19. Març 2024

Arxius de camp de tarragona | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Juny, 2023
iryo2-1280x960.jpg

L’Alta Velocitat d’Iryo ja ha arribat al Camp de Tarragona. Literalment, ja que avui s’ha aturat el primer tren de la companyia ferroviària a l’Estació del Camp. I és que l’operador connectarà Tarragona amb Madrid diàriament: Dues freqüències des de la demarcació tarragonina fins a la capital, i tan sols una a la inversa. Els caps de setmana, però, també hi haurà dos trens que sortiran des de Madrid i que pararan a Tarragona. És, per tant, la tercera empresa d’Alta Velocitat que oferirà el seu servei a les comarques tarragonines.

En aquest primer tren, que ha arribat amb una mitja hora d’endarreriment, hi viatjava el conseller delegat d’Iryo, Simone Gorini, i el secretari general d’Infraestructures, Xavier Flores, que han estat rebuts per l’alcalde en funcions de Tarragona, Pau Ricomà. Tots tres han celebrat l’arribada de l’operador ferroviari a l’Estació del Camp.

Precisament, des d’allà s’han traslladat a l’amfiteatre romà de l’antiga Tarraco, on han dut a terme uns parlaments per a commemorar la inauguració. Amb la incorporació d’Iryo, ja són tres les empreses ferroviàries que tenen freqüències d’Alta Velocitat que paren a Tarragona. Les altres dues són l’espanyola Renfe i la francesa Ouigo.

Iryo, per la seva banda, està participat pels socis d’Air Nostrum, Globalvia i Trenitalia. Va iniciar les seves operacions el 25 de novembre del 2022 amb l’única flota de trens nous del mercat: a la primera fase, 20 unitats d’última generació fabricades per Hitachi Rail en col·laboració amb Bombardier (ara grup Alstom), amb una inversió de 800 milions d’euros.

VÍDEO

PUBLICITAT






REDACCIÓ17 Maig, 2023
salut-sanitaris-metge-1280x720.png

Els Centres d’Atenció Primària (CAP) del Camp de Tarragona ja compten amb servei de dietista. Són 18 experts que cobreixen els 33 CAP del territori. L’objectiu de la iniciativa és millorar l’estat de les persones promovent hàbits alimentaris saludables a través d’actuacions grupals i comunitàries. Així, es realitza una entrevista a l’usuari per conèixer el seu estat nutricional i incorporar-lo a la comunitat de treball idònia per a cada cas.

Coordinat amb la infermera referent de Comunitària, l’especialista no tan sols dirigeix la persona a un grup o altre, també completa un seguiment per comprovar si es compleixen les metes terapèutiques establertes. D’altra banda, s’aposta per tallers i activitats a escoles i centres de gent gran, etc. No es tracta pas d’establir dietes d’aprimament, sinó de treballar comportaments i rutines idònies per esquivar una de les grans problemàtiques sanitàries, l’obesitat i el sobrepès.

PUBLICITAT





REDACCIÓ10 Maig, 2023
1bcc8aa4-65ac-4922-a128-94b865e61f5f-1280x853.jpeg

El Camp de Tarragona serà l’encarregat de liderar la descarbonització a Catalunya. Almenys, aquesta és la idea del Govern de la Generalitat. Així ho ha exposat aquest matí el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, durant una visita a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ-CERCA). Segons Nadal, les comarques tarragonines són un clar exemple que “sovint les coses es poden definir localment amb una projecció global”. I és que tal com apunta el conseller, el territori ha avançat més en l’àmbit de sostenibilitat de què exigeix el marc general.

Nadal no ha volgut donar detalls concrets del nou Centre Català per a la Descarbonització, però sí que ha anunciat que la previsió és que les noves plantes pilot comencin a materialitzar-se a partir de la segona meitat del 2023. En aquest sentit, el conseller de Recerca i Universitats ha subratllat que és “imprescindible” potenciar la relació entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i els quatre centres CERCA de la demarcació, perquè puguin “retroalimentar-se mútuament”.

PUBLICITAT







REDACCIÓ5 Abril, 2023
Jordi-Vidal-e1680637520694.jpg

La Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Un projecte que havia de liderar Tarragona pel paper capdalt de la indústria química al territori. La realitat és que les empreses del sector volen treballar per la seva descarbonització, però això passa per una planta de producció d’hidrogen que funcioni amb energia renovable. El problema? Que molts Ajuntaments no volen assumir la instal·lació de panells solars al seu terme municipal. Almenys, aquesta és la versió de Jordi Vidal, director general del grup empresarial Sun Systems. Es tracta de la companyia encarregada de la implementació de les energies renovables que hauran de subministrar la futura planta d’hidrogen d’Enagas i Repsol. En aquesta entrevista, Vidal detalla els entrebancs amb què s’està trobant per a executar un projecte que comportarà una inversió de vora 900 milions d’euros al Camp de Tarragona. De fet, el directiu alerta que Catalunya s’està quedant enrere en matèria d’energies no contaminants, i que si el territori no accelera els tràmits, els inversors podrien marxar cap a l’Aragó.

 

Quins són els principals entrebancs per a la producció d’hidrogen verd a Tarragona?
Un dels entrebancs més importants és que hi ha Ajuntaments que ens estan posant moltes traves. Ja es va anunciar que s’anava a fer la planta d’hidrogen més gran d’Europa a Tarragona pel hub de la química. Ells volen descarbonitzar com faci falta, i una de les solucions és aquesta planta d’hidrogen que cobriria un 20% de la producció. És millor tenir això que res.

No sé què es pensen els Ajuntaments. La importància de les inversions que venen és massa gran. En uns dos mesos hi ha eleccions i si la gent veu que realment no estan donant suport a aquelles persones del poble que estan buscant feina… Això és terrible, però és una decisió seva.

Quines barreres posen els Ajuntaments?
Per exemple, volien que de tot el centre d’Alcover només es posessin 17 hectàrees de renovables. Arriben a tenir moltes més disponibles i moltes d’aquestes ens les lloguen els propietaris perquè volen una quantitat (de diners) fixa que cada mes els hi ajudi. Hi ha jubilats que tenen una pensió baixa i aquestes xifres els hi dóna un complement per a tota la seva vida i per als seus hereus.

Aquesta és una de les traves que tenim en municipis que no tenen la visió de voler tenir més llocs de treball. A Tarragona estem reclamant moltes inversions, però a l’hora de la veritat, si els Ajuntaments posen entrebancs, no ho aconseguirem. Al final tot s’anirà cap a l’Aragó, on obren les portes de bat a bat.

Alcover diu que està a favor de les renovables, però no a qualsevol preu. No volen posar-ne. 

És a dir, que els Ajuntaments estan en contra que s’instal·lin energies renovables als seus termes municipals?
Sí. En un manifest l’Ajuntament d’Alcover diu que està a favor de les renovables, però no a qualsevol preu. No volen posar-ne. Quan he contactat amb ells per a ensenyar-los el projecte no han volgut ni rebre’ns ni contestar. No volen saber res de nosaltres. No estan comprenent la realitat.

També hi ha hagut Ajuntaments més favorables que ho han arribat a comprendre, però a altres ens han dit que no els hi feien falta llocs de treball, que hi havia moltes persones jubilades i que ja cobraven una pensió. M’ho han arribat a dir amb els d’Enagas. Els inversos no entenen que hi hagi aquestes actituds tan negatives cap a les renovables. Si no es posen les piles, els diners s’acabaran anant fora de Catalunya.

Què passarà si els ajuntaments no fan l’esforç i no permeten instal·lar renovables als seus termes municipals?
Quan es va muntar la plataforma d’hidrogen de la Catalunya sud, allí hi eren tots els Ajuntaments en fila. Però a l’hora de la realitat tots amaguen la cua. L’única veritat és que es vol posar una planta d’hidrogen verd. El cost total de la inversió prevista és de 564 milions d’euros. Estem parlant només de la generadora d’hidrogen, sense comptar els panells fotovoltaics que necessita. A més, hi ha en joc 1.331 llocs de treball que es crearan a Tarragona, 1.159 dels quals seran en fase de construcció durant 4 o 5 anys. La producció seria de 50 tones diàries de CO₂ renovable, són moltes tones. Anualment serien 258.479 tones de CO₂.

Si parlem de la inversió en panells solars, aquesta seria d’uns 300 milions d’euros. Uns 900 milions d’euros en total que es quedaran a Tarragona, perquè tot es contractarà des d’aquí. Tothom participarà d’aquest grandíssim projecte. És una iniciativa important a nivell mundial. S’està obrint la porta a enviar l’hidrogen cap a Barcelona i el centre d’Europa, tot i que el hub químic de Tarragona ja el necessita. Si volem fer un canvi tecnològic i aturar l’emergència climàtica s’han d’aprofitar aquestes inversions.

I quin és el marge d’actuació?
Ja es va dir que segons es vagin adquirint terrenys es pot fer una planta petita o la que està dimensionada. Però si els Ajuntaments d’aquí ens posen mil traves… Algun consistori es mou per a dir a tothom que no firmi res. La gent està espantada. Què ha de passar? Si no es fa aquí doncs marxarà. El grup Forestalia d’Aragó està disposat a portar l’electricitat des d’allà. I si passa, Catalunya no veurà ni un duro. L’ICIO que es guanyaran els Ajuntaments amb una d’aquestes plantes pot rondar entre els 15 i els 17 milions d’euros, que se li pagaran per a demanar els permisos d’obres. A més, no és energia contaminant, sinó renovable.

Si a mi em diuen que no volen veure panells solars jo els hi pregunto: I què volen veure? Una petroquímica que contamini més?

Quant de temps tenen els Ajuntaments per a decidir-se abans no marxin els inversors?
Han de ser ràpids. S’han demanat permisos al Govern espanyol i només fan falta les terres.

Pel que diu, la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya està en perill?
Això és més seriós del que sembla. A banda, està clar que no permetrem agafar el currículum de cap persona que vingui d’un Ajuntament que vagi en contra. No pot ser que hàgim de donar suport al ciutadà que viu en aquest poble que ens posa traves. La gent té el seu dret i nosaltres també tenim el d’escollir.

Ara es parla molt que el nord de Catalunya ha d’assumir una part dels nous projectes d’energia renovable. Es podria enviar aquesta energia des del nord cap a Tarragona?
Sí. L’hidrogen se n’anirà cap al centre d’Europa. Nosaltres ja hem intentat estar allà dalt, però és terrible que quan hi vas es manifesten perquè sentir a parlar de posar un panell solar és una barbaritat. Com si fóssim terroristes… És una cosa estranya. Realment portem riquesa. La gent no sap la situació del pagès gran que no vol treballar. Ell té dret a fer el que vulgui amb la seva terra. No ha de venir un partit polític a dir: “No perquè jo quan agafi la bicicleta ho vull veure tot verd”. No és just.

Per tant, considera que el nord de Catalunya hauria d’assumir més responsabilitats amb les renovables?
És clar. No hi ha més camí. Espanya pot tenir el millor pou d’hidrogen verd, perquè tenim molt de sol. A Flix i a Ascó, on també tenim projectes, estan més oberts. Els pobles no volen que ningú se’n vagi. Doncs donem-li feina allà a les persones perquè no marxin.

Quan s’espera que l’hidrogen verd pugui descarbonitzar completament la indústria química de Tarragona?
Si tinguéssim unes 5.000 hectàrees es podria aconseguir. És possible, però si no hi ha visió… El que estem demanant és una petita part de Catalunya per a generar una riquesa molt gran. A l’Aragó estan disposadíssims.

Amb aquests entrebancs s’assoliran els terminis?
Doncs aquí és on tinc por. Els inversos em pregunten què coi passa a Catalunya. Que si no volem els diners. Jo els hi dic que no és així. Els hi he demanat calma i que si puc ho assolirem. A veure si estem de sort i la gent té seny. Si finalment no s’executen les inversions, serà una gran pena. Després hi haurà culpables…

Quants Ajuntaments estan posant problemes?
Uns quatre. A la Secuita van implantar una llei que no deixa posar renovables. Que ens diguin directament que no volen instal·lar-ne i s’acaba el problema. Hi ha molt poca voluntat.

Quin paper ha de tenir la Generalitat en tot aquest projecte?
La Generalitat està a favor perquè s’ha adonat que hi ha un problema. Catalunya és la regió que s’està quedant fora de línies. Ens costa molt. Primer has de convèncer al propietari de les terres, que es guanya la vida la mar de bé. Una persona que tingui vora 10 hectàrees se li dóna uns 20.000 euros l’any i sempre per avançat. A aquest home li estàs donant una solució de meravella independentment del que passi. Això és el que no entenen els Ajuntaments.

A la Secuita van aprovar una norma que no deixa posar renovables. Que ens diguin directament que no volen instal·lar-ne i s’acaba el problema. Hi ha molt poca voluntat.

Llavors la Generalitat és la que ha d’intermediar d’alguna manera amb els Ajuntaments?
Sí, la Generalitat ha estat forçant perquè no posin tantes traves. Si a mi em diuen que no volen veure panells solars jo els hi dic: I què volen veure? Una petroquímica que contamini més? Després que no parlin de canvi climàtic, perquè ells són els primers que no fan res.

Per la manera en què parla, sembla que hi hagi molta hipocresia dins d’aquests Ajuntaments…
No vull escalfar l’ambient, però ens hem sentit decebuts. Fem-ho fàcil. No podem complicar-ho tant, i aquí està passant. Hi ha llocs de treball que perillen, i aquí és on la gent s’hauria de manifestar, i no fer-ho per anar en contra de les renovables. Han d’anar en contra dels polítics que no vulgui generar llocs de feina.

PUBLICITAT











REDACCIÓ30 Març, 2023
20230329_131316-1280x960.jpg

543 milions d’euros. Aquesta és la xifra que el Govern de la Generalitat preveu invertir en els propers anys per a fer realitat el Tramcamp, el tramvia que unirà tot el Camp de Tarragona. En un acte dut a terme ahir en el Palau de Congressos, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar els primers passos del projecte, el qual ja està en marxa. I és que el Departament de Territori ja està licitant la compra de set tramvies per 48,1 milions d’euros en el tram de Cambrils i Vila-seca.

Aquesta primera fase preveu la construcció de 14 quilòmetres de xarxa ferroviària, 3 intercanviadors i 14 estacions.El principal objectiu del projecte és augmentar l’ús del transport públic d’un 18% al 25%. Aragonès ha afirmat que aquest nou tramvia significarà un abans i un després en la mobilitat del territori.

El Departament de Territori ja està elaborant la redacció del projecte constructiu del primer tram de la xarxa, que uneix Cambrils, Salou i Vila-seca.Així mateix, s’ha completat l’estudi de la resta del traçat, que inclou la connexió Tarragona-Reus i les penetracions urbanes. El procés d’informació pública començarà en els pròxims dies i s’obrirà un període per presentar al·legacions.

El tramvia recorrerà una distància de 14 quilòmetres i tindrà 14 estacions, 3 de les quals seran intercanviadors amb el servei ferroviari. Els responsables del projecte esperen licitar l’obra de la primera fase el 2024 i que el servei estigui operatiu a finals del 2026. L’obra de la infraestructura, els set tramvies i les cotxeres previstes suposen una inversió de 150 milions d’euros.

VÍDEOS

PUBLICITAT






REDACCIÓ24 Març, 2023
47436b3d-0540-49ad-b20c-3f30a1e60522-1280x853.jpg

El 2026 preveu ser un any clau per a la mobilitat en el Camp de Tarragona. I és que les obres de l’estació intermodal del territori començaran en aquest curs. Un punt de trobada entre els trens de rodalies, alta velocitat i tramvia. La localització? Entre Vila-seca i Reus, un indret estratègic per connectar els municipis i l’Aeroport de Reus. Tal com ha explicat aquest matí la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), Raquel Sánchez, la inversió inicial serà superior als 30 milions d’euros.

La previsió és que el projecte es passi a informació pública a finals d’aquest any i es comencin a redactar la resta de projectes vinculats a l’obra. Pel que fa als treballs, Sánchez s’ha compromès que comencin el 2026 amb un termini d’execució d’entre 18 i 24 mesos. De moment, s’ha plantejat l’aspecte que tindrà la infraestructura i la ubicació exacta de l’estació, que comptarà amb quatre vies ferroviàries i dues andanes.

Pel que fa a l’anàlisi de demanda, el nombre d’usuaris que es preveu que utilitzin aquestes instal·lacions s’ha incrementat respecte a les primeres estimacions. Segons el secretari general d’Infraestructures, Xavier Flores, aquest augment s’explica perquè els primers estudis de previsions “eren molt conservadors”.

PUBLICITAT





REDACCIÓ22 Març, 2023
Sancho-Cañagueral-AEQT-Repsol-1280x720.jpeg

Per què la ciutadania ha de confiar en l’Estudi de la Qualitat de l’Aire impulsat per la indústria química? Javier Sancho, director del complex de Repsol a Tarragona, ho té clar: perquè està recolzat per la Universitat Rovira i Virgili (URV). “Han d’estar tranquils (la ciutadania) perquè la qualitat de l’aire de Tarragona (…) és bona”, ha explicat aquest matí el directiu de la companyia. “Sobretot, aquest estudi té un referent tècnic que és el que ens dóna validesa”, ha apuntat Sancho en referència a la Universitat, que participa en l’anàlisi a través del catedràtic Francesc Borrull.

El responsable de Repsol, acompanyat pel president de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT), Ignasi Cañagueral, ha remarcat que els nivells de benzè estan per sota del topall que contempla la legislació. Sobre la transparència de les dades, Sancho ha exposat que aquestes estan obertes a tota la ciutadania i que no es tanca la porta a col·laborar amb l’administració pública.

De fet, ha destacat que no és la indústria la que ha de legislar els paràmetres, sinó els Estats. El president de l’AEQT, per la seva banda, ha demanat que els topalls i requisits legals s’apliquin a escala europea, per tal que totes les empreses treballin amb les mateixes condicions.

VÍDEOS



PUBLICITAT





REDACCIÓ7 Març, 2023
b1a6e4d9-0c02-49c2-8d89-cd34f61db274-1280x960.jpeg

Els homes són les principals víctimes mortals d’accidents de trànsit a Catalunya. En aquest sentit, 9 de cada 10 persones que perden la vida en un sinistre viari són del sexe masculí. Així ho ha explicat aquest matí el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Ramon Lamiel, durant el balanç anual de sinistralitat al Camp de Tarragona. El màxim responsable de l’òrgan autonòmic ha deixat clar que la dada s’explica per dos motius. D’una banda, perquè hi ha més conductors que conductores, i de l’altra pel comportament clarament diferenciat entre els dos gèneres.

Pel que fa als motius dels accidents, Lamiel apunta que el més recurrent són les distraccions i -concretament- el mòbil. A aquesta causa li segueix l’excés de velocitat. En relació amb els sinistres mortals, el director de l’SCT posa el focus en el consum d’alcohol i altres drogues, un fet que es dóna en el 40% dels casos. A més, els moments on es produeixen més accidents són les tardes dels dies feiners.

Ja en clau tarragonina, la directora dels Serveis Territorials d’Interior, Eli Llombart, ha donat algunes claus: Durant l’any 2022, a la vegueria del Camp de Tarragona i en xarxa viària interurbana, hi va haver 22 morts en 20 accidents mortals, dues víctimes mortals menys que el 2019. Pel que fa als accidents amb ferits, durant el 2022 n’hi va haver 721, quan en tot el 2019 n’hi va haver 775, el que suposa una reducció del 7%.

Les vies amb més mortalitat durant el 2022 van ser l’AP-7, amb 5 morts, l’N-420, amb 3, i la C-14 i N-240, amb 2 persones finades respectivament. A Tarragona, la sinistralitat pel gènere s’equilibra més que a la resta de Catalunya, ja que de les 22 víctimes mortals, 19 eren homes i 3 eren dones.

El delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré, també ha estat present en el balanç de sinistralitat, i ha volgut enviar un missatge de suport i ànim a les famílies dels joves morts en un accident al Perelló fa dos dies.

VÍDEOS



PUBLICITAT




REDACCIÓ1 Març, 2023
R-1-1280x688.jpg

L’urbanisme del Camp de Tarragona protagonitza l’exposició que ja es pot veure a Constantí fins aquest divendres. Es tracta de la mostra ‘El futur del Camp, que s’ha instal·lat al Sindicat Agrícola i que està relacionada amb el Pla Director Urbanístic que està en estudi. Es tracta d’un document que recull, en primer lloc, el diagnòstic de l’estat de l’àmbit territorial que ha elaborat la URV d’acord amb diversos estudis científics i emprant indicadors socioeconòmics, de mobilitat, habitatge o equipaments.

L’acte de presentació d’aquesta exposició va comptar amb la presència del cap dels Serveis Territorials d’Urbanisme, Francesc Santacana, a més de diversos representants de l’Ajuntament de Constantí encapçalats per l’alcalde, Óscar Sánchez. Santacana va destacar el potencial de Constantí a curt termini en matèria d’inversions, infraestructures, mobilitat i transport públic i va afirmar que en els pròxims anys el tramvia pot arribar al municipi.

Durant l’acte també es va fer la presentació del llibre “Directrius de planejament urbanístic de l’àmbit metropolità del Camp de Tarragona: el futur del Camp”, amb la presència del coordinador d’aquest treball, Josep Maria Solé, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV.

PUBLICITAT



REDACCIÓ25 Febrer, 2023
concentració_Ucraïna_Torredembarra_2023.jpg

Nombrosos ciutats i pobles del Camp de Tarragona s’han sumat aquest migdia a la convocatòria de concentracions feta per les entitats municipalistes, coincidint amb el primer aniversari de la guerra a Ucraïna.

A Tarragona, aquest migdia també s’ha fet un minut de silenci a la plaça de la Font per reclamar la fi de la guerra d’Ucraïna i recordar-ne les víctimes, un any després de l’inici del conflicte bèl·lic. L’alcalde Pau Ricomà ha declarat que “ha estat un any de patiment per a moltes famílies. Des de l’Ajuntament de Tarragona estem fent tot el que està a les nostres mans: vam obrir una oficina d’atenció al refugiat on hem orientat a 632 persones en temes d’habitatge, escolarització o salut. Ens agradaria que aquesta situació es revertís el més aviat possible, que els refugiats que vulguin poguessin retornar a les seves cases i que s’acabés aquesta barbàrie.”

Recordem que a la tarda, l’Ajuntament se sumarà a la concentració convocada per Amnistia Internacional Tarragona per a denunciar la invasió i demanar a Rússia la fi d’aquesta. La concentració, en la qual participaran totes les associacions d’ucraïnesos a Tarragona i es llegirà un manifest, serà a les 18.30 h a l’Estàtua dels Despullats. Posteriorment, a les 19.30 h, sortirà una marxa des de la plaça de les Corts Catalanes fins al Balcó del Mediterrani.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha presidit aquest divendres 24 de febrer la concentració ciutadana d’un minut de silenci a les portes de l’Ajuntament de Reus convocada pel consistori per mostrar la solidaritat de la ciutat amb la població ucraïnesa i els seus milions de desplaçats. L’Ajuntament de Reus s’ha sumat a la convocatòria de les entitats municipalistes coincidint amb el primer aniversari de la guerra a Ucraïna, amb la voluntat d’urgir el final del conflicte bèl·lic originat pel president rus contra la nació d’Ucraïna i el restabliment de la pau i la legalitat democràtica internacional.

La plaça del Blat ha acollit a Valls una concentració silenciosa a favor de la pau amb motiu del primer any del conflicte bèl·lic entre Ucraïna i Rússia. La concentració l’ha presidit l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, juntament amb regidors i regidores de la corporació.

L’Ajuntament de Salou ha dut a terme, aquest migdia, una concentració silenciosa de cinc minuts, davant de la porta principal del consistori, amb motiu del primer aniversari de la guerra a Ucraïna. Es tracta d’una iniciativa organitzada per la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), amb motiu del primer aniversari de la guerra.

L’objectiu d’aquesta concentració ha estat mostrar la solidaritat de Salou amb la població ucraïnesa i els seus milions de desplaçats; així com urgir el final del conflicte bèl·lic contra la nació d’Ucraïna i el restabliment de la pau i la legalitat democràtica internacional.

Aquest migdia, l’Ajuntament de Torredembarra també s’ha sumat a les concentracions silencioses convocades a favor de la pau en el primer aniversari de la guerra a Ucraïna. L’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, ha fet la lectura de la declaració de la Xarxa d’alcaldes i alcaldesses per la pau i en solidaritat amb les víctimes.

PUBLICITAT