Carles Puigdemont, que prendrà possessió del càrrec de president de la Generalitat demà a les 19 hores, ha estat al Palau de la Generalitat poc abans de les les dues de la tarda – i després d’assistir al plenari municipal a l’Ajuntament de Girona – per fer el traspàs amb el president sortint, Artur Mas.
La informació l’ha publicat el mateix Artur Mas en el seu compte de Twitter amb una fotografia on es podria veure com recollia els seus efectes personals en una caixa de cartró.
En el seu compte a la xarxa Instagram, el ja expresident català Artur Mas ha publicat una imatge seva recollint documents i efectes personals per posar-los en les típiques caixes de cartró de les mudances.
La imatge apareix acompanyada d’un text: “Recollint el despatx amb la serenitat d’esperit que et dóna el convenciment d’haver donat el millor d’un mateix durant els 5 anys que he exercit la presidència de la Generalitat de Catalunya”.
També ha acudit al Palau de la Generalitat Neus Munté, la vicepresidenta en funcions, que serà un dels puntals del futur Govern com a consellera de Presidència i portaveu.
Ja hi ha una data per l’obertura de portes del parc temàtic Ferrari Land. Serà el 2017, coincidint amb la celebració dels Jocs del Mediterrani, Tarragona 2017.
El projecte consisteix en un parc temàtic lligat a la història de Ferrari utilitzant l’última tecnologia en les instal·lacions, que també compten amb un hotel de luxe amb més de 200 habitacions.
L’atractiu de Ferrari Land serà la velocitat i simularà un monoplaça de Fórmula 1, amb una acceleració de 0 a 100 km/h en cinc segons.
El pilot de Formula 1 Sebastian Vettel va col·locar la primera pedra de Ferrari Land el maig del 2015 i el projecte avança segons el ritme previst.
El pilot Vettel col·locant la primera pedra
El parc ocuparà una superfície de 75.000 metres quadrats annexa a PortAventura, un dels parcs d’atraccions més visitats a Europa, i s’espera que atregui més de 5 milions de persones l’any.
PortAventura va donar suport l’elecció del lloc, entre els municipis de Vila-seca i Salou, ja que portarà importants beneficis per a la zona i crearà centenars de llocs de treball.
Carles Puigdemont Casamajó, nascut el 1962 a Amer (Girona) i que demà serà votat com a candidat a president de la Generalitat, és un polític amb antecedents en el món del periodisme representant de l’ala més independentista de CDC i des de 2011 alcalde de Girona.
L’home que l’actual president en funcions, Artur Mas, ha designat com el seu successor per desbloquejar la investidura davant els recels de la CUP cap a la seva persona és també president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), diputat del Parlament des de 2006 i actualment pertany al Grup Parlamentari de Junts pel Sí.
Puigdemont, casat i amb dues filles, va estudiar Filologia Catalana al Col·legi Universitari de Girona, i en la seva etapa com a periodista va ser redactor en cap del diari El Punt, periòdic en el qual va començar a treballar el 1981.
Entre 1999 i 2002 va ser el primer director de l’Agència Catalana de Notícies, l’agència de notícies pública de la Generalitat, i també va ser director general del periòdic CataloniaToday, un diari català escrit en anglès que va contribuir a impulsar.
Habitual espectador dels partits del FC Girona, Puigdemont ha estat un dels més ferms promotors de la potenciació de la imatge exterior de la ciutat, que l’estiu passat va ser escenari del rodatge de l’última temporada de la popular sèrie de televisió “Joc de trons”.
Així mateix sempre ha mostrat el seu suport institucional a la celebració del fòrum Impulsa, impulsat per la Fundació Princesa de Girona i que cada any atrau la ciutat a destacades personalitats del món de l’emprenedoria.
Els que el coneixen de l’activitat diària municipal també destaquen la meticulositat en l’exercici de les seves funcions com a alcalde, de manera que es nega a acotar les intervencions dels representants dels partits en el ple municipal, amb el que aquestes reunions arriben a assolir una durada considerable.
Molt actiu en les xarxes socials, especialment a Twitter, ha estat precisament en aquest mitjà en el qual l’alcalde de Girona i futur president de la Generalitat ha escrit un missatge aquesta tarda en què donava les gràcies a Mas per cedir-li la Presidència.
En el seu compte personal de Twitter ha escrit: “Tenim un projecte iniciat, ben orientat i sòlid. Tots estem cridats, tots fem falta. Gràcies, president, per liderar i per perseverar”.
En aquesta aposta per les noves tecnologies, Puigdemont ha portat el wifi gratuït a la ciutat de Girona, així com la retransmissió per “streaming” dels plens municipals.
Durant gairebé tres dècades la seva activitat professional va estar relacionada amb el sector de la comunicació, excepte el període en què va ser director de la Casa de Cultura de Girona des de 2002 a 2004, mentre que a partir de 2006 va començar a dedicar-se activament a la política des de la capital gironina.
És autor del llibre en català, publicat en 1994, “Tast … què? Catalunya vista per la premsa internacional”, (Edic. La Campana, Barcelona), així com de diversos assajos sobre comunicació i noves tecnologies, i col·laborador habitual de mitjans de comunicació.
Puigdemont va ser activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes i va pertànyer a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), que va contribuir a fundar a Girona.
El 2007 va encapçalar la llista de CiU a l’Ajuntament de Girona, però no va guanyar les eleccions i es va mantenir a l’oposició, fins que l’1 de juliol de 2011 es va convertir en el successor de la socialista Anna Pagans al capdavant de l’Ajuntament de Girona.
L’arribada de Carles Puigdemont a l’ajuntament de Girona va suposar el final de més de trenta anys d’hegemonia del PSC en aquesta ciutat, on governava des del principi de la democràcia.
Al juliol de 2015 va substituir Josep Maria Vila d’Abadal com a president de l’Associació de Municipis per la Independència i el seu nom es va incorporar a la llista de persones clau per a la “refundació” prevista de CDC després de la ruptura de la federació de CiU.
En les passades eleccions al Parlament de Catalunya del 27 setembre 2015 va ser reelegit diputat per Girona, aquesta vegada en la llista de Junts pel Sí.
Fa dies que no tinc paraules sobre el que està passant a Catalunya. Fa dies que intento entendre la lògica d’aquesta cursa inexplicable, la teòrica “construcció de la república catalana”, que ens està portant a un camí sense retorn que trigarem generacions a superar.
Catalunya també és el meu país (que no vol dir nació-estat) i també tinc opinió sobre el que està passant perquè me l’estimo i vull el millor pel present i pel futur. I estic profundament preocupada perquè anem al desastre social i econòmic si la rauxa s’imposa definitivament al seny.
Sembla que anem de cap a unes noves eleccions autonòmiques, les quartes en cinc anys. Uns comicis que seguiran evidenciant, al meu entendre, la gran fractura social que s’està generant a partir del denominat “procés”, amb interessos totalment legítims per part de qui els defensa des del sobiranisme, però amb un nivell de suport que ni de bon tros és majoritari ni justifica el que ha passat en els darrers mesos volen imposar un model territorial que no té prou consens i que contínuament menysté i aparta als qui, com jo, no estem d’acord en agafar aquest camí i reclamem més debat i més deliberació al respecte, sense dreceres inexplicables.
Com a regidora que sóc, podria estendrem llargament sobre el que significa de paràlisi per un Ajuntament com Tarragona i, per tant, per les decisions que afecten el dia a dia de les persones, un govern de la Generalitat en funcions des de fa mesos, amb pressupostos prorrogats. Donar la culpa a “Espanya” és molt fàcil, el difícil és ser responsable i governar pensant en el país present i futur des d’accions concretes i efectives i no pas des de les proclames. Només en la meva àrea tenim en l’aire dubtes sobre si podrem o no tirar endavant el festival de fotografia SCAN o si hi haurà suport pel Concurs de Castells, el principal esdeveniment amb projecció internacional d’una manifestació de la cultura popular catalana.
Com a socialista, que vaig creure en un moment donat que una consulta amb una pregunta clara i vinculant podia ser una solució per clarificar el camí, em sento estafada per l’ofensiva pro independentista per terra, mar i aire sense tenir en compte un debat social i seré al respecte i volen convertir les eleccions en plebiscits. Em dol la hipocresia dels qui es queixen que “Espanya” no els escolta i a la vegada són incapaços de tenir en compte l’opinió dels milers de catalans i catalanes que no volem trencar, i que volem un model diferent de relació territorial amb l’Estat. Jo també tinc opinió sr. Mas i li exigeixo com a president, encara, del Govern del meu país que la tingui en compte.
Begoña FLORIA Portaveu del Grup Municipal PSC Ajuntament de Tarragona
Mai no podria arribar a imaginar que faríem aquest ridícul tan esperpèntic. Sóc, sense dubte, un fervorós defensor del procés sobiranista. Em vaig emocionar quan vaig anar a dipositar la papereta al 9N i vaig estar a punt de presentar-me al jutjat per imputar-me quan es va decidir perseguir Artur Mas des de les instàncies judicials.
Crec que sóc un dels molts milers de catalans que volem un millor futur per una Catalunya independent. De fet, Artur Mas, que havia de portar-nos a Ítaca, va tenir en tot moment el suport ciutadà. A la seva vida mai no tindrà res que li vagi tant de cara. Per a alguns Mas era el Messies. Però, de la nit al dia, tot ha canviat. Sembla com si tothom s’hagués begut l’enteniment. Vivíem una mena de bogeria col·lectiva.
La confecció de la llista presentada per la coalició ‘Junts pel Sí’ evidenciava, ja que alguna cosa no rutllava. Mas ocupava el quart lloc d’una llista encapçalada per un ecosocialista, tot aspirant a ser president de la Generalitat. S’han repartit càrrecs a canvi de favors. Per a mi, cedir la presidència del Parlament a Forcadell és la prova del desgavell i que el mite Mas es començava a enfondrar. Em pregunto cada dia: què collons estan fent? On volen arribar?
Fa més de tres mesos que estem sense govern. El país està paralitzat. El Parlament no aprova lleis i el govern ha deixat de gestionar i defensar els interessos dels ciutadans. Sort que els tècnics estan al peu del canó. Així és obvi que no podem continuar. La situació és insostenible i incomprensible. Els polítics estan accentuant el divorci amb la ciutadania i la imatge del país, interna i externament, està quedant ferida de mort.
Estem fent el ridícul i tot a causa de l’ànsia de poder i dels egos dels uns i dels altres. Confesso que nodreixo estima personal pel president Mas, però mai no hagués imaginat que estava tan arrelat a la cadira. No he entès mai el perquè del canvi de sigles. O sigui, no comprenc tota aquesta pantomima. Estic cansat, avorrit i fastiguejat a causa de l’actitud poc democràtica d’alguns polítics. A mi quan no em volen en un lloc no escalfo massa la cadira. Busco una bona excusa i intento marxar dignament.
A què espera Artur Mas? Ja són més els que no el volen. Li agraïm tota la seva implicació i dedicació, però ja està. Fi del trajecte. Ara el viatge es pot fer en un altre tren i amb un altre maquinista. Ara mateix amb tanta baixada de pantalons això semblarà un rodatge d’una pel·lícula de Nacho Vidal. Si bé no comparteixo les formes emprades per la CUP, he de dir que m’agrada que, de moment, hagi suportat tot tipus de pressions i tingui clar que l’era Mas està esgotada. Mas, malauradament, està deixant en evidència la seva (poca) preocupació i (poc) interès pel procés sobiranista. Dóna la sensació que només li interessa ‘salvar-se el cul’.
Avançar les eleccions no és la millor solució, però és, segurament, la menys traumàtica. És positiu que el poble es torni a pronunciar i desfaci el nus que els polítics van ser incapaços de fer. Ara mateix, les ziga-zagues d’Artur Mas i de ‘Junts pel Sí’ per mantenir el poder em resulten patètiques. Està clar que amb aquesta mena de polítics no arribarem a Ítaca ni a la independència. En definitiva, potser, és el que desitja Artur Mas i la seva tropa. Si Mas i Junqueras assoleixen la independència a qui atribuiran les culpes de la seva mala gestió i incapacitat política? A l’estat? Al Rajoy de torn?
Mas passarà a la Història de Catalunya per haver capitanejat el procés fins al precipici; fer desaparèixer Convergència i Unió; canviar la senyera per l’estelada; dividir la societat civil entre els del sí i els del no; fer que una de les millors televisions autonòmiques d’Europa es convertís en la tele del règim…
Vull un canvi de fer i d’estar en la política. Hi ha uns energúmens encorbatats que els vull perdre de vista. No fan res més que viure de la mamella del sistema i engreixar-se com a bacons.
Pensava que Mas podria conduir-nos fins a la porta del somni, però no ha estat així i un dia sabrem el perquè. A Mas li ha pogut l’ambició i als seus lacais la manca d’humilitat i autocrítica. Cada cop estic més convençut que res no passa perquè sí.
L’entitat sobiranista Suma’t ha proposat Neus Munté com a candidata a la presidència de la Generalitat per Junts pel Sí, mentre que Artur Mas ocuparia el càrrec de conseller en cap, una opció que la CUP veuria amb bons ulls i donaria suport.
La portaveu del govern, Neus Munté
Després de reunir-se aquest matí amb la CUP, Suma’t, una entitat sobiranista de castellanoparlants, se cita aquesta tarda amb Junts pel Sí al Parlament, als quals traslladarà la seva proposta de recuperar la figura de conseller en cap, que proposen que ocupi Artur Mas – ja ho va ser en l’últim Govern de Jordi Pujol –, mentre que la Presidència de la Generalitat recauria en Munté o bé en un altre membre de CDC, de forma consensuada.
Segons ha explicat als periodistes el secretari de comunicació de Suma’t, Joan Soler, la CUP acceptaria la proposta d’aquesta entitat independentista, el que permetria desbloquejar l’actual situació, si bé el partit anticapitalista ha reclamat celeritat.
“Reclamem que Junts pel Sí faci un moviment i proposi a Mas com a conseller en cap, i de president a una persona de consens que podria ser Neus Munté, que té el perfil social que reclama la CUP i compleix l’acord de CDC i ERC, perquè té el perfil de CDC”, ha dit Soler, en al·lusió a l’actual vicepresidenta de la Generalitat en funcions i conseller de Benestar Social.
Mas depén de la CUP
En aquest sentit, i davant la insistència dels periodistes de si això permetria aconseguir un acord, Suma’t ha assegurat que qualsevol iniciativa d’aquestes característiques “tiraria endavant”, ja que compta amb el suport de la CUP.
L’entitat independentista ha precisat que la seva proposta busca la configuració d’un Govern “transversal”, i ha rebutjat totes aquelles posicions que suposi “vetos partidistes” o de “persones” de cara a la investidura del president català.
Missatges nítids en el míting final de campanya a Tarragona per part d’un president de la Generalitat que demostrat està en forma, a més d’en funcions. Rebuig a “l’incident greu”patit per Mariano Rajoy, defensa del sobiranisme davant l’autonomisme (“ja no dóna més de si”) i crida, sense cap paraula malsonant pels seus aliats en la política catalana reals i futuribles d’ERC i la CUP, al vot útil en defensa del Procés independentista. “Fins ara cada cop que hem tingut unes urnes les hem sabut aprofitar. No ens podem permetre fallar ara per primer cop”.
Mas saludant els assistents
Artur Mas ha volgut deixar ben clar, i en la seva condició de president de Catalunya, que condemnava “rotundament qualsevol agressió física o verbal a qualsevol persona encara que estigui als antípodes de nosaltres”. I això després de recordar que “jo personalment no em puc considerar un amic de Rajoy, ni dir que tenim una gran afinitat.
En els últims dos anys no ha complert en res amb Catalunya, ha instat querelles per posar les urnes que persegueixen la inhabilitació de càrrecs escollits pels ciutadans i en el meu cas, fins i tot la presó”.
En aquest punt, Mas s’ha sentit “molt orgullós de com en els darrers quatre anys hem defensat amb fermesa els nostres grans ideals però als antípodes del que ha passat avui a Pontevedra. Ho hem fet sense cap agressió verbal, ni física, sense llençar ni un paper a terra, sense trencar un sol vidre i sense trencar cap contenidor”. Davant de més de 400 persones al Tinglado Número 1 del Port de Tarragona, Mas ha entrat finalment en política posant com a necessari la fugida de l’Estat espanyol recordant que “si bé és el primer del món en quilòmetres d’AVE per habitants, és l’últim en utilització”.
Davant d’això, ha donat per acabat l’autonomisme i ha valorat un sobiranisme que ha guanyat, segons el seu parer, les tres últimes eleccions.
“Em sento orgullós de la coalició de Junts pel Sí, és de les millors coses que li han passat a aquest país i els resultats del 27-S van ser llegits no només a Madrid, sinó a París i Londres com el triomf del plebiscit que ens havien negat”.
Ara bé, Mas (que ha tornat a deixar entreveure una sortida a les negociacions amb la CUP per formar govern) ha intentat mobilitzar el votant sobiranista sense embuts.
“Si totes les vegades que hem tingut una urna l’hem aprofitada, aquest 20-D, cansats o no, no tenim excusa perquè sigui el primer cop que fallem. Demano a tot el poble, a tota la gent que vol el canvi que suposa la sobirania per aquest país, que vagin a votar per l’únic canvi que realment alterarà l’estatus-quo que alguns defensen de totes totes”.
I per si no havia quedat clar, ajudant-se d’un retolador i una pissarra, el president ha refermat que “com més vots aconsegueixi Democràcia i Llibertat, més petits es faran Ciutadans, PSOE i PP. I com més petits siguin més gran serà Catalunya”. Personatges que reviscolen, fotografies històriques…
La nit, pendent de sorpassos electorals, ha tingut sorpreses. L’exdemocristà Carles Sala, que algunes llengües de Convergència asseguren que s’ha garantit un nou càrrec de responsabilitat al futur govern, hi ha reviscolat políticament en una intervenció colada a darrera hora amb l’excusa de representar la quota de Demòcrates.
Per si hi havien dubtes, en la seva intervenció ha felicitat Francesc Homs per guanyar el debat de TV3 contra el que era el seu cap fins fa quatre dies, Duran i Lleida.
També hi ha hagut fotografies històriques, com la de Joan Miquel Nadal compartint primera fila i confidències amb l’actual portaveu de Convergència a l’Ajuntament de Tarragona, Albert Abelló.
Perduts el públic, i mentre les Joventuts Nacionalistes promocionaven el hashtag ’20-D PIREM’, que ja ho diu tot, Joan Aregio, Xavier Adserà i Josep Poblet, que ha assistit a un acte de desafiament a l’Estat sense deixar encara que la CUP pugui presentar a la Diputació que ell presideix la seva moció en favor de la resolució independentista del Parlament. Perquè Catalunya, al capdavall, és també una terra de contrastos. Sigui independent o autonòmica.
Un home que assistia, assegut des de la última fila, al míting de Democràcia i Llibertat que tenia lloc al Pavelló del Temple de Tortosa, va ser expulsat de la sala per personal de seguretat.
En el transcurs dels discursos polítics, on també intervenia Artur Mas, l’individu va cridar en repetides ocasions ‘fuera, fuera”. Interrupcions que van suscitar la presència de la seguretat i la seva conseqüent expulsió.
Durant les al·locucions polítiques, el president de la Generalitat en funcions, ha demanat un vot de càstig per tots aquells que volen “destruir” el procés sobiranista. Mas ha insistit que el diumenge, dia 20 de desembre, els independentistes han de fer pinya i moure’s perquè “ens esperen a la primera cantonada per trencar-nos les cames”, que és “el que han volgut sempre”.
‘Ens volen trencar les cames?
“A Madrid els ha fastiguejat, estan molt enfadats i el que volen és destruir; ens juguem ara que això -el procés sobiranista- no només es mantingui viu, sinó que vagi endavant” perquè “ens esperen a la primera cantonada per trencar-nos les cames i perquè aquest esperit de llibertat s’acabi a Catalunya “, que és” el que han volgut sempre “, ha advertit.
Segons la seva opinió, Ciutadans es presenta amb un look modern, però amb idees antigues i té com a principal intenció “dividir al poble de Catalunya” i acabar amb el sistema d’immersió lingüística a les escoles catalanes.
“Si hi ha algú en contra de la llibertat de Catalunya és PP i Ciutadans”, que poden “anar del braç” en un futur Govern, per això, diu Mas, cal “tancar-los el pas” a través de les urnes el proper 20 de desembre.
El cap de llista de DL per Taragona, Ferran Bel, ha insistit molt en la idea que Albert Rivera ressuscitarà el polèmic pla hidrològic que el PP té apartat i que és negatiu per Tortosa. Ciutadans volen fer creure que “són nous però tenen unes idees molt antigues copiades del PP”.
A l’acte també ha participat el cap de llista per Barcelona al Congrés, l’exconseller Francesc Homs.
El comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha ordenat a tots els agents del cos que li remetin qualsevol atestat sobre eventuals casos de sedició a Catalunya, perquè sigui ell qui personalment assumeixi “en tots els supòsits i sense excepció “les decisions a adoptar.
En un comunicat intern, Trapero ha fet arribar als Mossos una sèrie de directrius per “donar seguretat jurídica” al cos després de rebre un escrit del fiscal cap de l’Audiència Nacional que els ordena que elaborin informes o atestats i la facin arribar als tribunals si en el procés independentista català es produís un delicte de sedició, de rebel·lió, contra la Corona i contra les institucions de l’Estat.
“A causa de la complexitat i especificitat que poden comportar les tipologies penals plantejades per la Fiscalia de l’Audiència Nacional, en tots els supòsits i sense excepció, qualsevol acció que correspongui realitzar al cos dels Mossos d’Esquadra en relació a aquestes casuístiques, tindrà de ser elevada per la cadena jeràrquica de comandament, que assumirà les decisions sobre les actuacions que s’hagin d’adoptar en cada cas”, assenyala l’escrit.
“Aquesta cadena jeràrquica s’ha d’elevar necessàriament i en tots els casos fins al comissari en cap”, precisa Trapero en el seu escrit. En el comunicat intern, que ha estat traslladat aquesta tarda a tots els serveis dels Mossos d’Esquadra, Trapero remarca que qualsevol informe o atestat vinculat a aquesta qüestió i que hagi de tenir com a destinatari final l’Audiència Nacional, altres jutjats o la Fiscalia, “haurà de ser enviat, de manera preceptiva i en tots els casos, a la Prefectura de la Policia, que serà l’òrgan únic de transmissió de tota la documentació a les autoritats judicials i / o fiscals”.
“Vull remarcar de manera molt clara la consideració que les eventuals responsabilitats que es puguin derivar de les decisions que es puguin adoptar, i de les accions que es puguin dur a terme en els supòsits indicats, seran assumides exclusivament pels comandaments del cos, i en última instància pel comissari en cap”, remarca Trapero.
Mas entre els Mossos d’Esquadra
D’aquesta manera, el comissari en cap descàrrega de qualsevol responsabilitat als agents dels Mossos d’Esquadra, atenent al principi de jerarquia i al fet que són els comandaments i ell mateix els que adoptaran “les decisions últimes” i, per tant, els que “assumiran la responsabilitat màxima en el compliment de les obligacions que es puguin derivar d’aquests casos”.
En el seu escrit, Trapero detalla les directrius rebudes pel fiscal en cap de l’Audiència Nacional, en un escrit del passat 5 de novembre en el qual ordenava als Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que davant l’existència o coneixement de qualsevol delicte relacionat amb la sedició, rebel·lió, contra la Corona i contra les Institucions de l’Estat elaborin “de manera urgent” un informe o atestat amb les dades necessàries relacionats “amb la seva execució, autoria, participació i circumstàncies concurrents”.
La directriu de la Fiscalia remesa als Mossos també especifica que l’atestat es remeti amb caràcter urgent al jutjat central d’instrucció de guàrdia de l’Audiència Nacional i al fiscal de guàrdia. A més, estableix que els agents han de practicar de manera “immediata” les diligències necessàries per acreditar els fets delictius i determinar les responsabilitats penals exigibles, així com les que els encarregui l’Audiència Nacional o el fiscal.
El portaveu de la Cup, Antonio Baños, li va dir a Mas que tornés dijous. Així, ha estat. Artur Mas ha tornat avui per sentir de la boca de Baños un ‘No tranquil’ a la seva investidura com a president de la Generalitat.
Artur Mas haurà de tornar passat el dia 29 – després de la reunió interna extraordinària de la Cup – per sotmetre’s a una tercera votació, ja que no ha assolit la majoria simple de vots. És la primera vegada que el Parlament no elegeix un president en la primera o en la segona votació. A favor de la investidura de Mas hi han votat els 62 diputats de Junts pel Sí (JxSí), i en contra, els 73 de la resta de grups parlamentaris: Ciutadans (C’s), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Catalunya Sí que es Pot (CSQP), el Partit Popular Català (PPC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). És el mateix resultat de la primera votació, que es va fer dimarts, en què el candidat necessitava la majoria absoluta.
Al no aconseguir avui la majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra, tampoc ha pogut ser investit.
La presidenta, Carme Forcadell, d’acord amb la llei de la presidència de la Generalitat i del govern, iniciarà una nova ronda de consultes amb els grups abans de convocar un altre ple d’investidura. El Parlament pot investir un president de la Generalitat en el termini de dos mesos des de la primera votació, és a dir, abans del 10 de gener.
En cas contrari, es dissoldria automàticament i el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, hauria de convocar immediatament unes noves eleccions, que s’haurien de fer entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria.
La votació d’aquest migdia ha estat pública per crida. Així, el secretari tercer, Joan Josep Nuet, ha cridat els diputats per ordre alfabètic, començant per Antoni Castellà (JxSí), tal com ha marcat el sorteig previ, i acabant pels consellers que són diputats, el president de la Generalitat en funcions i els membres de la mesa. En ser cridats, els diputats han expressat en veu alta des de l’escó el sentit del seu vot: “sí” o “no”.
REDACCIÓ11 Gener, 2016
