Una cinquantena d’estudiants dels diferents instituts de secundària i centre educatius de Tarragona han reclamat, aquest dijous 31 d’octubre, l’alliberament dels presos independentistes catalans, en una concentració que s’ha convocat a la plaça Imperial Tarraco.
La convocatòria l’havia feta el Sindicat d’Estudiants, en el marc de la vaga de dos dies que se celebra aquesta setmana. Els manifestants s’han concentrat a la plaça tarragonina, però s’han acabat reunint en assemblea al tram inicial de la Rambla Nova.
Paral·lelament, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili hi havia convocada una “acció sorpresa” contra la “repressió policial i espanyola”. S’hi han trobat una trentena d’alumnes, sense que apareguessin els impulsors, que han optat per fer una assemblea i desconvocar l’acte.
El seguiment dels estudiants de secundària i a la convocatòria de vaga d’aquest dimecres ha estat desigual, segons les dades recollides pels diferents serveis territorials fins a les 13.00 hores i facilitades pel Departament d’Educació.
En comparació amb la resta de territoris de Catalunya, el de les Terres de l’Ebre és el territori en què la convocatòria ha tingut una major incidència, amb el 63,76% d’estudiants de secundària secundant la vaga. A Tarragona la vaga ha tingut un suport del 30,83% entre els estudiants.
El seguiment de la vaga convocada aquest dimecres a les universitats ha estat desigual, segons dades de la Secretaria d’Universitats. A la URV, la incidència ha estat del 100% a Arquitectura del Campus Bellissens de Reus, del 45% a les Terres de l’Ebre, del 30% als campus Catalunya i Sescelades i un 10% al Vendrell.
L’escola Les Comes, al municipi de Rodonyà (Alt Camp), ha quedat petita i desfasada. Ja fa temps que el col·legi, amb més de cent alumnes de Rodonyà i d’alguns pobles i urbanitzacions veïnes, pateix mancances. És un edifici antic, de planta baixa, en funcionament des d’inicis dels vuitanta, situat a l’extrem del poble.
L’augment d’alumnat va obligar a fer-hi alguna reforma puntual i afegir un parell de mòduls prefabricats que van permetre traslladar-hi la llar d’infants ara fa un parell d’anys. L’Ajuntament voldria dur-hi a terme altres millores de certa envergadura però, conscient que és com posar “pedaços”, no gosa moure fitxa a l’espera que arribi la reclamada remodelació integral. Ensenyament s’hi ha compromès, però no hi ha calendari.
Reunions amb Ensenyament
El Departament, el CEIP Les Comes i l’Ajuntament han mantingut trobades per encarrilar la reforma. El director territorial, Jean-Marc Segarra, diu que és un projecte “a mitjà termini”, que podria veure la llum en tres o quatre anys. “Es contempla, però sense data”, afirma Segarra.
Infants entrant a un dels mòduls
Més enllà de la manca de pressupost, hi ha dos motius que demoren la seva execució. D’una banda, la nova escola de la Juncosa del Montmell, també en mòduls, que es licitarà a finals d’any i s’obrirà a principis del 2021. La tendència esperable és que Rodonyà buidi part d’alumnat.
“Cal veure com reaccionarà la comunitat educativa”, apunta Segarra. I és que dels cent i escaig escolars, prop d’un 30% són del Montmell -un altre terç d’alumnat prové de Montferri i de la urbanització L’Alzineta, i el restant, del poble de Rodonyà. L’altre factor decisiu és el padró.
El consistori demana una solució urgent
L’Ajuntament, però, insisteix en la necessitat de la reforma davant les mancances que arrossega el centre. “Eren 30 alumnes i ara en són més de 100, i hi ha els mateixos lavabos que als vuitanta”, diu l’alcalde de Rodonyà, Enric Ferré. L’estat del col·legi obliga a fer-hi contínues reparacions.
Però, davant la incertesa, el consistori, com a responsable del manteniment del col·legi, manté frenades diverses actuacions de millora, com ara canviar els fluorescents per llums ‘led’ o fer millores a la teulada del vell edifici. El curs 2006-2007 es va construir un primer mòdul i l’any següent, un altre.
Edifici principal de l’escola de Rodonyà
Els mòduls es van plantejar com la millor solució provisional. A Catalunya, en l’inici d’aquest curs escolar, el volum de barracons en centres educatius superava el miler, gairebé els mateixos que l’any anterior. La meitat dels centres els tenen instal·lats des de fa més de deu anys, com és el cas de Rodonyà.
La Universitat Rovira i Virgili (URV) continua creixent en matriculacions. El curs ha començat amb 11.464 alumnes matriculats als graus, un 0,9% més, i 1.523 als màsters, un 3,5% més, tot i que en aquest cas la inscripció continua oberta. Pel que fa als alumnes de nou accés als graus, aquest curs n’hi ha 3.136, un 1,4% més.
La rectora, María José Figueras, s’ha mostrat satisfeta de l’increment i ha subratllat “l’impacte positiu de les accions per millorar l’abandonament dels estudis”. Com a novetat, enguany la institució ha implementat un mòdul d’inserció laboral en la majoria d’estudis per preparar els alumnes en la recerca de feina i una assignatura optativa d’emprenedoria per als futurs enginyers.
Figueras ha celebrat l’increment d’alumnes i la gran demanda existent sobretot en els estudis de l’àmbit biomèdic o el màster d’Educació. D’entre les novetats, la rectora ha destacat la posada en marxa del pla de foment de terceres llengües, que pretén una millora del coneixement d’anglès dels estudiants.
Més finançament i major autonomia
L’endemà de l’acte unitari de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) per reclamar al Govern que actuï per resoldre la greu situació financera de les institucions, Figueras ha insistit que volen recuperar el finançament públic de poc més de 900 MEUR que tenien fa deu anys. Actualment, el sistema rep 776 MEUR des del 2017, atès que els pressupostos de la Generalitat continuen prorrogats.
María José Figueras ha insistit que la recuperació del pressupost seria útil per a la renovació d’infraestructures, el manteniment de les instal·lacions o per poder acabar obres que ja s’han començat. “Cal creure en la universitat perquè de cada euro que s’hi inverteix el retorn és de quatre euros i, com més formada està la seva població, més capacitat de diàleg, d’emprenedoria i de desenvolupament cultural té un país”, ha manifestat.
Maria José Figueras en roda de premsa
La rectora ha valorat positivament l’acte de dimarts per la unitat que van mostrar el conjunt d’universitats públiques catalanes. D’altra banda, Figueras ha confirmat que aquest dimecres a la tarda el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, rebrà a tots els rectors. “Entenem que podem tenir alguna esperança que es podran destinar més diners a les universitats, però fa un any estàvem igual i tenim el pressupost congelat des del 2017”, s’ha queixat la rectora.
Figueras també ha reclamat que es reconeguin les “càrregues” que han hagut d’absorbir les universitats, com ara les cotitzacions de la Seguretat Social dels professors contractats per rellevar funcionaris, o el pagament de triennis i altres mèrits que també han hagut d’assumir. Tot i això, la rectora ha subratllat que també reivindiquen una major autonomia “per poder decidir què ens convé fer”, per exemple a l’hora de crear nous ensenyaments o d’incrementar la capacitat de matriculació.
El sistema universitari públic català està en crisi. Així ho assegura un comunicat del sindicat universitari Intersindical-CSC, que també han volgut mostrar unes xifres i dades que demostren que les universitats públiques del país no estan passant per una situació còmoda després de les últimes mesures austeres que s’han pres des del govern.
“Tot i l’elevat cost de les taxes de matrícula que paguen els estudiants catalans, les nostres universitats afronten una profunda crisi econòmica i estructural que pot destruir-les a causa de l’infrafinançament, l’envelliment de les plantilles i la consegüent precarització del professorat”, denuncia el comunicat sindicalista.
L’augment del preu de la matrícula, fins a convertir-la en la més cara de l’estat; la reducció del finançament públic per a docència i recerca i la reducció dels seus pressupostos nominals a nivells del 2006 són algunes de les situacions que han provocat aquesta crisi al sistema universitari català, segons la Intersindical-CSC.
La precarietat afecta a alumnes i docents
La reducció de les plantilles de professorat i personal de servei, en la majoria dels casos amortitzant les jubilacions; l’envelliment de la plantilla de professorat i personal de servei, la contractació de professorat precari per cobrir la docència (Professorat que cobra 12 € per hora de feina) i l’envelliment de les infraestructures i dels equipaments, són algunes de les causes que afecten el professorat docent.
“Les universitats necessiten un pressupost suficient per desenvolupar la tasca de docència i recerca que correspon a un país desenvolupat com Catalunya. La transició cap a la societat del coneixement requereix universitats i centres de recerca que cobreixin la doble funció de formar professionals competents i de transferir tecnologia a les empreses per crear riquesa. Sostenir i donar suport al sistema universitari públic català és simplement apostar pel futur de Catalunya”, reivindiquen des del sindicat.
El Departament d’Ensenyament del Consell Comarcal del Tarragonès (CCT), ha anunciat que ja ha resolt les convocatòries per a la sol·licitud d’ajuts econòmics pels menjadors escolars d’aquest curs 2019-2020. En total el CCT ha aprovat 5.100 sol·licituds de les 7.024 que es van rebre, invertint un pressupost de 3 milions d’euros.
Els beneficiaris d’aquestes ajudes econòmiques seran els alumnes de la comarca del Tarragonès, en diferents situacions socioeconòmiques, que assisteixin a centres educatius sostinguts amb fons públics de Catalunya on cursen segon cicle d’Educació Infantil, Educació primària, Educació Secundària Obligatòria i Educació Especial.
Des d’Ensenyament del CCT, a l’hora de valorar les circumstàncies concretes de cada sol·licitant s’han tingut en compte aspectes com: la qualificació de família nombrosa; la condició de família monoparental; l’existència d’infants en acolliment; la disminució física o psíquica acreditada; la valoració de situacions de risc social, entre d’altres.
Els llistats amb les resolucions es poden consultar al tauler d’anuncis del Consell Comarcal del Tarragonès i de cada un dels centres. Per a aquelles sol·licituds que no hagin estat aprovades perquè manqui algun tipus de documentació, aquesta es podrà lliurar al Consell Comarcal fins al 20 de setembre.
El CCT també ha confirmat que s’ha obert un termini especial fins a aquesta mateixa data, 20 de setembre, per a trasllats o noves matriculacions, situacions sobrevingudes que requereixin l’atenció de serveis socials o causes de força major degudament acreditades.
L’Ajuntament de Constantí ha presentat aquest matí a la sala de plens, l’oferta formativa per al curs 2019-2020 en els diferents serveis educatius municipals. L’acte ha estat presidit per l’alcalde, Oscar Sánchez; la regidora d’Ensenyament, Dolors Fortuny; la directora de l’Escola d’Adults, Gemma Santos; i el director de l’Escola Municipal de Música, Josep Boada.
El consistori ha editat una guia formativa, per tal de poder oferir a la ciutadania la informació dels recursos formatius i intentar millorar la seva formació i qualificació professional. Aquesta guia ha estat pensada i dissenyada, amb el suport de l’Escola d’Adults Municipal i de l’Oficina Municipal de Treball.
Des de l’Ajuntament destaquen especialment, l’apartat de la formació ocupacional i l’aposta per l’acció formativa, per millorar la qualificació professional i la capacitat d’inserció laboral de la població. Es desenvoluparan cursos de formació subvencionats pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) que permetran l’obtenció de certificats de professionalitat.
També s’ha mantingut els cursos d’iniciació a l’anglès, i els cursos de català a través del Consorci per la Normalització Lingüística, des dels nivells inicials fins al nivell superior. L’oferta formativa de l’Escola d’Adults manté també els cursos de competències bàsiques, que van des de la formació instrumental, l’alfabetització, i el servei de primera acollida.
Ens trobem ja a les acaballes del mes d’agost i ja es comença a visualitzar el final de l’estiu i de les vacances per a la majoria de nens, nenes i adolescents de la demarcació de Tarragona. En total 60.976 alumnes estan cridats a començar el nou curs, dels quals s’han matriculat 6.259 d’educació infantil, 18.541 d’educació primària, 28.737 d’educació secundària (ESO) i 7.439 de batxillerat.
I les tornades a l’escola o a l’institut no sempre són fàcils. Els nens i joves porten gairebé tres mesos de vacances, on han perdut la majoria de costums i rutines que han anat adquirint durant el període escolar. Des del Diari La República Checa us donem els cinc millors consells per poder fer la tornada a l’escola més amena.
Rutina a l’hora de despertar-se
Despertar als més petits i als joves al matí és la part més difícil de cara a la tornada als centres. Tal com passa també als adults, tornar-se a habituar a una rutina és difícil, pel que molts dels experts recomanen començar a habituar-se al nou horari una setmana abans de l’inici del calendari escolar.
Definir regles amb els mòbils, ordinadors i consoles
Segurament, els petits i joves de la casa s’han anat connectant a internet i utilitzant els aparells electrònics amb més freqüència del que és habitual durant l’època escolar. Tracteu d’establir uns horaris d’ús d’aquests aparells per tal que els més petits es vagin acostumant.
Importància de l’esmorzar
És bàsic que els més petits i els joves tinguin una dieta equilibrada. Però és encara més important que en època escolar, tinguin bons hàbits alimentaris i un d’ells implica esmorzar bé. L’esmorzar és l’àpat més important del dia, tant pels més grans com pels més petits i s’han d’acostumar a menjar ben fort de bon matí per arribar en bones condicions als centres educatius.
Preparar junts el material escolar
Un dels hàbits que pot evitar que els més petits s’angoixin amb l’inici escolar, és ajudar-los a preparar totes les coses necessàries per a l’inici del curs, així com anar a comprar amb ells el material escolar com les llibretes, els quadernets, els estotjos, forrar els llibres... etc.
Estimular l’aprenentatge
Un dels factors més importants per a l’assimilació de les noves rutines pels més petits i els joves tarragonins és donar-los bons estímuls com pot ser repassar amb ells els deures d’estiu, estimulant-los i valorar positivament si fan les coses bé. Parlar de coses positives de la tornada a l’escola, el retrobament amb els amics, l’inici de les activitats extraescolars...etc.
Acompanyar-los el primer dia als centres
Acompanyar als més petits el primer dia de col·legi, sempre intentant fer el moment de la separació gens traumàtic i el més curt possible pot ajudar. És important també el fet de recollir-los, sent puntuals i mostrant-nos alegres, interessant-nos per tot el que ens expliquen. Mai transmetre’ls la nostra ansietat, les pors i mandres a l’hora d’haver de tornar als nostres respectius treballs.
El mes d’agost s’acaba i amb ell la fi de l’època vocacional per a la majoria dels assalariats. Els nens, sobretot els d’edat escolar comencen a pensar ja a arribar al col·legi per explicar les aventures viscudes durant les vacances. Els pares, per la seva banda, podran, finalment, relaxar. Sí, sí, perquè això de ser pare de fills menuts no és senzill. Pels profes també se’ls acaba més d’un mes i mig de vacances.
Es fan càrrec dels nens amb carències
Però, en aquestes línies volem fer una ressenya especial als vetlladors que solen passar desapercebuts per a la majoria. Aquests professionals que, sovint neden en terra de ningú, són, en més d’una ocasió, una peça clau en els centres educatius. No són professors, educadors – però són auxiliars – i sovint són menystinguts per la mateixa comunitat educativa. Només se’ls té en compte quan, de sobte, un mestre es veu atabalat per controlar o apaivagar els ànims d’una classe, motivat per desassossec d’un alumne més agitat. Són aquests (grans) professionals, amb sobrada experiència de vida i tracte excepcional amb els infants, solen ‘entendre’ i aconseguir, en més d’una ocasió, que la sang no arribi al riu.
Podríem que els vetlladors (designació poc elegant per la tasca importantíssima que desenvolupen) són una peça clau en les escoles. Només cal preguntar al professorat. El més curiós és que aquests professionals – a excepció d’uns quants que cobren directament de la Generalitat – són treballadors d’empreses externes – que fan l’agost amb la contracta –, però que, en molts casos, els tenen aquests treballadors (amb sous de fer riure) i els tracten sense la distinció que s’ho mereixen. Molts d’elles han de compaginar hores amb altres col·legis per arribar a tenir una jornada laboral digna i que compensi sortir de casa.
Vetllen perquè els nens no se sentin desatesos
Caldria preguntar als pares – amb fills més ‘agitats’ (per dir-ho finament) – si la figura d’aquests professionals és o no imprescindible. Potser ha arribat l’hora de posar fil a l’agulla i començar a dignificar aquests treballadors. Cal homenatjar-los i cedir l’espai i tractar-los com a part imprescindible de la comunitat educativa. No poden continuar sent tractats com els ‘lacais’ d’uns profes – de vegades cec – que només els importa unes classes tranquil·les, allunyant els alumnes més rebels, trapelles, entremaliats…
No poden continuar sent tractats com la púrria d’un sistema que margina i estigmatitza. L’esfereïdora majoria d’aquests professionals no cobren les vacances d’estiu. Comencen a treballar el mateix dia que els nens arriben al cole i són acomiadats quan els menuts marxen. De vacances res de res.
Són una peça clau en el puzle educatiu
Es pot continuar tractant tan malament aquests professionals que tenen la missió de vetllar que els centres educatius funcionin sense gaires aldarulls, motivats per uns alumnes més ‘moguts’? No li cau la cara de vergonya a la Generalitat que assisteix callada i impàvida a aquest menysteniment? Fins quan es permetrà que unes quantes empreses continuen fent negoci a costa d’uns professionals que pràcticament no tenen drets laborals? Fins quan les direccions dels centres i el professorat els tractarà com Déu mana i no com si es tractessin de minyones que tenen la responsabilitat de fer-se càrrec dels alumnes amb necessitats especials? Per què es parla d’escoles inclusives quan el sistema margina i desmotiva?
Comparteixen les aules amb el professorat
Cal repensar el paper que desenvolupen aquests professionals, però sobretot donar el lloc que s’ho mereixen i respectar-los com una de les peces fonamentals del puzle educatiu. La Generalitat té la responsabilitat de saber en quines situacions laborals treballen aquests professionals i evitar que les empreses concessionàries continuïn vivint a cos de rei, mentre els seus treballadors són menystinguts.
Cal vetllar pels drets dels vetlladors que són ni més ni menys que auxiliars d’educació. A veure qui és capaç de dir el contrari. Que aixequi la mà el que s’atreveixi, amb arguments, clar està…
Els pares i mares afectats pel tancament de la segona línia de preescolar de l’Isabel Besora han dit prou. La situació ha passat de ser desesperant a indignant. Primer la confiança que han posat en les institucions polítiques i educatives, segon el joc indirecte en el qual s’han vist involucrats entre Ajuntament i Ensenyament; i finalment la cirereta del pastís: el tancament de la línia sense cap tipus d’explicació.
I tot això ha provocat que s’esgotessin tots els terminis d’inscripció en els centres escolars i més de 30 nens i nenes s’han quedat sense el dret d’escolarització en centres públics o concertats.
Per qui conegui el funcionament d’aquest procés, sap que l’escolarització en centres privats són prohibitius per la majoria d’economies familiars. Per tant, aquests pares i mares s’han vist obligats a prendre mesures contra les administracions.
Acusacions creuades a xarxes socials
Tornant als inicis d’aquesta polèmica, la clau entre el joc polític és una Taula mixta que es va produir després de les eleccions municipals. En aquesta reunió es tracten els temes educatius entre els dos principals actors en aquesta història, la regidoria d’educació de l’Ajuntament de Reus i Ensenyament territorial de Tarragona.
Jean Marc Segarra és el delegat d’Ensenyament
Segons Ensenyament, en aquella reunió es va plantejar aquesta problemàtica i es va votar per unanimitat no obrir una nova línia a l’Isabel Besora perquè descompensaria el sistema educatiu públic i concertat de Reus. Cal recordar que Carles Pellicer, l’alcalde en funcions els hi va prometre als afectats que obriria aquest procés educatiu.
I qui té la raó? Doncs tornem al tu vas dir i tu vas fer… Però hi ha aspectes que fan quedar en evidència, com a mínim, a Jean Marc Segarra, delegat territorial d’Ensenyament a Tarragona. Afirma mitjançant missatges en xarxes socials la votació anteriorment esmentada i al·lega que tot ha quedat reflectit en les actes d’aquella Taula Mixta.
Des de l’Associació de Pares i Mares afectats han reclamat aquestes actes i des d’Ensenyament els hi han dit que encara són esborranys i que falten les signatures perquè siguin documents oficials. Per tant, segueixen sense tenir cap mena d’explicació ni accés en aquest procés administratiu.
La concetració tindrà lloc a les portes de l’escola
Concentració a les instal·lacions de l’Escola
És per aquest motiu que els pares i mares han decidit prendre mesures contra les administracions. Per aquesta tarda han anunciat una concentració davant les portes de l’Escola Isabel Besora a les 16.30 h. Tenen la intenció d’accedir al centre, al voltant de les 17.30 h i realitzar una protesta pacífica, tancant-se dins de l’edifici principal fins que els hi sigui possible.
“La situació és límit, no faciliten cap mena de documentació, ni donen cap classe d’explicació i només ens posen traves i problemes. Tot això ens està generant una inseguretat veure que ningú ens empara i els nens estan en una situació límit”, assegura César Polo, portaveu de l’Associació.
REDACCIÓ31 Octubre, 2019
El mes d’agost s’acaba i amb ell la fi de l’època vocacional per a la majoria dels assalariats. Els nens, sobretot els d’edat escolar comencen a pensar ja a arribar al col·legi per explicar les aventures viscudes durant les vacances. Els pares, per la seva banda, podran, finalment, relaxar. Sí, sí, perquè això de ser pare de fills menuts no és senzill. Pels profes també se’ls acaba més d’un mes i mig de vacances.
