Como el Saturno de Goya, Josep Félix Ballesteros también podría devorar a sus hijos políticos, si así lo exige el guion de su supervivencia. El alcalde ha demostrado su insaciable capacidad politicófaga con los suyos. Ballesteros se asemeja a esas plantas perfumadas y cromáticamente irresistibles, que atrapan a los incautos insectos para devorarlos lenta y viscosamente.
Ahora que Ballesteros cumple 30 años de su entrada como concejal en el Ayuntamiento y 10 años de su llegada a la alcaldía, en esa doble efeméride, es bueno hacer memoria de los caídos por la causa ballesteril. Esta es la necrológica política del alcalde (y disculpen, amigos mios, si me falla la memoria):
– Carme Crespo
– Maria José Elices
– Carles Cepero
– Anna Díaz
– Carlos Castillo
– José Cosano
– Dolors Herrera
– Teresa Rubio
– Xavier Tarrés
– Joan Sanahujes
– Sandra Coloma
– Victoria Pelegrín
– Manuel López Pasca
– Antonio Rodríguez
– Patricia Antón
– Natalia Rodríguez
– Francisco Zapater
De los concejales socialistas que han acompañado a Ballesteros en sus listas electorales, solamente un reducido grupo ha sobrevivido al avatar del alcalde, aunque algunos ya huelan a cadáver. Y es que Ballesteros es un verdadero y adorable sepulturero político.
De todos los supervivientes, sin duda, el que le iguala la longevidad política es Pau Pérez, que desde 2003 ha sido la sombra del alcalde. Con humor lo digo, esta pareja de inseparables compañeros de viaje podríamos compararlos a la famosa pareja del Señor de los Anillos: Frodo y Sam.
A esta lista de agraviados se le pueden sumar los descartados por Ballesteros en 2003 y que formaban parte del grupo municipal liderado por Xavier Sabaté: Teresa Segués, Pere Valls y Minerva Castillo.
Incluso cabría añadir a la lista algún nombre que sin ser concejal podría considerarse caído por la causa. Entre todos ellos destaca, con nombre propio, Gustavo Cuadrado. Pero no deberían andar muy lejos de esta luctuosa lista otros como el ya mencionado Xavier Sabaté.
Algunos casos fueron verdaderas orgías caníbales: Dolors Herrera, Sandra Coloma, Patricia Antón y Natalia Rodríguez. Curiosamente todas mujeres… recuerden el símil de la planta atrapadora.
Otros casos, en cambio, vivieron salidas apacibles, acolchadas, como José Cosano, Manuel López Pasca o Pere Valls, todos ellos en el club de la “Vía Láctica” del alcalde, o sea, agarrados, de momento, por la teta. Lo digo con cariño, claro está.
Mención especial para Carlos Castillo, viva imagen del cuadro de Goya. Incluso ahora que se ha liberado de la falsa paternidad política de Ballesteros, sufre ese estigma que impide a los susodichos sacudirse el pegajoso sello ballesteril.
Capítulo aparte para Begoña Floria. Ay, Bego, Bego… Ha pasado de ser la teniente O’Neill del ballesterismo a sufrir el repudio al estilo de Juana de Arco. Habrá que esperar algún tiempo, pero Floria, la todopoderosa Bego, acabará fuera del tablero de juego del alcalde, apartada de mala manera, y entonces hablará, vaya que si hablará. Denlo por seguro.
Y es que en política, los muertos siempre acostumbran a estar muy vivos.
Arga Sentís, portaveu d’ICV a l’Ajuntament de Tarragona, considera incorrecte que el govern de Ballesteros hagi rebut la visita del Comitè Internacional per informar-se sobre l’organització del Tarragona 2018 i hagi signat un conveni amb la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, sense haver informat abans a la Comissió de Seguiment dels Jocs, que compta amb la presència de tots els grups municipals.
“Ens hem assabentat d’aquestes dues visites pels mitjans de comunicació”, ha dit Sentís, “i el text del conveni l’hem hagut de buscar al web municipal. No sé per què l’equip de govern es va avenir a crear la Comissió de Seguiment dels Jocs Mediterranis, si no es digna convocar-la quan hi ha esdeveniments importants en aquest camp”.
La portaveu ecosocialista ha indicat també que el conveni signat amb la vicepresidenta “inclou referències a convenis anteriors signats amb l’Estat, que no s’han complert, i continua fent dependre les aportacions econòmiques del Govern central de l‘aprovació dels pressupostos, cosa que no està garantida ni de bon tros. En aquestes condicions, sembla més paper mullat que no pas un conveni”.
“Tot plegat”, diu Sentís, “té l’aspecte d’una representació, d’una foto que es volia fer Sáenz de Santamaria dins del context de la seva ‘operació Catalunya’, mentre que les incògnites segueixen sense resoldre’s”.
“Seria lamentable”, conclou la regidora, “que Josep Fèlix Ballesteros acabés sent l’únic que fes pressió per aprovar els pressupostos de l’Estat, davant dels dubtes creixents del seu propi partit i un govern en minoria cada cop més desacreditat”.
L’alcalde, durant les 12 pàgines del seu discurs, no ha fet cap referència als motius que van motivar l’ajornament dels jocs ni ha dit una sola paraula sobre el cas Inipro. La tònica de la seva compareixença pública ha estat el positivisme i el treballar plegats per Tarragona
L’alcalde de Tarragona ha fet compartit, aquest vespre, amb més de 200 persones la seva visió sobre l’estat de la ciutat.
En un acte, organitzat pel Col·legi de Periodistes i que ha comptat amb la presència de diferents autoritats i representants polítics, empresarials, socials, policials i culturals, Josep Fèlix Ballesteros ha començat per dir que com a cap del govern municipal, i conseqüentment “cap visible d’un engranatge”, la seva principal missió és “fer possible allò que és necessari”.
En un discurs, on ha pronunciat 23 cops la paraula Tarragona, l’edil socialista ha deixat clar que, ara més que mai, “no ens podem permetre el luxe de perdre el temps amb jocs dialèctics i intrigues partidàries”. Ara és el moment, subratlla l’alcalde d’anar per feina i de treballar el present per guanyar el futur.
Anar tots a una
En aquesta tònica i pensant en el futur col·lectiu de la ciutat, Ballesteros ha proposat als grups de l’oposició “una gran aliança” en les qüestions fonamentals del progrés i futur de Tarragona. La construcció d’una gran coalició, segons l’alcalde, aportaria solidesa i permetria “anar tots a una”. Ballesteros té clar que el futur de la ciutat només serà possible si “ens ho prenem com una qüestió de totes i tots”.
Almenys en tres ocasions, el cap de l’executiu municipal ha insistit en la necessitat de construir una grana aliança entre tots els grups, aconseguint així “avançar en aquells temes que són estratègics”. En una reflexió en veu alta, Ballesteros ha recordat que “si tots plegats penséssim, més sovint, en el que espera de nosaltres la ciutadania, en comptes de pensar què espera un partit o un altre, probablement algunes actuacions o decisions serien molt diferents”.
Josep Fèlix Ballesteros assegura que ocupa el càrrec sense pensar en les sigles que representa, perquè, en definitiva, el seu compromís és amb Tarragona. De fet, ha volgut deixar clar que no té cap pretensió en concórrer a altres càrrecs polítics – es parla de la possibilitat d’encapçalar la llista del PSC al parlament de Catalunya.
L’edil ha reclamat la responsabilitat dels partits de l’oposició quan s’està vivint “un autèntic canvi d’etapa”. Ha insistit en la necessitat d’abandonar “els petits èxits efímers dins d’un plenari” si es pretén donar respostes a les exigències de la ciutadania.
“Hem de deixar de pensar en allò que és immediat o conjuntural”, quan el que està en joc és “l’èxit futur de la nostra ciutat es digui Jocs 2018, es digui Budellera, es digui IKEA, es digui Mercat o es digui com es digui”. “Hem de passa pantalla, canviar el xip i ser conscients que del que es tracta és de ‘guanyar la guerra i no petites batalles’“.
L’alcalde de Tarragona farà un repàs dels darrers anys del seu mandat, explicarà els avantatges del pacte amb la dreta per a la governació de la ciutat i compartirà el seu punt de vista sobre el futur de Tarragona
La sala d’actes del Col·legi d’Advocats i Farmacèutics de Tarragona serà l’escenari de la conferència anual sobre l’estat de la ciutat que ofereix l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. La trobada, organitzada per la demarcació de Tarragona del CPC, tindrà lloc el proper dia 1 de març a les 19 hores.
L’edil tarragoní aprofitarà l’oportunitat per posar en evidència la feta que s’ha dut a terme en els darrers anys i parlar del futur i dels projectes en curs que serviran, indubtablement, per millorar la imatge de la ciutat.
De ben segur que Ballesteros farà referència als motius que van dur a l’ajornament dels jocs del Mediterrani i a la inauguració del Mercat Central, prevista pel 16 de març.
Esquerra Republicana no té cap mena de dubtes que l’alcalde de Tarragona menteix quan intenta fer creure que les prescripcions de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat no són d’obligat compliment. Pau Ricomà, el portaveu d’ERC a l’ajuntament, s’ha mostrat perplex al sentir l’alcalde dir que reformularia el PP 24 (conegut com La Budellera) per “voluntat pròpia”.
Ricomà matisa: les prescripcions de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya són d’obligat compliment. De fet, afegeix que en l’informe de la referida comissió – on diu, textualment, que és desproporcionat implantar un paquet residencial d’aquestes dimensions – es deixa clar que les seves decisions són vinculants. ERC recorda que “la construcció de la Budellera, amb 15500 habitants, suposaria crear un barri de les dimensions de poblacions com Torredembarra; incrementant en un 12% la població total de Tarragona”.
Ricomà es mostra satisfet amb l’informe de la comissió urbanística perquè vetlla pels interessos de la ciutat de Tarragona. “Portem temps defensant la reformulació del projecte de la Budellera amb arguments propis i compartits amb diverses entitats i que ara veiem avalats en l’informe de la Comissió’, insisteix el líder municipal, tot afegint que l’informe de la Comissió d’Urbanisme posa de manifest que “hi ha camí a recórrer per a la modificació del pla parcial de la Budellera. Tenim temps i marge per cercar una solució de consens i repensar el creixement de la ciutat’.
Pau Ricomà demana a l’alcalde Ballesteros diàleg, transparencia i consens.
L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros nega haver sol·licitat l’ajornament dels jocs del 2017. No obstant, en aquesta entrevista deixa clar que si els pressupostos generals de l’estat no contemplen una partida pressupostària pel ‘Tarragona 2018’ no tindrà cap altra opció que renunciar a l’esdeveniment esportiu. Diu que els jocs són titularitat del COI. Assegura que és un tio amb “un parell de collons” a l’hora de prendre decisions i que el seu positivisme l’ajuda a superar alguns dels contratemps polítics.
Si hagués de fer un breu balanç de l’any 2016, què diria…?
Faria referència a l’estabilitat política i institucional, a la finalització de les obres del Mercat Central i a notícia molt dura que va ser endarrerir els jocs del Mediterrani.
Alcalde, en el fons sabia que els jocs s’ajornarien?
No. Fins quatre o cinc dies abans d’anar a Algèria estava convençut que, n’extremis, trobaríem finançament de l’estat. Però va arribar el moment en què jo no podia posar la ciutat en la picota. M’havia compromès a no gastar més diners dels que ja havíem invertit en l’anella mediterrània. És cert que hagués pogut tirar endavant però això hauria estat una irresponsabilitat.
En algunes declaracions públiques ha deixat intuir que renunciarà als jocs…
Si no hi ha una partida pressupostària clara per part de l’estat, hi renunciarem.
La decisió ja està presa?
No embarcaré la ciutat en una aventura inassolible.
Ajornar els jocs va ser una decisió seva?
No. Va ser una decisió del COI. Vaig explicar quina era la situació i la feina feta. Si nosaltres haguéssim estat de poc fiar, el COI ens hauria pres els jocs, tal com va fer amb Grècia. Nosaltres vam mostrar la feina feta i el Comitè Internacional va prendre la decisió. Jo tinc la concessió dels jocs, però no són meus. La titularitat dels jocs és del COI.
Intenta fer-los seus?
No, no són meus. Són de la ciutat. Quan va ser un èxit, vaig dir que era els jocs de la ciutat…
Va ser un èxit? I ara que és?
És un èxit. Tenim 80 milions d’euros en inversions, mentre que nosaltres només vam gastar 12.
Un fracàs convertit en èxit Encara que no es facin serà un èxit?
Serà un fracàs no fer-los, però serà un èxit perquè haurem aconseguit la primera cosa que volíem: renovar els equipaments esportius com mai havíem fet en aquesta ciutat des de la dècada dels 80. És cert que AlejandroBlanco, president del COE, va dir que els jocs del 2018 es faran a Espanya…?
Jo estava davant quan ell va dir que els jocs es faríen a Espanya i després va afegir que es farien a Tarragona.
Va convidar el nou secretari d’Estat de l’esport a visitar Tarragona?
Sí, tenim una trobada pendent.
No dic mentides Hi ha qui l’acusa de creure en les seves pròpies mentides…
Jo no dic mai mentides. Puc equivocar-me com tothom, però mai no dic de mentides.
El seu positivisme l’ajuda a driblar els problemes polítics?
M’ajuda a tirar endavant. Sóc un tio amb un parell de collons. A mi qualsevol ximpleria del dia a dia no m’aplana, no m’amillana ni m’entorpeix de cara a lluitar pels objectius de ciutat.
Va deixar la presidència de la Cambra de Comerç per embarcar en l’aventura política, com a líder de Convergència (actual PDECAT) a l’Ajuntament de Tarragona. És molt crític amb la gestió del partit socialista i concretament amb la de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Albert Abelló manifesta amb el seu desencís per la manca de transparència de l’executiu ballesterista i lamenta que no s’executi les decisions aprovades en sessió plenària. El regidor critica la improvisació del PSC i considera que s’ha de posar fre a la fractura social, evitant que hi hagi dues Tarragones o més. En relació a tots els escàndols que travessa el consistori, Abelló, sarcàstic, diu que vivim un ‘Festival de l’Eurovisió’. Està cansat que Tarragona només surti a la premsa internacional per l’ajornament dels jocs i pels casos de corrupció. Confessa que va sentir vergonya en veure la Guàrdia Civil escorcollant l’ajuntament arran del cas Inipro, un escàndol que ha esquitxat el mateix alcalde, el seu cap de gabinet i la portaveu del govern municipal.
Quin balanç fa del 2016?
Tarragona ha perdut un any més. L’equip de govern s’ha convertit en un expert en dilatar la resolució dels problemes. Quan a principis d’any es va firmar el pacte ja ho pronosticàvem: aquest és un pacte antiTarragona, la unió de debilitats, en aquest cas tres, mai ha estat un sinònim d’èxit, sinó tot el contrari.
Destacaria alguna acció en concret del seu grup municipal?
Hem treballat de valent, tenim la consciència ben tranquil·la. Hem proposat iniciatives encaminades a millorar Tarragona com la Illa Corsini, el pla de xoc als centres cívics, la creació del Casal de la Dona, l’impuls de les taules d’entitats… També ens hem reunit amb nombroses entitats veïnals; hem estat al carrer recollint inquietuds i problemàtiques que traslladem al govern.
És fàcil fer d’oposició?
No ho és. L’equip de govern (PSC-PP) no és gens transparent, no contesta a la majoria de peticions d’informació i cap de les nostres propostes constructives rep el vot favorable del govern pel sol fet de ser iniciatives de l’oposició.
Plenaris més útils Hi ha prou debat al plenari?
El que cal és treballar més fora del plenari.
És cert que no es desenvolupen les accions aprovades al plenari?
Molt cert. Recordo algunes de les moltes mocions que hem presentat, s’han aprovat i no s’han executat: Eliminació del cablejat aeri del Serrallo, impuls per la creació de les Taules d’Entitats, creació d’una bonificació de l’autobús per a persones amb mobilitat reduïda, Illa Corsini…
Què cal canviar en la filosofia de treball dels plenaris?
Que els debats se centrin en qüestions que afectin la ciutat, plenaris més útils encaminats a millorar Tarragona i la qualitat de vida dels ciutadans.
Assegurar les cadires Ha notat canvis en el govern d’ençà que hi ha el tripartit?
L’únic canvi és que els tres socis de govern s’han assegurat les cadires i que la despesa de l’Ajuntament augmenta 200.000 euros. Com veu Tarragona?
És una ciutat sense lideratge que continua perdent oportunitats dia rere dia i que només ha aparegut en titulars internacions per parlar de la primera vegada a la Història que s’ajornen uns Jocs del Mediterrani i per episodis de presumpta corrupció.
Què va sentir al veure la Guàrdia Civil entrar a l’Ajuntament pel cas Inipro?
Vergonya. Tarragona, de nou, als titulars per un presumpte cas de corrupció.
Cas Inipro, Jocs del 2017, Mercat Central, Pàrquing Jaume I, Pla de la Budallera, Tabacalera… Déu n’hi do…
Un festival d’Eurovisió… I quan les coses no surten bé, la culpa sempre és dels altres.
Ballesteros hauria d’assumir responsabilitats?
Sí, quan un vaixell s’enfonsa el màxim responsable és el capità. S’ha de tenir molta sang freda per culpar als altres i no fer ni un mínim d’autocrítica. En el meu món, si les coses no surten bé s’han de reformular i, sobretot, hem de ser responsables dels nostres errors.
Poca transparència Hi ha prou transparència a l’Ajuntament de Tarragona?
No, de fet de moltes coses ens n’assabentem per la premsa. Un exemple? L’ajornament dels Jocs del Mediterrani.
Està satisfet amb la feina que està fent a l’ajuntament? Què pensa canviar el 2017?
Sí, hem fet i continuarem fent molta feina encaminada a millorar la ciutat. Aquest 2017 treballarem de forma coordinada amb el nou comitè local del Partit Demòcrata (PDECAT) presidit per n’Albert Puñet.
Quines són les mancances més prements de Tarragona?
Manca de lideratge, incapacitat per prendre decisions i una nefasta gestió de l’equip de govern.
És cert que hi ha dues Tarragones?
Més i tot… I les actuacions encaminades a cosir la ciutat segueixen paralitzades.
Fí de cicle El president de la Cambra de Comerç va denunciar fa dies que a Tarragona li falta lideratge…
Que té raó, fa molts anys que hi manca lideratge, estem sotmesos a la contínua improvisació del PSC.
Nota que Ballesteros està esgotat políticament?
Sí, estem vivint un fi de cicle.
Que espera del 2017?
Els Jocs Mediterranis segur que no…
Cuando en El Fisgón asoma alguna historia o se apunta en una dirección determinada, no es casualidad. En la última entrega revelábamos la posibilidad que barajaba el todavía alcalde Ballesteros en el caso de que se avanzasen las elecciones catalanas: encabezar él la lista por Tarragona y dejar la alcaldía en manos de Pau Pérez.
La reacción no se hizo esperar y otro de los aspirantes a alcaldable ha acelerado el paso inmediatamente. Carlos Castillo se está reuniendo con todo aquel que le quiere escuchar y le traslada, sin ambages, su intención de dirigir el Partido, primero, y aspirar a encabezar la lista socialista en las próximas municipales, después. O sea, que una parte del PSC ya da por amortizado a Ballesteros. Nunca antes se había producido un hecho semejante en el seno de los socialistas de Tarragona; la línea roja que nadie podía pisar y, menos aún traspasar, era cuestionar el liderazgo de Ballesteros, aunque fuese en un desliz.
El que ha sido lugarteniente del alcalde durante muchos años y ahora caído en desgracia, Gustavo Cuadrado, tampoco oculta su penosa circunstancia sobrevenida y el papel que le toca jugar. A sus más allegados les confiesa que su papel ha de ser el de asumir lo que deba asumir con tal de convertirse en el cortafuego para el alcalde y, de rebote, para Begoña Floria (su salvadora en los últimos tiempos). La parte que no se explica es a cambio de qué tanta generosidad y sacrificio personales del ex jefe de gabinete del alcalde. A estas alturas tanta lealtad y martirologio escaman. Todo se sabrá. A su tiempo…
Floria, que no deja de sorprender por su deriva de los últimos tiempos, anda metiéndose en demasiados charcos. La musa del cyberactivismo sociata está sorprendiendo a sus mismos colegas de Partido, mostrando un celo exagerado en controlar todo y todos allí donde está ella, cuando debería andarse con cuidado no fuese que alguien le acabe afeando su tendencia a confundir y mezclar planos que deben mantenerse alejados unos de otros, como jugar a pádel y gestionar la cosa pública.
Recapitulemos. Castillo ya está en campaña para hacerse con el control del PSC en Tarragona y más allá. Su posición desafiante en el tema del aplazamiento de los Juegos Mediterráneos solicitando públicamente un referéndum es el pistoletazo de salida para iniciar hostilidades. Nadie debe llevarse a engaño, la pelea interna en el PSC de Tarragona será dura, sucia y cainita.
Fíjense la mala leche que se gastarán en la pugna por el liderazgo local socialista que al finalizar una reunión directiva en Ramón y Cajal un destacadísimo dirigente socialista lanzó este zasca: “El Partido lo tiene crudo. Una descolocada, el otro “colocado” y el tercero, a recolocarse”. No hace falta decir más. ¿Verdad?
Floria no puede levantar el vuelo mientras lleva la perdigonada de Inipro en sus alas. Esperemos que lo aclare todo el día 19 de enero. En la legislatura pasada, en un círculo muy reducido e íntimo de Ballesteros, se bromeaba con los tres ángeles de Charlie: Floria, Crespo y Antón. Solamente queda Floria, que podría acabar como ángel caído. No debe frivolizar ni minimizar lo que vaya a ocurrir con su implicación en el caso Inipro, pues, aunque este Fisgón apuesta porque el proceso, para ella, acabará desatándola del nudo gordiano, no es menos cierto que el camino puede ser tortuoso hasta el punto de que derrumbe su carrera política. Y saben que no hablo por hablar.
Javier Villamayor, por su parte, ha puesto fecha de caducidad a su presencia en el consistorio: 2019. Pase lo que pase, su intención es buscar la puerta de salida. Suerte ha tenido de encontrar un inesperado salvavidas en Alejandro Blanco (presidente del COE), pues el propio alcalde ya se hacía la idea de prepararse una cataplasma a base de ungüento hecho con la dimisión de Villamayor para evitar males mayores con el aplazamiento de los Juegos.
Pau Pérez
Regresemos a Pau Pérez. Su sentido común y de supervivencia le llevaron a confesarle a Ballesteros que no veía claro lo de Josep Maria Milá en la lista a las municipales como nuevo concejal de Urbanismo. La prudencia siempre ha sido una excelente consejera del responsable financiero municipal. Pero Ballesteros no le hizo caso y apostó por ganarse la complicidad de un todopoderoso promotor inmobiliario. Cuentas saldadas. Sin embargo, los acontecimientos en torno al “Caso Budallera” le dan la razón Pérez.
Y es que lo de Milá tiene difícil venta y peor justificación. El Departamento de Urbanismo de Tarragona es una mazmorra profesional para sus inquilinos: el POUM fue un proceso sangrante para muchos de ellos, que perdieron cualquier motivación personal. Los anteriores responsables políticos de urbanismo (Castillo y Tarrés), siempre buscaron su coartada en la falta de implicación de los técnicos del departamento y, por si fuese poco, la gestión de recursos humanos en dicho departamento se solventó externalizando servicios y, entre los que se externalizaban, ¡oh, casualidad!, estaba Milá, su despacho privado y la sombra del todopoderoso promotor inmobiliario. Este tema no acabará bien para sus protagonistas, pero ya pone en la picota, por enésima vez, al alcalde, que no sabe ni contesta.
Juegos Mediterráneos, Inipro y Budallera configuran un triángulo de las Bermudas que asustaría al político más curtido. Ballesteros se ha creado su propio mundo de yupi para no afrontar la cruda realidad: Tarragona no puede confiar en un alcalde que lo ha apostado todo a la carta de su prestigio personal, ni su Partido puede mantener las filas prietas ante el desorden y desconcierto que viven sus parroquianos, incluso los más adeptos a él. Los que fueron sus valedores internos durante mucho tiempo le han abandonado e, incluso, lo critican de forma más abierta y directa con el pasar de las semanas.
Jordi Sierra en una entrevista
Otros, los valedores externos, que le acompañaron en su período ascendente, ya hace tiempo que alimentan otras opciones que suenan a recambio para la alcaldía en 2019. Lo hacen desde la discreción, pero lo hacen. Si Ballesteros supiese las deserciones de quienes, todavía hoy, dicen quererle, se echaría a llorar. Ya sean deserciones, traiciones o, sencillamente, desafecciones, estén motivadas o no, la suma es desoladora. Iremos desvelándolas en próximas entregas. De momento contamos 7 de significativas, alguna casi hitchcocktiana.
También en el Partido Popular andan de mudanzas, pero menos. La repentina y desordenada salida de Alejandro Fernández ha dejado desguarnecido al grupo municipal. José Luís Martín, en petit comité, ha dejado claro que él no encabezará la lista popular en 2019. Jordi Roca va en la misma dirección. Y ya se han empezado a mover piezas entre los populares. La posibilidad de que Jordi Sierra regrese al frente de la subdelegación no es ningún capricho de la nueva princesa catalana Soraya y su política de buena samaritana.
Cada vez son más los que se suman en señalar a Jordi Sierra como el mejor colocado para relevar a Alejandro como alcaldable en las próximas municipales. El nombramiento de Sierra como subdelegado de gobierno cubriría dos flancos: trasladar a Tarragona el buen rollito de Millo y Soraya, al mismo tiempo que promocionarse públicamente en Tarragona de cara a las próximas municipales. Buena jugada de estrategia.
Preocupats. Així és com es troben els diputats i regidors tarragonins del Partit Demòcrata Català (antiga Convergència). El parlamentari Ferran Bel i el portaveu municipal Albert Abelló han verbalitzat les seves pors i inquietuds en relació al finançament dels Jocs del Mediterrani, designadament als 12 milions que l’estat hauria d’aportar. Abelló avui ha criticat l’alcalde de Tarragona per haver titllat d’ocurrència l’alerta de Convergència feta fa un any.
Ara, al quedar-se sense arguments, Ballesteros treu ferro al fet del PP haver votat en contra la Proposició de No Llei presentada pel partit demòcrata i la qualifica d’anècdota. Albert Abelló, de forma jocosa, diu que es tracta d’una anècdota de 12 milions i que pot posar en perill la realització del Tarragona 2017. Cansat d’excuses, Abelló demana al partit d’Alejandro Fernández – que governa amb Ballesteros a Tarragona – que “assumeixi d’una vegada per totes la seva responsabilitat”. És que, ara per ara, “l’únic que està fallant en els Jocs 2017 és el PP”.
Per la seva banda, el diputat Ferran Bel ha insistit que el PP haurà d’incloure en els pressupostos generals de l’estat els 12 milions necessaris pels jocs. Si Rajoy no ho fa, Bel entén que no es pdoen aprovar les comptes de l’estat per l’exercici del 2017.
La PNL presentada pel PDECat pretén que es faci una modificació abans del 15 de desembre en el pressupost d’aquest any per poder aportar 3 milions a l’esdeveniment (quantitat que l’Ajuntament de Tarragona vol destinar a la construcció de la piscina olímpica descoberta) i també estableix que el pressupost de l’any vinent inclogui una partida de 9 milions destinats al pressupost operatiu dels Jocs 2017.
L’alcalde de Tarragona ha demanat a l’oposició que deixi que la justícia treballi sense pressions en el cas Inipro. Després de la filtració de l’informe pericial de l’interventor de l’estat en relació a l’escàndol Inipro, Josep Fèlix Ballesteros ha explicat als periodistes que el contingut de l’esmentat informe “no aporta cap novetat” i que la seva situació processal continua exactament igual. El batlle insisteix que les feines contractades per l’IMSS es van fer, tot i que l’interventor de l’estat conclou tot el contrari.
“Tant l’interventor com el secretari municipal diuen” que es va realitzar els treballs contractats. Per aquesta raó, diu Ballesteros, vaig signar els decrets, perquè si no ho fes incorria en enriquiment injust. No obstant això, l’alcalde assegura no haver vist les memòries. Intenta esclarir que l’interventor diu que la realització de les feines contractades no estan acreditades perquè el perit només ha tingut accés a “l’expedient administratiu inicial”. “Durant les testimonials s’ha pogut acreditar la realització de les feines”, ha dit, insistint que “nosaltres vam posar tota la documentació en mans de la justícia”.
“Aventurar-se molt” Ballesteros reconeix l’existència d’irregularitats de gestió, però referma que no hi ha cap il·lícit penal. Referint-se a les acusacions de la CUP i Ciutadans en relació a un presumpte finançament il·legal del PSC, el cap de govern municipal ha volgut evitar l’enfrontament dialèctic i s’ha limitat a dir que “és aventurar-se molt, per dir-ho d’una manera suau. (…) El temps posa tothom al seu lloc”.
Quan instat a comentar si presentaria la seva dimissió si passés d’investigat a acusat, Ballesteros ha assegurat que no fa futurologia i ha demanat que es deixi treballar a la justícia. L’alcalde socialista continua pensant que està sent víctima d’una persecució política protagonitzada per la CUP.
REDACCIÓ12 Juny, 2017
Ahora que Ballesteros cumple 30 años de su entrada como concejal en el Ayuntamiento y 10 años de su llegada a la alcaldía, en esa doble efeméride, es bueno hacer memoria de los caídos por la causa ballesteril. Esta es la necrológica política del alcalde (y disculpen, amigos mios, si me falla la memoria):
De los concejales socialistas que han acompañado a Ballesteros en sus listas electorales, solamente un reducido grupo ha sobrevivido al avatar del alcalde, aunque algunos ya huelan a cadáver. Y es que Ballesteros es un verdadero y adorable sepulturero político.
Pero no deberían andar muy lejos de esta luctuosa lista otros como el ya mencionado Xavier Sabaté.
s molt crític amb la gestió del partit socialista i concretament amb la de l’alcalde Josep Fèlix 
