a defensor judicial de la tieta, l’any 2012, i fins el 20 d’octubre del 2015, tot i que ja feia mig any que no ostentava el càrrec.

L’abril del 2015 la fundació STS es va convertir en la tutora de la víctima. Està previst que el cas arribi a judici el 18 de desembre a la secció segona de l’Audiència de Tarragona.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019

Les reaccions a la sentència contra el procés no cessen. A favor i en contra. Ara, el Consell de l’Advocacia Catalana, òrgan que representa els 14 Col·legis dels professionals togats, assegura que “respecta la decisió judicial” però que això no exclou “la crítica i el dissentiment”.

El CAC entén que si la critica està fonamentada “és una mostra de normalitat”. A l’espera d’una anàlisi més “acurada i pausada”, estan convençuts que “la sentència és severa i desproporcionada”.

“La sentència posa fi a un judici que mai s’hagués d’haver iniciat si la política hagués complert la seva missió”, indica el comunicat del CAC, que insta a resoldre la situació des del “pacte, l’exercici valent de la política i el respecte a una llei que estigui al servei del progrés de la ciutadania i la seva voluntat lliurement expressada”.

També recorden que el respecte “a la llei i opinió dels altres no exclou el dret a la llibertat d’expressió i la protesta cívica i pacífica”.

 


REDACCIÓ9 Setembre, 2019

El president Quim Torra

El judici contra el president de la Generalitat per desobediència està agendat pels dies 25 i 26 de setembre. Però, la polèmica està servida.

El cap de l’executiu català té previst demanar la recusació del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, per una flagrant falta d’imparcialitat.

Torra entén que el representant de l’alt tribunal s’ha posicionat sobre els presos polítics, sobre la suposada neutralitat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la resolució de la Junta Electoral Central i fins i tot sobre la seva ideologia i posicionament polític.

El president de la Generalitat entén que Barrientos no està capaç per jutjar-lo de forma objectiva i imparcial.

 


REDACCIÓ14 Agost, 2019

L’Audiència de Tarragona ha absolt l’acusat d’abusar sexualment de la seva filla i d’una amiga d’aquesta a Tarragona quan eren menors d’edat. Durant la vista que es va fer l’abril passat, la filla es va acollir al dret de no declarar contra ell i, segons el tribunal, aquest silenci i la renúncia a seguir incriminant el seu pare van deixar l’acusació sense proves. Inicialment la fiscalia sol·licitava 22 anys de presó per quatre suposats abusos sexuals.

L’acusat assegut d’esquenes. a la dreta

Durant el judici només es va poder demostrar que l’home va tocar el cul a la noia i a una amiga seva en una ocasió, l’any 2014, quan s’arreglaven per sortir. Tot i això, el tribunal no veu acreditat que els tocaments tinguessin un ànim libidinós ni que fossin de caràcter sexual.

Segons recull la sentència, l’amiga no va descriure el context en què es van produir els fets i això, segons els jutges, no els permet concloure l’existència d’un ànim libidinós. El tribunal apunta que tocar el cul, sense aquest ànim lasciu, no té un únic significat, atès que “es pot tractar d’un acte afectuós, juganer, provocador o d’una altra naturalesa”, puntualitza.

Els magistrats admeten que “el cul és una zona naturalment erògena als efectes de considerar un tocament voluntari en aquestes parts com de contingut sexual”, però insisteixen que en aquest cas “no es pot titllar el tocament com a delictiu, atès que no es disposa d’elements que permetin inferir el clar propòsit libidinós de l’acusat”.

Així doncs, els jutges conclouen que no resulta evident que els tocaments al cul de la filla revestissin objectivament de caràcter sexual i suposessin un atac a la seva indemnitat sexual. Per tot plegat, el tribunal resol que la tesi acusatòria no ha quedat provada i acorda l’absolució de l’acusat respecte d’aquests fets.

Pel que fa als tocaments a l’amiga, el tribunal també absol l’home perquè ni els pares de la noia ni la fiscalia no van denunciar els fets en el seu moment i aquesta va dir en el judici que ella tampoc no hagués denunciat. De fet, va ser l’òrgan judicial qui va actuar d’ofici, per la qual cosa no es compleix el requisit de procedibilitat. El tribunal creu que, a més, la noia ha deixat clar que tampoc volia prosseguir amb l’acusació.

Sobre els suposats episodis d’abusos sexuals que la filla hauria patit des dels cinc anys -almenys en quatre ocasions, segons l’escrit de la fiscalia-, la Sala diu que les pericials confirmen que la menor va verbalitzar abusos de diversa índole que li van produir un profund malestar psicològic. Tot i això, els magistrats recorden que no han pogut accedir a la informació concreta, descriptiva i completa de la víctima, per la qual cosa consideren que la informació probatòria que puguin aportar els testimonis de referència i els perits “mancaria de tota rellevància probatòria”.

Sense proves durant el judici
Durant la vista, tant el processat com la filla es van acollir al dret de no declarar. L’advocat de la defensa ja va alertar en el torn de conclusions que durant el judici no s’havia aportat cap prova que permetés acreditar els fets, per la qual cosa va demanar l’absolució de l’home. La fiscalia va argumentar que el fet que la filla s’hagués acollit al dret de no declarar contra el seu pare no significava que es retractés o desdigués d’allò que va revelar en seu judicial o en una exploració. Tot i això, el ministeri públic ja va admetre que el contingut probatori quedava compromès.

 


REDACCIÓ23 Juliol, 2019

El jurat popular ha declarat culpable per unanimitat l’acusat de matar un home en una zona rústica aïllada de Riudecanyes al Baix Camp, el 24 de març del 2018.

Els nou membres del jurat ha emès veredicte aquest dimarts de culpabilitat de Constantin B. sobre l’assassinat d’un amic seu, Jordi M., de 42 anys, que va morir asfixiat després d’una forta pallissa. Després de deliberar, el tribunal ha donat a conèixer la seva decisió, una vegada respostes les preguntes de l’objecte del veredicte, per responsabilitzar l’encausat, per unanimitat, de l’assassinat.

El tribunal considera provat que l’acusat es va aprofitar de l’estat d’indefensió de la víctima, per embriaguesa i consum de cocaïna, i que el va asfixiar fins a la mort.

El Ministeri Fiscal i acusacions particulars mantenen la pena màxima de 25 anys de presó, mentre la defensa considera que la pena és massa “severa, “exagerada” i “no proporcionada”.

 


REDACCIÓ25 Juny, 2019

Un home serà jutjat el proper 23 de juliol, a Tarragona, acusat d’haver abusat sexualment de la fillastra durant anys a la Canonja. El Ministeri Públic demana 12 anys de presó.

L’home serà jutjat a l’Audiència Provincial de Tarragona

Segons el relat de la Fiscalia, l’home mantenia una relació sentimental amb una dona des del 2007 i vivien plegats, juntament amb la filla d’ella i un fill que van tenir en comú, en un domicili de la Canonja (Tarragonès). Durant aquell període de convivència, l’home hauria abusat de la menor “de forma constant i continuada” aprofitant que la mare no era a casa. En algunes ocasions, el processat feia tocaments a la fillastra mentre ell mirava material pornogràfic i es masturbava. La parella va posar fi a la relació el 2013 i els fets es van denunciar el 2017.

Segons relata la fiscalia, sota el pretext de fer massatges a la menor, li feia tocaments per diferents parts del cos, inclosa la zona genital, “amb ànim libidinós i amb intenció de satisfer els seus instints sexuals”.

El 2013 la parella va trencar la relació, però les visites del fill que tenien en comú va fer que el processat i la víctima seguissin mantenint cert contacte. El ministeri fiscal assenyala que l’home aprofitava per fer tocaments dissimulats a la nena per la zona del cul i els pits quan la saludava. Els fets van ser denunciats el març del 2017 i el jutjat va dictar una mesura cautelar contra l’home perquè no pogués apropar-se ni comunicar-se amb la menor durant la tramitació de la causa.

Segons la fiscalia, els fets constitueixen un suposat delicte continuat d’abús sexual a una menor de tretze anys, pel qual demana dotze anys de presó; la prohibició d’aproximar-se a la víctima a menys de 200 metres i de comunicar-se amb ella durant 14 anys, i set anys de llibertat vigilada després del compliment de la pena. En concepte de responsabilitat civil, el ministeri públic reclama una indemnització de 10.000 euros pels danys morals causats.

 


REDACCIÓ21 Juny, 2019

La fiscalia demana 6 anys de presó a un lladre amb antecedents que va perpetrar tres robatoris en només quatre dies en basars xinesos del polígon les Gavarres de Tarragona.  El cas arribarà a judici el 8 de juliol a l’Audiència de Tarragona.

L’home actuava quan les botigues estaven tancades al públic i duia posat un casc de moto per dificultar que poguessin identificar-lo. En el primer robatori, comès el 10 d’agost de l’any passat, l’home es va endur productes per valor de més de 3.000 euros i 2.100 euros en efectiu de les caixes enregistradores. L’endemà va tornar al mateix establiment amb un altre còmplice -que s’enfronta a onze mesos de presó-, però els mossos els van enxampar abans que marxessin del lloc. El 14 d’agost el mateix lladre va assaltar un altre basar i se’n va endur 350 euros en efectiu.

D’acord amb el Ministeri Fiscal, poc després de quarts de set del matí del 10 d’agost del 2018, F.P.F. va acudir a l’establiment Shopping Center del polígon comercial les Gavarres de Tarragona, que en aquell moment estava tancat al públic. Mogut per la intenció d’obtenir “un benefici econòmic il·lícit”, el lladre va forçar la porta d’entrada a la botiga i va trencar-ne el vidre per poder accedir a l’interior. L’home es va apoderar de diversos objectes amb un preu de venda de 3.055,17 euros, així com de 2.100 euros en efectiu que hi havia a les caixes enregistradores.

L’endemà, cap a un quart de tres de la matinada, va tornar al mateix establiment acompanyat de F.J.L.C., “de comú acord i amb la intenció de procurar-se un benefici econòmic il·lícit”, segons el ministeri públic. Els individus van anar-hi a bord d’un ciclomotor, també fora de l’horari d’obertura. Mentre l’acompanyant es va quedar a fora fent tasques de vigilància, el principal processat va forçar la porta d’entrada, va accedir a l’interior de la botiga i es va apoderar del calaix de la caixa enregistradora, de diverses polseres i d’unes ulleres de sol. En aquesta ocasió, els acusats no van aconseguir l’objectiu, atès que els va sorprendre una patrulla dels Mossos d’Esquadra que havia acudit al lloc arran de l’activació de l’alarma.

Al cap de tres dies, sobre un quart de sis de la matinada del 14 d’agost del 2018, el principal acusar va acudir a l’establiment Deko Hiper Asia, també al polígon de les Gavarres, amb la intenció de robar. Com en els altres casos, aprofitant que l’establiment estava tancat, l’individu va trencar el vidre de la porta d’entrada i, un cop a dins, es va apoderar de dues caixes enregistradores que contenien 350 euros en efectiu.

La fiscalia acusa l’home d’un suposat delicte continuat de robatori amb força en establiment comercial pel qual sol·licita sis anys de presó. A més, li reclama el pagament d’una indemnització de 5.155,17 euros pels objectes i diners sostrets i no recuperats; i de 2.044,90 euros pels danys ocasionats en els dos assalts al primer establiment. Per a l’altre individu la fiscalia demana onze mesos de presó per un suposat delicte de robatori amb força en temptativa. La fiscalia aprecia l’agreujant de disfressa, atès que els lladres duien posat un cas de moto per dificultar la seva identificació.

El jutge va empresonar el principal acusat el 26 d’agost del 2018. L’home acumulava tres condemnes anteriors per sengles robatoris amb força. La primera, el febrer del 2015, a càrrec d’un jutjat penal de Tortosa que el va condemnar a mig any de presó; la segona, el maig del 2016, quan un altre jutjat penal de Tortosa va imposar-li un any de presó i, finalment, una darrera condemna a un any de presó el juny del 2016 per part d’un jutjat penal de Jerez de la Frontera.

 

 


REDACCIÓ18 Juny, 2019

Una dona s’enfronta a 15 mesos de presó per colpejar una infermera al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Salou. D’acord amb el Ministeri Públic, la dona va acudir al centre cap a les quatre de la matinada del 17 de desembre del 2017 i, quan estava sent atesa per una infermera i una doctora, va colpejar la primera a l’ull.

La pacient es trobava sota els efectes de begudes alcohòliques. La fiscalia considera que els fets constitueixen un delicte d’atemptat a personal sanitari -pel qual demana presó- i un delicte lleu de lesions pel qual sol·licita una multa de 1.080 euros. A més, demana que la processada pagui 90 euros d’indemnització a la infermera en concepte de responsabilitat civil.

El ministeri públic considera que concorre l’atenuant de la responsabilitat criminal en el cas perquè l’agressora es trobava sota l’efecte de begudes alcohòliques.

La infermera va patir un eritema conjuntival a l’ull dret que va trigar tres dies en curar-se. En un primer moment, van haver d’aplicar-li col·liris antiinflamatoris i pomada antibiòtica.

El cas serà jutjat a Tarragona.

 


REDACCIÓ16 Juny, 2019
PACO-ZAPATER.jpg

Con la frase de rigor “¡visto para sentencia!”, el juez Marchena ponía fin, este miércoles, al juicio del procés. Atrás quedan cuatro meses de juicio con 52 sesiones maratonianas, 422 testigos, decenas de vídeos,  miles de folios, los informes de las partes y la última palabra de los acusados.

Ha sido un proceso que pasará a la historia y sus distintas facetas se estudiarán en las facultades de derecho. Y no solo en las aulas de derecho penal y procesal, también en las de internacional, como durante años sucedió con la quiebra de la Barcelona Traction. En el futuro los profesionales del derecho invocarán sus pasajes como precedentes a tener en cuenta en otros procesos. Y es que, la verdad, el juicio del procés ha sido, para muchos –operadores jurídicos o no- un máster en derecho penal y procesal.

Cierto es que todavía queda Estrasburgo, un camino muy interesante, y más tras dos resoluciones recién salidas del horno del Tribunal de Derechos Humanos: la que rechaza la demanda de Carme Forcadell contra su prisión provisional, y la que desestima la de 74 diputados indepes del Parlament por la suspensión del pleno  en el que iba a declararse la independencia.  Y es que en esta última se crea una suerte de legítima defensa de la sociedad democrática para “el mantenimiento de la seguridad pública, la defensa del orden y la protección de los derechos”. Un precedente de suma importancia si tenemos en cuenta que todavía quedan por resolver varias demandas del procés y las quejas derivadas del proceso penal, a las que, por coherencia, el  TEDH aplicará la misma doctrina.

Volviendo al juicio del procés, dos  son las incógnitas a despejar por el Supremo: ¿cuándo dictará sentencia y cuál será su contenido?

Tengo la intuición de que la sentencia saldrá en los últimos días de julio. Afino un poco más: el 31 de julio. ¿Por qué?, para aprovechar el mes de agosto como sordina al impacto mediático que sin duda tendrá. Cierto que mes y medio parece poco tiempo para una sentencia de tal enjundia. Pero no lo es menos que el tribunal ha tenido cuatro meses para formarse criterio, durante los cuales los magistrados han ido comentando sobre la marcha, y que su redactor,  Marchena, tiene muy interiorizado el caso, iba tomando notas en su inseparable portátil y es un juez con mucha capacidad y determinación. Si no se dicta antes de vacaciones, la sentencia se notificará entre el 1 de septiembre y el 16 de octubre, fecha ésta en que los Jordis cumplen dos años de cárcel, plazo máximo de la prisión provisional, que obligaría a prorrogarla o a  decretar la libertad.

¿Qué sentencia se dictará? En una primera aproximación hay que descartar la absolución, pues si el Supremo manejara esa posibilidad ya habría puesto en libertad a los acusados, como hizo la Audiencia Nacional en el caso de Sandro Rosell.  Por similar razón, hay que descartar también la condena solo por la desobediencia, castigada con pena de multa e inhabilitación. Si los acusados siguen en prisión a día de hoy, hay que suponer, razonablemente, que además de por desobediencia, habrá condena por malversación de caudales públicos, rebelión o sedición. Y aquí se abren dos posibilidades: o una condena dura o una benigna.

Si el Supremo opta por el castigo bíblico, apocalíptico, ejemplar, pondrá el acento en la prevención general y especial y condenará por rebelión –aunque yo no veo por ninguna parte la violencia, su elemento esencial- o por sedición a pena superior a ocho años de prisión. Pero será un castigo injusto, desmedido, que agravará el problema y se entenderá como un escarmiento a todos los catalanes.

En cambio, si se decanta por una sentencia benigna, aún condenando por desobediencia y malversación (de 4 a 8 años de prisión) la decisión del Supremo puede abrir la puerta a la solución del conflicto y retornarlo al ámbito político, como afirmó el letrado Van den Eynde el martes en su vehemente informe final y algún otro acusado el miércoles en su última palabra. El tribunal es consciente de las consecuencias que para el país puede tener su veredicto. Y en su mano está (vía interpretación de la ley o proponiendo un indulto al Gobierno como le permite el artículo 4-3 del Código Penal) que los doce políticos juzgados pasen  la próxima Navidad en casa, primera piedra para la solución. Y hay otro camino que lleva al mismo resultado: se suele cumplir solo la mitad de la pena, merced a la libertad condicional y a otros beneficios penitenciarios, de modo que si la condena es de cuatro años estaría casi cumplida. Y todo ello sin merma de la prevención general y la especial.

Al margen de la decisión del Supremo hay otra carta -un comodín, diría yo- que puede conducir al mismo resultado: la Ley de Indulto de 18 de junio de 1870, en virtud de la cual el Gobierno de Pedro Sánchez puede indultar, total o parcialmente, cualquier pena impuesta por un tribunal, una vez alcance firmeza de la sentencia, si existen “razones de justicia, equidad o utilidad pública”. Y la del procés quedará firme de inmediato al ser el Supremo la última instancia en vía penal. Y no hace falta que el indulto lo pidan los afectados. Pueden solicitarlo sus familiares, el propio Tribunal Supremo en su sentencia –en cuyo caso se suele conceder casi siempre- o cualquier ciudadano. Por ejemplo Vd. o yo, querido lector.

Pero el indulto tendría un enorme costo político para el Gobierno. Haría falta un gesto del independentismo para propiciarlo: olvidar la vía unilateral. Como dijo el fiscal Zaragoza en su informe oral, los independentistas tienen todo el derecho a defender sus ideas, incluso a tratar de cambiar el statu quo para conseguir la independencia, pero dentro del marco del ordenamiento jurídico. Como todos los demás.

Sería de desear que la conjunción de los astros (sentencia del Supremo, gobierno del PSOE, indulto, sufrimiento de muchos y cansancio de todos) propicie el trueque y que los presos pasen la Navidad en casa. Se aliviarían tensiones y quedaría un terreno abonado para tejer, en lugar de destejer, para tender puentes, en vez de destruirlos, para el diálogo y la paz social en  Catalunya.

Paco ZAPATER
Abogado