REDACCIÓAra fa vuit anys, el 2012, l’aleshores president de la Generalitat i líder de CiU, Artur Mas, va decidir donar per acabada la legislatura (quan ni tan sols havíem arribat a la meitat del mandat) i convocar eleccions al Parlament decidit com estava, perquè ho deia ell mateix, a posar “rumb de confrontació” (i a fe de déu que es va arribar a la confrontació i al “xoc de trens” que amb tanta irresponsabilitat se sacsejava, potser més de la que volien i tot).
Doncs bé, en aquells moments CiU va reunir als seus alcaldes i regidors al territori i en un acte a Tarragona l’aleshores dirigent de la federació i actual portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, el senyor Albert Batet, va demanar als presents un esforç addicional, ja que aquelles eren “les eleccions més importants de les nostres vides”, segons va remarcar.
Això va ser el 2012. Dos anys després es va convocar un referèndum –que va anar mutant fins a esdevenir un “procés participatiu”… sense cap resultat executiu (eren els temps de “l’astúcia” del senyor Mas)- que també es va presentar com “la votació més important de les nostres vides.” L’any següent, el 2015, es van tornar a convocar eleccions al Parlament –altre cop anticipades- que se’ns van exhibir com “les més importants de les nostres vides”.
I tot, per a què? Per anar a eleccions a finals de 2017 després que tot acabés en desastre. I com es van presentar els partits independentistes aquells comicis? Sí, amable lector, ho ha encertat: demanant que emetéssim “el vot més important de les nostres vides.
I no diguem el referèndum il·legal de 2017! Aquell era “el vot de la nostra vida”, segons la maquinària propagandística de l’independentisme. I tot, per a què? Per anar a eleccions a finals de 2017 després que tot acabés en desastre. I com es van presentar els partits independentistes aquells comicis? Sí, amable lector, ho ha encertat: demanant que emetéssim “el vot més important de les nostres vides.”
Com sabeu tots, malgrat estar tan sols a la meitat de l’actual legislatura, novament enguany tornarem a ser convocats a eleccions al Parlament després que Junts per Catalunya i ERC s’hagin acusat mútuament de “deslleialtat” i de què el Govern Torra-Aragonès faci aigües per tot arreu. Vull significar que seran les cinquenes eleccions al Parlament en els darrers deu anys. És a dir, una cada dos anys, una mitjana que demostra una inestabilitat absoluta que no registra cap país europeu o de l’hemisferi occidental. Ni un.
Que ningú pateixi perquè els dirigents independentistes ja trobaran algun argument per convertir aquestes noves eleccions, ara sí, en “les més importants de les nostres vides”
Però que ningú pateixi perquè els dirigents independentistes ja trobaran algun argument per convertir aquestes noves eleccions, ara sí, en “les més importants de les nostres vides” (i afegeixo jo, capítol sisè). Així, si les guanyen, d’aquí a menys de dos anys tornaran a convocar unes altres eleccions, després de tornar a acusar-se mútuament de tot, que novament seran els comicis més metafísics de la nostra existència.
No hi ha tanta vida per a tanta elecció transcendental… Podem seguir així, ‘in eternum‘, donant corda al procés – i als seus resultats lesius en termes de divisió del poble de Catalunya, pèrdua d’oportunitats i de tots els consensos que teníem com a societat, i davallada de les prestacions i serveis socials que depenen de la Generalitat- o bé, sense rancors ni animadversions contra ningú, passar pàgina del conflicte permanent i reconnectar-nos amb el progrés de tots i per a tots i totes. I subratllo: tots i totes, sense exclusions, perquè som un poble de més de 7,5 milions d’habitants.
Els socialistes, a diferència d’altres, no enganyarem a ningú. Volem que el PSC guanyi les eleccions i que Miquel Iceta sigui el pròxim president de la Generalitat
Els socialistes, a diferència d’altres, no enganyarem a ningú. Volem que el PSC guanyi les eleccions i que Miquel Iceta sigui el pròxim president de la Generalitat, sí, i per això us demanem la vostra confiança. Però el que no farem mai serà inventar-nos que tenim “un pla secret de jugades mestre” de divuit mesos o de divuit anys que farà no sé què. Ja ha arribat l’hora de posar fi a tanta frivolitat i tanta insensatesa que tan sols provoca vergonya.
No volem un país només per a menys de dos milions de catalans, però tampoc volem menystenir aquests menys de dos milions de compatriotes nostres
No volem una política de fronts, camí segur de la derrota de tots. No volem un país només per a menys de dos milions de catalans, però tampoc volem menystenir aquests menys de dos milions de compatriotes nostres. Som l’opció del diàleg, del consens i de la reconciliació, que sap que quan els catalans anem units entorn d’uns objectius de millora i progrés social som imparables. Dividits perdem, i perdem sempre.
I aquest vot al PSC que et demanem no serà “el vot més important de les nostres vides” (perquè ja estem tots una mica tips d’aquesta mística grandiloqüent que després es tradueix en no res) però si que serà el vot que permetrà millorar la teva vida, la real, la que mereix una resposta quan has d’anar al metge, quan necessites uns serveis eficients, o quan vols un Govern que mereixi aquest nom, que governi pensant en el benestar dels catalans i no jugant a posar i treure una pancarta de la façana del palau de la Generalitat per fer veure que es desobeeix. Sí, és l’hora del canvi. Per Catalunya i per tot el que representa la llibertat i la justícia social.
Joan Ruiz
Diputat del PSC per Tarragona
REDACCIÓ
