L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha estat al Suprem per declarar com a testimoni en el judici contra el procés. La batllessa barcelonina ha dit al tribunal que, basant-se en un informe tècnic, pot confirmar que la concentració davant la Conselleria d’Economia el 20-S del 2017 no va provocar aldarulls ni episodis de violència com les acusacions ho volen fer creure.
Ada Colau entén que el relat de sedició que sustenta la Fiscalia i l’acusació popular dirigida per VOX és vergonyós. Ha criticat la durada de la presó provisional i la violència exercida per les policies de l’estat durant la jornada electoral del referèndum del dia 1 d’octubre.
L’exministre d’Interior, que ha estat citat a declarar en qualitat de testimoni en el judici contra el procés, ha deixat els advocats de defensa i alguns dels assistents bocabadats quan ha afirmat que desconeixia que l’home que va confiar per comandar els destins dels Mossos d’Esquadra, després de l’aplicació del 155, era la mateixa persona que el major dels Mossos, Josep Lluis Trapero, enviava a les reunions de seguretat prèvies a la celebració del referèndum. O sigui, Juan Ignacio Zoido ha assegurat que ignorava que el comissari Ferran López era també l’home de confiança del màxim responsable dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, destituït arran del 155.
Davant la resposta de l’exministre, el lletrat de l’acusat Joaquim Forn li ha preguntat si no el sorprèn “el fet que coincidís el representant màxim d’administració deslleial amb el nou designat per vostè (Zoido)”.
El ministre ha dit ignorar “qui va ser el que va aprovar el dispositiu dels Mossos” per a l’1-0, un dispositiu que ha criticat per “insuficient” i per incomplir l’acordat.
El que ha dit saber és que, un cop que va cessar a Trapero i va nomenar a Ferran López, que era el número dos dels Mossos durant l’etapa anterior, li va dir que esperava que complís amb la legalitat vigent, la Constitució i l’Estatut.
El tribunal que està jutjant el judici contra el procés està interrogant el que fou ministre d’Interior del govern de Mariano Rajoy. Juan Ignacio Zoido ha entrat a la sala de vistes tres minuts després de les quatre de la tarda. És un dels testimonis proposats per la defensa de l’exconseller Joaquim Forn, qui considera una peça clau en la seva estratègia de defensa per explicar la intervenció policial de l’1-0.
Zoido, que ha jurat dir la veritat, ha insistit molt en la crossa “no sé, no me’n recordo” davant de les preguntes de l’advocat del conseller Forn. Però, l’extitular d’Interior ha volgut deixar un missatge clar: l’actuació de les forces i cossos de seguretat durant el referèndum de l’1-O a Catalunya va ser “proporcionada” donades “les circumstàncies” que van concórrer aquell dia.
L’exministre ha volgut deixar clar que Interior va acordar enviar 6.000 policies nacionals i guàrdies civils a Catalunya “en auxili” els Mossos, “arran dels fets del 20-S”, protagonitzats per “aglomeracions i manifestacions” a tot Catalunya. I així se li va traslladar a Forn el 22 de setembre: “Donades les circumstàncies que estaven concorrent, reforçarem la presència de Policia Nacional i Guàrdia Civil a missió d’auxili als Mossos i per complir com a policia judicial en tots aquells requeriments del TSJC”.
Zoido ha declinat en tot moment assumir responsabilitats en els dispositius policials que es va dissenyar per desplaçar-se i actuar a Catalunya.
El diputat d’ERC durant la seva declaració al Suprem
El diputat d’ERC Gabriel Rufián ha confessat davant el tribunal que jutja el procés que li “grinyola” que es digui que la manifestació del 20 de setembre de 2017 davant de la Conselleria d’Economia fos “una rebel·lió” perquè va poder anar-se’n a berenar, la qual cosa que és impensable en les revolucions.
Rufián, que ha declarat com a testimoni – on ha promès dir la veritat –, ha començat per fer públic que “em sembla una vergonya que (VOX) estigui aquí”, perquè és un “partit xenòfob i racista”. Una opinió que ha merescut la censura del president de la sala, el jutge Manuel Marchena.
El diputat republicà ha explicat al tribunal que va acudir el dia 20-S a la protesta després d’assistir a la sessió de control al Govern al Congrés. Diu que no va percebre cap acte de violència en la protesta davant de l’edifici, on s’estava practicant un registre policial.”Es feien càntics pacífics en català i parlaments”, hi havia “moltíssima gent” i també Mossos d’Esquadra.
Després d’intentar sense èxit entrar a l’edifici governamental – ha continuat el testimoni – va decidir abandonar per un moment la concentració per sortir a menjar.
“Em grinyola que es digués que allò era una rebel·lió o un tumult perillós, perquè jo vaig anar a dinar, jo vaig anar a berenar i jo crec que en una revolució a berenar va poca gent”, ha assenyalat davant l’advertència del president del tribunal, Manuel Marchena, que “no valori” ja que es troba “com a testimoni en una sala de justícia”.
Rufián, que ha titllat de ‘fake news’ que la secretària judicial hagués de sortir per un edifici adjacent davant la quantitat de gent concentrada, també s’ha pronunciat sobre el referèndum de l’1 d’octubre, considerat il·legal pel Tribunal Constitucional. “És una ‘fake news’ como aquella que diu que el castellà està perseguit a Catalunya.
Rufián ha criticat la presència de VOX
Preguntat per la defensa d’Oriol Junqueras si tenia la sensació que anava a produir-violència aquell dia, ha manifestat: “Nosaltres enteníem que ens enfrontàvem a gent amb enormes mancances democràtiques, però mai davant de salvatges, perquè és una salvatjada colpejar a la gent perquè vota”.
Un dels moments més simpàtics de la declaració ha estat quan la representant de l’Advocacia de l’Estat li va preguntar si ell era soci de l’ANC i ell va contestar amb el sarcasme que el caracteritza, que “sóc soci de l’ANC, de la biblioteca del meu barri i del videoclub”.
Abans d’abandonar la sala de vistes, el parlamentari d’ERC al Congrés, lluint un llaç groc a la solapa, ha saludat tots els acusats, a excepció de l’exconseller Santi Vila.
Benach és un dels 500 testimonis que ha estat citat pel Suprem
L’expresident del Parlament de Catalunya ha estat un dels polítics citats a declarar com a testimoni en el judici contra el procés que s’està duent a terme al Tribunal Suprem.
Ernest Benach, que s’ha presentat al tribunal com a assessor de comunicació i professor a la UOC, ha ajudat la sala a esclarir alguns dubtes sobre el funcionament de la mesa de la cambra catalana, de la qual va ser president entre desembre del 2003 i el desembre del 2010. Quan ha entrat a la sala, Benach ha saludat a Jordi Cuixart amb un cop a l’esquena.
L’expresident del Parlament declarava a petició de la defensa de Carme Forcadell. Benach ha respost a les preguntes de les parts, però ha insistit força en la tesi de la defensa de Forcadell.
Ha repetit un cop darrere l’altre que la mesa del Parlament no té cap mena d’iniciativa política i que només es calibren qüestions de forma. O sigui, que la mesa de la cambra, en les proposicions i propostes de llei, no entra a jutjar certes qüestions. Per si hi havia algun dubte, el reusenc ha arribat a dir que hauria fet exactament el mateix que Carme Forcadell. També ha deixat clar que és responsabilitat del president defensar els drets de tots els parlamentaris. La declaració de Benach ha estat essencialment tècnica.
El col·lectiu tarragoní Silenci ha denunciat que la policia espanyola dificulta l’acció diària que duu a terme davant del Tribunal Suprem a Madrid per mostrar el seu rebuig al judici contra els líders independentistes.
L’acció consisteix a creuar en verd el pas de vianants que hi ha davant de la seu judicial en silenci durant mitja hora. El grup lamenta l’actitud de la policia “per bé que el pas es troba fora del perímetre de seguretat” que marquen les forces de seguretat.
Tot indica, segons la versió de l’entitat, que els agents de la Policia Nacional han “intentat impedir l’acció”, amb un destacament que “triplicava” els manifestants, als quals els han “arravatat” cartells. L’acció, però, ha continuat i, en acabar, el cap del destacament policial ha notificat a un dels participants que se’l denunciava per un presumpte delicte de desobediència, segons la mateixa entitat.
Eulàlia Reguant durant la seva estada a la sala de vistes
Avui, en la vuitena sessió del judici contra el procés que s’està celebrant al Tribunal Suprem, ha estat concorreguda. Tant a nivell de testimonis, com de representants de mitjans de comunicació. La llista de testimonis era ‘potent’. Estaven citats personatges que han estat claus evitar, tal com va dir l’expresident Mariano Rajoy, “liquidar l’estat de dret”. A la tarda, ha arribat el torn dels ‘cupaires’.
Els dos dirigents polítics han provocat un terratrèmol tant a la sala de vistes com en les sales ‘ocupades’ pels centenars de periodistes que segueixen el judici. Els antisistema, citats com a testimonis, han decidit contrariar la llei i no respondre a les preguntes formulades per l’acusació popular exercida per Vox.
Els testimonis dels processos judicials estan obligats per llei a declarar davant el tribunal que els convoca i la seva negativa a fer-ho, com han fet avui dos membres de la CUP en el judici del “Procés”, implica multa i una possible persecució penal per desobediència greu a l’autoritat. Així ho determina la Llei d’enjudiciament criminal (LECrim), en el seu article 420, al qual s’exposen Banys i Reguant per negar-se a respondre a les preguntes de l’acusació popular que exerceix Vox.
Antoni Baños s’ha negat a contestar a les preguntes de Vox
El president Marchena ha advertit els dos testimonis: “Sàpiga que no respondre a les preguntes de la part pot tenir conseqüències penals per a vostè que aquest tribunal no vol posar en marxa”. I això comporta que el tribunal reflecteixi en l’acta la negativa i obre un nou escenari, la deducció de testimoni per a l’inici d’un altre procediment penal per “desobediència greu a l’autoritat”.
El Tribunal Suprem ha imposat una multa de 2.500 euros a la regidora de Barcelona de la CUP Eulàlia Reguant i l’exdiputat de la formació Antonio Baños per negar-se a declarar com a testimonis i els ha donat cinc dies per reconsiderar la seva posició, sota l’amenaça d’imputar-los per desobediència.
L’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy ha destacat, en qualitat de testimoni, durant el judici contra el “Procés” que les autoritats de la Generalitat eren “plenament conscients” que ell no aprovaria cap gest per autoritzar un referèndum per “liquidar” la sobirania nacional ni la unitat d’Espanya”.
Rajoy considera “normal” que en una situació com l’1-O hi hagi “enfrontaments”, sobretot quan hi ha “voluntat en alguns casos concrets que els hagi”.
Rajoy ha recordat que estava “seriosament preocupat” per “els assetjaments” a policies i guàrdies civils, a més de a alcaldes no independentistes, que es van produir dies abans de la celebració del referèndum declarat il·legal.
I ha manifestat que el que es va fer des de l’Executiu l’1-O va ser donar compliment a les resolucions judicials perquè es complís la llei. “I es va complir la llei, perquè la Junta Electoral Central va dir que no s’havia celebrat el referèndum”, ha afegit.
Pel que fa als “enfrontaments”, ha manifestat: “En una situació com aquesta, és normal que es puguin produir enfrontaments, sobretot quan hi ha voluntat en alguns casos concrets que els hagi”.
Hi ha més de 600 periodistes acreditats per ‘seguir’ el judici
Tothom sap que al Tribunal Suprem s’està jutjant el ‘procés’. Qui més qui menys n’ha llegit alguna notícia, ha sentit la ràdio i seguit pels diferents canals de televisió. Hi ha més de 600 periodistes acreditats per fer el seguiment d’un judici històric. A la primera planta de l’alt tribunal s’han habilitat diferents sales per ‘acollir’ els professionals de comunicació, arribats de tot el món.
El gabinet de premsa del Tribunal Suprem no descansa i no escamoteja esforços a l’hora d’atendre les innombrables sol·licituds plantejades pels periodistes, independentment si són nacional autonòmics o locals. Intenta, dins les seves possibilitats, atendre satisfactòriament a totes elles.
Des d’aquest departament, s’intenta facilitar, al màxim, la tasca informativa i contribuir al fet que els professionals de la comunicació, que passen sessions maratonianes al tribunal, sigui més suportable.
S’agraeix l’amabilitat i professionalitat i la disposició dels i de les companyes del gabinet de premsa del Tribunal Suprem. Sense aquesta manera de fer i estar, el pas dels periodistes que segueixen el judici des de l’interior seria, sens dubte, força més complicada.
Un fet que es mereix un aplaudiment ‘suprem’ i un reconeixement públic.
L’exvicepresidenta del govern declara com a testimoni
“Prefereixo fer servir aquest terme en les meves respostes”. L’exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha entrat en la sala on s’està jutjant ‘Procés’ disposada a imposar el ritme. I ho ha aconseguit, en part. Somrient i seriosa a estones, segura de vegades, dubitativa d’altres, la que va ser mà dreta de Mariano Rajoy ha aprofitat el seu testimoni per contrarestar les tesis independentistes i defensar la seva gestió.
Ha estat la tercera a declarar aquest dijous, com a part d’una curiosa barreja política de testimonis que han començat amb un Joan Tardà reivindicatiu (“aquest judici és una venjança”) i un Artur Mas alliçonador, que s’han trobat davant un implacable i fins i tot alguna cosa agressiu fiscal Javier Zaragoza.
Els tres van ser citats a petició de Vox, els advocats s’han estrenat avui interrogant. A Soraya, entre altres coses, per “l’article de protecció constitucional”, és a dir, el 155, que ella ha defensat a capa i espasa per “escapçar” el govern de la Generalitat.
També per les imatges que es van veure a la televisió el 20 de setembre a la Conselleria, titllades, un i un altre cop, de “violentes” per l’exvicepresidenta, i l’1 d’octubre, que no són, ha dit, “agradables a la vista”.
A Zaragoza ha relatat les reunions que va tenir amb Oriol Junqueras en què mai va tractar el referèndum. “Lògicament es va negar a parlar d’aquest tema?”, li ha preguntat el fiscal. “Lògicament”. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha demanat llavors moderació al representant del Ministeri Públic, en la jornada que segurament ha motivat més intervencions del magistrat.
Junqueras, impertèrrit, mirava a Santamaría assegut darrere del seu advocat i no a la banqueta, una posició més discreta que aquest dijous han triat altres tres acusats, tots d’ERC: Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa.
Però no ha estat fins a les preguntes de l’advocat de Junqueras, de caràcter més polític que jurídic, quan Santamaría ha començat a llançar dards.
Aspecte general de la sala de vistes
La que va ser la dama de ferro del PP ha demanat al lletrat que deixés d’usar l’expressió “actuacions policials” durant l’1-O, en el que per a ella van ser “actuacions judicials o actuacions policials sota manament judicial”. “Prefereixo fer servir aquest terme”
En el seu terreny, la que va ser la dama de ferro del PP ha demanat al lletrat que deixés d’usar l’expressió “actuacions policials” durant l’1-O, en el que per a ella van ser “actuacions judicials o actuacions policials sota manament judicial”. “Prefereixo fer servir aquest terme”, ha sentenciat.
I ha seguit retraient que els que no preserven la convivència a Catalunya no són els governs centrals sinó “altres institucions, especialment la Generalitat”, i negant que les manifestacions contra la Policia i Guàrdia Civil després del referèndum fossin, com deia el lletrat, “escraches”.
“Jo sé el que és viure un escrache i el que es va viure a Catalunya no era un escrache, era un assetjament violent”. Ha estat el seu moment cim. Somrient, conscient que l’interrogatori jugava a favor seu, l’exvicepresidenta manejava les pauses a glops d’aigua i fins i tot ha fet ús d’aquesta tècnica tan habitual en política de començar les frases que serveixen de crossa.
“Un govern democràtic respecta la llibertat d’expressió, el que no pot fer és incomplir les decisions judicials, el que no pot fer és generar episodis violents”, ha dit elevant el seu to, en general inalterable i fins i tot mecànic.
Però el seu to i la seva actitud han flaquejat una mica en l’interrogatori de l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, que li ha qüestionat sobre l’operatiu policial.
Per a Melero, l’únic que ha saludat Santamaría quan, acabat l’interrogatori, esperava per sortir, era una “testimoni reticent” perquè repetia com una “clàusula d’estil” que va manar a 6.000 policies i guàrdies civils a Catalunya, per fer complir l’ordre judicial i la convivència social.
A Santamaría se li ha començat a esborrar el somriure, ha titubejat quan Marchena l’ha instat a respondre si els va enviar per donar suport a substituir els Mossos. “No li puc dir …”.
El següent advocat, Jordi Pina, ha començat batallant: “Això no és un debat polític i vostè fa de política”. Marchena, un cop més, ha hagut d’intervenir. “Debats no, ni encreuament de retrets”. Però el debat va seguir, i les opinions també. I massa sovint.
“La televisió de vostè no té res a veure amb la que veig jo”, li ha dit Pina després que ella reconegués que “dos o quatre” persones van ser ferides l’1-O, entre murmuris del públic que han merescut la censura del jutge president.
Marchena ha tallat un cop més, ratllant preguntes de “manifestament improcedents” i destacant la “generositat” que té el tribunal amb les preguntes.
Però ha estat l’advocada de Carme Forcadell la que ha posat a Santamaría en un major compromís. “No ho sé”, ha reconegut just abans d’acabar les dues hores d’interrogatori quan la lletrada li ha preguntat per la publicació de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i els seus efectes jurídics.
“Ja!”, S’ha escoltat llavors entre les últimes files del públic, reservades a familiars i curiosos, un retret que ha tornat a tallar Marchena i ha posat fi a l’interrogatori per anar a dinar.
REDACCIÓ1 Març, 2019
