29. Abril 2024

Arxius de Jocs Mediterrani | Diari La República Checa

REDACCIÓ23 Juny, 2018

La ceremonia inaugural de los XVIII Juegos Mediterráneos Tarragona 2018 no llegó ni a fiesta mayor de pueblo: gradas vacías (por mucho que intenten hacer ver lo que no vimos ninguno), ausencia total de símbolos de Tarragona – a nadie se le ocurrió repartir banderitas de Tarragona entre los asistentes-, no hubo castells, ni gegants, ni diables.

Para cantar una canción de Serrat, quien mejor que el propio Serrat, aunque fuese en playback, como Lucrecia. Utilizaron a centenares de niños y niñas como escudos humanos para evitar la crítica sobre las coreografías y, de paso, como dice la Biblia adaptada, “dejad que se acerquen a mí los niños… que detrás vienen los padres comprando entradas”.

A la ceremonia le ha sobrado 15 minutos. El ritmo lo han dejado para el final. No ha habido alardes tecnológicos audiovisuales emocionantes. Un voluntariado plagado de jubilados – con todo el respeto –, sin uniformidad ni etiqueta, con camisetas XXL y botones desabrochados. Lo mismo que el coro asambleario de niños y niñas cantores, cada uno con uniformidad diferente, según hubiesen comprado la camiseta del Tarracus o no previamente.

No entraré a analizar la parte político-institucional, pues sobre este aspecto ya son legión los periodistas que han dedicado su trabajo. Me voy a ocupar de la ceremonia y de la jornada inaugural. El espectáculo ha sido bonito para otra ocasión que no para unos juegos olímpicos de una pequeña ciudad de la Mediterránea.

Las gradas medio vacías y un público sobrexcitado políticamente son la muestra más clara del momento que vivimos y de la enajenación del Comité Organizador con relación a la ciudad que acoge “sus” Juegos. Ayer quedó demostrado que estos son los Juegos de los políticos, de las instituciones, pero no de la ciudadanía de Tarragona.

Entre las subsedes y la capital no fueron capaces de llenar el estadio, los medios de comunicación más importantes focalizan su información en el conflicto institucional, pero lo que se dice ceremonia inaugural, fracaso mediático rotundo, a pesar del enorme esfuerzo de los locutores de RTVE por dar sentido y emoción a lo que ocurría en el césped del Nàstic.

Nadie puede dudar de que Lidia Valentín o Mireia Belmonte son un referente deportivo y social y merecen todo el foco de los Juegos, pero ningún deportista tarraconense tuvo un minuto de gloria. Ninguno.

Los videos de Almería 2005 están en youtube para quien quiera comparar: no hay color. La de Almería fue una inauguración espectacular, la de Tarragona, simple y llanamente sin identidad tarragonina. Lo primero que llamó la atención fue el entorno del estadio, sin elementos que calentasen el ambiente. Dentro, un recinto apenas engalanado como merecía la ocasión.

Díganme ustedes, sufridos lectores y lectoras, si esta ceremonia inaugural de los Juegos aguantará en nuestras memorias más allá del próximo lunes… apuesto a que no. Y les diré más, casi mejor olvidarla cuanto antes. Y lo siento por el sufrido Javier Villamayor.

JAMES FONT

 


REDACCIÓ30 Juliol, 2015

OPINIO

 

 

 

Arga Sentís, líder de la coalició ICV-EUiA
Arga Sentís, líder de la coalició ICV-EUiA

Finalment, l’equip de govern s’ha decidit a debatre de manera oberta l’afer dels Jocs del Mediterrani, en un ple extraordinari que es farà el 4 de setembre. El regidor responsable dels Jocs, Javier Villamayor, ha indicat no fa gaires dies que el motiu d’esperar encara un mes per parlar-ne no és altre que, aleshores, ja es disposarà de tots els elements necessaris per examinar amb profunditat aquest projecte.

Els elements i, esperem, els milions. Perquè el que sabem fins ara sobre els diners dels Jocs presenta moltes incògnites. Donem-hi un cop d’ull: els Jocs tenen un pressupost d’inversions de 45 milions d’euros. D’aquests, la Generalitat, les diputacions de Tarragona i Barcelona i l’Ajuntament de Tarragona ja n’han compromès la seva part. El nostre ajuntament ha demanat un crèdit de 12 milions per fer front a les seves responsabilitats. Però no se sap res dels 15 milions que havia de posar l’Estat, destinats al centre aquàtic on s’han de fer les proves de natació.

Després hi ha un pressupost operatiu, destinat a finançar la realització de l’esdeveniment. Alguns el xifren en 38 milions d’euros i d’altres en 30. Aquest l’haurien de cobrir els patrocinadors, les empreses i entitats que hi vulguin participar. Però resulta que, fins al moment, només hi han compromesos 7,8 milions. De la resta tampoc se’n sap res.

Ens falten doncs, per una banda, 15 milions. I per l’altra 22 o 30, segons qui fa el comptes. La mateixa incertesa de les xifres ja diu prou sobre la situació, però en qualsevol cas són molts diners els que encara no sabem si arribaran a temps, ni tampoc d’on sortiran.

Pel que fa al previsible incompliment de l’Estat, ja s’ha avançat la idea que, si no es pot fer el centre aquàtic, les proves de natació es podrien traslladar a les piscines Picornell de Barcelona, i aquesta mateixa hipòtesi ens introdueix en la qüestió del llegat dels Jocs.

Sempre hem pensat que un esdeveniment d’aquestes característiques no és bo o dolent per naturalesa, sinó que cal jutjar-lo pel que deixa a la ciutat, per la utilitat que els veïns i les veïnes en poden treure després. No ha estat possible aprofitar aquesta oportunitat per millorar sensiblement el transport públic del Camp de Tarragona, aprofitant les necessitats de desplaçament d’atletes i públic entre les diverses seus i subseus. No ha estat possible, tampoc, disposar d’una vila olímpica, que se substituirà pels hotels de Salou. No hi haurà res, on hauríem pogut tenir residències per a estudiants o avis. Ara, el centre aquàtic és en risc de seguir el mateix camí. Cada cop són menys, doncs, els avantatges materials dels quals després se’n podria treure partit en forma d’equipaments o infrastructures per al gaudi de la població.

Força temps abans que es facin, el 2017, els Jocs comencen a decebre. La il.lusió col.lectiva que l’Ajuntament va fomentar quan encara eren un objectiu llunyà que calia dur a Tarragona s’ha anat rebaixant amb la retallada de les expectatives. Un dia et diuen que no podran fer una cosa. Un altre dia, que els diners per fer-ne una altra no se sap si arribaran. I mentre, el calendari corre, la data s’apropa i les incògnites no es resolen. Anem molt justos en els terminis. Les obres haurien de començar, si és que al final es poden fer. O no hi serem a temps.

És aquesta situació, la que cal capgirar com més aviat millor. No podem deixar passar més temps conformant-nos amb vagues promeses. Esperem que el plenari de setembre sigui l’oportunitat de posar totes aquestes qüestions sobre la taula i de debatre-les francament. I, com a conseqüència, prendre decisions valentes si es veu que és necessari. La ciutat no es pot permetre embarcar-se sola, sense tenir garantit el finançament, en una festa que cada cop promet menys beneficis i crea més incerteses. Si en aquestes setmanes que falten per al debat l’equip de govern està en situació de garantir que no haurem de fer-nos càrrec, al final, de més deutes milionaris, li reconeixerem l’esforç. Si no ho està, haurà arribat el moment de parlar clar, dir la veritat i decidir el que més convingui als ciutadans i les ciutadanes de Tarragona. L’optimisme sense contrapartides concretes ens pot fer molt de mal, i encara som a temps d’evitar-ho.

Arga Sentís
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA


REDACCIÓ17 Abril, 2015

El ple extraordinari ha durat prop de dos minuts
El ple extraordinari ha durat prop de dos minuts

El Servei Municipal de l’Habitatge i Actuacions Urbanes (SMHAUSA) ja pot començar a extendre les estovalles de la futura Anella Olímpica dels Jocs del 2017 a Campclar com a pas previ per a posar-hi els coberts, entesos com les instal·lacions esportives. El ple extraordinari d’aquest divendres, en poc més de dos minuts i sense cap vot en contra, ha encarregat a l’empresa depenent del consistori el projecte executiu de les obres d’urbanització de les vint hectàrees que abasten la cita prevista per aquí a dos anys, la tramitació de l’expedient de contractació i adjudicació del contracte i la direcció facultativa de les obres.

“Hem de tenir present que la nostra funció és perfilar el terreny que ha d’acollir l’anella olímpica”, explicava el president de SMHAUSA, Xavier Tarrès. “Per a conformar els paràmetres urbanístics, que també inclouen criteris de mobilitat i un pla de viabilitat per a lligar la zona amb la resta de la ciutat, disposem d’un milió d’euros per a la redacció del projecte tècnic d’urbanització inclosos dins d’un pressupost global per en guany i l’any vinent que sumen gairebé tretze milions d’euros”.

Tarrès ha assegurat que “de forma immediata, en menys d’un mes, es podran començar a veure els primers moviments de terra” i ha destacat que de forma paral·lela les administracions implicades en la construcció dels recintes esportius fixes i efímers que han de vestir els Jocs podrà dur-se a terme en paral·lel. Entre d’altres coses perquè el calendari comença a escurçar-se i s’està al límit de les urgències. El consistori s’haurà de fer càrrec de la piscina coberta de 50 metres i la pista d’atletisme que posteriorment serà una zona ajardinada per usos per definir, mentre que el govern català ja ha perfilat amb els tècnics municipals el futur pavelló cobert per a 5.000 persones.

J.S.


REDACCIÓ12 Març, 2015

2017 El Comitè Internacional dels Jocs del Mediterrani, encapçalada pel president Amar Addadi, ha visitat avui Tarragona i la jornada de treball s’ha centrat en aspectes mèdics i antidopatge.

La delegació s’ha reunit al Centre de Convencions de Port Aventura i s’ha centrat en la Comissió Mèdica i Antidopatge i la reunió de la Comissió Tècnica i visites a algunes de les instal·lacions seus dels Jocs.

El director general dels Jocs Mediterranis, Ramob Cuadrat, ha assenyalat que el Comitè Internacional ha traslladat els “criteris” per als controls antidopatge i el protocol a seguir per prendre mostres i portar-les als centres sanitaris.

També s’ha concretat l’atenció sanitària als esportistes en la Vila Mediterrània i quins serveis mèdics de disposar la mateixa i s’han abordat els criteris assistencials i sanitaris de cara a les delegacions internacionals i el públic en general.2017_tap

La Comissió Tècnica també s’ha reunit amb membres de l’equip tècnic dels Jocs Mediterranis per revisar i validar el calendari de competicions que se celebraran del 30 de juny al 9 juliol 2017.

Així, es procura que les fases finals de competició es programin i quadrin adequadament sense interferir en la posterior cerimònia de clausura.

En aquesta reunió, s’han revisat també les fitxes tècniques de cada instal·lació i el progrés de les actuacions de reforma i millora de les seus.

El Comitè Internacional també ha visitat equipaments com el Club Tennis Tarragona, on ja s’ha reformat la pista, les tanques i les grades; el Club de Golf Costa Daurada, la Tarraco Arena Plaça i el Centre 112 des d’on es coordinarà la seguretat.

 


REDACCIÓ18 Març, 2014

Ballesteros durant la seva intervenció Foto: GC
Ballesteros durant la seva intervenció Foto: GC

L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha estat distingit, aquest vespre, a Barcelona, amb el premi Esport i Ciutadania 2014.
La distinció l’ha rebut com a president del comité organitzador dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017.
La Fundació Esport i Ciutadania va voler distingir Ballesteros per considerar que la celebració dels jocs ha il·lusionat Tarragona i el seu territori, que concilia sinèrgies i suposa un impuls a l’economia del territori i representa una injecció d’autoestima en uns moments en els que calen projectes que ajudin a sortir de la crisi.
L’alcalde Ballesteros estava visiblement emocionat en el moment de rebre la distinció al Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona.
Els premis Esport i Ciutadania pretenen reconèixer anualment persones que lideren projectes que promouen els dos àmbits que identifiquen la marca de la Fundació.
 
 


REDACCIÓ17 Febrer, 2014

Bandera
Foto feta aquest migdia

Topar-se amb una bandera a mitja asta pot ser sinònim de tristor. Normalment, es decideix rebaixar el nivell de la bandera quan la localitat en qüestió està de dol.
Des de fa uns dies, la bandera dels Jocs del Mediterrani del 2017, situada a la Plaça de les Granotes, oneja a mitja asta. Un significat del tot contrari al que, darrerament, vol transmetre l’Ajuntament de Tarragona.
Ballesteros_bandera
Fotografia extreta del Facebook de l’alcalde Ballesteros

L’organització de l’esdeveniment esportiu ha agafat una embranzida que té per objectiu assolir, sobretot, uns Jocs del Mediterrani que quedin en la memòria de la ciutat.
Per aquest motiu, no fa sentit que la bandera, el principal símbol de les olimpíades mediterrànies, onegi a mitja asta. Cal, pot ser, pedalejar amb tota la força per a què els jocs siguin més lluents i interessants que mai.
L’alegria ha de ser una constant i la bandera ha d’estar a dalt de tot, com la participació ciutadana.
 
 
 
.
 


REDACCIÓ7 Febrer, 2014
Jocs_bandera.jpg

El comité organitzador es va comprometre amb els representants internacionals que al 2013 donaria feina a 11 persones, però, per qüestions legals, encara no ha estat possible
Jocs_2017Tarragona 2017 hauria d’haver contractat 11 persones per començar a treballar en tasques relatives als jocs del Mediterrani. Aquesta ha estat, almenys, la informació que els organitzadors de l’esdeveniment esportiu van donar als representants del Comité Internacional dels Jocs quan van visitar Tarragona el passat mes de desembre.
El comité organitzador es va comprometre a contractar 45 persones entre 2013 i 2017. Un equip que comptaria, per les diferents àrees de treball, amb el suport de 70 voluntaris.   Fonts de l’Ajuntament de Tarragona asseguren que, efectivament, no s’ha contractat cap treballador, però ha destinat alguns empleats municipals per desenvolupar tasques per  l’esdeveniment esportiu que tindrà lloc a l’estiu del 2017. La raó que impossibilità la contractació del personal té a veure amb qüestions jurídiques. Ara, amb la Fundació aprovada, es començarà a reclutar personal.
Al 2014 està previst que s’incorporin 22 treballadors. Els anys successius es contractarien 31 al 2015 i 39 al 2016, totalitzant, així, 45 assalariats.
Tarragona 2017 havia calculat un cost que ultrapassa els 4,9 milions (Seguretat Social inclosa) per pagar els 45 treballadors, durant els quatre anys.  A aquest pressupost s’hi addiciona una partida econòmica per a la formació d’aquests (45) empleats.
(Llegeix l’article complert a+Actual, pàgina 32)