La denúncia del Sindicat Manos Limpias contra el jutge el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que instrueix la causa 9-N per sospites de retard o dilacions ha estat arxivada.
En l’acord d’arxiu, el promotor disciplinari assenyala que des que les primeres querelles van ser admeses a tràmit el 8 gener 2015 pel TSJ i José Manuel Abril fos designat instructor, el magistrat ha dictat un total de 43 resolucions, totes elles “força motivades” , quedant a 21 gener 2016 únicament quatre sol·licituds o escrits per proveir.
“A la vista de l’anterior, no s’observa l’existència d’un retard o una paralització rellevant en la tramitació de les diligències”, assenyala el Promotor, que afegeix durant aquest temps “han estat nombroses les incidències processals esdevingudes”, en referència a les impugnacions i recursos presentats per les parts.
A això s’afegeix la necessària tramitació i resolució de 88 denúncies que es van sumar a les querelles inicials, així com de 6.000 acte-denúncies, que requereixen un pronunciament individualitzat.
Artur Mas, l’expresident de la Generalitat, va fer un pas al costat, però no va desaparèixer, tot i que era el desig de molts polítics, sobretot dels espanyolistes.
D’ençà que Artur Mas va decidir abandonar, premiant l’exalcalde de Girona amb la presidència de l’executiu català, és cert que ha passat a un segon nivell de la política.
Les seves aparicions públiques són escasses i fetes de forma estratègica. Es dedica a ‘netejar’ i a reactivar Convergència Democràtica després del seu divorci amb Unió i de l’escàndol del cas Pujol. I realment… té feina.
Tot i això, l’ex mandatari català Artur Mas i la seva ombra continuen ben presents.
Malgrat haver transcorreguts dos mesos de la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, el cert és que la fotografia d’Artur Mas continua presidint alguns despatxos oficials i ajuntaments. Un d’ells és el presidit per l’altafullenc Fèlix Alonso.
A la delegació del Govern de Tarragona, i mentre la Generalitat no envia la foto oficial de Puigdemont, la fotografia de l’expresident Artur Mas continua penjada al rebedor i al gabinet del republicà Òscar Peris.
Alguns es pregunten quan Puigdemont passarà a ocupar el lloc que li pertoca… o no el penjaran mai?
De la mateixa manera, el president Puigdemont encara no ha arribat a la plaça del Pou.
A l’Ajuntament d’Altafulla, la sala de plens està presidida pel rei d’Espanya Felip VI i l’ex mandatari català, Artur Mas, quan hauria de ser el president Carles Puigdemont.
Escric sota un impacte emocional molt gran i amb molta tristesa. La Muriel Casals era una dona excepcional. L’hem estimat com a amiga, companya de lluita i de camí, com a mare, com a germana. Ens ha donat a tots força en els moments difícils, esperança en temps d’incertesa, companyia en moments de soledat, joia en els moments d’alegria. No és fàcil posar aquests sentiments per escrit.
La vaig conèixer bastant a fons i hi vaig tenir un contacte molt directe. De totes les persones que han participat en aquest gran procés polític català des de posicions de lideratge, la Muriel ha estat la millor de tots nosaltres. En molts sentits. Perquè ha estat una dona intel·ligent, molt ferma, i d’actituds molt nobles. De les virtuts que té la política, que n’hi ha moltes, però també de les seves misèries, que també en té, he de dir que la Muriel acumulava totes les virtuts i cap de les misèries. I això és gairebé excepcional. Gairebé no té semblança amb cap altre de nosaltres, i m’hi incloc. El procés sense la seva figura no s’entendria.
Mereix un gran homenatge com a persona excepcional i fantàstica que era, que ha estat decisiva en aquests darrers anys a Catalunya. S’ha fet estimar, i molt, per part de molta gent, estiguessin d’acord o no amb les seves idees. Una dona d’energia positiva, de concòrdia, i una persona que va saber captar bé l’anhel d’una part majoritària de la societat catalana.
La Muriel va ser decisiva en moments decisius, i molt delicats. Quan semblava que tot se n’anava en orris, s’alçava la veu serena i positiva, enèrgica quan calia, ferma, de la Muriel. Sempre va ajudar a desencallar aquells moments difícils. En sóc testimoni directe. Ho he viscut en moltes ocasions en aquests anys, en moments molt delicats i decisius, just abans de la consulta del 9 de novembre de 2014, el 9N; o quan es negociava la formació del que va acabar sent Junts pel Sí. En aquells moments, la Muriel sempre hi era, i sempre hi era per a bé. Les coses que havia de fer les feia amb gran serenitat i discreció. Això feia que la seva veu s’acabés imposant. No tenia arestes, era transparent, però tenia caràcter i la fermesa de les seves conviccions era molt gran. No era una persona amorfa. Entenia que el seu exemple era alliçonador des de molts punts de vista i actuava en conseqüència. Això li donava autoritat. La seva intel·ligència traspuava en els moments decisius, per facilitar acords.
Ella i la Carme Forcadell van representar l’esperit de mobilització de les entitats civils que van vehicular una veu d’una part significativa del poble català. I va saber engrescar a la gent, que reclamaven que els polítics es posessin al costat dels seus anhels. Van ajudar a fer que els actors polítics ens poséssim a l’alçada de la reclamació històrica.
Amb la Muriel vam arribar a tenir una relació molt estreta. La coneixia de feia molts anys, però va ser en aquest últims tres o quatre que vam trenar una relació especial, propera, tant la meva dona, l’Helena, com jo mateix. Tot i que era una persona molt discreta, jo sabia que hi podia comptar amb tot i per tot. Absolutament, sense escletxes, sense fisures, sense renúncies. La Muriel tenia els objectius molt clars. Estava decidida a tirar endavant. Sempre que va caldre, ella era allà, al costat, ajudant, desencallant temes, donant la seva opinió i ajudant a que les coses anessin millor. Amb fermesa, intel·ligència i noblesa.
Com es va dir de Robert Kennedy, la Muriel no necessita que la idealitzem, o que l’engrandim en la mort més enllà del que va ser en vida: senzillament com una persona bona i decent, que va veure injustícia i va intentar esmenar-la; va veure patiment i va intentar alleujar-lo; va veure domini i va intentar alliberar-lo.
Trobarem a faltar la Muriel. Especialment quan apareguin entrebancs. Jo la trobaré a faltar molt especialment. La recordaré sempre. Crec que avui, més que un comiat, el que hem de tenir és aquest record viu, permanent. Perquè la Muriel ha deixat moltes petjades en aquest país, i molt bones. El millor homenatge que li podem fer és continuar el camí seguint les seves petjades, que ella va deixar ben marcades per a nosaltres.
Artur MAS Expresident de la Generalitat de Catalunya
Segons el refranyer, el temps posa tothom al lloc que li correspon. I això és exactament el que li ha passat al ja expresident de la Generalitat, Artur Mas. No hi ha dubtes que ha estat un dels nacionalistes més implicats en el procés independentista, però, malgrat tot, la Història (dels Homes i de la CUP) ha considerat que hauria de sacrificar la seva vida política.
Va decidir fer un pas al costat, perquè la legislatura preindependència segueixi el seu camí. He de confessar que nodreixo simpatia i estima personal per Mas, però també he de reconèixer que la complexitat del procés i la manera de ‘conduir-lo’ han fomentat un desencís difícil de cicatritzar.
Cap grup pro independència ha estat capaç – almenys fins ara – d’explicar els que i els perquès d’una ruptura amb Espanya.
Hi ha dubtes que persisteixen. Alguns hem quedat amb la percepció que el procés havia estat el pretext perfecte per ‘pagar favors’. Es tracta d’una afirmació generalista, exagerada i injusta, però és cert que més d’un ha tingut aquesta sensació.
He dit en més d’una ocasió que Artur Mas ha estat un bon líder independentista, però un frustrat president del govern.
Ha confós el Palau de la Generalitat amb la seu de Convergència. Crec que l’honorable serà molt més útil, a partir d’ara, allunyat de la presidència. Carles Puigdemont no tindrà una missió fàcil – ningú ha fit que ho fos – perquè haurà de compaginar la governació amb la creació d’estructures d’estat. Però no ens oblidem que Puigdemont és el cap de l’executiu i la seva principal incumbència és governar.
El procés ha d’estar ‘gestionat’ pels partits. El país no pot estar aturat i els ciutadans (i les seves necessitats) no poden continuar patint la inèpcia dels seus governants. L’esperit independentista no s’ha desinflat. No és cert. El problema és que els catalans tenen preocupacions més severes i conseqüentment necessiten i reclamen un govern que els empari i els faci costat.
No em preocupa, però, que Puigdemont s’assessori i demani consells a Artur Mas. Tampoc em fa perdre la son que Mas vulgui exercir poder a l’ombra. Ans el contrari. Em sembla positiu que l’exalcalde gironí s’aprofiti de l’experiència de Mas, de les seves virtuts i errades.
L’únic que no vull que repeteixi són les formes i maneres. Vull més transparència i més diàleg. Espero i desitjo que Puigdemont no es deixi segrestar per l’eufòria d’ERC i de la CUP. Els rellotges estan a zero i el govern i el parlament tenen 18 mesos per fer-se notar i valorar.
El temps corre i en un tancar i obrir d’ulls tot s’esfuma. Per tant, cal que les estratègies partidàries siguin eficaces i les decisions governamentals eficients. Cas contrari, Catalunya i el seu futur estaran abocats a un fracàs de conseqüències imprevisibles. El secret demana que els catalans s’impliquin més activament i que no facin exclusivament de ‘nens del coro’.
Era una sorpresa a mitges. Tothom esperava que el ja expresident del govern de Catalunya prengués aquesta decisió. El dia que va informar que Puigdemont seria el seu substitut, Artur Mas no va voler revelar aquesta incògnita tot i que una periodista li va demanar.
Artur Mas no s’asseurà al plenari del Parlament com a diputat. Avui ha decidit renunciar a la seva acta com a diputat, a l’espera que el govern de Puigdemont li encarregui una ‘missió’ històrica i important per a la Història del país. Ja va dir que es dedicaria a renovar Convergència Democràtica i que estaria a la disposició del Carles Puigdemont.
Jorge Fernández Díaz, el ministre de l’Interior en funcions, ha arribat al Palau de la Generalitat escoltant signes independentistes i escridassades.
El governant ha criticat avui que en la presa de possessió de Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat “s’ha perdut l’esperit de la Transició, de concòrdia i d’unitat”.
El ministre i la delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, han estat els dos representants de l’executiu de Mariano Rajoy en l’acte de presa de possessió de Puigdemont al Palau de la Generalitat, a la qual també ha assistit el màxim responsable de l’exèrcit.
Puigdemont ha promès el càrrec amb “fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya”, però ha obviat la Constitució i al Rei, en contra del que feia fins ara, després de la qual cosa ha denunciat que l’Estat “ofega” a Catalunya, un discurs que Fernández Díaz i Llanos de Luna han evitat aplaudir, així com al de Artur Mas.
Preguntat a la sortida de la Generalitat per aquestes qüestions, Fernández Díaz ha respost: “Ara per desgràcia aquí s’ha perdut l’esperit de la Transició, un esperit de concòrdia i d’unitat. Tant de bo aviat ho recuperem, al més aviat possible, pel bé de tots”.
En qualsevol cas, el ministre ha explicat que ha desitjat personalment a Artur Mas “bona sort per a la seva família”, mentre que a Puigdemont i el líder d’ERC i futur vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, els ha desitjat també sort i que treballin pel “bé comú”.
El ministre d’Interior en funcions, la delegada del govern espanyiol a Catalunya i els diputats de Ciutadans no han aplaudit el discurs del nou president del Govern català
Curt i ras ha estat el flamant president de Generalitat a l’hora de prendre possessió del càrrec. Carles Puigdemont ha canviat la troca i n’ha buscat una fórmula diferent a l’hora de prometre el càrrec. Ha promès “fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya”, tot obviant, el Rei, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Per primera vegada, un president català ha optat per declarar fidelitat al poble de Catalunya i ignorar el rei i la carta magna espanyola.
En els bars se seguia la presa de possessió per TV3
Davant més de 400 convidats, Puigdemont s’ha compromès a seguir endavant amb el procés independentista, però “no de qualsevol manera”, tot i que ha volgut evidenciar que l’estat ens ofega.
L’acte de possessió ha tingut lloc al saló de Sant Jordi, amb un taló negre que des de fa temps cobreix la paret de fons que exhibia un quadre del monarca. Puigdemont estava visiblement emocionat i buscant, en diferents ocasions, la mirada còmplice de la seva dona (una periodista romanesa).
En la presa de possessió, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha modificat la fórmula habitual de la pregunta que es fa al president electe per eliminar les referències a la corona i a la Constitució.
“Promet complir lleialment les obligacions del càrrec de president de la Generalitat amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya representat pel Parlament?” – ha preguntat Forcadell, al que Puigdemont ha respost amb un curt i ras: “Sí, prometo”.
Lleialtat al parlament
En el seu discurs com a nou president, Puigdemont ha incidit que ha promès el càrrec “explicitant aquesta lleialtat al Parlament i al poble de Catalunya”, entenent, ha dit, que “el Parlament escull al president i el poble al Parlament, en un cercle virtuós de legitimitat democràtica indiscutible”.
El cap del govern ha asseverat que posarà “les institucions a treballar” en la direcció del procés sobiranista, que ha promès que es farà amb “solvència jurídica” i no “de qualsevol manera”.
Ha al·legat que Catalunya necessita eines d’Estat: “Estem ofegats i humiliats financerament, i menyspreats en la identitat i la llengua”, ha denunciat en al·lusió al Govern espanyol.
L’embolic és dantesc i de conseqüències polítiques i socials imprevisibles. Ningú és capaç de predir què passarà a Catalunya al llarg d’aquests 18 mesos. La política és l’art de fer possible l’impossible i de la improvisació.
La marxa de Mas, imposada per la CUP-CC, va resultar una gerra d’aigua freda. Una maledicció pel procés sobiranista. També ha resultat inesperada la tria de Puigdemont com a substitut d’Artur Mas. No sortia en les travesses i la Història ha anat fent de les seves.
Encara estem paint el sotrac. Ara per ara, no hi ha cap analista que sigui capaç de preveure, amb seguretat, què passarà en el tauler d’escacs de la política catalana. Ni els seus protagonistes ho tenen clar. Només sabem que la majoria parlamentària sustentada per la CUP és fartura per avui i gana per demà.
Enalteixo la resistència de la CUP a les pressions i a la seva tossuderia en el vet a Mas, però no hi confio gens en l’ala més heavy de la formació anticapitalista. Junts pel Sí està segrestat per la CUP i pot esdevenir una marioneta en les seves mans. Seran 18 mesos difícils i de desgovern. Què passarà a l’hora d’aprovar els pressupostos? Què faran els uns i els altres quan es torni a parlar de les (necessàries) retallades? El pacte d’investidura només obliga els cupaires a votar favorablement en qüestions relacionades amb la independència. De retallades i gestió governamental res de res. O sigui, aviat la parelleta s’enfadarà i trencarà peres.
L’ombra de Mas esdevindrà una fantasma en la relació del quintet (CDC, ERC, Òmnium, ANC i CUP) independentista. Junts pel Sí no perdonarà mai que els antisistema hagi llençat Artur Mas a la paperera política. La seva resurrecció serà sonada i farà molt de mal. Mas ha sabut sempre ressorgir de les cendres, com si es tractés d’un miracle.
La vida presidencial de Puigdemont tampoc serà fàcil. A banda de la maquinària de l’estat, el nou president haurà de ser curós a l’hora de triar els seus ‘lacais’ i de prendre decisions, sobretot les relacionades amb la secessió de Catalunya.
El seu mandat de 18 mesos hauria de servir per convèncer els catalans unionistes de la necessitat de resoldre el conflicte Espanya-Catalunya. No serà fàcil, és obvi i ell n’és conscient. I el més difícil i complex serà aconseguir que els independentistes es mantinguin units, perquè mentre el desordre sigui una realitat en la política catalana, el viatge cap a Ítaca serà impossible. I la independència no passarà d’un miratge.
L’exsecretari de Comunicació serà conseller de Justícia
Almenys dos tarragonins podrien ocupar conselleries en el govern liderat pel gironí Carles Puigdemont
Oriol Junqueras, el futur vicepresident del govern de la Generalitat, pretén que Carles Mundó sigui el conseller de Justícia, Toni Comín de Salut i Dolors Bassa titular de Benestar, Treball i Família i Raül Romeva d’Afers Exteriors, Transparència i Relacions Institucionals.
El líder d’ERC ha lliurat la llista de les seves propostes en una reunió al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont, que ha fet avui el traspàs amb el president sortint, Artur Mas.
A l’espera que s’acabi de confeccionar el Govern de CDC i ERC i que els nous consellers prenguin possessió dimecres, està confirmat que Junqueras serà vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda.
El tarragoní Lluis Salvadó
A l’espera que es tanquin els últims serrells que podrien fer variar alguns noms, el secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó, es perfila per a la cartera d’Agricultura.
També està previst que Neus Munté sigui la consellera de la Presidència i la portaveu del govern. El tarragoní Jordi Jané continuarà al capdevant d’Interior.
Josep Rull podria ocupar la cartera de Territori i Sostenibilitat, mentre que Santi Vila podria convertir-se en el conseller de Cultura. El nom de Meritxell Borràs és el que més sona per la conselleria d’Ensenyament.
Tot indica que el govern presidit per Carles Puigdemont tindrà 15 consellers.
El rei ha signat el cessament de Mas i el nomenament de Puigdemont
Carles Puigdemont ja pot prendre possessió com a 130è president de la Generalitat. El rei Felip VI ja ha signat els dos decrets que recullen el cessament d’Artur Mas com a president del govern i el nomenament de Carles Puigdemont com el seu successor, els quals seran publicats demà pel Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
La rubrica reial ha tingut lloc aquesta tarda després que el monarca hagi rebut comunicació oficial des del Parlament de Catalunya sobre la investidura del nou president de la Generalitat.
La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va sol·licitar ahir mateix una audiència amb Felipe VI per traslladar-li el resultat del debat d’investidura.
Puigdemont serà empossat demà president
No obstant això, aquest matí la Casa del Rei va remetre un missatge al Parlament català per demanar-li que li transmetés per escrit, en comptes de personalment, la comunicació oficial sobre la investidura del Carles Puigdemont.
Formalitzat aquest tràmit, a través de correu electrònic, el Rei ha signat els dos decrets que demà publicarà al BOE.
Puigdemont va ser investit ahir en primera votació per majoria absoluta amb 70 vots a favor -62 de JxSí i 8 de la CUP-, dues abstencions de la CUP i 63 vots en contra de Ciutadans, PSC, Catalunya Sí Que es Pot i PPC.
REDACCIÓ17 Març, 2016
En l’acord d’arxiu, el promotor disciplinari assenyala que des que les primeres querelles van ser admeses a tràmit el 8 gener 2015 pel TSJ i José Manuel Abril fos designat instructor, el magistrat ha dictat un total de 43 resolucions, totes elles “força motivades” , quedant a 21 gener 2016 únicament quatre sol·licituds o escrits per proveir.
