Arxius de joan ruiz | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Maig, 2020
joanruiz3-1280x853.jpg

 “No voy a polemizar con ningún presidente autonómico. Estoy plenamente centrado en superar la crisis provocada por la pandemia. Tengo la convicción que todos los presidentes autonómicos trabajan conjunta y lealmente conmigo para salvar vidas, recuperar el pulso económico y social del país, y derrotar al virus.” Esta es la respuesta del presidente del gobierno, Pedro Sánchez, al ser preguntado por los periodistas sobre la última y diaria andanada de críticas estériles tanto de la señora Ayuso como del señor Torra a la acción del ejecutivo.

Chapeau. No es momento de inventarse agravios que nos distraigan de lo importante ni de pelearse con nadie, sino de superar la tempestad cuanto antes mejor. Tampoco es momento de engaños, ni de edulcorar la realidad. Un presidente tiene la obligación de presentar los hechos y la gravedad del momento, por desagradable que esta sea. Afrontar la realidad no significa gritar a la desesperación.

Ni el virus nos ha derrotado, ni nos va a derrotar. El esfuerzo y el comportamiento ejemplar del conjunto de la ciudadanía estas últimas semanas (en Tarragona, en Catalunya y en el conjunto de España) debe ser un factor de inspiración para todos. Hay que ponerlo en valor. Gracias a vuestra determinación se han salvado miles de vidas, así de claro. Nos hemos enfrentado a una situación extrema y hemos sabido salir adelante.

Pero el desafío sigue vigente. El virus está ahí. No podemos bajar la guardia porque nos jugamos perder todo lo que hemos avanzado estas últimas semanas. Por eso el presidente Pedro Sánchez pide, por un lado, mantener el estricto cumplimiento de las medidas higiénicas y sanitarias establecidas por las autoridades y, por otro, perseverar en la unidad de acción que sí existe en la calle, en los hospitales y en la acción valiente del conjunto de la ciudadanía.

Hemos evitado el hundimiento pero no basta con sacar la cabeza por encima del agua y flotar. Tenemos que nadar, y nadar bien, contra la fortísima corriente que provoca la pandemia. Si nos relajamos ni que sea un momento el virus puede volver a sumergirnos. Mantenerlo a raya depende, también, de la actitud responsable de cada uno de nosotros en nuestra vida diaria.

Segunda convicción subrayada por el presidente: la crisis no es una excusa para que nadie quede abandonado en la cuneta. Lo que paso en el 2008 no puede volver a repetirse. Por eso, por primera vez en nuestra historia, el gobierno de progreso ha impulsado medidas de emergencia para establecer moratorias de hipotecas y alquileres, bonos sociales y prestaciones económicas para trabajadores y autónomos que se han visto perjudicados por el parón brusco de su actividad profesional.

La crisis no es una excusa para que nadie quede abandonado en la cuneta. Lo que paso en el 2008 no puede volver a repetirse.

Solo en la provincia de Tarragona más de 90.000 trabajadores (unos 20.000 de los cuales profesionales autónomos) perciben estas prestaciones. El virus no puede ser una excusa para profundizar en las desigualdades, al contrario, la experiencia nos demuestra que todos juntos y unidos como sociedad luchamos mejor y superamos incluso los desafíos más temibles.

No podemos seguir siendo uno de los países europeos que menos invierte en investigación. Tenemos que lograr un gran acuerdo entre todas las fuerzas políticas

Pero la pandemia también debe servirnos para rectificar todo aquello que se ha hecho mal en los últimos años. No podemos volver a permitir los recortes millonarios en la sanidad pública que aplicaron los gobiernos conservadores, tanto en Madrid como en Barcelona. No podemos seguir siendo uno de los países europeos que menos invierte en investigación. Tenemos que lograr un gran acuerdo entre todas las fuerzas políticas (y espero que así lo entienda también tanto la derecha como el independentismo) para reforzar el crecimiento económico y la creación de empleo una vez hayamos derrotado definitivamente al virus.

Impulsando, así mismo, las transformaciones necesarias que nos permitan elevarnos por encima de cualquier tempestad que nuevamente pretenda sumergirnos. En contra de lo que afirman los profetas políticos del apocalipsis la gran manifestación de dignidad colectiva que todos hemos presenciado y protagonizado estas últimas semanas demuestra que este país tiene mucho futuro si sabemos superar definitivamente la lamentable y atávica tendencia a pelearnos entre nosotros.

Joan Ruiz
Diputat del PSC al Congrés per Tarragona 

 


REDACCIÓ23 Abril, 2020
joanruiz2-1280x853.jpg

 Cada dia els aplaudim a les vuit del vespre. S’ho mereixen. Sense el seu esforç i el seu compromís la pandèmia hauria estat encara més devastadora. El seu treball salva vides. Ho sabem. La salut és el bé més preuat, el més essencial, el més bàsic. També el que ha d’estar més protegit des de la política i les administracions públiques.

Ho deia l’altre dia el senyor Duran Lleida en una reflexió que comparteixo: els autèntics herois i heroïnes del nostre temps no són els futbolistes d’elit, o els youtubers amb milions de seguidors, ni aquells que s’enriqueixen ràpidament. No, no són ells, són els treballadors i treballadores del sistema de salut pública d’aquest país, els que esteu als hospitals i lluiteu en primera línia contra el virus salvant vides. Sou immensos.

Sou immensos i imprescindibles. Ara, abans de la crisi i després de la crisi. Els i les socialistes sempre recordem el mateix. Any 2010. Teníem la tercera millor sanitat pública del món. La tercera, tan sols per darrere del Japó i de Suïssa. I era un mèrit de tots i de totes, del conjunt de la societat, començant pels treballadors del sistema sanitari. Però després va venir el que va venir. Retallades dels Governs de la dreta a Madrid. Retallades dels Governs independentistes a Barcelona. Eren els temps en què Artur Mas afirmava que “s’ha de reduir el greix de l’administració”.

Darrere d’aquest eufemisme hi havia una realitat objectiva: tan sols en el seu primer any de Govern es van retallar 1.000 milions d’euros dels pressupostos de Salut de la Generalitat (1.000 milions!). Durant els anys és que va voler posar el focus en el relat independentista les inversions en salut pública per part de la Generalitat van davallar un 40% en relació amb el període de Govern socialista. Per no parlar del que feia el Govern del PP al conjunt d’Espanya: passar la tisora per tot. Ningú, per molt fanàtic que sigui, pot defensar que reduir un 40% de les inversions no comporti també una reducció de la qualitat i de la rapidesa del servei.

I que quedi clar que no volem fer demagògia. Eren els anys de la crisi econòmica. És evident que davant dels descens dels ingressos públics calia ajustar els pressupostos, el que implicava també les partides destinades a la sanitat pública. El que ja no és tan evident, ni lògic, és que mentre a Catalunya es davallaven monumentalment els recursos de la Generalitat adreçats a la xarxa sanitària, al mateix temps es mantinguessin incòlumes -o s’incrementessin en algun cas- les partides destinades a finançar determinats mitjans públics i privats amb una línia editorial favorable a l’independentisme. I això va ser una decisió política, no va ser fruit de l’atzar o de la mala sort. En fi…

No volem fer el paper de Cassandres i lamentar el passat, perquè en política és un absurd. Però sí subratllar que si alguna cosa ha deixat clara l’actual crisi epidèmica que estem patint, per si algú en tenia algun dubte que nosaltres no, és que el sistema de salut públic d’aquest país és sagrat. Hem de tornar al consens socialdemòcrata que va permetre construir-lo i mai més, tornar-lo a posar en perill amb retallades que el que buscaven realment era un model mixt, privat (per si qui s’ho pogués pagar) i públic de baixa qualitat (per a qui no), com el que hi ha als Estats Units.

I si aquesta convicció política que tenim els socialistes i la gent d’esquerres l’assumissin també tant la dreta com els nacionalistes estaríem fent des de la política el millor homenatge als herois i heroïnes del moment: a tots aquells i aquelles que als hospitals donen el millor de si mateixos per salvar vides, evitar nous contagis i preservar la salut de tots. Està molt bé aplaudir-los, sí, però estarà millor evitar repetir els errors del passat i invertir el que correspon per garantir el nivell de qualitat assistencial que tant els professionals com els usuaris del servei es mereixen. Això tan elemental és el que ha plantejat el president Pedro Sánchez al conjunt de les forces polítiques. Un gran acord nacional de tots i totes en aquest sentit. Estan d’acord amb quelcom tan bàsic, senyor Casado i senyor Torra?

Joan Ruiz
Diputat del PSC per Tarragona

PUBLICITAT

Advertisement

Advertisement

 


REDACCIÓ24 Febrer, 2020
JoanRuiz-1280x853.jpg

Ara fa vuit anys, el 2012, l’aleshores president de la Generalitat i líder de CiU, Artur Mas, va decidir donar per acabada la legislatura (quan ni tan sols havíem arribat a la meitat del mandat) i convocar eleccions al Parlament decidit com estava, perquè ho deia ell mateix, a posar “rumb de confrontació” (i a fe de déu que es va arribar a la confrontació i al “xoc de trens” que amb tanta irresponsabilitat se sacsejava, potser més de la que volien i tot).

Doncs bé, en aquells moments CiU va reunir als seus alcaldes i regidors al territori i en un acte a Tarragona l’aleshores dirigent de la federació i actual portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, el senyor Albert Batet, va demanar als presents un esforç addicional, ja que aquelles eren “les eleccions més importants de les nostres vides”, segons va remarcar.

Això va ser el 2012. Dos anys després es va convocar un referèndum –que va anar mutant fins a esdevenir un “procés participatiu”… sense cap resultat executiu (eren els temps de “l’astúcia” del senyor Mas)- que també es va presentar com “la votació més important de les nostres vides.” L’any següent, el 2015, es van tornar a convocar eleccions al Parlament –altre cop anticipades- que se’ns van exhibir com “les més importants de les nostres vides”.

I tot, per a què? Per anar a eleccions a finals de 2017 després que tot acabés en desastre. I com es van presentar els partits independentistes aquells comicis? Sí, amable lector, ho ha encertat: demanant que emetéssim “el vot més important de les nostres vides.

I no diguem el referèndum il·legal de 2017! Aquell era “el vot de la nostra vida”, segons la maquinària propagandística de l’independentisme. I tot, per a què? Per anar a eleccions a finals de 2017 després que tot acabés en desastre. I com es van presentar els partits independentistes aquells comicis? Sí, amable lector, ho ha encertat: demanant que emetéssim “el vot més important de les nostres vides.”

Com sabeu tots, malgrat estar tan sols a la meitat de l’actual legislatura, novament enguany tornarem a ser convocats a eleccions al Parlament després que Junts per Catalunya i ERC s’hagin acusat mútuament de “deslleialtat” i de què el Govern Torra-Aragonès faci aigües per tot arreu. Vull significar que seran les cinquenes eleccions al Parlament en els darrers deu anys. És a dir, una cada dos anys, una mitjana que demostra una inestabilitat absoluta que no registra cap país europeu o de l’hemisferi occidental. Ni un.

Que ningú pateixi perquè els dirigents independentistes ja trobaran algun argument per convertir aquestes noves eleccions, ara sí, en “les més importants de les nostres vides”

Però que ningú pateixi perquè els dirigents independentistes ja trobaran algun argument per convertir aquestes noves eleccions, ara sí, en “les més importants de les nostres vides” (i afegeixo jo, capítol sisè). Així, si les guanyen, d’aquí a menys de dos anys tornaran a convocar unes altres eleccions, després de tornar a acusar-se mútuament de tot, que novament seran els comicis més metafísics de la nostra existència.

No hi ha tanta vida per a tanta elecció transcendental… Podem seguir així, ‘in eternum‘, donant corda al procés – i als seus resultats lesius en termes de divisió del poble de Catalunya, pèrdua d’oportunitats i de tots els consensos que teníem com a societat, i davallada de les prestacions i serveis socials que depenen de la Generalitat- o bé, sense rancors ni animadversions contra ningú, passar pàgina del conflicte permanent i reconnectar-nos amb el progrés de tots i per a tots i totes. I subratllo: tots i totes, sense exclusions, perquè som un poble de més de 7,5 milions d’habitants.

Els socialistes, a diferència d’altres, no enganyarem a ningú. Volem que el PSC guanyi les eleccions i que Miquel Iceta sigui el pròxim president de la Generalitat

Els socialistes, a diferència d’altres, no enganyarem a ningú. Volem que el PSC guanyi les eleccions i que Miquel Iceta sigui el pròxim president de la Generalitat, sí, i per això us demanem la vostra confiança. Però el que no farem mai serà inventar-nos que tenim “un pla secret de jugades mestre” de divuit mesos o de divuit anys que farà no sé què. Ja ha arribat l’hora de posar fi a tanta frivolitat i tanta insensatesa que tan sols provoca vergonya.

No volem un país només per a menys de dos milions de catalans, però tampoc volem menystenir aquests menys de dos milions de compatriotes nostres

No volem una política de fronts, camí segur de la derrota de tots. No volem un país només per a menys de dos milions de catalans, però tampoc volem menystenir aquests menys de dos milions de compatriotes nostres. Som l’opció del diàleg, del consens i de la reconciliació, que sap que quan els catalans anem units entorn d’uns objectius de millora i progrés social som imparables. Dividits perdem, i perdem sempre.

I aquest vot al PSC que et demanem no serà “el vot més important de les nostres vides” (perquè ja estem tots una mica tips d’aquesta mística grandiloqüent que després es tradueix en no res) però si que serà el vot que permetrà millorar la teva vida, la real, la que mereix una resposta quan has d’anar al metge, quan necessites uns serveis eficients, o quan vols un Govern que mereixi aquest nom, que governi pensant en el benestar dels catalans i no jugant a posar i treure una pancarta de la façana del palau de la Generalitat per fer veure que es desobeeix. Sí, és l’hora del canvi. Per Catalunya i per tot el que representa la llibertat i la justícia social.

Joan Ruiz
Diputat del PSC per Tarragona


REDACCIÓ10 Novembre, 2019
banderes-1280x960.jpg

El sol, el vent, el fred i el cansament polític, potser són ingredients que contribueixen al fet que no hi hagi una gran afluència a les urnes, tot i que aquestes eleccions generals són considerades fonamentals pels partits polítics. Uns apel·len al vot per fer fora a Pedro Sánchez, mentre que altres entenen que s’ha de fer els possibles perquè la dreta governi Espanya.

Els candidats per la circumscripció de Tarragona han anat desfilant pels col·legis electorals, tots ells ensenyant les seves millors cares i enviant missatges per evitar que l’abstenció – a causa de l’avorriment i la fadiga política – esdevingui la gran guanyadora d’aquesta jornada.

A les comarques de Tarragona hi ha 1.011 meses electorals repartides per 370 centres de votació. Els tarragonins hauran d’elegir sis diputats al Congrés i quatre senadors. Hi ha 14 candidatures al parlament espanyol i 13 al Senat, la cambra territorial. És la segona vegada que els espanyols són cridats a les urnes per elegir el candidat per instal·lar-s’hi a la Moncloa i governar el país.

El 28 d’abril va guanyar el PSOE, amb Pedro Sánchez al capdavant, però com que no tenia majoria suficient per formar govern i no posar-se d’acord amb Podemos, va haver de convocar eleccions. Aquest acte electoral podria – o hauria de servir – per desbloquejar la situació i també per trobar solucions al conflicte institucional entre Catalunya i Espanya.

.

VOTACIÓ DELS CANDIDATS PER TARRAGONA
Joan Ruiz, candidat del PSC a Tarragona al Congrés
Santiago Castellà, cap de llista del PSC al Senat

Ferran Bel, candidat de Junts per Catalunya

Ismael Cortés, cap de llista d’En Comú Podem

Jordi Roca, candidat del PP a Traragona

Jordi Salvador, candidat d’ERC a Tarragona al Congrés
Laura Castel, cap de llista d’ERC al Senat

Sergio del Campo, cap de llista de Ciutadans

Alejandro de Anta, candidat de Vox per Tarragona

Mariona Quadrada, cap de llista de la CUP

Rut Clemente, cap de llista de Recortes Cero

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2019

Joan Ruiz és un veterà de la política. La seva trajectòria el converteix en un dels tarragonins amb més experiència parlamentària. El candidat del PSC per Tarragona és una persona que guanya molt més a distàncies curtes. Es preocupa i s’implica en millorar la vida d’aquelles persones amb discapacitats. La seva sensibilitat fa que presideixi sovint comissions relacionades amb problemes de mobilitat (i no només). Joan Ruiz, nascut a València l’any 1954, demana a la ciutadania que apliqui el sentit comú a l’hora d’exercir el seu dret de vot. Diu que Espanya no es pot permetre el luxe a equivocar-se. Ha arribat l’hora de la caixa o faixa. O sigui, si governa Pedro Sánchez, guanya Tarragona. Si no és així, tots sortirem perdent. El socialista entén que la millor campanya electoral és aquella que es fa tot l’any i la que es basa a escoltar la gent i resoldre els seus problemes i inquietuds. En el seu abecedari personal, destaca paraules com convivència, inversions, educació i progrés.

|

A ssegurem que Pedro Sánchez sigui president d’un Govern sòlid i estable
B astir una Catalunya de tots i totes. Sense fractura, violència o frustració. Recosim la societat i recuperem els consensos socials perduts
C onvivència. La convivència a Catalunya és sagrada. Nosaltres la garantim.
D errotem democràticament l’extrema dreta a les urnes
E ducació pública i universal per a tothom
F allar i no anar a votar no és una opció. Hi ha massa en joc. Vota Pedro Sánchez
G uanyar. Si guanya el PSC, guanya Tarragona
H a d’haver-hi ja un Govern progressista, reformista, feminista i ecologista liderat per Pedro Sánchez
I si no vas a votar altres decidiran per tu. Vota pel progrés i la convivència. Vota socialista
J unts tots els tarragonins i tarragonines progressistes ho farem possible. Tarragona ha de ser decisiva en la victòria socialista.
L‘aliança entre la dreta i l’extrema dreta no passarà
M és inversions per Tarragona
N o al front del bloqueig que suma a la dreta i als independentistes. És l’hora d’avançar
O Pedro Sánchez o tindrem al PP-VOX en el poder. No hi ha més alternatives
P ensions públiques revaloritzades i garantides
Q uè volem? Avançar o retrocedir? Progrés o bloqueig? Pedro Sánchez o Casado-Abascal?
R evertirem les retallades socials del PP
S anitat pública i de qualitat
T ots som Catalunya. Todos somos Cataluña. No hi ha catalans de primera o de segona. Tots i totes som el poble de Catalunya.
U nim i concentrem el vot progressista en la butlleta socialista del puny i la rosa
V ox no entrarà al Govern. Tan sols el vot al PSC pot impedir-ho
X. No serem una incògnita, ni un full en blanc. Som la garantia d’avançar sense deixar ningú enrere
Z ero retallades en educació, sanitat, pensions o dependència. Votar PSC és votar progrés per a tothom

 


REDACCIÓ8 Novembre, 2019
IMG_5222-1280x960.jpg

Santi Castellà, Joan Ruiz i Sandra Guaita

A escasses hores pel fi de campanya, els partits polítics esgoten fins a l’últim instant per buscar el vot dels ciutadans. Aquest també ha estat el cas del PSC a Tarragona. En una roda de premsa a la seu socialista tarragonina, Santi Castellà, candidat al Senat, Joan Ruiz, candidat al Congrés i Sandra Guaita, número 2 al Congrés, han plantejat les últimes propostes de campanya del PSC.

Segons Joan Ruiz, l’única manera de respondre a l’ascens de Vox és votant “la candidatura del puny i la Rosa, fent president Pedro Sánchez, garantint que hi hagi un govern progressista i que serà l’únic que podrà garantir el progrés i la convivència a Catalunya, ja que el PSC és l’únic partit capaç de fer-ho”.

“Les coses estan molt clares, aquí tan sols hi ha dues opcions reals: o bé Pedro Sánchez és president o bé ho serà el senyor Casado amb els vots de l’extrema dreta d’Abascal que s’ha passat la campanya afirmant per activa i per passiva que el seu únic objectiu és fer fora als socialistes”, ha assegurat el candidat socialista per Tarragona.

“No hi ha més alternatives. No anar a votar és un error. I fer-ho per partits que tan sols ambicionen quedar quarts, cinquens, sisens o setens també. O Pedro Sánchez o CasadoVox. O caixa o faixa. O futur o bloqueig. O progrés o involució”, ha declarat fermament el candidat Joan Ruiz.

Borja VIZCARRO

VÍDEOS



REDACCIÓ26 Setembre, 2019
joan-ruiz-i-santi-castella.jpg

Tot indica que el PSC no vol canviar res en les seves llistes electorals i preveu presentar el 10-N les mateixes llistes que es van presentar a l’abril, tant al Congrés com al Senat. Així, Joan Ruiz i Santiago Castellà tornarien a ser candidats per la circumscripció de Tarragona.

Així ho ha explicat aquest dilluns en roda de premsa el secretari d’organització del PSC, Salvador Illa, que ha precisat que no serà fins divendres quan es confirmi si les candidatures per les quatre circumscripcions catalanes són un calc de les que ja van presentar el passat 28 d’abril.

Joan Ruiz i Santi Castellà

Batet afrontarà la seva tercera vegada com a candidata després d’una breu experiència com a presidenta del Congrés i amb el repte de consolidar la tendència alcista dels socialistes catalans, que en les anteriors generals va passar de set a dotze escons i en el recent cicle electoral ha recuperat part del terreny perdut durant els primers anys del ‘Procés’.

Es podria ratificar aquest divendres que Marc Lamúa, Joan Ruiz i Montse Mínguez repetiran al capdavant de les llistes per Girona, Tarragona i Lleida, respectivament.
Si es ratifiquen aquests noms, l’exalcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, es mantindria com a regidor a l’oposició a Tarragona.

 

 


REDACCIÓ29 Abril, 2019

Joan Ruiz està feliç. Torna a ocupar un despatx al Congrés dels Diputats i d’aquesta manera pot donar continuïtat als projectes que, a causa de suspensió supressiva de la legislatura, va haver de deixar al calaix. El socialista tarragoní és una persona preocupada i ocupada amb tota la temàtica relacionada amb els discapacitats.

Després de conèixer els resultats electorals d’aquest diumenge, Ruiz no amaga la satisfacció després d’haver aconseguit els millors resultats dels darrers 10 anys.

“Al conjunt de les comarques tarragonines hem incrementat el vot socialista en 35.380 votants més, el que suposa un increment del 65% respecte a les eleccions de 2016”. També manifesta la seva satisfacció davant l’elecció de Santi Castellà com a senador per la província de Tarragona.

Joan Ruiz torna al Congrés dels Diputats

Cal recordar que a les darreres eleccions generals el PSC va obtenir 53.967 vots a la província de Tarragona. Ahir va fregar els 90.000 vots, concretament va obtenir 89.347 vots, va situar-se per damunt del 21% i va obtenir un senador per elecció directe a Tarragona que no tenia des de les eleccions generals de 2011.

“Aquest canvi de tendència que apunta a un augment i un increment del PSC ja es va manifestar a les eleccions al Parlament del 21-D. En aquella ocasió vàrem créixer en 3.000 nous votants a la demarcació de Tarragona. Ahir aquest increment es va propulsar en més de 35.000 nous votants a les nostres comarques. I això no és el final, en absolut…”

En aquest sentit el diputat socialista ha subratllat que el PSC ha aconseguit en aquestes eleccions consolidar tot l’espai que ocupava, recuperar una bona part dels electors que van votar als Comuns en les darreres eleccions generals, rebre el suport d’una part del catalanisme moderat i també de votants que es consideren de centre i que estaven alarmats per la deriva radical de Ciutadans.

“Estic convençut que el resultat d’ahir és el preàmbul d’una gran victòria socialista a les eleccions municipals que es duran a terme en menys d’un mes. Els resultats obtinguts ahir a molts pobles i ciutats de les comarques tarragonines així ho avalen”, ha assenyalat.

Jordi Roca, que saluda a Joan Ruiz, s’ha quedat pel camí

Així, el PSC va ser la primera força ahir a Tarragona, Salou, Vila-seca, Mont-roig del Camp, la Canonja, Constantí, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, Vespella, Creixell, Roda de Berà, el Vendrell, Calafell, Cunit, Bellvei, Santa Oliva, Albinyana, Banyeres, l’Arboç, la Bisbal o el Montmell, entre d’altres.

Així mateix ha quedat en segon posició però a un bri de guanyar també a molts municipis importants com Reus, Cambrils, Torredembarra o Altafulla.

“Estem convençuts que aquest tsunami a favor del progrés i del diàleg anirà a més fins a cristalitzar en una nova gran victòria socialista a les eleccions del 26-M”, ha conclòs el diputat del PSC.

 


REDACCIÓ25 Abril, 2019

El socialista Joan Ruiz és un dels diputats més veterans al territori. Li agrada passar desapercebut, gràcies a la seva timidesa o poques ganes d’assumir protagonismes innecessaris. Entén que ha de ser actiu al Congrés a l’hora de defensar i satisfer les reivindicacions del territori i de la seva gent. Sol ocupar-se i preocupar-se (sobre manera) de totes les qüestions relacionades amb les diferents discapacitats. En aquesta entrevista, el candidat del PSC al parlament espanyol fa un balanç de la legislatura i argumenta perquè, el proper diumenge, s’haurà de votar en Pedro Sánchez.

Joan Ruiz Carbonell és el cap de llista del PSC al Congrés 


Per què ha decidit tornar a ser candidat al Congrés dels Diputats?

Hi ha moltes raons, però n’hi ha dues que em van pesar més. D’una banda, em van quedar al calaix moltes coses a mig fer, en qüestions punyents en el sector de la discapacitat i vull acabar-les. D’altra, perquè vaig tenir el suport dels afiliats i afiliades del partit per tornar a ser-ho.

No permetrem que la dreta torni a passar la tisora per les vostres pensions

Quin balanç fa de l’anterior legislatura?
La primera part, de presidència de Rajoy, em va resultar llarga, gris i estèril. Dos anys perduts pel país. D’aquest darrer període, des de l’entrada de l’aire fresc que representa Pedro Sánchez la guardaré a la memòria, perquè ha estat trepidant. Tenir a les mans la possibilitat de fer coses que ajuden quesectors oblidats de la nostra societat puguin viure amb més dignitat i amb una mica més de felicitat, és apassionant.

Pot destacar un parell de projectes legislatius en què hagi participat i que hagi estat positiu per a Tarragona?
Les lleis que elaborem al Congrés de Diputats, afecten a tot Espanya. Hem aprovat dues de les que estic especialment orgullós perquè han contribuït al fet quepersones amb discapacitat tinguin una vida més digna i més feliç, i de les que he estat ponent.
La modificació de la Llei de Jurisdicció Voluntària, per eliminar els impediments que tenien alguns sectors de la discapacitat per contraure matrimoni
I la llei que ha tornat el dret de sufragi a persones amb discapacitat intel·lectual a qui s’havia tret de manera injusta

Quin projecte pretén desenvolupar en la propera legislatura?
L’adaptació de la legislació espanyola a la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat. I de l’article 49 de la Constitució

Joan Ruiz és el diputat tarragoní més veterà al Congrés

Quines són les necessitats més prements de Tarragona?
Tranquil·litzar als prop de 160.000 pensionistes tarragonins pel que fa al futur de les seves pensions. Amb Govern socialista, amb Pedro Sánchez de president, el poder adquisitiu de les seves pensions està assegurat. No permetrem que la dreta torni a passar la tisora per les vostres pensions.
Tornar a activar la llei de dependència. Hi ha 28.000 ciutadans de les comarques tarragonines que continuen a l’espera de ser atesos o de rebre una prestació i el Govern de Junts per Catalunya i ERC no fan res. És intolerable. Nosaltres tornarem a invertir en dependència
Acabar el Corredor del Mediterrani, vital per les nostres comarques
Substituir les fonts d’energia contaminants per energies netes, un dels nòduls que ens ha de permetre crear nous llocs de treball estables i ben remunerats.

El diputat tarragoní en el faristol del Congrés

El monotema independentista ha de ser trobar una solució? Per on passa la sortida pacífica?
La solució implica tornar a posar-nos d’acord entre els catalans. Ens cal, primer, un acord de dues terceres parts del Parlament per a després que aquest acord sigui reconegut pel Govern socialista de Pedro Sánchez. Tots sabem que amb un Govern de PP-Ciutadans-Vox no hi haurà res a parlar, ni a negociar. Nosaltres apostem pel diàleg dins de la legalitat democràtica vigent i per garantir la convivència a Catalunya. Més clar l’aigua. Ens cal deixar enrere les aventures insensates de “plans secrets” que senzillament eren mentida i que ens han dut al desastre institucional i han posat en perill a la convivència. No, prou d’irresponsables, ara és l’hora dels moderats i del sentit comú, és l’hora dels socialistes.

Per què ha de guanyar el seu partit, el PSC?
Perquè farem un govern sensat, que bona falta fa, adreçat a tots aquells que volen viure amb llibertat i la seguretat que mai la convivència estarà en joc. Sí al diàleg, no a la confrontació
Perquè s’ha demostrat que quan governem a Tarragona li va bé. Els socialistes creiem en Tarragona.
I perquè garantirem que la sortida de la crisi no es farà a costa dels sectors més desafavorits de la nostra societat. Nosaltres som els de les polítiques socials.

L’aplicació d’un 155 és la millor solució al conflicte institucional?
L’article 155 només és d’aplicació si una comunitat autònoma incompleix les lleis, cosa que ni està succeint, ni espero que torni a succeir. Repeteixo, la solució no és el 155 permanent i tornar a les aventures irresponsables, només hi ha una solució: diàleg dins de la llei i garantir la convivència a Catalunya, sense violència ni exclusions. Volem un país plural on tots hi capiguem i amb uns serveis socials d’excel·lència.

Joan Ruiz en una de les sales del Congrés

Creu que una sentència condemnatòria contra els polítics independentistes podria encendre els ànims i incrementar la crispació social i política?
Espero que ni els partits independentistes ni el trio de la dreta no caiguin ni en encendre els ànims ni en incrementar la crispació social i política. Seria un nou error que posaria la convivència en perill. Nosaltres representem just el contrari: respecte al pluralisme, garantia de la convivència, diàleg dins de la legalitat vigent i que mai, mai!, un català li torni a dir a un altre “tu no ets català” senzillament perquè no pensa com ell.

Quin seria el pitjor escenari polític, sortit de les urnes?
Un Govern de PP-Ciutadans-Vox que obrís la porta a què l’extrema dreta arribi al poder. Tots aquells que ho vulguin evitar només tenen una opció segura: la butlleta del PSC, l’única que pot fer Pedro Sánchez president i que pot barrar el pas a l’extrema dreta.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

El diputat Joan Ruiz

Joan Ruiz, el diputat del PSC al Congrés per Tarragona, està convençut  que el pla de retorn aprovat divendres pel Govern central “podria beneficiar els prop de 4.000 joves de les comarques tarragonines que en aquests darrers anys d’executius del PP han hagut de marxar a l’estranger a guanyar-se la vida”.

Segons ha explicat el parlamentari, “els socialistes volem posar als joves a l’avantguarda del canvi que representa un Govern de progrés, feminista i ecologista, i fer-los sortir de l’espiral d’atur, precarietat i passaport a què els van abocar els Governs de Rajoy a Madrid, i de Puigdemont i Torra a Barcelona. El canvi passa pels joves, així de clar.”

Els socialistes volem posar als joves a l’avantguarda del canvi que representa un Govern de progrés, feminista i ecologista, i fer-los sortir de l’espiral d’atur, precarietat

Cal recordar que el pla de retorn aprovat pel Govern inclou una cinquantena de mesures per facilitar el retorn de tots aquests joves (així com de les famílies) que van haver de marxar del país per raons econòmiques. El pla compta, de sortida, amb un pressupost de 24 milions d’euros per aquest 2019. Entre les mesures cal destacar l’increment de les beques d’investigació per aconseguir que els joves ben qualificats que van optar per anar a l’estranger puguin dur a terme els seus projectes vitals i laborals al nostre país, així com una bonificació de les quotes d’autònoms per als emigrants que vulguin tornar.

D’acord amb Joan Ruiz, “després d’anys de governs de dretes a Madrid i Barcelona la realitat és que milers de joves de les nostres comarques van haver de marxar a l’estranger a la recerca d’un futur laboral i d’un salari mínimament digne. Així mateix, les taxes i matrícules universitàries han augmentat fins a un 70% mentre que els màsters i estudis de postgrau ho han fet un 200%. Quin jove es pot permetre pagar aquests increments si tenim en compte la realitat salarial que percep la gent jove?”

“Els pressupostos socials del Govern de Pedro Sánchez posaven el fil a l’agulla i tornaven a invertir en beques, ajudes a l’emancipació i accés al lloguer d’un habitatge per als joves però PP, ERC, Ciudadanos i PDeCAT van votar-hi en contra. Ara cal aprovar els pressupostos a les urnes a les eleccions del mes vinent”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter