REDACCIÓ
El tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació policial de l’1-O, Daniel Baena, ha qualificat com “període d’insurrecció” el comprès entre el 20 de setembre i el dia en què es va aplicar l’article 155, quan Catalunya, en la seva opinió, era un “polvorí” que “podia derivar en una escalada incontrolable”.
Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha estat l’únic testimoni a declarar aquest dimarts al Tribunal Suprem, durant el judici contra el “Procés”, ja que el seu número dos, que estava també citat avui, no ho ha fet per problemes de salut.
Durant cinc hores i mitja, el tinent coronel ha explicat l’ambient de “polvorí” que es respirava a Catalunya en aquest període, que va motivar precisament el que no es practiquessin detencions en els “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil.
“Qualsevol actuació – ha afirmat – podia provocar un mal major al que es pretén evitar, i per això en moltíssimes ocasions no es produeixen detencions que en un context ordinari sí que s’haguessin produït”.
També ha detallat, de vegades amb poca concreció remetent-se a “el que consta a les diligències”, els indicis contra els acusats que es van incloure en els diferents atestats. Ho ha fet en resposta a les defenses, que han intentat posar en dubte el contingut d’aquestes anàlisis de la Guàrdia Civil.
El tinent-coronel ha recorregut a frases com “període insurreccional” o “d’insurrecció”, o “clima insurreccional”, per definir els dies compresos entre el 19 i 20 de setembre – quan es van produir els registres per evitar l’1-O- i el 27 de setembre -quan es va aplicar el 155 a Catalunya –.
“Allò literalment era un polvorí. Els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable i afortunadament no va ser així”, ha explicat Baena, que ha declarat fora del focus de les càmeres com la resta de agents.
Per Baena, que s’ha presentat al Tribunal amb vestit fosc, camisa blanca i corbata verda, a Catalunya hi va haver tres períodes clarament diferenciats: abans del 19 i 20 de setembre, quan les concentracions contra les forces de seguretat eren en to de “protesta”, un “període insurreccional” fins a la posada en marxa del 155 i un tercer període a partir d’aquesta data, quan van cessar les protestes i els Mossos van fer “dispositius de seguretat molt eficaços”.
En el “període d’insurrecció” ha manifestat davant del tribunal, hi va haver un “canvi radical” en l’actitud de la gent i es van produir la gran majoria dels “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En concret, 84 de les 88 accions contra la Guàrdia Civil i 23 de les 25 contra la Policia Nacional.
Aquests qualificatius no ha agradat a les defenses, que s’han queixat al president del tribunal, Manuel Marchena, qui els ha tranquil: “És una expressió plena de valoració personal” però la sala “no se sent vinculada per les valoracions que faci el testimoni per descriure el que va veure “.
Tot i insistir en els riscos del “període insurreccional, ha reconegut a les defenses que no hi va haver detinguts ni desperfectes als carrers durant les manifestacions i concentracions i que no van registrar trucades que incitessin a la violència; tampoc han trobat els investigadors rastre d’encàrrecs d’urnes o paperetes o del pagament de les factures dels milions de cartes confiscades.
També han tret a col·lació els advocats un perfil anònim de Twitter que se li va atribuir. Es tracta del compte de @maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcit, des del qual es va criticar a dirigents polítics catalans. “No sóc propietari d’aquest compte”, ha assegurat contundent el tinent coronel.
Baena va estar al comandament de la investigació sobre la preparació de l’1-O dirigida pel jutge d’instrucció 13 de Barcelona i també va elaborar informes sobre el “Procés” per a la Fiscalia de l’Audiència Nacional i la jutgessa d’aquest tribunal Carmen Lamela, pel TSJC i per al magistrat del Suprem Pablo Llarena.
Una participació omnipresent que ha suscitat algunes de les preguntes de les defenses, qüestionant a més la validesa dels atestats que va dirigir perquè van incloure tuits de 2013 i 2014 de ANC i el seu líder, Jordi Sànchez, notícies de premsa, un “full de ruta” presumptament política o fets referits a algun acusat anteriors al fet que ostentés un càrrec públic.
En diverses ocasions, el tinent coronel ha remès a “el que consta a les diligències” davant les preguntes dels advocats, però ha defensat en tot moment que no es van investigar “programes polítics”, ni idees, ni tampoc el “Procés” en general.
“Les persones investigades no ho estan pel que diuen o el que pensen, sinó per fets que creiem que poden ser constitutius de delicte”. “De primeres no anem buscant sediciosos per aquí”. “Vam investigar persones que fan coses, no entitats”.
REDACCIÓ
