L’exalcalde de Torredembarra, després de conèixer les penes de presó i d’inhabilitació que demana la Fiscalia Anticorrupció pel cas dels lloguers irregulars dels dos locals, ha dit que té la consciència tranquil·la perquè les coses es van fer ben fetes i d’acord amb la legalitat.
Daniel Masagué diu que està tranquil
En declaracions al nostre diari, Daniel Masagué, per a qui el fiscal sol·licita 10 anys de presó i 16 d’inhabilitació per a càrrec públic, ha assegurat que durant el judici es demostrarà que “les coses estaven ben fetes” i es comprovarà “la meva innocència”.
L’exbatlle convergent és peremptori al garantir que totes les decisions que es van prendre sobre el lloguer dels locals tenien “informes positius”.
De recordar que la fiscalia Anticorrupció ha formalitzat acusació contra 14 persones, la majoria d’elles exregidors i funcionaris municipals que van estan implicats en aquest expedient. El cas dels lloguers és una de les peces separades del l’escàndol de corrupció de Torredembarra que va ser denunciat per la exregidora republicana Montserrat Gassull.
Si depengués de la Fiscalia Anticorrupció, l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, passaria 10 anys a la presó a causa de la seva implicació en el cas dels lloguers irregulars dels dos locals contractats per l’Ajuntament.
El Ministeri Fiscal demana l’obertura del judici oral per a 14 persones i responsabilitat civil solidària contra ‘Utillajes Rafael Onieva’, ‘Dica Torredembarra’ i ‘Vescan Gestions’. La Fiscalia entén acusar com a partícip a títol lucratiu a ‘Gescat Vivendes en comercialització’.
La Fiscalia Anticorrupció demana penes d’entre tres i sis anys pel delicte continuat de malversació, quatre anys per malversació i inhabilitació especial per a l’ocupació o càrrec públic d’entre cinc i nou anys als catorze acusats.
En concepte de responsabilitat civil es demana la nul·litat dels dos contractes de lloguer i que es tornin els diners al consistori.
Pel local del carrer Garraf – l’actual comissaria de la Guàrdia Urbana – ascendeix a 222.759,88 euros i pel local del carrer Riera Gaià, que segueix buit i sense usar, 107.708,32 euros que hauran de tornar les empreses que el van llogar.
La Fiscalia també demana diferents responsabilitats civils als acusats fins als 330.000 euros. D’acord amb els dos fiscals anticorrupció, José Grinda i FernandoBermejo, els acusats van actuar “sabent” que els dos contractes eren “tan contraris a la llei com la pèrdua de diners de l’Ajuntament.
Els locals que seran objecte de judici
Aquest treball se centra en el lloguer amb dret a compra de dues naus durant el mandat de l’exalcalde Daniel Masagué,- en algun moment de l’acusació, el MF s’equivoca i canvi el nom de l’exalcalde (Jaume Masagué) – presumptament a dit i amb informes en contra.
Un dels locals segueix buit i sense ús i l’altre, després de mesos en la mateixa situació, es va arreglar i ara acull la comissaria de la Policia Local.
Per aquesta operació, l’exalcalde, quatre regidors, l’exinterventora, l’ex cap de contractació, l’exarquitecte municipal, l’exenginyer, un advocat i dos empresaris locals estan acusats de malversació i prevaricació.
La Fiscalia demana que se citi com a testimonis l’exalcalde socialista Enric Grangel i la republicana Montse Gassull, qui va destapar tot aquest escàndol.
ELS ACUSATS I PENES SOL·LICITADES
El fiscal a l’esquerra de la foto i el jutge a la dreta
Daniel Masagué – pel delicte continuat de prevaricació inhabilitació especial per ocupar càrrec públic durant 9 anys i pel delicte de malversació entre 4 i 6 anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys. Xavier Xanfrà –pel delicte de malversació, la de tres anys a sis de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Montserrat Córcoles – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per a càrrec públic durant 9 anys i pel delicte de malversació, la de 4 anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys. Jaume Vila Fontcuberta – pel delicte de prevaricació, la inhabilitació especial per a càrrec públic durant 5 anys. Vicenç Sánchez – pel delicte de prevaricació, la inhabilitació per a càrrec públic durant 4 anys Esther Agulló – pel delicte continuat de prevaricació, la inhabilitació especial per ocupar càrrec públic durant 8 anys i pel delicte continuat de malversació, la de tres anys i sis mesos de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys. Juan Pérez –pel delicte de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 4 anys i pel delicte de malversació dos anys de presó i inhabilitació absoluta durant 4 anys Rafael Jiménez Onieva – pel delicte de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 4 anys i pel delicte de malversació dos anys de presó i inhabilitació absoluta durant 4 anys Vicenç Ruiz – pel delicte de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 4 anys i pel delicte de malversació dos anys de presó i inhabilitació absoluta durant 4 anys PaquiFelguera – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 8 anys i pel delicte continuat de malversació 3 anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys José Oviedo –pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Ignasi Durán – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Pere Font – pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys Santiago Ardèvol –pel delicte continuat de prevaricació, la d’inhabilitació especial per càrrec públic durant 9 anys i pel delicte continuat de malversació quatre anys de presó i inhabilitació absoluta durant 7 anys.
Montse Gassull i Eduard Rovira en una foto d’arxiu
Montse Gassull, l’exregidora d’ERC que va denunciar a la Fiscalia Anticorrupció el cas Torredembarra, va presentar a l’actual alcalde de la ciutat, Eduard Rovira, un escrit – a que el nostre diari ha tingut accès – on reclama que l’exbatlle Daniel Masagué torni a l’ajuntament més de 25 mil euros (25.070.50 €) derivats de la defensa jurídica de tres expedients d’índole personal.
D’acord amb Gassull, el consistori va pagar les despeses resultants de la defensa jurídica de Daniel Masagué. “L’exalcalde no ha guanyat cap cas dels procediments judicials. Ans el contrari, en el primer cas ha perdut i ha ocasionat a l’ajuntament i una sanció per part de l’Agència Catalana de Protecció de Dades de la Generalitat”. A demès, i d’acord amb el relat de l’exregidora republicana, l’ajuntament també va haver de pagar les costes derivades d’una querella criminal que Daniel Masagué va interposar contra la mateixa Gassull i que la jutgessa va acabar arxivant-la, el passat mes de setembre, per manca de fonament delictiu.
En el seu escrit, l’exregidora sol·licita a Eduard Rovira que doni instruccions perquè es busqui la documentació corresponent a aquests expedients i que fiscalitzi si s’han pagat més minutes pels “assumptes personals” de Daniel Masagué, els quals “no es poden atribuir a altres membres de la corporació perquè no estan ni implicats ni van ser ells qui van iniciar cap expedient”. En definitiva: Gassull pretén que l’exbatlle torni els diners a l’ajuntament en el cas que el consistori s’hagi fet càrrec del seu pagament (amb diners públics).
El jutge del cas Torredembarra confessa existir una “difícil justificació lògica i econòmica” en els pagaments de la constructora Teyco a les empreses de l’exalcalde Daniel Masagué, una dels principals implicats en tota aquesta trama corruptiva.
El titular del jutjat número 1 del Vendrell no acaba d’entendre perquè motiu hi havia transferències econòmiques, entre els anys 2011 i 2013, de Teyco a empreses de titularitat de Masagué.
Sembla ser que cap dels implicats van ser capaços de fonamentar, cabdalment, aquesta relació. El magistrat entén que els pagaments els va ordenar Jordi Sumarroca en col·laboració amb Jordi Susana i Mariano Júdez, soci de la família Sumarroca.
Daniel Masagué en l’interior de l’aparcament
Tot indica, segons les sospites del jutge, que els pagaments són la conseqüència de l’adjudicació d’obres a la constructora. L’empresa podria estar pagant ‘favors’ per l’adjudicació del Pàrquing Filadors i també a Sorea (servei de subministrament d’aigua i millora de la xarxa).
Cal recordar que les obres de l’Aparcament dels Filadors, construït per Teyco – una empresa propera a Convergència – va tenir un sobrecost del 40% i, en l’actualitat, està pràcticament inutilitzable.
El cas de Torerdembarra està sent investigat des de fa més de dos anys i compta ja amb un important nombre d’imputats. En la llista dels implicats es poden trobar noms de polítics i empresaris de La Torre i de diferents contrades de Catalunya. Aran d’aquest cas s’ha arribat al polèmic 3%.
A causa d’aquesta investigació, que va arrencar després d’una denuncia per part de l’exregidora Montse Gassull, l’exalcalde Daniel Masagué va ser detingut en dues ocasions i va estar empresonat 15 dies.
Daniel Masagué, l’exalcalde de Torredembarra, passa moments difícils tant a nivell personal com professional. La seva empresa està a punt de tancar perquè té els seus bens embargats i el cas de Torredembarra li obre les portes de la presó. Masagué, que va ser detingut per la Guàrdia Civil en dues ocasions, assegura que no té res a veure amb la trama del 3%. Confessa que la tasca del jutge instructor no és fàcil ja que el cas Torredembarra és molt complex. Carrega durament contra el secretari municipal – a qui acusa de ser l’instigador – i a Montserrat Gassull i l’exbatlle socialista Enric Grangel. Està preparant la seva defensa i nega que sigui el partit qui paga els honoraris dels seus advocats. Repeteix per activa i per passiva que no és un corrupte i que mentre va ser alcalde, l’ajuntament va tenir beneficis.
Daniel Masagué està preparant la seva defensa i reconeix que el jutge té una tasca difícil
RC – El van tornar a detenir… Tot i així continua defensant la seva innocència? DM – Si, però ara amb més força. RC – Es considera un cap de turc? DM – Considero que hi ha molta gent que ha tret molt de rèdit del “Cas Torredembarra”, sobretot en la forma i la manera. Em considero utilitzat. RC – Que sap vostè del famós 3%? DM – Res, excepte el que diu la premsa. RC – Ha participat o contribuït, directa o indirectament, en el presumpte finançament il·legal de CDC? DM – No, rotundament no. I espero que el Sr. Josep Rull (secretari general de Convergència), ho tingui tan clar com jo mateix.
Masagué diu a Rull que no té res a veure amb el 3%
És corrupte? RC – Té o ha tingut res a veure amb aquesta trama? DM – Quina trama? RC – Tot aquest enrenou… Li sembla poc? DM – La de les donacions legals que es fan a tots els partits però que només ha interessat treure les de CDC? Per què no es parla de les dels altres partits? Li dic i repeteixo: jo no hi tinc res a veure amb cap trama. RC – Com es defensa d’aquells que el consideren un corrupte? DM – Primer: defenso la presumpció d’innocència i, de moment, cap jutge m’ha acusat de res.
Segon: si fos un corrupte, l’ajuntament tindria avui molts problemes i no els té, més enllà dels que no han sabut solucionar, ni han volgut preguntar com solucionar-los. L’Ajuntament durant els anys del meu mandat sempre havia tingut números positius i en la pitjor època de crisis econòmica.
Tercer: Vostè creu que jo sortiria cada dia al carrer, a Torredembarra, a donar la cara si fos corrupte?
El dia que Masagué va ser detingut
El procés té un preu RC – Li fa por anar a la presó? DM – No em fa por afrontar res d’aquest procés. RC – Què volia la Guàrdia Civil quan el van detenir per segona vegada? DM – Oficialment em van dir que era perquè no interferís en els escorcolls que s’estaven produint a Teyco, a Barcelona. Però, per sentit comú, això comprendran que no era possible, per tant, crec que va ser per tornar a revifar el cas i tornar a posar a l’exalcalde de Torredembarra a la primera línia de la premsa i de les televisions, que equival a dir alimentar el “Cas Torredembarra”, perquè tothom tingués clar, com ha anat succeint, que el procés, té un preu. I que ningú, es relaxés. RC – Com van ser els seus dies a la presó? DM – Desconcertants. No entenia res del que estava passant, i què hi feia jo allí. RC – Qui el va anar a visitar mentre va estar empresonat? DM – Família i amics. RC – És cert que li van dir que si presentés la seva dimissió com a alcalde i sortiria immediatament de la presó? DM – No em van obligar, em van recomanar. I va ser cert. RC – Qui li va dir això? DM – Mai no ho diré.
Jutge té una feina difícil RC – Que pensa del jutge que instrueix el cas Torredembarra? DM – Que té una feina molt difícil. Perquè tot el que li arriba, està desvirtuat o amb falta de documentació creíble, perquè jo mateix ho he comprovat en alguns expedients. El jutge haurà de refer totes les conjectures que li han presentat, per poder entendre el cas. RC – Ha rebut suport del seu partit o creu que ara vostè ja no els interessa? DM – Jo no em queixaré mai del meu partit. M’ han donat tot el suport quan era alcalde i ara, ja sóc prou gran per apartar-me i no molestar, mentre duri aquest procés. RC – Qui paga la seva defensa? Té diners per pagar-la? DM – La pagaré jo quan tingui disponibilitat econòmica. Com sabeu, per ordre del jutge ara mateix tinc els comptes i els béns embargats. Ara vaig a crèdit, fins que pugui fer front. RC – De què viu? DM – De moment de l’empresa. RC – Però l’empresa té problemes econòmics. La tancarà? DM – Fa més d’ un any que lluito per no tancar-la. No ho vull fer. No vull enviar quinze famílies al carrer a causa de la meva situació processal. El sindicat CNT distribueix fulletons, demanant a la gent no entri a comprar a les botigues. D’aquesta manera com pretenen que jo pagui sous i no tanqui? Em sap molt de greu per la resta de treballadors que cada dia hi posen cos i ànima per tirar endavant. RC – Com paga els seus treballadors? DM – A terminis
Hi ha polítics que haurien d’estar imputats RC – Es penedeix d’alguna cosa? DM – No, però m’hauria agradat tenir temps per haver parlat més amb la gent. RC – Hi ha polítics de La Torre que haurien d’estar imputats? DM – Sí, rotundament sí. I més d’un. RC – De què es queixa en aquest cas? DM – Que hi ha companys que no haurien d’haver viscut aquesta situació. Per allò que pretenien, amb mi n’hi havia prou. No calia fer mal a tantes famílies. RC – Confia en la justícia? DM – Si la justícia és capaç d’escoltar i no es basa en judicis preestablerts, sí i molt.
Masagué i el seu advocat d’esquenes
Qui és el secretari? RC – Que opina del secretari de l’Ajuntament Sr. Rafael Orihuela? DM – El secretari és el principal instigador del “Cas Torredembarra”. No hauríem d’oblidar com ‘aterra’ a Torredembarra. L’Ajuntament per als habitants que té, era de segona categoria. Però quan el porten, els que governaven en aquells moments, Enric Grangel, i Montse Gasull, per tal que pugui cobrar més, i que es quedi, fan pujar l’Ajuntament a primera categoria, amb tot el que aixó comporta: ampliació de plantilla, per tant, més despesa i fer-li una plaça a mida. Quin nom té això penalment? RC – Digui’m vostè… DM – Casualment, aquests tres personatges que s’havien ajudat es tornen a trobar en el temps, el secretari passant informació a Montse Gassull, i conjuntament amb un treballador àrab radical, que acomiado de la meva empresa (que em promet enfonsar-me l’empresa, la família i la feina), van a denunciar-me a la Guàrdia Civil. I el Sr. Grangel (expulsat del seu propi partit), funcionari jubilat de Justícia, porta el cas al Jutjat de Vendrell.
Un any abans, concretament a l’abril del 2013, porto un informe a Administracions Locals de la Generalitat, perquè ja vaig veure l’estratègia del secretari, que era acusar-me de corrupció – un fet comprovable un any després – vaig anar-hi per demanar empara, perquè va utilitzar tots els medis per fer-me fora com a alcalde…. I així comença el “Cas Torredembarra”. RC – Col·laborarà o està col·laborant amb la investigació? DM – Podria col·laborar, però la segona detenció, que no feia falta, m’ha deixat bastant descol·locat, si la finalitat era que col·laborés. RC – Creu que si vostè comença a parlar, la seva vida corre perill? DM – Des de la mateixa intervenció a l’Ajuntament el 26 de juny de 2014, tot ha sigut de pel·lícula, però no fins a arribar aquest punt.
Gaudeix destruint RC – Que pensa de Montse Gassull? Li guarda rancúnia? DM – És una pobra dona que gaudeix destruint. Pensa que el que va fer ella, és el que poden fer els altres. Ella va marxar d’Esquerra Republicana perquè va perdre les primàries, per ser alcaldable, i va muntar un partit, pensant que com havia contribuït per fer caure un govern municipal des dels jutjats, tothom la votaria i, al cap i a la fi, no va sortir ni com a regidora.
RC – Li guarda rancúnia? DM – Tot i que és un dels meus quatre botxins no li guardo rancúnia. Li tinc pena; sentir-se feliç fent mal és inherent a la seva personalitat. És digna de compassió.
RC – Que pensa de l’actual situació política que travessa el país? DM – Crec que tothom va fer uns càlculs, pel que havia de ser l’endemà de les eleccions. I tothom es va equivocar. I quan dic tothom em refereixo a l’estat i a tots els partits que van participar en el 27S. I ara com en sortim?
Pujol i Masagué
Eduard Rovira es deixa portar RC – Com ho està fent Eduard Rovira? DM – La pregunta seria: Com ho està fent el secretari? Ara és ell qui porta la batuda i dirigeix l’orquestra. És un equip de govern amb gairebé amb cares noves i sense experiència governativa. Per tant, n’Eduard s’està deixant portar pel secretari i això li garanteix no tenir problemes, de moment. Altra cosa, ben diferent, és saber si es farà algun projecte nou. En aquest Ajuntament no moure’s és sinònim d’intel·ligència i no fer res és sinònim de continuïtat.
Ha demanat als Reis… RC – Tornarà a presentar-se al càrrec d’alcalde? DM – Estic retirat de la política. RC – Que ha demanat als Reis Mags? DM – Que la meva família no pateixi per haver sigut alcalde. RC – El seu desig per 2016… DM – Que es jutgi el “Cas Torredembarra”.
Esther Agullló, l’exinterventora de l’Ajuntament de Torredembarra, hauria cobrat més de 35 mil euros en transferències autoritzades per l’exalcalde Daniel Masagué, segons informacions policials que ja estan en mans del jutge que instrueix el cas Torredembarra.
D’acord amb un informe de la Guàrdia Civil, l’empresa Daloi SL, propietat de Daniel Masagué, va fer, el passat 4 de desembre del 2011, una transferència bancària de 15 mil euros.
Un mes després, l’ex edil torrenc, un mes després, i des del seu compte personal, va transferir al compte d’Esther Agulló 10 mil euros. Però, les transferències van continuar.
L’ex interventora ha rebut, el 27 de desembre del 2011, un altre ingrés de 5.300 euros, amb la següent ressenya: “310 ordre de mobilització de fons (OMF) emeses”.
Masagué va ser detingut el 26 de juny del 2011
El magistrat titular del jutjat 1 del Vendrell està investigant un cas de corrupció que esquitxa a diferents polítics i funcionaris de l’Ajuntament de Torredembarra i empresaris locals. Se’ls acusa d’un delicte contra l’administració pública.
Esther Agulló era una de les persones de confiança de l’exalcalde Daniel Masagué, però la relació s’ha truncat quan, diuen fonts municipals, l’exinterventora volia “manar més que el mateix alcalde”.
El cas Torredembarra fa dos anys que està sent investigat i ha donat origen a diverses peces que, algunes d’elles, continuen sota secret de sumari. La Guàrdia Civil va decidir irrompre a l’Ajuntament de La Torre el passat 26 de juny de 2014. El mateix dia es va detenir Daniel Masagué, 6 regidors i empresaris amb influència al municipi.
L’exedil torrenc haurà de tornar la setmana que ve als jutjats per declarar sobre la investigació referent a les guinguetes
Daniel Masagué sortint dels jutjats // Arxiu
L’exalcalde de Torredembarra, imputat en l’escàndol de corrupció i empresonat arran del cas que porta el jutge d’Instrucció número 1 del Vendrell, va revelar, públicament, que li van pressionar per deixar l’alcaldia si volia sortir de la presó.
Daniel Masagué va dir que no volia presentar la seva dimissió perquè “si ho fes semblava que estava assumint que era culpable”. Però, assegura que quan estava privat de llibertat, va rebre indicacions expresses per dimitir si volia tornar a ser un home lliure.
“Em van deixar molt clar: si dimiteixes surts si no ho fas, continuaràs a la presó”, relatà l’exedil, explicant que “vaig dimitir” i a les poques hores “vaig sortir”. Masagué no identifica la persona que el va pressionar. En declaracions a aquest diari, Masagué va dir que “hi ha secrets que moriran amb mi”.
Masagué i el secretari municipal es professen enemistat
L’enemistat amb el secretari
L’excap de govern de Torredembarra ha aprofitat per carregar contra el secretari municipal, ja que entre els dos hi ha una enemistat pública. D’acord amb les seves paraules, entre els documents que estan a les mans del jutge Josep Bosch Mitjavila, hi ha un escrit on es pot deduir que el secretari està col·laborant amb la justícia, però que no vol que se l’identifiqui per por a represàlies de l’alcalde. Pet tant, concreta Masagué, el secretari no li interessava que “jo continués com a alcalde i que no sortís de la presó”.
Està previst que Daniel Masagué torni la setmana vinent al jutjat del Vendrell, on haurà de donar les explicacions en relació a la investigació relacionada amb les guinguetes de baixa mar.
Montserrat Gassull va denunciar el cas Torredembarra
La querella que l’exalcalde de Torredembarra, el convergent Daniel Masagué, va interposar contra l’aleshores regidora d’ERC, Montserrat Gassull, acaba de ser arxivada.
Masagué, imputat arran del cas de corrupció de Torredembarra, va denunciar Gassull al considerar que algunes de les seves afirmacions a les xarxes socials contra la seva manera de fer i estar en la política i contra la seva gestió, eren passibles de constituir un delicte de calúmnies i injuries.
L’Auto judicial del Jutjat número 2 del Vendrell, que pot ser objecte de recurs, exempta l’edil Montserrat Gassull – la principal denunciant de l’escàndol de corrupció – de qualsevol responsabilitat penal, tot i que considera que pot haver-hi indicis per recórrer a la jurisdicció civil.
La magistrada Elena Gómez en el seu argumentari defensa que el caràcter públic i rellevant de les funcions de Masagué – era l’alcalde – fa que les manifestacions de l’exregidora (…) no tinguin prou entitat per a lesionar la dignitat personal de cap del govern de La Torre.
En el document judicial, es deixa evident que després de les averiguacions oportunes, les afirmacions i sospites de Gassull difoses en les xarxes socials foren també denunciades davant la Justícia. Una denúncia que va permetre obrir el famós ‘cas de Torredembarra’ i va culminar amb la privació de la llibertat de Daniel Masagué.
Davant d’aquest escenari, ja jutgessa entén que no s’aprecia la comissió de cap delicte d’injúries.
Què està passant amb la neteja viària, la recollida de brossa i residus a Torredembarra?
Al Ple del mes de juny de 2010 s’adjudica el contracte de la recollida de brossa a l’Empresa Nordvert. Un contracte sobre dimensionat per Torredembarra, ja que la capacitat dels contenidors es triplica i l’impacte visual al carrer i davant dels comerços és nefast, gràcies a la invasió i aparatositat dels contenidors.
La que subscriu, ja va demanar i consta en Acta de Ple, que aquest contracte no es passés per aprovació sense revisar-lo més acuradament perquè no s’ajusta a la realitat del municipi. També que pagaríem un preu molt elevat a causa de la sobre dimensió que contemplava el Plec de Clàusules, i per tant que es retirés de l’ordre del dia. Ni cas!
Però, una vegada instal·lats els contenidors, s’adonen del que jo vaig avisar i han de retirar un tant per cent elevat d’elements, que paguem igual. I encara avui, quan recullen la brossa, el camió aixeca contenidors buits, però el servei es realitza igual i és paga igual. Contenidors instal·lats sense ús, mentre hi ha carrers que no en tenen cap. Total, una disbauxa de diners, de brutícia i de contenidors.
El contracte del servei de la neteja viària del municipi, passa al Ple de juny de 2011, primer Ple de la legislatura del govern de CiU, PP i GIT i s’adjudica directament, “a dit”, sense cap procediment legal, i provisionalment a la mateixa empresa Nordvert, amb les mateixes condicions existents i vigents del contracte amb l’anterior empresa, Cosbapsa, amb els vots a favor del govern.
A la meva intervenció, vaig demanar que es retirés aquest punt del Ple i vaig avisar: “qui voti a favor d’aquesta adjudicació directa, incorrerà en una presumpta prevaricació.” A l’expedient hi havia dos informes contradictoris, el del Secretari i el de l’Interventor.
El govern va votar rigorosament a favor, sense cap recel, tot i els avisos esmentats.
Segons dades publicades a la premsa, en aquest contracte “hi ballava” una comissió d’un 6% per cobrar de sota mà i les despeses d’alguna campanya electoral. És conegut dins de la casa, que es van fer dos o tres esborranys pel concurs i cap va ser informat favorablement pels tècnics de l’Ajuntament.
Bé, han passat cinc anys i tres governs i cap ha sigut capaç d’ iniciar els procediments per un nou concurs per la neteja viària, ni han fiscalitzat ni adequat el de la recollida brossa.
Del govern PSC, ERC i CiU, successor de l’anterior durant l’ any que va governar, tampoc inicià cap tràmit de concurs tot i la prioritat i necessitat d’aquest servei i em consta, que algun tècnic municipal en va manifestar la seva urgència als responsables. I el govern actual, ERC, PSC i ABG, després de 100 dies de govern, encara anuncia converses amb l’oposició per analitzar si es municipalitza el servei o no, sense avançar a cap solució efectiva, mentre tothom conviu i comenta l’estat de salubritat del nostre municipi.
El mateix cas es repeteix amb l’empresa Griñó Ecològic, responsable de la recollida de la “barreja de residus sòlits” (poda) sense contracte legal i que l’Ajuntament amb l’aprovació de la JGL i informes d’objecció d’Intervenció, paga factures de fins a 54.600 euros en una sola mensualitat. Un servei que té contractat Nordvert, per tant és paga o s’ha pagat doblat, així ho va reconèixer l’anterior regidor de Medi Ambient en el Ple d’abril passat.
“Si voleu el municipi net, s’han de pagar 12.000 euros més a l’empresa” va proposar el govern no fa gaires dies a l’oposició. Ningú informat i assessorat adequadament pot fer aquesta proposta.
Per la neteja viària del municipi, tot i pagar rigorosament 30.000 euros mensuals a l’empresa contactada, s’hi han destinat efectius de la brigada municipal en diverses ocasions i s’ha realitzat un procés selectiu per cobrir interinament dues places d’operaris de neteja a la Brigada Municipal. Una empresa privada i la Brigada, com es justifica aquesta “associació”?
Totes les culpes són per les empreses, no cal dir-ho, però cap govern ha iniciat cap expedient sancionador contra elles. L’Ajuntament disposa de tots els mecanismes legals per fer complir, sancionar o rescindir un contracte si està motivat i no és gens complicat, però s’ha de tenir clar i tenir valentia a l’hora de vetllar per l’interès públic. Amb més motiu quan sé sap d’antuvi que hi ha contractes que no s’ajusten a la legalitat vigent i que per això es van denunciar al Jutjat.
Tornem a estar davant d’un cas d’ irregularitats, presumpta prevaricació i presumpta malversació de fons públics a l’Ajuntament de Torredembarra? El debat està obert, els carrers bruts i la gent no es creu, amb tota la raó del món, que mantenir el municipi net sigui tan complicat.
Montserrat GASSULL COS ‘Compromís amb Torredembarra’
L’exalcalde, el presumpte cervell de la trama de corrupció de La Torre, va demanar al magistrat que li permetés sol·licitar un préstec bancari per poder pagar les nòmines i els proveïdors. El jutge Bosch li va dir que no
Algunes de les parets de Torredembarra han aparegut ‘empaperades’ amb la cara de l’exalcalde de Torredembarra, el convergent Daniel Masagué.
El sindicat CNT ha penjat papers als carrers de Torredembarra
Els cartells escampats per les principals artèries de la ciutat, ara governada pel republicà Eduard Rovira, titllen d’exbatlle de “presumpte corrupte i explotador” i li demanen que doni la cara i pagui la nòmina als seus treballadors.
L’autora d’aquesta forma de pressió és la secció sindical de la CNT a l’empresa Maes, propietat de Daniel Masagué. Els empleats del forn de l’exalcalde, tal com va publicar aquest diari el passat 3 d’agost, no cobren el sou des de fa mesos. I aquests retards es deuen al fet que el jutge instructor del cas Torredembarra manté bloquejades els comptes de Masagué.
Segons hem pogut saber, el passat mes de gener, l’exalcalde, el presumpte cervell de la trama de corrupció de La Torre, va demanar al magistrat que li permetés sol·licitar un préstec bancari per poder pagar les nòmines i els proveïdors. El jutge no el va autoritzar. La negativa judicial ha contribuït al deteriorament de la ja afeblida situació econòmica i financera.
El Sindicat CNT ha decidit tornar pública la situació de dificultat que està travessant els 16 treballadors de Maes i demana a Daniel Masagué doni la cara i busqui solucions per les ‘altres’ víctimes de l’escàndol de corrupció de Torredembarra.
REDACCIÓ22 Febrer, 2016
El Ministeri Fiscal demana l’obertura del judici oral per a 14 persones i responsabilitat civil solidària contra ‘Utillajes Rafael Onieva’, ‘
