Arxius de Judici 1-O | Pàgina 2 de 8 | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Març, 2019

Jordi Sánchez llueix un llaç groc a la solapa

Els familiars dels acusats en el procés independentista i el públic que assisteixen al judici que s’està duent a terme al Tribunal Suprem s’ha trobat amb una sorpresa desagradable tot just en el primer control d’accés a l’edifici judicial. Una agent de la Policia Nacional obligava – amablement, això sí – a retirar els llaços grocs de les solapes. “Està prohibit exhibir llaços dins del Tribunal”, expliquen al nostre digital un familiar de Josep Rull, informant que tant el públic com els familiars són obligats a dipositar els seus mòbils a l’entrada principal. Tot i això, passava el filtre les autoritats.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha exhibit el llaç groc sense cap entrebanc.

Quan els periodistes s’han assabentat del que estava passant amb la restricció dels llaços, els serveis de l’alt tribunal han decidit frenar qualsevol mena de polèmica i evitar que l’excés de zel d’una agent – nova en aquestes funcions – alimentés un debat mediàtic estèril.

De seguida, s’ha corregit l’error i a la tarda el públic ja va poder lluir el símbol de suport als polítics presos sense cap problema. Són moltes les persones que assisteixen al judici amb un llaç groc a la solapa o amb un complement d’aquest color. Alguns dels acusats també l’exhibeixen. Jordi Sánchez porta un llaç i una llibreta grocs.

 


RICARD CHECA28 Març, 2019

El judici contra el procés arriba a la seva 24 jornada. Durant el matí, en una hora i mitja el tribunal ha pogut conèixer la versió de vuit agents de las policia. Uns de la Guàrdia Civil i altres dels Mossos d’Esquadra. El matí ha estat tranquil, però el jutge Marchena ha hagut de parar els peus el fiscal Jaime Moreno.

La fiscalia havia citat com a testimoni una mossa d’Esquadra que no constava citada pel TIP sinó amb el DNI i el nom (Alexandra Peralta). Per motius de seguretat, ha dit que no volia que es digués on està destinada.

El representant del Ministeri Públic ha preguntat si des del seu telèfon van enviar missatges avisant del detalls de noms d’hotels on hi estarien allotjats policies nacionals i guàrdies civils. En totes les preguntes, l’agent s’ha limitat a dir que no ho recordava o que no ho sabia.

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha interromput la fiscalia pel tipus de preguntes que li estava fent. “En la mesura que aquests missatges podrien tenir un contingut incriminatori per algú, hauria d’evitar preguntes que la puguin incriminar perquè la testimoni està sota jurament”, ha dit.

Gestos despectius
Per la seva banda, els agents de la Guàrdia Civil han acusat els Bombers de la Generalitat de participar en ‘escraches’ amb vehicles i uniformats a un hotel de la Seu d’Urgell i també de passar “en caravana” per la comandància de Girona insultant-los i fent-los gestos despectius (com aixecar el dit del mig). “Es van donar un bany de masses”, ha criticat un agent que s’allotjava a l’hotel Nice de la Seu d’Urgell. També han testificat dos agents més per incidents a Lleida, quan un veí els va seguir i gravar i va penjar les seves imatges a Facebook (està condemnat a 8 mesos de presó). Marchena ha evitat que la fiscalia interrogui amb preguntes pròpies d’un investigat i no d’un testimoni a una mossa d’esquadra a qui preguntava si va enviar whattapps des del seu mòbil per avisar dels hotels on s’allotjaven policies espanyols.

L’agent de la Guàrdia Civil (TIP S24635E) ha relatat que va estar a un hotel Nice de la Seu d’Urgell i que va viure diverses manifestacions a les portes de l’establiment. Ha explicat que el dia 3 d’octubre va haver-hi una concentració de fins a un miler de persones que cridaven, feia cassolades i “tocaven les palmes”. També ha relatat “càntics i insults”.

Ha destacat que en la concentració hi havia un vehicles dels bombers que anava amb les sirenes posades i també bombers uniformats. L’agent, però, ha reconegut que no hi va haver cap amenaça contra la integritat física dels agents i ha parlat de “càntics genèrics” contra la policia.

Marchena ha hagut de cridar a l’atenció del fiscal Moreno

“Cares d’odi”
Un relat que també ha fet un altre guàrdia civil que estava al mateix hotel. L’agent C34336U també ha defensat que era una concentració “organitzada i orquestrada” i ha dit que tenia com objectiu fer un ‘escrache’ per impedir que la policia entrés o sortís de l’hotel Nice. I que hi havia cartells penjats pel poble on anunciaven les hores de les properes concentracions.

El segon agent també ha coincidit en destacar insults (ha descrit ‘fills de puta, assassins i fora les forces d’ocupació) i la presència dels bombers. “Es van donar un bany de masses entre la gent que hi havia allà”, ha afirmat.

Aquest agent també ha dit que ni ell ni els seus companys havien viscut mai abans una situació així “veient cares d’odi” en la gent i ha justificat que ells l’1-O van tenir una intervenció “molt humana” als col·legis on no van actuar “per no causar un dany major al que es volia evitar”.

Tos dos han explicat que el propietari de l’hotel es va sentir “pressionat” i que quan va acabar la reserva, el dia 5 d’octubre, van marxar a un altre hotel i van acabar al parador, on relata que “casualment” no van patir cap ‘escrache’.

Aquest agent també ha explicat que va presentar una denúncia per aquest ‘escrache’, en el qual ha dit que es van llençar ampolles i algú va intentar “arremetre” contra la porta i que va aportar un vídeo. Però ha reconegut que no ha rebut cap notificació judicial sobre com van acabar les diligències. Mentre que el primer agent parlava de 1.000 persones, aquest segon ha dit que s’havien concentrat 150.

Insults des de cotxes de bombers a Girona
Un altre agent, TIP C88411L , ha explicat que al matí del 2 d’octubre quan estava fent tasques de reforç de seguretat a la comandància de Girona va escoltar sirenes i van veure passar un “comboi” de 15 vehicles dels Bombers que feien sonar els clàxons i les sirenes i que els van insultar des dels vehicles. “Ens van dir feixistes, fills de puta i covards i ens van fer gestos com aixecar el dit del mig, posar el dit polze cap a baix o posar-se la mà a la cara per dir-nos cara dures”, ha detallat.

L’advocat Pina és un dels que més ha intervingut

“Us he reconegut, us matarem”
També han testificat al Suprem dos agents de la guàrdia civil (J73137F i W79133J) per explicar un incident que van viure a Lleida l’endemà de l’1-O. Segons han relatat, tenien el dia lliure –ja que havien actuat el dia del referèndum- i ells dos i un altre company van anar a passejar per la ciutat vestits de paisà. Llavors, van veure que els seguia una persona que els havia gravat amb telèfon i que els va increpar perquè els havia reconegut del dia abans, quan van intervenir a Artesa.

“Ens va dir fills de puta, que ens cagaríem i que ens anaven a matar”, han explicat. També han coincidit que a la nit un amic els va alertar que les seves cares estaven a Facebook, amb imatges del dia 1-O i la comparativa amb les imatges que els havien gravat quan anaven per Lleida passejant. A la publicació, hi posava, entre d’altres, ‘aquesta animals no els vull al meu país’.


Els advocats Jordi Pina i Benet Salellas els han preguntat si recordaven que en aquesta publicació també posava que la gent mantingués la “calma” i no caigués en provocacions. Però cap ho recordava. També han reconegut que tret d’aquest incident –que van denunciar- no van patir cap altre situació similar mentre eren a Lleida.

El jutjat penal 2 de Lleida va condemnar a vuit mesos de presó aquest veí de Lleida acusat d’amenaçar els tres guàrdies civils.

 


REDACCIÓ27 Març, 2019

El president del tribunal Manuel Marchena

Exalts càrrecs d’ERC investigats a Barcelona en la causa oberta sobre els preparatius de l’1-O han demanat a la jutge que ordeni a Twitter que identifiqui el perfil anònim amb el nom de Tácito, per aclarir si darrere d’ell figura el tinent-coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena.

Les defenses d’alguns dels exalts càrrecs d’ERC investigats per l’1-O han demanat a la titular del jutjat d’instrucció numero 13 de Barcelona que indagui si darrere del compte de Twitter @ maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcito, des d’on es van proferir comentaris bel·ligerants amb l’independentisme, figura Baena.

Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya que signa la majoria dels atestats l’institut armat en la causa contra el ‘Procés”, va negar ahir en el judici al Tribunal Suprem estar darrere d’aquest perfil anònim.

No sóc propietari d’aquest compte”, va assegurar el tinent coronel, que va recordar que aquest assumpte va ser “desmentit” en nombroses ocasions, inclòs al Congrés i al Senat

El president de la sala, Manuel Marchena, ha denegat la petició de les defenses en el judici la cúpula del ‘Procés’ per introduir testificals amb l’objectiu d’aclarir si darrere de Tácito figura aquest comandament de la Guàrdia Civil.

Davant d’aquesta situació, les defenses d’alguns dels imputats d’ERC en la causa per l’1-O oberta a Barcelona han demanat a la jutge que ordeni a Twitter que identifiqui si darrere de Tácito s’amagava Baena.

 


REDACCIÓ27 Març, 2019

Helena Catt, cap dels observadors

Helena Catt, la cap dels observadors internacionals del referèndum de l’1 d’octubre, ha reconegut davant el Tribunal Suprem, on s’està jutjant el procés independentista, que va cobrar, a través de transferència bancària.

Diplocat va ser l’entitat encarregada de sufragar-li els serveis prestats, així com la seva estada a Barcelona, els mesos de setembre i octubre del 2017.

Helena Catt era la responsable de dirigir el grup d’experts que va elaborar l’informe sobre la consulta sobiranista. Catt diu que l’informe no era un document científic.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

El portaveu jurídic d’ERC al judici de l’1-O, Joan Ignasi Elena, al Suprem

El portaveu jurídic d’ERC al judici de l’1-O, Joan Ignasi Elena, ha afirmat que la compareixença de l’instructor dels atestats de la Guàrdia Civil, el tinent coronel Daniel Baena, ha evidenciat que hi ha una “policia política”.

“Hi ha hagut una causa general contra tota una ideologia”, ha denunciat Elena en una atenció als mitjans aquest dimarts a la tarda a les portes del Tribunal Suprem. Segons el portaveu jurídic dels republicans, l’interrogatori a Baena ha demostrat que la investigació es va fer “a l’inrevés”. Elena ha argumentat que primer es va buscar “una acusació contra algú” i a partir d’aquí es va bastir “tota una causa, una instrucció i una investigació”. El portaveu jurídic d’ERC ha insistit que s’ha perseguit i investigat “les persones més o menys implicades en el projecte independentista” per “veure què podien treure per aconseguir bastir una imputació que era l’objectiu final”.

El portaveu jurídic d’ERC ha acusat (Baena) de mentir obertament quan ha negat ser el titular del perfil de Twitter ‘Tácito’. “Hem comprovat com ha mentit

Elena ha remarcat que Baena ho ha evidenciat amb les “evasives, contradiccions i afirmacions” que ha fet durant l’interrogatori de les defenses. A banda, el portaveu jurídic d’ERC l’ha acusat de mentir obertament quan ha negat ser el titular del perfil de Twitter ‘Tácito’. “Hem comprovat com ha mentit”, ha dit Elena, que ha assegurat que hi ha proves que demostren que el compte és seu i que Baena té “animadversió” cap a l’independentisme.

“Ja es veu que qui té una animadversió no pot ser el responsable de tota la investigació. És de sentit comú”, ha dit. Elena ha denunciat que l’instructor dels atestats que van fonamentar l’acusació als líders independentistes va fer una “investigació unilateral”.

VÍDEO


REDACCIÓ26 Març, 2019

Els exconsellers d’Ensenyament i Interior, Meritxell Ruiz i Jordi Jané estan citat a declarar en el judici contra el procés el proper 23 d’abril – Dia de Sant Jordi. El diputat ebrenc Lluís Salvadó també haurà de comparèixer davant del Tribunal

El Tribunal Suprem ha citat a declarar desenes d’agents de la Policia Espanyola durant les sessions del judici contra el procés de proper mes d’abril. El dia 23, coincidint amb Sant Jordi, ha citat la intendenta dels Mossos Teresa Laplana – processada per sedició a l’Audiència espanyola –, el vice-president del govern, Pere Aragonès, els ex-consellers Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, l’ex-secretari general d’Hisenda Lluís Salvadó i diversos càrrecs del govern, alguns investigats al jutjat 13 de Barcelona. També l’ex-director dels Mossos Albert Batlle, que ara és el número 3 de la llista del PSC a les eleccions municipals de Barcelona.

El dia 3 declararan dos comissaris dels Mossos d’Esquadra, Ferran López i Juan Carlos Molinero.

El dia 23 també declararan i un tècnic administratiu del departament de Treball, el gestor del programa de contractació, David Badal; l’ex-director general de Patrimoni Francesc Sutrias; l’ex-secretari del govern Joan Vidal de Ciurana, l’aleshores responsable d’Estratègia i Innovació del CTTI Josuè Sallent; la directora de serveis de T-Systems en el moment dels fets Rosa Maria Rodríguez i el professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Maria Cervero Plubins.

L’endemà, el dia 24, ha citat l’ex-presidenta de l’AMI Neus Lloveras i l’ex-diputat de JxSí Lluís Llach i l’ex-president del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena. Durant l’abril també declararan funcionaris del govern i agents dels Mossos d’Esquadra, a més de guàrdies urbans de Badalona.

El tribunal ha habilitat el dilluns 15 d’abril per a fer sessions, però ha suspès la del dijous 18, que coincideix amb Dijous Sant. Divendres Sant i dilluns de Pasqua no hi haurà sessió, tal com s’havia especulat en alguns mitjans. A més, no suspèn el judici durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles.

CALENDARI:

Dimarts 2 d’abril
10.00: Comissari-cap de la brigada d’informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya.

10.30: Comissari en cap de la brigada provincial de la Policia Judicial de Barcelona (Nº.15.031).

11.00: Inspector de la policia espanyola Nº 76.074 i els caporals de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1292 i 1398.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP J12485S, T93818V, W55376V i L01637A. L’agent dels Mossos d’Esquadra Nº 6243.

Dimecres 3 d’abril

10.00: Ferran López, comissari dels Mossos d’Esquadra.

10.30: Juan Carlos Molinero, comissari dels Mossos d’Esquadra.

11.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP U30527P, Z44192J, L97409L, B17279W, P24860N i C708341.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP D27623V, L30567B, M39892T, B11602Z, N97976D i Q45716Q.

Dijous 4 d’abril
10.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP R12810S, G20480Y, V11483E, Z66018U, K62747Z, G61262V, T21380R, U93494I, Q26078Q, L50070J, B80404Y, W46978K, G61262V, J85171K, Y30747J i R67502P.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP B98467N, J03473D, R67502P, L57753N, V71878W, W79506I, V17236L, K12407I, X33145R, Q20556R i U83881V.

Dimarts 9 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 19.196, 105.992, 128.022, 61.872, 86.089, 70.385, 81.704, 96.031, 125.866 i 104.314.

Dimecres 10 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 88.009, 75.137, 120.522, 126.322, 126.744, 72.651, 127.996 i 88.279.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 50, 51, 52, 55, 104.394, 67.093 i 64.915.

Dijous 11 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 82.910, 107.528, 85.186, 119.182, 114.274, 119.432, 92.783, 89.141, 82.612 i 111.486.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 87.526, 91.126, 104.326, 79.313, 87.576 i 81.829.

Dilluns 15 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 74.881, 70.231, 88.428, 86.846, 100.445, 92.552, 106.424, 96.181, 115.789, 96.815, 103.406, 102.912, 117.892, 110.528, 120.381, 103.852 i 86.496.

Dimarts 16 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 102.476, 69.924, 82.279, 56.742, 93.493, 83.553, 92.600, 100.775, 99.874, 97.881, 90.079, 74.151, 101.667, 66.175 i 87.487.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 95.458, 99.594, 93.294, 75.085, 105.265, 109.541, 120.953 i 87.688.

Dimecres 17 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 94.670, 76.753, 70.101, 76.766, 99.306, 110.120, 110.336, 71.004, 72.862, 87.576, 102.764, 113.391, 86.563, 95.106 i 124.302.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 77.795, 93.178, 107.387, 94.601, 113.391, 81.119, 101.381 i 118.664.

Dilluns 23 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
David Badal
Francesc Sutrias
Josep Maria Cervero
Teresa Laplana
Joan Vidal de Ciurana
Josuè Sallent
Pere Aragonès
Jordi Jané
Meritxell Ruiz
Jordi Baiget
Albert Batlle
Lluís Salvadó
Rosa Maria Rodríguez.

Dimarts 24 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
Xavier Barragán
Anton Raventós
Rafael Ramírez
Albert Donaire
Joan Ignasi Elena
Neus Lloveras
Lluís Llach

Dimecres 25 d’abril
10.00: agents de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1402, 486, 380, 455 i 476. Agents dels Mossos d’Esquadra amb TIP 1903, 2481, 16.646 i 17.854.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

Avui s’ha interrogat només un testimoni

El tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació policial de l’1-O, Daniel Baena, ha qualificat com “període d’insurrecció” el comprès entre el 20 de setembre i el dia en què es va aplicar l’article 155, quan Catalunya, en la seva opinió, era un “polvorí” que “podia derivar en una escalada incontrolable”.

Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha estat l’únic testimoni a declarar aquest dimarts al Tribunal Suprem, durant el judici contra el “Procés”, ja que el seu número dos, que estava també citat avui, no ho ha fet per problemes de salut.

Durant cinc hores i mitja, el tinent coronel ha explicat l’ambient de “polvorí” que es respirava a Catalunya en aquest període, que va motivar precisament el que no es practiquessin detencions en els “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil.

“Qualsevol actuació – ha afirmat – podia provocar un mal major al que es pretén evitar, i per això en moltíssimes ocasions no es produeixen detencions que en un context ordinari sí que s’haguessin produït”.

El tribunal no permet veure la cara del testimoni

També ha detallat, de vegades amb poca concreció remetent-se a “el que consta a les diligències”, els indicis contra els acusats que es van incloure en els diferents atestats. Ho ha fet en resposta a les defenses, que han intentat posar en dubte el contingut d’aquestes anàlisis de la Guàrdia Civil.

El tinent-coronel ha recorregut a frases com “període insurreccional” o “d’insurrecció”, o “clima insurreccional”, per definir els dies compresos entre el 19 i 20 de setembre – quan es van produir els registres per evitar l’1-O- i el 27 de setembre -quan es va aplicar el 155 a Catalunya –.

“Allò literalment era un polvorí. Els policies que teníem un mínim de responsabilitat sabíem que qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable i afortunadament no va ser així”, ha explicat Baena, que ha declarat fora del focus de les càmeres com la resta de agents.

Per Baena, que s’ha presentat al Tribunal amb vestit fosc, camisa blanca i corbata verda, a Catalunya hi va haver tres períodes clarament diferenciats: abans del 19 i 20 de setembre, quan les concentracions contra les forces de seguretat eren en to de “protesta”, un “període insurreccional” fins a la posada en marxa del 155 i un tercer període a partir d’aquesta data, quan van cessar les protestes i els Mossos van fer “dispositius de seguretat molt eficaços”.

Van den Eynden s’ha crispat amb el tesimoni en més d’una ocasió

En el “període d’insurrecció” ha manifestat davant del tribunal, hi va haver un “canvi radical” en l’actitud de la gent i es van produir la gran majoria dels “setges” i “escraches” a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En concret, 84 de les 88 accions contra la Guàrdia Civil i 23 de les 25 contra la Policia Nacional.

Aquests qualificatius no ha agradat a les defenses, que s’han queixat al president del tribunal, Manuel Marchena, qui els ha tranquil: “És una expressió plena de valoració personal” però la sala “no se sent vinculada per les valoracions que faci el testimoni per descriure el que va veure “.

Tot i insistir en els riscos del “període insurreccional, ha reconegut a les defenses que no hi va haver detinguts ni desperfectes als carrers durant les manifestacions i concentracions i que no van registrar trucades que incitessin a la violència; tampoc han trobat els investigadors rastre d’encàrrecs d’urnes o paperetes o del pagament de les factures dels milions de cartes confiscades.

També han tret a col·lació els advocats un perfil anònim de Twitter que se li va atribuir. Es tracta del compte de @maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcit, des del qual es va criticar a dirigents polítics catalans. “No sóc propietari d’aquest compte”, ha assegurat contundent el tinent coronel.

Baena va estar al comandament de la investigació sobre la preparació de l’1-O dirigida pel jutge d’instrucció 13 de Barcelona i també va elaborar informes sobre el “Procés” per a la Fiscalia de l’Audiència Nacional i la jutgessa d’aquest tribunal Carmen Lamela, pel TSJC i per al magistrat del Suprem Pablo Llarena.

Roig al tinent coronel Baena: “Ya veo ya que usted no se entera”

Una participació omnipresent que ha suscitat algunes de les preguntes de les defenses, qüestionant a més la validesa dels atestats que va dirigir perquè van incloure tuits de 2013 i 2014 de ANC i el seu líder, Jordi Sànchez, notícies de premsa, un “full de ruta” presumptament política o fets referits a algun acusat anteriors al fet que ostentés un càrrec públic.

En diverses ocasions, el tinent coronel ha remès a “el que consta a les diligències” davant les preguntes dels advocats, però ha defensat en tot moment que no es van investigar “programes polítics”, ni idees, ni tampoc el “Procés” en general.

“Les persones investigades no ho estan pel que diuen o el que pensen, sinó per fets que creiem que poden ser constitutius de delicte”. “De primeres no anem buscant sediciosos per aquí”. “Vam investigar persones que fan coses, no entitats”.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

El tribunal interroga el tinent-coronel Daniel Baena

El tinent coronel, cap d’investigació de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena, ha afirmat, avui al Tribunal Suprem, que a partir del 19 i del 20 de setembre, quan es van practicar diversos registres i detencions, les protestes van canviar de to i es va viure un clima “clarament insurreccional”.

L’agent de la Guàrdia Civil que va estar al capdavant de les indagacions obertes el març de 2017 pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona per investigar els preparatius del referèndum ha explicat al Suprem que en els dies previs al 19 i 20 de setembre hi havia hagut manifestacions, però d’un to menor perquè “es pensava” que la tasca dels investigadors era “de poca importància per impedir el referèndum”.

Ha recordat que fins a aquest moment es produïen concentracions puntuals a les portes de la seva caserna i quan els agents inspeccionaven magatzems, que van canviar “arran dels fets del 19 i del 20 de setembre”.

El dia 19 la Guàrdia Civil va fer una important intervenció en Unipost per intervenir cartes electorals i “aquí ja va ser un cop dur”, ha opinat.

A preguntes de la fiscal Consol Madrigal, el tinent ha explicat que aquest clima va canviar quan es va aplicar l’article 155 a Catalunya.

Després, el 20 de setembre es van dur a terme diferents registres com el de la Conselleria d’Economia i “a partir d’aquí ja es van incrementar les concentracions”. El “clima que es vivia” i el que els guàrdies civils tenien en compte per planejar futures intervencions era, ha afegit, “clarament insurreccional”. Referint-se a la situació que es vivia a Catalunya en aquell moment, Baena diu: “allò era un polvorí” que podria acabar en una escalada incontrolada.

“La constatació que el clima insurreccional ja no es produïa” és que, segons ha dit, de les 88 accions que es van produir contra la Guàrdia Civil en tot aquest període, dos van tenir lloc fins al dia 19 de setembre i només dues a partir de l’aplicació del 155.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

Ni el major Trapero, ni el tinent coronel Baena, ni els tinents de la Guàrdia Civil encarregats de la seguretat i el registre ni l’intendent dels Mossos d’Esquadra. Qui portava la veu cantant el 20 de setembre de 2017 a la Conselleria d’Economia de la Generalitat era Jordi Sánchez, en aquell temps president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Perquè mentre les cadenes de comandament dels dos cossos feien o no les gestions pertinents perquè la comitiva judicial pogués sortir de l’edifici governamentañ sense que “la massa” ho impedís, el que semblava tenir la solució era Sánchez, que, erigit en expert en seguretat i control de masses, va oferir a la Guàrdia Civil una sortida “inviable”.

“No era qui per organitzar la seguretat”, ha dit contundent en el judici contra el “Procés” el capità –llavors era Tinent – C57393S, responsable de l’operatiu de la Guàrdia Civil per practicar els registres en aquesta Conselleria, però fins a la intendent li “obeïa”.

Sánchez, que segons el capità es va presentar com “l’interlocutor vàlid” de les masses, no va accedir a cap de les propostes dels agents de la Benemèrita per facilitar la sortida, i aquests tampoc van considerar vàlides les que els oferia el president de l’ANC .

Així que les reunions, que van ser diverses, formals i informals, convocades a la planta dos o improvisades al vestíbul, van tenir una mica de “esperpèntic”, també segons les paraules del capità.

Probablement, era una qüestió de percepció. Perquè, mentre que a la intendent dels Mossos no li semblava que afectés la seguretat ciutadana que ja a un quart del matí es va fossin congregant centenars de persones i tallessin el carrer, per al capità allò era “un fet objectiu” més que “una percepció subjectiva”.

I també una qüestió de voluntat. La voluntat del poble, tal com la va entendre el llavors vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. Era la seva casa i com a casa va entrar aquest dia. Va sortir poc després i va justificar davant el tinent del Grup de Reserva i Seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil el que estava passant fora.

Què podia fer ell? Calia entendre que era la voluntat popular la que s’expressava en forma de 45.000 manifestants que, segons els dos tinents, els insultaven, els escopien i els avisaven que d’allà no sortirien en tota la nit.

Mentre Sánchez sortia i entrava i parlava amb els tinents -molt i amb companyonia, segons ha precisat el cap del dispositiu del GRS, al qual el president de ANC li va donar fins a la seva telèfon-, la comitiva judicial no es podia moure.

I millor així, perquè com els va dir una mossa, si sortien, i més amb les caixes del que confiscat en els registres, els matarien o els picarien.

Potser va ser la mateixa mossa que, com a bona samaritana, es va apiadar de la comitiva judicial i dels guàrdies. Ella tenia una bossa gran i, si els agents li donaven una mica de diners, els portaria menjar. Així ho va fer. Els entrepans els van servir per aguantar fins a les set del matí del dia següent.

Gairebé quatre hores “assetjats” en unes dependències per les quals també es va passar l’altre Jordi, Cuixart, encara que sense la desena part de protagonisme que Sánchez.

El seu nom tot just ha sortit a les declaracions testificals d’avui. I quan ha estat pronunciat, ha estat confós amb Sánchez. Fins Cuixart ha donat un bot quan un dels advocats de les defenses relatava que li havia donat la mà al tinent del GRS. La seva cara, recollida per les càmeres del Tribunal Suprem, era de total sorpresa.

Els incidents o el setge, com se li ha denominat moltes vegades, en la Conselleria d’Economia ja han estat àmpliament relatat en el que va de judici. Sobretot, el que ha passat a l’exterior i en els cotxes amb el logotip de la Guàrdia Civil, encara que avui hem conegut l’inventari de les armes i material que contenien i tot el que es va sostreure d’ells.

Però avui tenia més interès el que va passar en aquelles tenses hores, que van començar a comptar a les 8 del matí quan va arribar la comissió judicial o a les 3 en el cas dels agents del GRS. I dins es van produir aquestes converses – almenys cinc – que no van donar cap resultat en moltes hores.

Dins també van córrer les “fake news”, com hem escoltat. Almenys dues: que s’havia intervingut en aquest moment TV3 i que s’havia suspès l’autonomia de Catalunya. Als guàrdies civils no els constava, però tot i així, i pel segon cas, van trucar als seus comandaments per contrastar-ho. Bon exemple de periodisme.

Van ser hores que es van anar tornant més tenses a mesura que passaven. Un tinent amb 31 anys de servei en el control de masses i que mai havia vist pujar a ningú – i menys periodistes – als cotxes oficials, i “menys als logotipats”, va veure com els seus homes, els menys veterans, ho van passar malament.

Per a ell, més experimentat, va ser “un altre servei més”.

 


REDACCIÓ24 Març, 2019

El judici continua aquest dilluns

La setena setmana del judici contra el procés, que comença aquest dilluns, tindrà entre els seus testimonis més rellevants al tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació sobre els preparatius de l’1-O, unes indagacions qüestionades per les defenses i que van nodrir la causa del Tribunal Suprem contra la cúpula independentista.

A més del comandaments de l’institut armat responsable de gran part dels atestats de la causa del Procés, a partir de demà desfilaran ens el Suprem altres guàrdies civils i mossos d’esquadra que van presenciar registres del 20S, així com els observadors internacionals que suposadament va designar el Govern per a l’1-O.

La testifical de Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya i màxim responsable de la investigació sobre l’1-O, està prevista per al matí de dimarts que; a la tarda, ho farà el seu número dos al capdavant de la causa judicial que va donar peu als registres del 20S i la detenció de diversos alts càrrecs del govern català.

Tots dos interrogatoris es preveuen extensos, no només pel paper clau d’aquests comandaments en els informes elaborats per l’institut armat sobre el full de ruta de l’Procés, sinó també perquè estan en el punt de mira de les defenses, que dubten de la seva imparcialitat i qüestionen la seva excessiu protagonisme en la instrucció de la causa de l’1-O, sota secret de sumari durant mesos i que va incloure escoltes telefòniques.

La Guàrdia Civil va entrar en joc per indagar l’organització i finançament de l’1-O arran de la denúncia que va presentar un particular per les polèmiques revelacions de l’exsenador d’ERC Santi Vidal, que en diverses conferències assegurat que el Govern tenia “camuflada” una partida de 400 milions per al referèndum i la independència i que havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans.

Un dels moments de la intervenció policial de l’1-O

Els informes que l’institut armat va elaborar en el marc de la causa que dirigia el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona van servir també per alimentar la causa del Suprem contra el Govern cessat i els ‘Jordis’ i per donar suport a les tesis de les acusacions .

L’interrogatori a Daniel Baena és crucial per a les defenses, en el seu intent de desacreditar la neutralitat d’uns informes policials que donen aire a les acusacions de rebel·lió i malversació, i més quan atribueixen al tinent coronel un perfil anònim de Twitter bel·ligerant amb l’independentisme.

Aquesta setmana continues declarant els testimonis policials

Per demà, estan previstos els interrogatoris de dos guàrdies civils el testimoni pot ser fonamental per aclarir l’abast de les concentracions davant els edificis on es van practicar els registres del 20S ordenats pel jutge de l’1-O: l’oficial al comandament dels efectius de la Guàrdia Civil que van entrar en Economia i el responsable del dispositiu de seguretat.

Entre el dimecres i el dijous, prosseguiran les declaracions relacionades amb els incidents durant aquesta jornada – en què la Fiscalia es basa en part per argumentar el delicte de rebel·lió –, amb la testifical de diversos guàrdies civils i mossos d’esquadra mobilitzats amb motiu dels registres.

A més, el dijous declararan com a testimonis diversos agents de l’institut armat per les protestes independentistes contra la Guàrdia Civil que van tenir lloc a Valls, Reus i Igualada.

Dimecres 27, serà el torn dels observadors internacionals del referèndum, entre ells la neozelandesa Helena Catt – que segons la Fiscalia va liderar una expedició d’experts, pagada amb fons del Diplocat, per supervisar l’1-O –, així com l’exdiputat del Bundestag Felix Von Grundbergm i la parlamentària del Quebec Manon Masse, els que testificaran per videoconferència.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter