Sr. Jordi Martí (regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona i anarcosindicalista) si és vostè capaç d’aportar alguna visió constructiva al debat que ens ocupa, al voltant del PPU 24 de la Budellera, amb molt de gust les escoltarem. I, si ho desitja, li donarem tantes explicacions com precisi i ens demani. I després, si convé, discutirem amb arguments tot el que calgui.
Per tot el demés, no ens hi trobarà pas en aquest debat maldestre que vostè pretén encetar. Per això, ens n’estarem molt d’adjectivar el to del seu escrit, en qualsevol cas impropi d’un representant públic i inadequat en aquells que haurien d’emprar el seu temps i els recursos dels contribuents en trobar solucions als problemes, no en enredar. En construir, no en jugar a ensorrar projectes i reputacions.
Des del profund respecte envers les seves conviccions polítiques, sàpiga que des de la Junta de Compensació, i a diferència de vostè, nosaltres no el jutgem per qui és ni pel que representa, sinó pel que en aquest cas diu en el seu article. Que al nostre entendre, el desacredita i força, com a polític.
I el desacredita no perquè no ens agradin els seus arguments. Sinó perquè al llarg de tot l’article, i és extens, no en defensa ni un i es dedica únicament a sembrar dubtes i desprestigiar. I aquesta acostuma a ser la forma d’actuar d’aquells que no tenen arguments sòlids a defensar.
Com que nosaltres si que en tenim d’arguments (i parlem en nom dels més de 150 propietaris del PPU 24 de la Budellera) li avancem que hem sol·licitat a cadascun dels grups polítics amb representació a l’Ajuntament, al seu també és clar, mantenir una trobada per plantejar-los què s’hi vol fer a la Budellera.
No cal ni dir que ens plauria molt que acceptés la nostra invitació.
Junta de Compensació ‘provisional’
del PPU 24 La Budellera
La CUP a Tarragona hi ha respòs a l’acusació de la portaveu del govern municipal, Bego Floria, a una entrevista publicada al DT i on deia que la política duta a terme per la formació anticapitalista no és sana. El regidor de la CUP, Jordi Martí, no ha tardat a escriure un tuit, on, de forma sarcàstica, diu que “política sana deu ser la que desvia diners públics destinats a immigració per crear grups de suport electoral a Ballesteros o especula de valent”.
Martí ha restat importància a l’acusació de Bego Floria (que haurà de declarar el dia 19 com a investigada en el cas Inipro) en considerar que es tracta d’una estratègia de comunicació delineada per l’equip de govern de Ballesteros.
Pels cupaires, l’executiu municipal no assumeix mai responsabilitats i contraataca quan algú posa en evidència la seva mala gestió. Jordi Martí ho té clar: la política de la Cup passarà sempre per la defensa dels interessos de Tarragona i dels ciutadans.
En relació a la sentència que condemna a la regidora Laia Estrada, en el marc del ‘cas Bershka’ i davant les critiques que la Cup no practica amb la política que predica (els cupaires van exigir la dimissió de Floria i de l’alcalde pel cas Inipro), Jordi Martí assegura que les dues situacions són radicalment diferents. “Les coses estan molt clares” i els ciutadans són prou llestos, ha conclòs el regidor antisistema.
El Govern Local de Badalona, avui, 12 d’octubre de 2016, ha decidit desobeir l’Estat de cara, a plena llum del dia i assumint-ne totes les conseqüències. L’ordre del jutge que els impedia obrir les portes de l’Ajuntament en un dia festiu que no és reconegut com a tal per qui no accepta que el començament de la colonització i extermini dels pobles d’Amèrica mereixi cap celebració, per qui no accepta la Festa Nacional d’Espanya, ha estat estripada a la porta de l’edifici consistorial en roda de premsa.
Avui, 12 d’octubre de 2016, aquest gest marca un punt i a banda pel que fa al procés d’independència que una part del poble català porta endavant de forma decidida des de fa uns anys, amb un migrat acompanyament dels representants de les administracions locals i autonòmiques pròpies.
Fins ara, cada cop que un jutge havia demanat que s’aturés el que podia arribar a ser un acte de desobediència a l’Estat i d’obediència a la gent que majoritàriament havia votat opcions sobiranistes catalanes, els «representants» polítics havien dit que «perdó», que «no ho sabíem», havien mirat cap a una altra banda, havien dit que «no som nosaltres», o havien recorregut judicialment les sentències dels diversos tribunals que els havien requerit que canviessin de parer o que els havien recordat que allò que havien decidit era inconstitucional.
Malgrat aquestes postures gens clares, no desobedients amb l’Estat i continuadores del «sí però no», els mitjans del procés sempre havien glorificat aquests «representants» intentant crear màrtirs on només hi havia inconseqüents i malabaristes. No importa que fossin Homs, Mas i Rigau, no importa què haguessin fet, quan arribava la veritat, fins ara, tot ho negaven o ho recorrien, tot passava a obeir les lleis de la metròpoli ocupant.
Avui, José Téllez ha desobeït aquestes lleis a cara descoberta, junt amb sis membres més del seu Equip de Govern, i ha estripat l’ordre del jutge que els impedia obrir les dependències municipals en un dia festiu que, tot i que sigui estatal, és profundament colonialista i colonial. Avui, el procés d’independència de Catalunya ha fet la passa que el portarà a existir i a acabar algun dia. S’ha acabat el recurs davant lleis injustes, s’ha acabat assumir-les pel que pugui passar… Tal com recomanava Thoreau, tal com va fer Rosa Parks o els insubmisos al servei militar i la prestació social a casa nostra, avui Téllez ha desobeït i ha marcat el camí per seguir a partir d’ara. El no reconeixement de l’ordre establert ens ha de portar a un nou ordre on tot esdevingui diferent i tot es bellugui prou per no ser una fotocòpia del sistema de dominació que fins ara ha regit l’esdevenidor de la nostra gent.
Téllez i l’Equip de Govern de Badalona, al costat dels dels Guiamets, Berga, la Vilella Alta, Campredó, Celrà…, al costat de centenars de regidors i regidores d’arreu del país, però sobretot al costat de milers i milers de persones que avui treballant han rebutjat la Hispanitat, s’ha afirmat com a ésser humà lliure i sobirà. És per això que mereix tota la nostra solidaritat i consideració, tot el nostre suport, no només en la repressió que seguirà les seves accions sinó sobretot en la desobediència que cal que assumim i passem a exercir. Sapiguem fer-nos dignes del seu gest. A partir d’avui, més que mai, desobediència!
Jordi MARTÍ FONT Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
Senyor Josep Fèlix Ballesteros, com a regidores de la CUP de Tarragona a l’Ajuntament de la ciutat li fem arribar aquesta carta oberta per tal que el debat esdevingui protagonista i, sobretot, prevalgui per damunt de les desqualificacions que de la seva boca han sortit per amagar la divergència d’opinions entre l’Equip de Govern que vostè presideix (format per PP, PSC i Josep M. Prats) i l’oposició d’ICV, ERC i la CUP al voltant des Jocs Mediterranis Tarragona 2017… o 18.
Vostè, senyor alcalde, ha acusat les conselleres d’aquestes tres formacions de «biocotejar» els Jocs, com si aquest suposat «boicot» hagi estat el culpable que els Jocs no tirin endavant o, si ho fan, sigui de la manera com ara avancen, és a dir cada dia pitjor. I no és així. Si els Jocs no avancen com vostè voldria no és per culpa nostra ni per les nostres posicions, sinó per la seva pròpia ineptitud per entendre que l’actual context econòmic fa impossible fer avançar ciutats a cops de gran esdeveniment. Aquest model, que podríem posar en qüestió per moltes qüestions que porta aparellades, ha esdevingut obsolet i vostè i el seu voltant ho haurien de saber.
No, senyor Ballesteros, nosaltres mai no hem fet boicot als Jocs, senzillament li hem explicat, en veu alta, allò que la majoria de la població diu i repeteix: «ah, es fan els Jocs aquests?», «quant costaran?», «Millor que no es facin, millor que no…», «atureu-los!». Vostè dirà que no és la majoria de tarragonines i tarragonins qui no vol els Jocs, però nosaltres li contestem que sí, que la majoria de tarragonines i tarragonins no vol aquests Jocs. I li contestem amb la mateixa raó amb què vostè diu que sí, ja que va ser vostè mateix i el seu grup polític qui va impedir que sabéssim què pensava la ciutadania sobre aquest tema prohibint via votació en un plenari que es pogués fer una consulta ciutadana per saber-ho. No se’n recorda? Mengi cues de pansa, doncs…
Què hem de fer, doncs, segons vostè? Dir allò que ens vam comprometre a defensar, o sigui la voluntat popular, expressada en les opinions de totes i tots, o la voluntat dels que es folraran amb aquest fet únic que són els Jocs Mediterranis? Vol que a aquestes alçades ens llencem a defensar un projecte fracassat des del primer dia? O potser ens demana l’adhesió a els seus projectes, seus i no de ciutat, per compartit el fracàs absolut a què aquests van encaminats?
No, senyor Ballesteros, nosaltres no som com vostès, no canviem d’opinió cada dos dies o cada cop que qui mana de veritat ens diu que ho fem. Les coses que proposem i a què donem suport passen un procés de debat i de selecció, des que entren a casa i fins que esdevenen projectes o propostes, i quan les decidim costa canviar d’opinió a no ser que les noves propostes siguin ben clares i entusiasmadores. No és el cas, Aquests Jocs sap tothom que seran un fracàs i no ens hi sumarem perquè l’obcecació per fer quelcom que ningú demana ni vol no entra dins dels nostres projectes.
Sr. Ballesteros, tanta por té a veure com s’afona el seu projecte únic per justificar els pactes vergonyants amb el PP i Prats a l’Ajuntament i amb Poblet a la Diputació? Tanta por li fa que els Jocs esdevinguin l’aparador internacional de la seva forma de fer a casa nostra: opaca, sense cap mena de participació en les decisions i afavorint sempre els més rics? Tanta por té que el seu únic projecte de ciutat s’estavelli per culpa, precisament, d’un dels seus socis a l’Ajuntament, que mira cap a un altre lloc mentre vostès reclama diners s l’Estat i quan aquest en dóna, sempre pocs i insuficients, es posa els seus millors vestits i mira a càmera per dir que ha estat gràcies a ell?
Ens acomiadem de vostè amb el convenciment que la lectura d’aquestes ratlles no el portarà a reflexionar ni un segon. La seva decisió està presa i peti qui peti aquest projecte l’intentarà tirar endavant. Els Jocs no es faran o, si es fan, passaran sense pena ni glòria. La ciutat quedarà endeutada, impossibilitada per anys, i vostè passarà a la història local com el responsable de no saber tirar enrere quan tots els elements l’aconsellaven de fer-ho. Que lluny queda aquella manera de fer que, diuen, el va caracteritzar quan va arribar al càrrec que ara llueix per darrer cop, que lluny queda aquell bé comú com a objectiu de govern.
Laia ESTRADA i Jordi MARTÍ Regidors de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
L’empresa que té la concessió del contracte més quantiós econòmicament parlant de l’Ajuntament de Tarragona, el contracte de la brossa, també ha donat suport públic als Jocs del Mediterrani que Tarragona patirà al 2017. No podia ser d’una altra manera. Tots amb els Jocs a veure si l’empresa privada Santa Gadea s’omple ben plenes les butxaques amb la concessió de la gestió de les instal·lacions resultants durant 40 anys. Legalment, és clar, només faltaria!
Tal com tothom sap, l’empresa de la brossa, que sempre fa mala olor, és Fomento de Construcciones y Contratas i els euros que cada any rep de l’Ajuntament per netejar la ciutat ronden els vint milions. De la mateixa manera que tothom sap que en totes les enquestes ciutadanes la percepció ciutadana majoritària és que Tarragona està brutíssima i no és culpa dels treballadors i les treballadores de FCC, que fan una feina exemplar en tots els casos. Qui en té la culpa, doncs? No ho podem saber perquè resulta que l’Equip de Govern, quan hem demanat que es faci un seguiment del contracte de neteja i es vegi on hi ha l’errada que fa que un dels contractes més ben pagats tingui un dels resultats més pèssims, sempre hi ha votat en contra.
Sí, encara que sembli estrany, qui mana a l’Ajuntament de Tarragona no vol saber si el contracte amb FCC per a la neteja de la ciutat es compleix o no. I avui en dia, tal com el seu responsable Eugeni Bosch ens deia en una reunió fa uns mesos, el seguiment del compliment del contracte no es pot fer tan correctament com caldria perquè “sóc jo sol qui el fa i no puc estar per tot”, tot i que “els xips informàtics amb gps que porten els camions ens ajuden moltíssim”. Per tant, afegia Bosch, “estaria molt bé que es millorés aquest seguiment”. Res de res, un cop proposat en plenari, PSC, PP i UDC hi van votar en contra. Coses estranyes que passen a Tarragona, on qui mana no vol saber però, sobretot, no vol que totes i tots ho sapiguem…
Coses tan estranyes com que ara FCC ha signat un conveni de donació a la Fundació Tarragona 2017 segons el qual “l’empresa dóna suport al desenvolupament dels Jocs Mediterranis” tot i que no se sap ni en què consisteix ni de quina quantitat de diners, si són diners, estan parlant. L’alcalde Ballesteros i el director de la Delegació a Catalunya de FCC, Jesús Padulles Caba, es van trobar la setmana passada, van fer nua nota de premsa i es van mostrar molt satisfets per l’acord assolit, un acord que no és públic i la ciutadania en general: jo, tu o qualsevol altre que em llegeixi, no coneixerem. No sabrem si l’acord destina personal a la neteja gratuïta de les instal·lacions, no sabrem si hi destina diners i si són diners de quina quantitat estem parlant, si rebrà compensacions tributàries a canvi perquè els Jocs són Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic (quin fart de riure), si ha posat molt o si ha posat poc… no en sabrem res.
És un misteri gran. Un misteri tan gran com si els de FCC compleixen el contracte pel qual reben milions i milions d’euros cada any de les arques municipals fins almenys el 2023 o no. I és que la brossa, a Tarragona i sobretot a l’estiu, fa molta pudor. I els Jocs Mediterranis, encara més. Imagineu-vos què passa quan s’uneixen uns i altres. Sort que els qui manen vetllen per la nostra salut i mai no ho sabrem, o això es creuen.
Jordi MARTI FONT Regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona
El sindicat COS ha denunciat que, tot i comptar amb una partida pressupostària major per part de l’Ajuntament de Tarragona, el Consell Esportiu del Baix Camp (encarregat de gestionar per primer any els set Casals d’Estiu a la ciutat) ha empitjorat dràsticament la qualitat del servei i ha precaritzat totalment les condicions dels treballadors, que no saben ni quan cobraran.
La Coordinadora Obrera Sindical (COS) ha denunciat publicament els canvis que ha patit la gestió dels set Casals d’Estiu de Tarragona després que el Consell Esportiu del Baix Camp s’adjudiqués en el concurs públic la seva gestió.
El portaveu del sindicat COS, Josep Maria Martorell, ha denunciat en roda de premsa davant l’Escola Saavedra de Tarragona, que molts dels treballadors que venien coordinant aquests casals d’estiu en els últims anys han deixat de treballar per les condicions laborals que ha imposat el Consell Esportiu. Martorell també ha lamentat la manca de planificació del servei i els pocs recursos dels que disposeaven, una situació “especialment greu tenint en compte que gran part dels usuaris es troben en risc d’exclusió social i estan becats”.
El portaveu de la Cos, que va ser acomiadat pel Consell Esportiu del Baix Camp després que qüestionés la programació i planificació de les activitats, ha criticat que els contractes temporals no s’ajusten al caràcter estructural d’aquesta feina i, a més, s’ha imposat un conveni que no és el que pertoca al sector, en una categoria laboral que no queda recollida al conveni.
El regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona Jordi Martí, s’ha preguntat com pot ser que l’Ajuntament destini més diners a una activitat i s’acabi s’empitjorant la qualitat del servei i les condicions laborals. Martí també ha criticat que “ja portem mesos denunciant que les externalitzacions del servei posen en perill la qualitat dels serveis públics”.
La CUP té pressa i no vol esperar fins al proper 31 de juliol per saber si Tarragona acollirà ou no els Jocs del Mediterrani que s’han de celebrar a l’estiu del 2017 (del 30 de juny al 9 de juliol).
Laia Estrada i Jordi Martí, regidors de la CUP
La formació anticapitalista ha emplaçat l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros a esclarir públicament si renuncia o no al Tarragona 2017. Els dubtes estan a l’ordre d’ençà que el secretari general del Comitè Olímpic Espanyol, Victor Sánchez, hagués insinuat, el passat dimecres, que les “dificultats econòmiques” i la “incertesa política” posen el perill la celebració dels jocs.
De fet, Ballesteros al mateix dia, en una roda de premsa d’urgència, va enviar un missatge de tranquil·litat, perquè està convençut que es faran els jocs, atenent que els compromisos de l’estat es respectaren. De moment, estan en causa 9 milions d’euros (del pressupost operatiu), els quals haurien d’arribar per part del govern central. No obstant això, en una entrevista al DT,
Ballesteros torna a generar desconfiança i dubtes al llançar un ultimàtum al govern central perquè compleixi els seus compromisos fins al dia 31 de juliol, cas contrari s’haurà de renunciar als jocs.
La CUP, davant aquest panorama, exigeix a l’alcalde un gest de responsabilitat política i de transparència i demana que es convoqui als portaveus dels grups municipals per donar detalls sobre l’esdeveniment esportiu.
La darrera sessió informativa va tenir lloc el passat mes d’octubre i des d’aleshores moltes coses han canviat.
Aquesta tarda, l’alcalde signarà un conveni amb la companyia Borges, la qual farà una aportació de 500.000 euros pels Jocs del 2017.
Tenen molts fronts oberts i generen admiració o odi. No hi ha un terme mitjà. Parlem de la CUP i dels seus dos regidors a l’Ajuntament de Tarragona: Laia Estrada i Jordi Martí. En una entrevista a aquest digital, fan un balanç “positiu” del primer any de mandat, tot i que asseguren, hi ha molta feina pendent. Critiquen el tripartit perquè ha aprovat un pacte que interessa més a les seves formacions polítiques que a la ciutadania. Estan en contra la judicialització de la política, però la justifiquen quan és impossible aplicar el diàleg. Fan referència al Cas Inipro, on insisteixen que no es tracta de mala praxi administrativa. Els regidors ‘cupaires’ confessen que el grup municipal està desbordat
Laia Estrada i Jordí Martí
RC – Hora de fer balanç del primer any de mandat… Quin balanç fa d’aquest primer any de mandat? CUP – És positiu, malgrat la manca de voluntat del grup socialista per desplegar les propostes aprovades en plenari i el posterior bloqueig de l’equip de govern del mateix PSC amb el PP i Josep Maria Prats per desactivar totes les iniciatives municipals que s’oposen a la lògica immobilista dels anteriors mandats. Pensem que estem contribuint a gestar una etapa de canvi.
RC – Es veu diferent quan s’està assegut a la sala de plens? CUP – Es veu tot de més a prop però igual d’opac. Quan no teníem representació intuíem moltes coses, ara les sabem del cert: clientelisme, poca transparència i més interessos en altres coses abans que en els de la ciutadania.
RC – És difícil fer rodar el molí quan només es té dos regidors? CUP – La CUP no som només el grup municipal. Som una assemblea heterogènia que treballem en comissions diverses. És cert que el grup municipal anem desbordades de feina, però “el molí” el fem girar entre tots, i sempre en clau transformadora.
RC – A partir d’ara quines les àrees dedicareu més atenció? CUP – Les mateixes a les quals li estem dedicant ara. En primer lloc la fiscalització de la gestió econòmica, i els drets socials (com millor sigui la gestió econòmica, major podrà ser l’aportació per a polítiques socials) i l’alliberament del nostre poble. En segon lloc situar la política urbanística al servei de les persones, defensar la igualtat de gènere més enllà de les declaracions de bones intencions, la salvaguarda mediambiental i la salut pública, i la participació i solidaritat amb les lluites socials.
S’ha acabat la placidesa RC – S’ha canviat alguna a Tarragona en els darrers 12 mesos? CUP – S’ha acabat la placidesa i connivència que ha regnat a l’Ajuntament els darrers mandats, i hi ha un major interès en el seguiment i fiscalització de la política municipal per part de la població, que no és casual.
RC – La Cup té molts fronts oberts… Quin té més prioritat? CUP – El carrer. És fonamental que la gent deixi de veure la política institucional com la via de canvi, perquè no ho serà mai. Les institucions només generen canvis quan la gent pressiona i empeny cap a una direcció concreta. El motor de canvi és una població organitzada que indiqui als polítics la direcció a seguir. El procés d’independència o la Llei 24/2015 són els exemples més recents que tenim, però la Història n’està plena i s’escriu amb la desobediència popular.
No és positiu judicialitzar la política RC – És positiu judicialitzar la política? CUP – No, nosaltres estem radicalment en contra de la judicialització de la política, que és el que fa l’Estat Espanyol quan utilitza el TC com a eina per a bloquejar la voluntat sobirana catalana.
RC – Doncs? CUP – Judicialitzar la política és enviar càrrecs electes a l’AN per expressar el seu suport a una declaració parlamentària, és emprar els tribunals per resoldre un conflicte que és polític perquè no hi ha cap mena de voluntat de diàleg.
A nosaltres se’ns ha acusat de judicialitzar la política perquè denunciem casos de corrupció, que és la nostra feina: fiscalitzar la gestió pública i evitar que es malbarati cap cèntim del poble.
RC – Molta gent està d’acord amb l’oposició que fa la CUP, però discrepa de les formes… CUP – Fem oposició perquè defensem el nostre programa d’acció política, el qual xoca frontalment amb el que governa ara mateix. Les formes també són part del nostre programa. Cal canviar la manera de fer política per garantir que els càrrecs electes estiguem al servei de la població, començant per limitar sous, càrrecs i mandats, i acabant amb els privilegis.
Els regidors cupaires amb el líder de Ciutadans
Renunciar als càrrecs de confiança RC – No és populisme tornar les invitacions per assistir a actes culturals i mantenir les subvencions per pagar els càrrecs de confiança? CUP – Tornem les invitacions perquè formen part dels privilegis als quals renunciem. Ho fem per principis i perquè cal una nova manera d’entendre què són els càrrecs electes, com deia abans. Cal trencar amb la idea que hi ha un estatus superior. Que la CUP tingui un càrrec de confiança no és un privilegi personal. Tanmateix, per nosaltres no hi hauria cap inconvenient en renunciar-hi (a Tgn i a tot arreu) si es tracta d’un acord unànime entre totes les forces, i la renúncia és compartida. Si no és així, ens situaríem en una situació d’inferioritat respecte a la resta de grups, quant a la capacitat de treball.
Aixecar catifes RC – Què pensa del tripartit? CUP – Des d’un inici la CUP vam agafar la idea del regidor Prats i el vam entendre com el pacte de la catifa, de la placidesa i de la debilitat. Tres forces que estan de capa caiguda a la ciutat s’uneixen per a garantir-se un mandat plàcid que eviti que s’aixequin catifes.
RC – És positiu per a la ciutat? CUP – És positiu per a les formacions del tripartit, però en cap cas per a la ciutat. És un pacte signat al fons i a la dreta, els veritables costos polítics del qual trigarem encara a veure, però que ja podem quantificar econòmicament en més de 250.000 €.
RC – Amb quin partit de l’oposició s’entén millor la CUP? CUP – Ara mateix, amb totes les noves. Compartim les mateixes ganes d’aportar aire fresc.
La mascota del nen RC – Fa poc es va presentar la mascota dels Jocs. Què en pensa? CUP – Que era més bonica la que va dibuixar l’infant originalment.
RC – Es faran els jocs? Vol que es facin?
Els dos regidors de la CUP, Estrada i Martí
CUP – Es faran i seran els Jocs de la Fam. La CUP el que no volem és que s’endeuti a la ciutadania per tirar endavant un esdeveniment esportiu que no aporta ni llocs de treball ni qualitat de vida a la ciutat, i que requereixen inversions de diferents administracions, que no responen a les prioritats de la ciutat.
Discurs ridícul RC – L’equip de govern té molts fronts oberts, en quina situació està aquest govern? CUP – Fent aigües per tot arreu alhora que es projecta un discurs triomfalista que en realitat és ridícul.
RC – S’està assistint al declivi del ballesterisme? CUP – Segurament, i ara començarà el Ballhisterisme.
RC – Què més la preocupa d’aquesta ciutat? CUP – La qualitat de l’aire, les “grans runes”, els feminicidis, la bretxa física, social i econòmica entre els barris perifèrics i el centre de la ciutat, l’atur i la precarització en auge, el desencís del jovent, la criminalització de les lluites populars i de tota iniciativa que no provingui de l’Ajuntament,...
Inipro: no era mala praxi RC – Què passarà amb el cas Inipro? CUP – Que s’aixecarà el secret de sumari i ningú, mai més i enlloc podrà dir que va ser una mala praxi administrativa o de gestió…
RC – Què va sentir quan va veure un jutge coordinant escorcolls a l’ajuntament? CUP – Satisfacció en veure que la investigació avança i empatia amb els treballadors i treballadores, ja que no deu ser gens agradable, malgrat que les actuacions es fan amb el màxim tacte.
RC – Què passarà amb Jaume I? CUP – Què passarà no ho podem saber. Què hauria de passar és que s’esclareixin els fets. La població tarragonina mereix conèixer per què encara avui paguem (ja van 30 milions) per tenir un forat enorme ple de ferralla. I sobretot el que hauria de passar és que es depurin responsabilitats. La impunitat ha de deixar de ser la companya fidel de la corrupció.
RC – Esteu decebuts amb la política? CUP – Als càrrecs electes de la CUP ens decebria la política institucional si no sabéssim què és. Però no és el cas, som conscients d’on estem, un camp de batalla més i un territori hostil. Però també és política organitzar la celebració dels 10 anys de la Sageta de Foc, lluitar per una sanitat pública, per la defensa del territori, o en solidaritat amb les refugiades i això no decep sinó tot el contrari.
Laia Estrada parlant amb Jordi Martí
Toni Teixidó ha estat expulsat RC – Un militant de la CUP, Toni Teixidó, diu que al seu partit hi ha persecució i manca de democràcia… Què en pensa? CUP – Per començar, ni la CUP som un partit (som una organització política) ni aquesta persona n’és militant. Igualment, ni es persegueix a ningú (ni a aquesta persona ni a l’alcalde) ni hi ha manca de democràcia.
Aquesta persona ha estat expulsada definitivament de la CUP, després que hagués estat suspesa de militància durant un any. Abans de tenir problemes a Tarragona també els va tenir amb l’assemblea d’un altre municipi, i el seu cas ha estat estudiat per diferents comissions de garanties…
No ha treballat per a la dignificació dels barris, ni amb polítiques de mobilitat ni rehabilitacions d’edificis o espais públics. No han encarat la lluita contra la corrupció, sinó que s’han blindat enfront d’ella en el cas d’Inipro, i en el cas del pàrquing Jaume I han entorpit la investigació en lloc de facilitar-la
Els regidors de la CUP Tarragona
Si per l’alcalde Ballesteros el pacte d’estabilitat és positiu per a la ciutat, la CUP considera que “el pacte de la debilitat” no ha estat capaç d’afrontar les veritables problemàtiques que afectem els tarragonins: treball, corrupció, deute, igualtat, medi ambient, habitatge i barris. Per aquesta raó, els ‘cupaires’ suspenen els 100 dies del tripartit, al qual acusen d’amagar la realitat. “Les tres forces que conformen l’equip de govern, Ballesteros, Fernández i Prats, han estat una falsificació sistemàtica de la realitat tarragonina en clau triomfalista”, acusa el partit antisistema.
No lluita contra la corrupció
“El tripartit de dretes no ha estat capaç de posar les bases per a una creació d’ocupació estable i de qualitat. No ha volgut afrontar la problemàtica mediambiental de la ciutat sobretot en relació a la qualitat de l’aire que respirem com a conseqüència dels dos polígons que emeten pol·lució a la ciutat, el nord i el sud. No ha treballat per a la dignificació dels barris, ni amb polítiques de mobilitat ni rehabilitacions d’edificis o espais públics. No han encarat la lluita contra la corrupció, sinó que s’han blindat enfront d’ella en el cas d’Inipro, i en el cas del pàrquing Jaume I han entorpit la investigació en lloc de facilitar-la”, sosté la CUP, insistint que els socialistes amb la col·laboració interessada del PP i d’Unió, “no ha volgut revisar l’origen del gran endeutament de l’Ajuntament, sinó que es continua incrementant amb els Jocs Mediterranis. I, per últim, no ha prioritzat la lluita contra la xacra social de la violència masclista i els feminicidis”.
Quant costa el tripartit?
La CUP entén que “100 dies són pocs per a poder valorar els costos polítics d’aquesta aliança dretana i reaccionària”. No obstant això, asseguren que, ara per ara, ja és possible quantificar econòmicament “el repartiment de cadires als consells d’administració i als nous assessors, les obres als despatxos, l’increment de consellers i conselleres amb responsabilitats de govern”. Una informació que la CUP hem reclamat però “a la que no hem tingut accés”, puntualitzen els ‘cupaires’.
“Teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada, estudiado simulacro”
Tite Curet Alonso
A Tarragona, l’equip de Govern de dretes dirigit pel PP i que inclou el PSC i un regidor no adscrit (tot i que ell diu que és del grup propi Unió i el secretari li dóna la raó) no para de dir mentides. Mentides que busquen, a força de repetir-se, semblar veritats.
Jordi Martí
És allò dels 11 principis de la propaganda que el ministre nazi Goebbels va escriure i s’ensenya avui a les facultats de Periodisme: “repetir una mentida 100 cops la converteix en veritat…” i com que sembla que algú hi va estudiar, deu ser aquesta la via que els fa repetir mentides i més mentides per tal que semblin veritats…
Sort que algunes venim, entre altres indrets, del zapatisme, i sabem que per molt que ho repeteixin, la mentida és mentida i qui la diu, una mentidera o un mentider. I acusar l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona de dropos només té la barroera intenció i la barra immensa de fer creure que només treballen els que surten a la foto, tot i que tothom sap de fa dies que l’única ocupació que “alguns i algunes” tenen és, precisament, fer-se fotos i sortir-hi. Dic “alguns i algunes” perquè és veritat que hi ha qui treballa i molt… no seré jo més papista que el “papa” Ballesteros, dient mentides…
La mentida que ara han triat per repetir és que els de l’oposició no fotem brot. I ens ho diuen ells, que si algun cop han flexionat l’esquena ha estat, com a molt per cordar-se les sabates… Parlo d’esforç físic perquè d’esforç intel·lectual ja sabem que des que Pau Pérez i Ballesteros no es reuneixen en pisos foscos per fer “pressupostos alternatius” no n’han fet cap, malgrat no crec que hagin deixat de freqüentar pisos foscos. Llàstima que els “pressupostos alternatius” que tanta suor els van costar quan van arribar a l’Ajuntament els van substituir pels que ja hi havia amb alguns petits remodelatges…
Si alguna característica té l’actual cap de Govern tarragoní, Alejandro Fernández, és que no enganya, i això se li ha d’agrair. És un demagog quan fa política però quan parla de gestió és honest i per això cal escoltar-lo i entendre’l. En el darrer plenari va ser precisament ell qui va explicar com funcionaria a partir d’ara l’Equip de Govern, quelcom que si s’estava atent a com es desenvolupava el Ple quedava més que clar: els del pacte de les catifes (Prats, com sempre, impagable) diuen que no a gairebé tot i deixen que l’oposició de l’oposició ataqui virulentament, precisament, l’oposició. Així, l’oposició de l’oposició ens ataca per les formes, per les maneres i pels continguts… però vota amb nosaltres perquè fora del Saló de Plens ningú no li retregui que vota amb la dreta. Sí, és estrany però remirant el vídeo del Ple darrer que està penjat a la xarxa gràcies a la iniciativa del Ramon Francesc, no de l’Ajuntament malgrat van aprovar una moció nostra en el sentit de fer-ho, la cosa és encara més clara:https://www.youtube.com/watch?v=NSBH_U7eOy8
Ja sabíem que posar-nos en aquests terrenys de la política representativa envoltats de gent que viu de la “política”, era estar fora del nostre hàbitat natural, que és el de la democràcia directa i la vida com a forma de fer política. Sabíem que els amos no aguantarien tanta llum com volem posar a la foscor per on es mouen per ser i esdevenir amos. I sabíem també que en no aguantar-la ens escopirien i ens pegarien coces com a mules esverades. Però és el que hi ha i el que farem ara i adés, a això vam venir i en això estem, no només els dos de la CUP sinó milers i milers d’altres que no creiem en la representació sinó en la democràcia directa, en la revocació dels càrrecs que no s’adeqüin a les decisions preses per totes i tots, als sous i mandats limitats per no ser aquí per folrar-se, a un canvi radical de condicions per ser-hi.
Així que posin-s’hi i facin les mentides més grans, menyspreïn-nos públicament i acusin-nos, si cal, de l’assassinat de Kennedy, a veure si algú se’ls creu, perquè les mentides que han inventat fins al moment i una part de la premsa (la del règim, és clar, poqueta i reduïda) ha propaganditzat no convencen ningú. Lloguin una empresa de les bones i inventin, inventin i insultin, insultin. Mentrestant, nosaltres continuarem treballant per tal que qui gestiona aquesta ciutat pensi en les 130.000 persones que hi viuen i no només en la colla dels amics i amigues que els acomboien.
La llum, ai, la llum… Les mentides, ai, les mentides… Els dropos, ai, els dropos…
REDACCIÓ10 Gener, 2017
Sr. Jordi Martí (regidor de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona i anarcosindicalista) si és vostè capaç d’aportar alguna visió constructiva al debat que ens ocupa, al voltant del PPU 24 de la Budellera, amb molt de gust les escoltarem. I, si ho desitja, li donarem tantes explicacions com precisi i ens demani. I després, si convé, discutirem amb arguments tot el que calgui.
La Coordinadora Obrera Sindical (COS) ha denunciat publicament els canvis que ha patit la gestió dels set Casals d’Estiu de Tarragona després que el Consell Esportiu del Baix Camp s’adjudiqués en el concurs públic la seva gestió.
