Arxius de Judici 1-O | Pàgina 3 de 8 | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Març, 2019

Els exconsellers d’Ensenyament i Interior, Meritxell Ruiz i Jordi Jané estan citat a declarar en el judici contra el procés el proper 23 d’abril – Dia de Sant Jordi. El diputat ebrenc Lluís Salvadó també haurà de comparèixer davant del Tribunal

El Tribunal Suprem ha citat a declarar desenes d’agents de la Policia Espanyola durant les sessions del judici contra el procés de proper mes d’abril. El dia 23, coincidint amb Sant Jordi, ha citat la intendenta dels Mossos Teresa Laplana – processada per sedició a l’Audiència espanyola –, el vice-president del govern, Pere Aragonès, els ex-consellers Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, l’ex-secretari general d’Hisenda Lluís Salvadó i diversos càrrecs del govern, alguns investigats al jutjat 13 de Barcelona. També l’ex-director dels Mossos Albert Batlle, que ara és el número 3 de la llista del PSC a les eleccions municipals de Barcelona.

El dia 3 declararan dos comissaris dels Mossos d’Esquadra, Ferran López i Juan Carlos Molinero.

El dia 23 també declararan i un tècnic administratiu del departament de Treball, el gestor del programa de contractació, David Badal; l’ex-director general de Patrimoni Francesc Sutrias; l’ex-secretari del govern Joan Vidal de Ciurana, l’aleshores responsable d’Estratègia i Innovació del CTTI Josuè Sallent; la directora de serveis de T-Systems en el moment dels fets Rosa Maria Rodríguez i el professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Maria Cervero Plubins.

L’endemà, el dia 24, ha citat l’ex-presidenta de l’AMI Neus Lloveras i l’ex-diputat de JxSí Lluís Llach i l’ex-president del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena. Durant l’abril també declararan funcionaris del govern i agents dels Mossos d’Esquadra, a més de guàrdies urbans de Badalona.

El tribunal ha habilitat el dilluns 15 d’abril per a fer sessions, però ha suspès la del dijous 18, que coincideix amb Dijous Sant. Divendres Sant i dilluns de Pasqua no hi haurà sessió, tal com s’havia especulat en alguns mitjans. A més, no suspèn el judici durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles.

CALENDARI:

Dimarts 2 d’abril
10.00: Comissari-cap de la brigada d’informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya.

10.30: Comissari en cap de la brigada provincial de la Policia Judicial de Barcelona (Nº.15.031).

11.00: Inspector de la policia espanyola Nº 76.074 i els caporals de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1292 i 1398.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP J12485S, T93818V, W55376V i L01637A. L’agent dels Mossos d’Esquadra Nº 6243.

Dimecres 3 d’abril

10.00: Ferran López, comissari dels Mossos d’Esquadra.

10.30: Juan Carlos Molinero, comissari dels Mossos d’Esquadra.

11.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP U30527P, Z44192J, L97409L, B17279W, P24860N i C708341.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP D27623V, L30567B, M39892T, B11602Z, N97976D i Q45716Q.

Dijous 4 d’abril
10.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP R12810S, G20480Y, V11483E, Z66018U, K62747Z, G61262V, T21380R, U93494I, Q26078Q, L50070J, B80404Y, W46978K, G61262V, J85171K, Y30747J i R67502P.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP B98467N, J03473D, R67502P, L57753N, V71878W, W79506I, V17236L, K12407I, X33145R, Q20556R i U83881V.

Dimarts 9 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 19.196, 105.992, 128.022, 61.872, 86.089, 70.385, 81.704, 96.031, 125.866 i 104.314.

Dimecres 10 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 88.009, 75.137, 120.522, 126.322, 126.744, 72.651, 127.996 i 88.279.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 50, 51, 52, 55, 104.394, 67.093 i 64.915.

Dijous 11 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 82.910, 107.528, 85.186, 119.182, 114.274, 119.432, 92.783, 89.141, 82.612 i 111.486.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 87.526, 91.126, 104.326, 79.313, 87.576 i 81.829.

Dilluns 15 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 74.881, 70.231, 88.428, 86.846, 100.445, 92.552, 106.424, 96.181, 115.789, 96.815, 103.406, 102.912, 117.892, 110.528, 120.381, 103.852 i 86.496.

Dimarts 16 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 102.476, 69.924, 82.279, 56.742, 93.493, 83.553, 92.600, 100.775, 99.874, 97.881, 90.079, 74.151, 101.667, 66.175 i 87.487.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 95.458, 99.594, 93.294, 75.085, 105.265, 109.541, 120.953 i 87.688.

Dimecres 17 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 94.670, 76.753, 70.101, 76.766, 99.306, 110.120, 110.336, 71.004, 72.862, 87.576, 102.764, 113.391, 86.563, 95.106 i 124.302.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 77.795, 93.178, 107.387, 94.601, 113.391, 81.119, 101.381 i 118.664.

Dilluns 23 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
David Badal
Francesc Sutrias
Josep Maria Cervero
Teresa Laplana
Joan Vidal de Ciurana
Josuè Sallent
Pere Aragonès
Jordi Jané
Meritxell Ruiz
Jordi Baiget
Albert Batlle
Lluís Salvadó
Rosa Maria Rodríguez.

Dimarts 24 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
Xavier Barragán
Anton Raventós
Rafael Ramírez
Albert Donaire
Joan Ignasi Elena
Neus Lloveras
Lluís Llach

Dimecres 25 d’abril
10.00: agents de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1402, 486, 380, 455 i 476. Agents dels Mossos d’Esquadra amb TIP 1903, 2481, 16.646 i 17.854.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

Avui s’ha interrogat només un testimoni

El tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació policial de l’1-O, Daniel Baena, ha qualificat com “període d’insurrecció” el comprès entre el 20 de setembre i el dia en què es va aplicar l’article 155, quan Catalunya, en la seva opinió, era un “polvorí” que “podia derivar en una escalada incontrolable”.

Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha estat l’únic testimoni a declarar aquest dimarts al Tribunal Suprem, durant el judici contra el “Procés”, ja que el seu número dos, que estava també citat avui, no ho ha fet per problemes de salut.

Durant cinc hores i mitja, el tinent coronel ha explicat l’ambient de “polvorí” que es respirava a Catalunya en aquest període, que va motivar precisament el que no es practiquessin detencions en els “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil.

“Qualsevol actuació – ha afirmat – podia provocar un mal major al que es pretén evitar, i per això en moltíssimes ocasions no es produeixen detencions que en un context ordinari sí que s’haguessin produït”.

El tribunal no permet veure la cara del testimoni

També ha detallat, de vegades amb poca concreció remetent-se a “el que consta a les diligències”, els indicis contra els acusats que es van incloure en els diferents atestats. Ho ha fet en resposta a les defenses, que han intentat posar en dubte el contingut d’aquestes anàlisis de la Guàrdia Civil.

El tinent-coronel ha recorregut a frases com “període insurreccional” o “d’insurrecció”, o “clima insurreccional”, per definir els dies compresos entre el 19 i 20 de setembre – quan es van produir els registres per evitar l’1-O- i el 27 de setembre -quan es va aplicar el 155 a Catalunya –.

“Allò literalment era un polvorí. Els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable i afortunadament no va ser així”, ha explicat Baena, que ha declarat fora del focus de les càmeres com la resta de agents.

Per Baena, que s’ha presentat al Tribunal amb vestit fosc, camisa blanca i corbata verda, a Catalunya hi va haver tres períodes clarament diferenciats: abans del 19 i 20 de setembre, quan les concentracions contra les forces de seguretat eren en to de “protesta”, un “període insurreccional” fins a la posada en marxa del 155 i un tercer període a partir d’aquesta data, quan van cessar les protestes i els Mossos van fer “dispositius de seguretat molt eficaços”.

Van den Eynden s’ha crispat amb el tesimoni en més d’una ocasió

En el “període d’insurrecció” ha manifestat davant del tribunal, hi va haver un “canvi radical” en l’actitud de la gent i es van produir la gran majoria dels “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En concret, 84 de les 88 accions contra la Guàrdia Civil i 23 de les 25 contra la Policia Nacional.

Aquests qualificatius no ha agradat a les defenses, que s’han queixat al president del tribunal, Manuel Marchena, qui els ha tranquil: “És una expressió plena de valoració personal” però la sala “no se sent vinculada per les valoracions que faci el testimoni per descriure el que va veure “.

Tot i insistir en els riscos del “període insurreccional, ha reconegut a les defenses que no hi va haver detinguts ni desperfectes als carrers durant les manifestacions i concentracions i que no van registrar trucades que incitessin a la violència; tampoc han trobat els investigadors rastre d’encàrrecs d’urnes o paperetes o del pagament de les factures dels milions de cartes confiscades.

També han tret a col·lació els advocats un perfil anònim de Twitter que se li va atribuir. Es tracta del compte de @maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcit, des del qual es va criticar a dirigents polítics catalans. “No sóc propietari d’aquest compte”, ha assegurat contundent el tinent coronel.

Baena va estar al comandament de la investigació sobre la preparació de l’1-O dirigida pel jutge d’instrucció 13 de Barcelona i també va elaborar informes sobre el “Procés” per a la Fiscalia de l’Audiència Nacional i la jutgessa d’aquest tribunal Carmen Lamela, pel TSJC i per al magistrat del Suprem Pablo Llarena.

Roig al tinent coronel Baena: “Ya veo ya que usted no se entera”

Una participació omnipresent que ha suscitat algunes de les preguntes de les defenses, qüestionant a més la validesa dels atestats que va dirigir perquè van incloure tuits de 2013 i 2014 de ANC i el seu líder, Jordi Sànchez, notícies de premsa, un “full de ruta” presumptament política o fets referits a algun acusat anteriors al fet que ostentés un càrrec públic.

En diverses ocasions, el tinent coronel ha remès a “el que consta a les diligències” davant les preguntes dels advocats, però ha defensat en tot moment que no es van investigar “programes polítics”, ni idees, ni tampoc el “Procés” en general.

“Les persones investigades no ho estan pel que diuen o el que pensen, sinó per fets que creiem que poden ser constitutius de delicte”. “De primeres no anem buscant sediciosos per aquí”. “Vam investigar persones que fan coses, no entitats”.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

El tribunal interroga el tinent-coronel Daniel Baena

El tinent coronel, cap d’investigació de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, ha afirmat, avui al Tribunal Suprem, que a partir del 19 i del 20 de setembre, quan es van practicar diversos registres i detencions, les protestes van canviar de to i es va viure un clima “clarament insurreccional”.

L’agent de la Guàrdia Civil que va estar al capdavant de les indagacions obertes el març de 2017 pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona per investigar els preparatius del referèndum ha explicat al Suprem que en els dies previs al 19 i 20 de setembre hi havia hagut manifestacions, però d’un to menor perquè “es pensava” que la tasca dels investigadors era “de poca importància per impedir el referèndum”.

Ha recordat que fins a aquest moment es produïen concentracions puntuals a les portes de la seva caserna i quan els agents inspeccionaven magatzems, que van canviar “arran dels fets del 19 i del 20 de setembre”.

El dia 19 la Guàrdia Civil va fer una important intervenció en Unipost per intervenir cartes electorals i “aquí ja va ser un cop dur”, ha opinat.

A preguntes de la fiscal Consol Madrigal, el tinent ha explicat que aquest clima va canviar quan es va aplicar l’article 155 a Catalunya.

Després, el 20 de setembre es van dur a terme diferents registres com el de la Conselleria d’Economia i “a partir d’aquí ja es van incrementar les concentracions”. El “clima que es vivia” i el que els guàrdies civils tenien en compte per planejar futures intervencions era, ha afegit, “clarament insurreccional”. Referint-se a la situació que es vivia a Catalunya en aquell moment, Baena diu: “allò era un polvorí” que podria acabar en una escalada incontrolada.

“La constatació que el clima insurreccional ja no es produïa” és que, segons ha dit, de les 88 accions que es van produir contra la Guàrdia Civil en tot aquest període, dos van tenir lloc fins al dia 19 de setembre i només dues a partir de l’aplicació del 155.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

Ni el major Trapero, ni el tinent coronel Baena, ni els tinents de la Guàrdia Civil encarregats de la seguretat i el registre ni l’intendent dels Mossos d’Esquadra. Qui portava la veu cantant el 20 de setembre de 2017 a la Conselleria d’Economia de la Generalitat era Jordi Sánchez, en aquell temps president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Perquè mentre les cadenes de comandament dels dos cossos feien o no les gestions pertinents perquè la comitiva judicial pogués sortir de l’edifici governamentañ sense que “la massa” ho impedís, el que semblava tenir la solució era Sánchez, que, erigit en expert en seguretat i control de masses, va oferir a la Guàrdia Civil una sortida “inviable”.

“No era qui per organitzar la seguretat”, ha dit contundent en el judici contra el “Procés” el capità –llavors era Tinent – C57393S, responsable de l’operatiu de la Guàrdia Civil per practicar els registres en aquesta Conselleria, però fins a la intendent li “obeïa”.

Sánchez, que segons el capità es va presentar com “l’interlocutor vàlid” de les masses, no va accedir a cap de les propostes dels agents de la Benemèrita per facilitar la sortida, i aquests tampoc van considerar vàlides les que els oferia el president de l’ANC .

Així que les reunions, que van ser diverses, formals i informals, convocades a la planta dos o improvisades al vestíbul, van tenir una mica de “esperpèntic”, també segons les paraules del capità.

Probablement, era una qüestió de percepció. Perquè, mentre que a la intendent dels Mossos no li semblava que afectés la seguretat ciutadana que ja a un quart del matí es va fossin congregant centenars de persones i tallessin el carrer, per al capità allò era “un fet objectiu” més que “una percepció subjectiva”.

I també una qüestió de voluntat. La voluntat del poble, tal com la va entendre el llavors vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. Era la seva casa i com a casa va entrar aquest dia. Va sortir poc després i va justificar davant el tinent del Grup de Reserva i Seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil el que estava passant fora.

Què podia fer ell? Calia entendre que era la voluntat popular la que s’expressava en forma de 45.000 manifestants que, segons els dos tinents, els insultaven, els escopien i els avisaven que d’allà no sortirien en tota la nit.

Mentre Sánchez sortia i entrava i parlava amb els tinents -molt i amb companyonia, segons ha precisat el cap del dispositiu del GRS, al qual el president de ANC li va donar fins a la seva telèfon-, la comitiva judicial no es podia moure.

I millor així, perquè com els va dir una mossa, si sortien, i més amb les caixes del que confiscat en els registres, els matarien o els picarien.

Potser va ser la mateixa mossa que, com a bona samaritana, es va apiadar de la comitiva judicial i dels guàrdies. Ella tenia una bossa gran i, si els agents li donaven una mica de diners, els portaria menjar. Així ho va fer. Els entrepans els van servir per aguantar fins a les set del matí del dia següent.

Gairebé quatre hores “assetjats” en unes dependències per les quals també es va passar l’altre Jordi, Cuixart, encara que sense la desena part de protagonisme que Sánchez.

El seu nom tot just ha sortit a les declaracions testificals d’avui. I quan ha estat pronunciat, ha estat confós amb Sánchez. Fins Cuixart ha donat un bot quan un dels advocats de les defenses relatava que li havia donat la mà al tinent del GRS. La seva cara, recollida per les càmeres del Tribunal Suprem, era de total sorpresa.

Els incidents o el setge, com se li ha denominat moltes vegades, en la Conselleria d’Economia ja han estat àmpliament relatat en el que va de judici. Sobretot, el que ha passat a l’exterior i en els cotxes amb el logotip de la Guàrdia Civil, encara que avui hem conegut l’inventari de les armes i material que contenien i tot el que es va sostreure d’ells.

Però avui tenia més interès el que va passar en aquelles tenses hores, que van començar a comptar a les 8 del matí quan va arribar la comissió judicial o a les 3 en el cas dels agents del GRS. I dins es van produir aquestes converses – almenys cinc – que no van donar cap resultat en moltes hores.

Dins també van córrer les “fake news”, com hem escoltat. Almenys dues: que s’havia intervingut en aquest moment TV3 i que s’havia suspès l’autonomia de Catalunya. Als guàrdies civils no els constava, però tot i així, i pel segon cas, van trucar als seus comandaments per contrastar-ho. Bon exemple de periodisme.

Van ser hores que es van anar tornant més tenses a mesura que passaven. Un tinent amb 31 anys de servei en el control de masses i que mai havia vist pujar a ningú – i menys periodistes – als cotxes oficials, i “menys als logotipats”, va veure com els seus homes, els menys veterans, ho van passar malament.

Per a ell, més experimentat, va ser “un altre servei més”.

 


REDACCIÓ24 Març, 2019

El judici continua aquest dilluns

La setena setmana del judici contra el procés, que comença aquest dilluns, tindrà entre els seus testimonis més rellevants al tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació sobre els preparatius de l’1-O, unes indagacions qüestionades per les defenses i que van nodrir la causa del Tribunal Suprem contra la cúpula independentista.

A més del comandaments de l’institut armat responsable de gran part dels atestats de la causa del Procés, a partir de demà desfilaran ens el Suprem altres guàrdies civils i mossos d’esquadra que van presenciar registres del 20S, així com els observadors internacionals que suposadament va designar el Govern per a l’1-O.

La testifical de Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya i màxim responsable de la investigació sobre l’1-O, està prevista per al matí de dimarts que; a la tarda, ho farà el seu número dos al capdavant de la causa judicial que va donar peu als registres del 20S i la detenció de diversos alts càrrecs del govern català.

Tots dos interrogatoris es preveuen extensos, no només pel paper clau d’aquests comandaments en els informes elaborats per l’institut armat sobre el full de ruta de l’Procés, sinó també perquè estan en el punt de mira de les defenses, que dubten de la seva imparcialitat i qüestionen la seva excessiu protagonisme en la instrucció de la causa de l’1-O, sota secret de sumari durant mesos i que va incloure escoltes telefòniques.

La Guàrdia Civil va entrar en joc per indagar l’organització i finançament de l’1-O arran de la denúncia que va presentar un particular per les polèmiques revelacions de l’exsenador d’ERC Santi Vidal, que en diverses conferències assegurat que el Govern tenia “camuflada” una partida de 400 milions per al referèndum i la independència i que havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans.

Un dels moments de la intervenció policial de l’1-O

Els informes que l’institut armat va elaborar en el marc de la causa que dirigia el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona van servir també per alimentar la causa del Suprem contra el Govern cessat i els ‘Jordis’ i per donar suport a les tesis de les acusacions .

L’interrogatori a Daniel Baena és crucial per a les defenses, en el seu intent de desacreditar la neutralitat d’uns informes policials que donen aire a les acusacions de rebel·lió i malversació, i més quan atribueixen al tinent coronel un perfil anònim de Twitter bel·ligerant amb l’independentisme.

Aquesta setmana continues declarant els testimonis policials

Per demà, estan previstos els interrogatoris de dos guàrdies civils el testimoni pot ser fonamental per aclarir l’abast de les concentracions davant els edificis on es van practicar els registres del 20S ordenats pel jutge de l’1-O: l’oficial al comandament dels efectius de la Guàrdia Civil que van entrar en Economia i el responsable del dispositiu de seguretat.

Entre el dimecres i el dijous, prosseguiran les declaracions relacionades amb els incidents durant aquesta jornada – en què la Fiscalia es basa en part per argumentar el delicte de rebel·lió –, amb la testifical de diversos guàrdies civils i mossos d’esquadra mobilitzats amb motiu dels registres.

A més, el dijous declararan com a testimonis diversos agents de l’institut armat per les protestes independentistes contra la Guàrdia Civil que van tenir lloc a Valls, Reus i Igualada.

Dimecres 27, serà el torn dels observadors internacionals del referèndum, entre ells la neozelandesa Helena Catt – que segons la Fiscalia va liderar una expedició d’experts, pagada amb fons del Diplocat, per supervisar l’1-O –, així com l’exdiputat del Bundestag Felix Von Grundbergm i la parlamentària del Quebec Manon Masse, els que testificaran per videoconferència.

 


REDACCIÓ19 Març, 2019

El judici continua aquest matí

Aquest dimarts es reprèn el judici del procés amb els testimonis que no van poder declarar dijous perquè es va allargar l’interrogatori al major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero. Seran 24 del total de 34 agents de la Guàrdia Civil i 5 Mossos d’Esquadra.

El primer que haurà de declarar és el que va ser subsecretari d’Hisenda amb Cristóbal Montoro, Felipe Martínez Rico, a petició de la Fiscalia. En aquest cas, en el final de la darrera sessió del judici, dijous, la fiscal es va queixar del problema que va suposar el canvi de dia per a aquest testimoni, perquè ara viu a Londres.

A partir d’aquí començarà la desfilada d’agents de les forces de seguretat. Aquesta setmana declaren els agents de la Guàrdia Civil relacionats amb els escorcolls del 20 de setembre del 2017 i els que van revisar els correus electrònics intervinguts als processats previs a l’1-O, que actuaven per ordre del jutjat número 13 de Barcelona. 

Després haurà de declarar David Badal, tècnic administratiu de la Conselleria de Treball i gestor del programa GEEC (Gestor Electrònic d’Expedients de Contractació). Ho farà a petició de l’Advocacia de l’Estat i de la defensa de Dolors Bassa.

Tot i això, ara per ara no es poden veure vídeos durant la declaració dels testimonis dels agents de les forces de seguretat, ja que el president de la sala, Manuel Marchena, ja va avisar que no se’n visionaran més fins a la fase documental. Algunes defenses, però, van demanar divendres que es tornin a projectar vídeos.

La plataforma International Trial Watch, els observadors internacionals que segueixen el judici de 1-O, també denuncia que el Suprem limiti l’exhibició de vídeos durant l’interrogatori dels testimonis.

 


REDACCIÓ18 Març, 2019

El judici del procés interrogarà 500 testimonis

En el judici del procés han de declarar 511 testimonis. En les 5 setmanes que portem n’han declarat 62. Per tant, encara en queden 449. El cronograma del jutge Manuel Marchena va canviant habitualment.

Aquesta manca de previsió i planificació provoca, entre altres situacions, moltes dificultats per preparar els interrogatoris, i una disparitat en les sessions: algunes de molt llargues i altres de molt curtes. Ara només hi ha previsió de dates i hores fins al 28 de març.

El judici està sent retransmés en directe

Desgavell d’hores de durada de cada sessió
D’aquesta manera, el 20 de febrer la sessió del judici va durar 9 hores i 45 minuts. Van declarar Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó, quatre dels acusats. El 12 de març, la sessió del judici va ser de 20 minuts al matí i d’una hora i quart a la tarda. En teoria, havia de declarar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, però el tribunal el va canviar de dia.

És una petita mostra del desgavell que està provocant la falta d’una previsió general d’aquest judici. La norma és que primer declarin els de les acusacions, però amb la convocatòria d’eleccions per al 28 d’abril, el Tribunal va decidir convocar primer els polítics. Es van habilitar alguns dilluns del mes de març per no moure els testimonis ja citats. Però és una solució a mitges i, per exemple, a Mariano Rajoytambé li van canviar el dia.

Per la durada d’alguns interrogatoris hi ha hagut molts canvis en les convocatòries dels testimonis. És el que es coneix com a cronograma, el cronograma de Manuel Marchena. De fet, de la falta d’una planificació a mitjà o llarg termini per part del Tribunal es van queixar oficialment les defenses.

Les declaracions dels testimonis s’allarguen massa

No preveien la durada de les declaracions
Els diversos cronogrames no preveien quant podrien durar les declaracions. Per a la del major Trapero només es preveien 15 minuts i s’hi va estar 5 hores i mitja. Altres testimonis es poden acollir al dret a no declarar. N’hi ha que no es pot preveure que farà el testimoni i altres que ja se sap del cert que no respondran.

Un exemple de la controvèrsia que genera la falta de planificació és el d’Amadeu Altafaj, que viu a Brussel·les. La defensa va preguntar al tribunal si era necessari que Altafaj es desplacés a Madrid, però la resposta de Marchena va ser sorprenent: digui-li “el que vostè consideri oportú”.

Sorpresa també quan dilluns 11 les obligacions d’alguns membres del Tribunal van fer acabar les declaracions a dos quarts d’una. Uns dies abans, dijous 7, es va ajornar el torn de les defenses en l’interrogatori del comissari Manuel Castellví, perquè s’havia determinat una hora final de la jornada.

El dimecres 13 havien de declarar dos testimonis per videoconferència perquè viuen a l’estranger. Van decidir venir en persona i declararan el dia 27. Tarda lliure. Gairebé impossible acabar el judici, com volia el president, abans del començament de la campanya de les generals.

 


REDACCIÓ6 Març, 2019

La secretària judicial del jutjat 13 de Bcn no vol que es vegi la seva cara

No es veurà la cara de la lletrada d’administració de justícia del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro. El Tribunal, presidit pel jutge Manuel Marchena, ha decidit acceptar la petició de la secretària judicial que aquest matí declara contra el procés independentista.

Montserrat del Toro és testimoni a petició de la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat, Vox i les defenses de Raül Romera i d’Oriol Junqueras. Dins de la sala no hi ha cap element de protecció (com un biombo, per exemple) i, per tant, el tribunal, els lletrats, els acusats i el públic podran veure la seva declaració.

El Suprem, però, modificarà la senyal institucional que emet el judici en directe perquè se li escolti la veu però no se li vegi la cara. Fonts del tribunal argumenten d’aquesta manera, es garanteix el principi de publicitat, però es protegeix el seu dret a la imatge. A més, apunten que també han demanat aquesta mesura altres testimonis, entre ells alguns Mossos d’Esquadra. El Ministeri Fiscal ha felicitat la decisió del tribunal sobretot perquè Montserrat del Toro viu i treballa a Barcelona. Un argument que ha estat repudiat per diferents lletrats de la defensa.

 


REDACCIÓ5 Març, 2019
judici3-1280x960.jpg

Continua el judici contra els líders independentistes

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha decidit endarrerir les declaracions de diversos testimonis citats en el judici del ‘Procés’, entre elles les dels responsables de la Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya l’1-O, davant els llargs interrogatoris d’aquesta setmana.

La declaració de l’exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo es va posposar d’ahir a avui dimarts, compartint jornada amb el coordinador policial de l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez dels Cobos.

L’excap superior de la Policia Nacional a Catalunya, Sebastià Trapote, i el coronel Ángel Gozalo, que era responsable de la Guàrdia Civil a la comunitat, estaven citat per a aquest dimarts i declararan finalment dijous dia 7.

Aquest mateix dia compareixeran davant del tribunal Manuel Castellví, cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, i Emilio Quevedo, comissari de la policia autonòmica.

Els testimonis citats el dijous passaran a la setmana que ve, segons el nou ordre fet públic avui:

DIMECRES DIA 6

– Montserrat del Toro, funcionària del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que va participar al registre la Conselleria d’Economia el 20-S (10: 00h).

– Propietari de l’hotel Gaudí de Reus (10: 30h).

– Propietari de l’hotel Travé de Figueres (10: 45h).

– Pere Buil Armengol, capità de la Marina mercant que va enviar una carta al jutge Pablo Llarena per la negativa de la Generalitat a què atraqués al port de Barcelona el vaixell “Piolín” (11: 00h).

– Vicente Ens, encarregat de la votació telemàtica (11: 30h).

– Quim Franquesa, soci de Vicente Ens (11: 40h).

– Teresa Guix Requejo, presumpta perceptora de fons (12: 00h).

– Olga Solanas García, de Focus Media S.L. (12: 15h).

– Ferran Burriel, de NothingAD Comunicació S.L (12:30)

– Núria Llorach, president de la corporació catalana de mitjans audiovisuals (CCMA) (16:00).

– Xavier Verge, professor de la universitat de Girona (16.30h)

DIJOUS DIA 7

– Sebastià Trapote, excap superior de Policia de Catalunya (10:00).

– Àngel Gozalo Pascual, excap de la Guàrdia Civil a Catalunya (10:30).

– Manuel Castellví, cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos (16:00).

– Emilio Quevedo, comissari dels Mossos d’Esquadra (16: 30h)

DILLUNS DIA 11

– Pau Raventós, de l’agència NothingAD Comunicació SL (10: 00h)

– Albert Jaume Planas, d’Unipost (10: 30h).

– Francisco Juan Fuentes, d’Unipost (11: 00h).

– Antonio Manuel Santos Falcón, d’Unipost (16:00).

– David Palanques, responsable de transformació digital del departament de Treball (16.30h).

DIMARTS DIA 12

– Josep Oriol González, gerent de l’empresa Bustiatge Directe S.L. (10: 00h).

– Rosa Maria Sans, del servei de programació d’activitats de la Generalitat (10: 30h).

– Enric Vidal, coordinador d’acció política d’ERC (16: 00h).

– Enrique Mary Iriarte (16.30h).

 


REDACCIÓ3 Març, 2019

Aquest dilluns, el tribunal interrogarà el president del Parlament de Catalunya, el republicà Roger Torrent. La seva declaració estava agendada per dijous de la setmana passada però es va haver d’ajornar per la celebració d’un ple a la cambra catalana

Arriben els testimonis aportats per les acusacions

El judici contra el “Procés” entra aquest dilluns de ple en la gestió policial de l’20-S i de l’1-O, amb la declaració de l’alt càrrec d’Interior que va coordinar el dispositiu contra el referèndum i de comandaments policials, a més de la secretària judicial que va abandonar per un terrat el registre en Economia.

En la quarta setmana del judici, la ronda de testificals l’obrirà demà José Antonio Nieto, que era secretari d’Estat de Seguretat quan la coordinació del dispositiu policial per impedir l’1-O la va assumir el coronel de la Guàrdia Civil i exalt càrrec del Ministeri d’Interior Diego Pérez dels Cobos, qui declararà dimarts.

A més de Nieto, per demà està programada la declaració de Juan Antonio Puigserver, secretari general tècnic del Ministeri d’Interior i que va ser el màxim responsable polític del Departament d’Interior durant els mesos en què va estar actiu l’article 155 de la Constitució.

Els acusats pel procés

La sessió de dimarts s’ha reservat a comandaments policials vinculats als dispositius per impedir el referèndum: a més de Diego Pérez dels Cobos, testificaran davant del Tribunal Suprem Sebastià Trapote, que era el cap superior de la Policia Nacional a Catalunya durant l’1-O, així com exresponsable de la Guàrdia Civil en aquesta comunitat Àngel Gozalo. També declararan aquell dia, comandaments de la policia catalana, el cap de la comissaria general d’Informació dels Mossos, Manuel Castellví, així com els comissaris Emilio Quevedo i Cristina Manresa, que estan sent investigats per jutjats catalans per suposada passivitat de la policia catalana davant l’1-O.

Pel dimecres que ve s’espera la testifical de Montserrat del Toro, secretària del jutjat que va ordenar el registre del 20-S en el Departament d’Economia i que va declarar que, davant l’hostilitat dels manifestants, va haver d’abandonar l’edifici pel terrat, acció que s’ha convertit en una de les principals proves de càrrec en què la Fiscalia sustenta la seva acusació de rebel·lió.

Per aquesta cadira passaran 500 testimonis

També per la seva relació amb el presumpte assetjament que les acusacions creuen patir els policies i guàrdies civils destinats a Catalunya l’1-O declararan dimecres els propietaris de dos hotels de Reus i Figueres que van allotjar a alguns dels agents.

Ho farà a més aquell dia Pere Buil, capità de la Marina Mercant que declararà sobre els suposats impediments perquè els vaixells que traslladaven als policies i guàrdies civils de l’1-O atraquessin en ports catalans.

Les testificals de la setmana inclouen així mateix a diversos càrrecs polítics relacionats amb el “Procés”, com Enric Millo, que l’1-O era delegat del Govern a Catalunya, i l’exconsellera de Presidència Neus Munté, que va abandonar el Govern mes i mig abans del referèndum, en l’última remodelació de l’executiu empresa per Carles Puigdemont.

En relació amb el paper de la cambra catalana al “Procés” seran interrogats matí el president del Parlament, Roger Torrent; el secretari segon de la Mesa, el socialista David Pérez, així com el ex-lletrat major i l’exsecretari general de la cambra catalana, Antonio Bayona i Xavier Muro, que van emetre informes avisant de possibles desobediències al Tribunal Constitucional.

Entre dimecres a la tarda i la jornada de dijous està previst que siguin interrogats una desena de testimonis relacionats amb l’organització del referèndum, entre ells publicistes o tècnics que van rebre supòsits encàrrecs del Govern per a l’1-O, o càrrecs de la Generalitat vinculats a la logística de la votació.

Hi ha més de 600 de tot el món) acreditats

També està citada com a testimoni Núria Llorach, presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), per la difusió de la publicitat institucional de l’1-O, i responsables de l’empresa Unipost, que suposadament anava a encarregar-se de la distribució postal per al referèndum.

Les declaracions d’aquests testimonis, entre ells Llorach o els responsables d’Unipost, es veuran limitades per la seva condició d’imputats en la causa del titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que investiga els preparatius de l’1-O.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter