Tot i que em repetiré per enèsima vegada, he de confessar que ja m’avorreix el victimisme d’alguns exdirigents convergents en un moment de convulsió judicial com l’actual.
Entenc que el judici sobre el 9N contra Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau és polític. És, almenys, un dels exemples més aberrants de la judicialització de la política o de la politització de la justícia. Es miri per on miri, és un error, un sense sentit. I altament contraproduent per al sistema democràtic.
M’agradaria, però, diferenciar el judici del 9N (que és polític) de la investigació del 3% (que és un presumpte cas de corrupció denunciat per la finada Montse Gassull). En aquest escàndol no crec que hi hagi persecució a polítics sinó caça als corruptes, i això s’hauria de lloar.
Barrejar el procés independentista amb el cas del 3% és una equivocació colossal i una pèssima estratègia. Els que se senten víctimes o perseguits per la justícia espanyola haurien de demostrar la seva innocència o querellar-se contra els infames.
La millor defensa no passa pel silenci ni per afeblir la credibilitat de qui administra la justícia o la independència del poder judicial. En aquesta guerra bruta sembla que cap dels bàndols té les mans netes i això, tard o d’hora, se sabrà. Mentrestant, caldria certificar si els dirigents convergents sabien o estan implicats en la trama del 3%.
“2.344.828 ciutadans es van plantar davant d’una urna i van votar. Era diumenge 9 de novembre del 2014. El procés participatiu del 9-N va comptar amb 41.000 voluntaris i es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la Catalunya moderna. En contrast amb aquell exercici cívic i d’afirmació democràtica, aquesta setmana se’ns jutjarà per haver-ho fet possible, fidels al mandat electoral i del Parlament. Institucions de l’Estat han activat la via penal com un càstig a aquells que, segons la seva interpretació, van gosar desafiar-lo. L’Estat espanyol no opta per la seducció. Nega el diàleg, engega la maquinària judicial en lloc de la negociació política, i promou la guerra bruta sempre que li convé.
Amb aquest article que avui es publica als mitjans volem expressar taxativament una realitat de present i de futur. Una eventual sentència condemnatòria no destruirà la nostra vocació de servei al país. Cada dia, allà on estiguem reafirmarem els valors que han de perfilar una democràcia europea del segle XXI. En la darrera dècada, hem vist el pitjor dels immobilismes per part de l’Estat i per part dels partits que han ostentat el govern espanyol: una sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut i un centralisme continu i gradual que ens porta a la residualització com a país.
La resposta catalana han estat cinc enormes i consecutives mobilitzacions immaculadament cíviques. I tres convocatòries a les urnes per legitimar les decisions del Govern: eleccions al Parlament de 2012 amb una majoria de més de dos terços a favor del dret a decidir, el procés participatiu del 9-N, i les eleccions plebiscitàries del 2015 on s’assoleix una majoria absoluta de diputats a favor de l’Estat català.
Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9-N
Són molts els exemples de gran transcendència històrica on la llei s’ha modificat o adaptat per satisfer les aspiracions de la gent. Reivindicacions socials, racials, de gènere, nacionals, etc. La història n’està plena, perquè és així com evolucionen les societats democràtiques. Diferents estudis demoscòpics coincideixen en que gairebé un 80% dels catalans volen participar en un referèndum com a millor eina per escatir com ha de ser la Catalunya que deixem als nostres fills i filles, nétes i néts.
El Regne Unit va acordar amb Escòcia celebrar un referèndum perquè els escocesos decidissin si optaven per una Escòcia independent o no. El mateix va passar entre el Quebec i el Canadà -concretament dues vegades- el 1980 i el 1995. Si Espanya es mira al mirall, veurà unes institucions polítiques i judicials diametralment oposades a Westminster i a Ottawa. Ja no hi ha marxa enrere, Catalunya serà el que la seva gent, políticament, desitgi. Volem una Catalunya més pròspera i benestant, més justa i solidària, més culta i cívica. I amb més qualitat democràtica: on imperi la separació entre el poder executiu, el poder legislatiu i el poder judicial. Els tres signants volem recordar que els 9 fiscals del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van emetre un informe unànime on negaven que en l’organització i celebració del 9-N hi hagués cap indici de delicte. De forma sorprenent, la Fiscalia General de l’Estat va imposar el seu criteri jeràrquic i va interposar una querella en contra nostra.
L’Estat i el govern del PP volen esborrar la imatge de llargues cues, de famílies, de diferents generacions esperant ordenadament exercir el dret democràtic de votar. No trobareu gaires exemples al món, ni moviments populars amb el grau de compromís, implicació i esperit constructiu com el que està protagonitzant Catalunya. Jutjant-nos pel 9-N, volen intimidar el president Puigdemont i el Govern de la Generalitat. Però el que realment estan fent és portar a judici cada una de les persones que hi havia darrere dels 2.344.828 vots. Aquest dilluns 6 de febrer del 2017 ens jutgen a tots els que vàrem anar a votar el 9-N. Als que vàrem votar Sí, Sí-No i No. A tots. El 32è president dels Estats Units d’Amèrica, Franklin Delano Roosevelt, en el seu discurs inaugural digué: “The only thing we have to fear… is the fear itself” (L’única cosa que hem de témer… és a la por en si mateixa). El 9-N va ser el primer gran acte fet des de Catalunya demostrant que no tenim por.
Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte
Aspirem a una sentència absolutòria perquè estem plenament convençuts que no vàrem cometre cap delicte. Tanmateix, sigui quina sigui la sentència, romandrem al servei del país. Catalunya pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena de violència i amb un somriure als llavis. Com diu el nostre Cant de la Senyera, “llum als ulls i força al braç”. Llum als ulls per albirar el gran país que podem construir si tenim les eines que ens manquen. I força al braç com a constància i fortalesa per aconseguir els nostres objectius. Aquest 6 de febrer, demostrem que afrontem aquest any decisiu amb majoria social, unitat política i mobilització ciutadana sempre que calgui”.
Artur MAS, 129è president de la Generalitat (2010-2016)
Joana ORTEGA, vicepresidenta del Govern i consellera de Governació (2010-2016)
Irene RIGAU, consellera d’Ensenyament (2010-2016)
El fiscal del cas de l’9N Emilio Sánchez Ulled sosté que en el judici que conclou aquest divendres al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la consulta independentista no es jutja la “voluntat popular” , sinó una “greu ruptura” de les regles del joc democràtic i de la convivència.
En la introducció del seu informe final davant la sala, el fiscal ha insistit que en la causa contra l’expresident català Artur Mas el que es jutja és “un desacatament, una desobediència d’un mandat constitucional” i no un “enfrontament entre uns éssers vestits de negre que representen a institucions antidemocràtiques enfront d’uns investits d’autoritat democràtica “.
En aquest sentit, Sánchez Ulled ha confessat el “dolor i tristesa” que li produeix el cas del 9N, perquè al seu parer hi va haver “una ruptura de les regles de joc democràtiques” en què l’execució de la consulta per part dels voluntaris “emmascarava una actuació continuada dels poders públics” per desobeir el Tribunal Constitucional.
L’expresident Artur Mas, que acudirà al judici com a testimoni, quedarà exempt d’haver de prestar jurament i serà advertit del seu dret a no respondre a aquelles preguntes que el puguin perjudicar en la seva defensa. Mas està sent jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel cas 9N juntament amb les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega
En el mateix dia que Francesc Homs declarava com a testimoni en el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a causa de la consulta del 9N, ha estat informat que serà jutjat, en el Tribunal Suprem (perquè és aforat), el proper 27 de febrer, també per la mateixa causa.
La previsió és que el judici duri tres dies. El tribunal ha rebutjat que el president espanyol, Mariano Rajoy, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, i l’exfiscal general de l’Estat Eduardo Torres-Dulce compareguin com a testimonis, al considerar que no tenen “cap enllaç amb l’objecte del procés”. En canvi, sí que declararà com a testimoni l’expresident Artur Mas.
Tribunal de 7 magistrats
Homs serà jutjat pels delictes de prevaricació i desobediència del 27 de febrer a l’1 de març per set magistrats, ja que el Suprem ha decidit ampliar la composició del tribunal de cinc a set. El president del tribunal i ponent serà Manuel Marchena. Els altres magistrats que jutjaran Homs seran José Ramon Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Comenero.
En una interlocutòria, el tribunal accepta totes les proves demanades per la Fiscalia, entre les quals hi ha la pericial dels guàrdies civils que van elaborar un informe tècnic sobre l’anàlisi dels programes informàtics aportats per l’empresa T-Systems i utilitzats durant la jornada del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. La defensa d’Homs també va demanar aquesta prova pericial. El Suprem ha acceptat totes les proves demanades per la Fiscalia.
En canvi, el Suprem no ha acceptat incorporar a la causa la resolució de la Junta de Fiscals de Catalunya del 18 de novembre del 2014, en què advertien contra la viabilitat d’una acció penal pel 9-N. El tribunal sosté que el significat d’aquest document “no és altre que el d’un ofici” dirigit pel fiscal superior de Catalunya al seu superior jeràrquic. Felip Puig com a testimoni
Entre els testimonis acceptats pel Suprem hi ha el de l’exconseller Felip Puig, en qualitat de president del consell d’administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, l’expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer. En aquest últim cas i en el del president de la Comissió Jurídica Assessora, Albert Lamarca, el Suprem no ha acceptat la seva declaració com a pèrits i ho hauran de fer com a testimonis.
Altres testimonis demanats per la defensa que han estat acceptats pel Suprem són l’exsecretari de Comunicació Josep Martí, l’exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana o el director general de Difusió, Ignasi Genovès.
Malgrat la forta ventada que feia i les baixes temperatures que es feien sentir, milers de persones s’han concentrat en les immediacions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per donar suport a l’expresident Artur Mas i a les conselleres Ortega i Rigau, en un dia important per a la democràcia i fonamental per a la Història de Catalunya. Les estelades, els Segadors, càntics amb consignes independentistes, aplaudiments i llàgrimes han fet part de la primera jornada del judici del cas 9N. La sessió, presidida pel magistrat Barrientos, ha començat amb 50 minuts de retard. Hi havia 342 periodistes acreditats, alguns d’ells estrangers.
A dos quarts de vuit del mati, el passeig de l’Arc de Triomf i els carrers del voltant registraven un ‘moviment’ anormal, tot i ser un dilluns. Es vivia un ambient de festa. L’estelada era la gran protagonista. Les aglomeracions començaven a ser evidents. Els Mossos d’Esquadra ja controlaven els accessos al palau de justícia, el gran escenari del dia. Els carrers estaven tallats.
Tot just davant del Tribunal Superior de Justícia, les moltíssimes cadenes de televisió i ràdio es repartien l’espai, tot respectant el passadís per on haurien de ‘desfilar’ els tres acusats i el seu seguici. A les vuit, s’ha començat a acreditar els 342 periodistes que haurien de fer la cobertura mediàtica del judici. Set mitjans de comunicació eren estrangers. Hi havia ‘observadors’ internacionals.
L’expresident de la Generalitat, Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, han estat rebuts per una multitud d’alcaldes pro independència. Fins a arribar al palau de justícia, els acusats, acompanyats dels diputats, alcaldes, regidors i líders de les institucions independentistes, han anat saludant els milers de persones que s’havien arribat de diferents punts de la geografia catalana per fer saber als ex governants que “no estan sols”.
S’han pogut sentir músiques de Lluís Llach, alternades amb l’himne de Catalunya. Malgrat les baixes temperatures, els presents sabien que “avui s’estava escrivint una altra pàgina de la Història de Catalunya “.
L’ambient era de festa. No semblava dilluns. Hi havia gent de totes les edats. Un senyor de 90 anys ha arribat molt d’hora perquè “no és normal que Espanya jutgi els que escolten el poble”. El començament del judici estava previst per a les 9 del matí. Però, tot i així, els encausats no han volgut perdre el bany de masses i sentir-se estimats pels milers de catalans que s’havien desplaçat a Barcelona per donar suport moral als ara acusats.
Mas, Ortega i Rigau saludaven les persones que els esperaven a un costat i a l’altre del passeig. S’aturaven a fer fotos. Un speaker anava detallant tots els moviments de l’exmandatari. Passaven 30 minuts de l’hora establerta, quan els tres acusats pujaven a l’escalinata del palau de justícia. Abans d’accedir al seu interior, Mas, Rigau i Ortega han agraït la presència de les persones concentrades, mentre rebien aplaudiments per part del públic, que insistien “volem votar” o “no esteu sols”.
Ja a la sala de vistes, Mas, visiblement emocionat, ha saludat amb un ‘bon dia’ a l’escàs públic que assistia al judici. Un cop assegut en el banc dels acusats, Artur Mas ha parlat amb les seves exconselleres, segurament per desitjar sort.
El judici, pròpiament dit, ha començat a les 9h50. O sigui amb 50 minuts de retard. El magistrat Jesús Maria Barrientos ha presidit el judici, on els tres acusats han declarat en català.
Després dels formalismes jurídics, Mas, Ortega i Rigau s’han negat a respondre a les preguntes de l’acusació particular i de la Fiscalia. Només han contestat a les qüestions formulades pels seus advocats defensors. Artur Mas ha assumit tota la responsabilitat política de la consulta referendària, mentre que Joana Ortega i Irene Rigau han insistit que no van ser advertides mai pel Tribunal Constitucional.
El judici ha acabat a les 12.10, quan el jutge president ha fet sonar la campaneta. A les 12.30, els tres acusats apareixien per la porta principal del Palau de Justícia, molt més relaxats.
El públic que els esperava aplaudia i repetia frases amb consignes independentistes. Hi havia un importantíssim desplegament policial. Els tres acusats s’han apropat al públic per a saludar-lo.
L’abraçada de Mas al cantautor (i ara diputat) Lluís Llach ha captat totes les atencions. Mas abans de prosseguir amb la seva agenda, ha decidit pujar a l’escenari per agrair públicament les mostres d’estima i afecte.
“Gràcies pel vostre suport” i “per estar sempre al peu lluitant per la defensa de Catalunya”, ha conclòs Artur Mas.
Un cop els tres ex governants han abandonat el local, s’ha recuperat la normalitat. Aquest dimarts, el judici continua amb les declaracions d’alguns testimonis.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha descartat que s’hagi causat indefensió a l’expresident català Artur Mas, com ha al·legat avui el seu advocat, a denegar-li com a prova un informe de la Fiscalia reticent a acusar-per desobediència a l’9N.
En el tràmit de qüestions prèvies, Xavier Melero, advocat de l’expresident de la Generalitat, ha plantejat que en la causa s’ha causat indefensió al seu client al no haver-se acceptat com a prova l’informe en què els fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya es van mostrar contraris a querellar-se contra Mas per desobediència.
En un al·legat a què s’ha adherit també la defensa d’Irene Rigau, l’advocat ha invocat vulneració del dret de defensa per la decisió de la sala del TSJC que jutja Mas de rebutjar la declaració com a testimonis del president del Govern, Mariano Rajoy, i del ministre de Justícia, Rafael Catalá.
L’informe a què s’han referit avui les defenses és l’escrit que la junta de fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya va redactar el 2014 per oposar-se a la presentació d’una querella per desobediència contra el govern català, que finalment va ser imposada per la Fiscalia General de l’Estat.
En un argument que posteriorment va ser utilitzat per les pròpies defenses al llarg del procés, els fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya al·legaven que Mas no va incórrer en un delicte de desobediència perquè el Constitucional no el va advertir de forma expressa de les conseqüències de no fer cas la seva decisió de suspendre la consulta independentista
La pròpia Fiscalia es va oposar durant la instrucció de la causa a que s’acceptés com a prova aquest informe intern, que finalment el TSJC va acabar descartant incorporar a la causa.
En les qüestions prèvies, el fiscal Emilio Sánchez Ulled – que porta el judici al costat del tinent fiscal Francisco Bañeres – ha tornat a oposar-se avui a l’acceptació d’aquest informe del ministeri públic com a prova, en entendre que la pròpia sala ja ho va denegar en el seu dia i que l’escrit “no aporta res respecte al contingut dels fets”, més enllà d’un mer “efecte retòric”.
Sánchez Ulled ha recalcat que la Fiscalia es regeix pels principis de “imparcialitat, legalitat, unitat i jerarquia” i que disposa dels seus propis mecanismes per adoptar decisions, sense que l’informe contrari a la querella tingui cap interès per a la causa.
A més, en opinió de la Fiscalia, els arguments que esgrimien els fiscals en el seu informe intern – elaborat al novembre de 2014 – ja han estat emprats per les defenses de Mas, Ortega i Rigau per demanar l’arxiu de la causa al llarg de la instrucció.
Catalunya ha despertat aquest mati amb una Guàrdia Civil molt activa. A les 7 del mati s’havia posat en marxa l’operació Pika, en el marc de la investigació del cas del 3%, que va començar a Torredembarra, després de la denúncia de la regidora Montserrat Gassull.
Els agents de l’institut armat ha procedit a la detenció de 18 persones, totes elles, relacionades amb Convergència. Set dels arrestats ja es troben a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona i està previst que passin demà a disposició judicial, als Jutjats del Vendrell.
Alguns dels detinguts repeteixen estatut d’investigats, atenent que van ser detinguts en una altra ocasió per aquest mateix cas, encara que en peces diferents. No ha deixat de sobtar que un dels detinguts fos Francesc Sánchez, l’home de confiança d’Artur Mas, encarregat de pilotar la refundació de Convergència.
Encara a nivell polític, destaca la detenció de l’extinent d’alcalde de Barcelona, Antoni Vives. Al llarg del dia, s’han anat posant en llibertat alguns dels arrestats. A la comandància de la Guàrdia Civil passaran la nit 7 dels detinguts, els quals passaran a disposició judicial aquest divendres.
Viloca, Rosell, Tauler i Bassols ja van ser detinguts l’octubre del 2015, en una de les fases de l’operació Petrum.
En el cas de Bassols, que va ser alcalde d’Anglès per CiU, també va ser detingut en l’operació Térmyca relacionada amb la consulta Efial. Totes són operacions vinculades a les investigacions del ‘cas 3%’.
La Fiscalia Anticorrupció, en un comunicat, aclareix que la nova operació persegueix “els delictes d’organització criminal, suborn, tràfic d’influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig i malversació”.
D’acord amb Anticorrupció, Viloca ocupa un paper clau a la trama i era ell qui controlava uns “pagaments [de les constructores a Convergència] que serien, si es confirmessin, suborns sota l’aparença de donacions a través de les seves fundacions vinculades: CatDem i Fòrum Barcelona”.
Els agents han practicat escorcolls d’organismes públics d’adjudicació d’obres i en empreses privades a Barcelona, i en d’altres onze localitats (Sant Boi, Rubí, l’Hospitalet, Manresa, Lleida, el Prat, Sant Feliu de Llobregat, Girona, Berga i Madrid).
Al centre de l’operació Pika està precisament l’empresa municipal Bimsa, presidida aleshores per Vives i escorcollada avui. Els investigadors sospiten que les constructores van pagar comissions per almenys una desena d’obres adjudicades a Bimsa.
EL LLISTAT DELS INVESTIGATS
Antoni Vives. Extinent d’alcalde i expresident de Bimsa.
Sixte Cambra. President de la Autoritat Portuària de Barcelona
Josep Antoni Rosell. Exdirector general d’Infraestructures.cat
Pilar Matesanz. Infraestructures.cat. Directora de contractació.
Andreu Viloca. Extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya.
Francesc Sànchez.Excàrrec de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i exresponsable de la Fundació Catdem.
Constantí Serrallonga. Exgerent de l’Ajuntament de Barcelona (actual director de Fira Barcelona)
Ángel Sánchez. Bimsa. Director general
Ernesto Edmundo Santolaria. Bimsa. Director tècnic d’infraestructures
Xavier Tauler. Exconseller delegat de Copisa.
Ambros Martínez. Copisa. Director de contractació
Josep Manel Bassols. Oproler
Pedro Javier Del Llano. Oproler
José María Zaragoza. Oproler. Director de contractació.
Joan Albert Arqués. Benito Arnó i Hijos. Director.
Tingueu una bones festes i que l’any 2017 sigui periodísticament interessant però que jo no m’estressi gaire”. Aquest ha estat el missatge que l’alcalde de Torredembarra ha desitjat als periodistes en la tradicional trobada de Nadal amb els representants dels mitjans de comunicació.
El republicà Eduard Rovira, acompanyat de diferents membres del seu govern i representants d’alguns partits de l’oposició, ha ‘petat’ la xerrada, de forma informal, amb la dotzena de periodistes que han acudit a l’esmorzar que ha tingut lloc, aquest matí, a la sala de plens del palau municipal.
Ben humorat, però amb la discreció que el caracteritza, l’alcalde ha brindat amb cava (de l’any passat per estalviar diners – ho dieia somrient) i ha fet vots perquè el 2017 sigui pròsper i millor que el 2016.
Curiosament, a la sala de plens hi havia una personalitat que ningú l’esperava: l’expresident de la Generalitat, Artur Mas.
Sí, sí. L’excap de govern català continua present en una (mini) fotografia, juntament amb el rei d’Espanya, Felip VI, tot just a la sortida de la sala de plens.
A veure si el caga tió regala una foto de l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’ajuntament actualitza la mini galeria fotogràfica.
Recordem que el president Carles Puigdemont (Partit Demòcrata Europeu Català) va prendre possessió del càrrec el passat dia 12 de gener.
Convergència Democràtica de Catalunya va morir, oficialment, el passat cap de setmana. Dic oficialment perquè ja fa dies que se sap que el partit de Jordi Pujol no aixeca el cap, gràcies a la corrupció i als experiments d’uns il·luminats que no quallen socialment ni electoralment. De la mort de CDC ha sorgit el Partit Demòcrata Català. Un partit independentista que pretén reconquerir la confiança d’una societat que ha anat girant l’esquena a una formació política que va tardar massa temps a despertar-se i a anul·lar el pop corrupte que s’havia instal·lat en la seva vida.
El nom del nou partit d’Artur Mas no parla, segons la meva humil opinió, de regeneració, justament perquè no aporta res de nou. Vol insistir en la ruta independentista i les cares que lideraran de la nova formació són conegudes o molt conegudes. Igual que un ocell no la fa primavera, el llançament d’una cara nova al PDC no representa el canvi.
És cert que s’han introduït alguns punts d’incompatibilitats, però tot i així, no sóc capaç, almenys encara, de fer confiança a aquest partit. M’agradaria veure canvis reals, cares noves i gent capaç d’oblidar els càrrecs i pensar, d’una vegada per totes, en els ciutadans.
El PDC no pot tenir com a objectiu principal, únicament i exclusivament, el viatge a Ítaca. Ens costarà arribar-hi. Abans d’emprendre el viatge cal carregar d’energia la tripulació, enterrar els cadàvers i apartar tot allò que fa nosa. Espero i desitjo que el nou partit no sigui una còpia barroera de Convergència i que no sorgeixi només per garantir l’status quo d’uns quants que, en definitiva, serien els mateixos de sempre.
Els dirigents de la difunta Convergència són, si fa no fa, els mateixos del PDC. Hem vist que els experiments, a la torera, no funcionen: Junts pel sí i Democràcia i llibertat ha estat un desastre. Si el nou partit només està concebut per «avivar» la figura d’Artur Mas i els quatre de sempre, és preferible que abaixi la persiana, perquè el poble està cansat de pel·lícules amb un guió de baix nivell i protagonistes nefastos a l’hora de diferenciar la ficció de la realitat.
El PDC ha de ser un partit net de corrupció, allunyat de noms i cares que simbolitzen el més pudent de la política i que sigui sensible a les necessitats reals de la ciutadania. Cal un nou partit seriós, honest i canviat en els fons i en les formes. No hi ha temps per a enginys grollers.
Ricard CHECA Director del diari digital ‘La República’
L’expresident de la Generalitat de Catalunya i actual president de Convergència, Artur Mas, és el convidat especial dels ‘Sopars del Forum‘ que està tenint lloc a l’Hotel Ciutat de Tarragona.
Artur Mas aquesta nit a Tarragona / Foto: JS
L’exmandatari s’ha desplaçat a Tarragona i durant la seva intervenció ha donat algunes fórmules necessàries i eficaces per enfrontar els ‘Nous temps i una nova política per a un nou país’. Artur Mas ha focalitzat part de la seva al·locució en com crear “un nou país per a tothom”.
Després de compartir el seu punt de vista sobre el procés sobiranista que no pot ni deu patir cap endarreriment, ha recordat que és fonamental per regenerar la classe política i marcar la diferència en relació a la (vella) política que està en voga a Madrid.
Mas tampoc ha passat per alt qüestions relacionades com l’ocupació, la immigració, l’estat del benestar social i la problemàtica dels refugiats.
Als ‘Sopars del Forum‘ s’intenta fer un repàs a l’actualitat política i social, convidant a personalitats que, per una raó a altra, s’han destacat en el seu àmbit professional o han estat protagonistes de l’actualitat. Carme Forcadell ha estat una de les persones que van participar en aquestes trobades.
REDACCIÓ3 Març, 2017
Tot i que em repetiré per enèsima vegada, he de confessar que ja m’avorreix el victimisme d’alguns exdirigents convergents en un moment de convulsió judicial com l’actual.
Entenc que el judici sobre el 9N contra Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau és polític. És, almenys, un dels exemples més aberrants de la judicialització de la política o de la politització de la justícia. Es miri per on miri, és un error, un sense sentit. I altament contraproduent per al sistema democràtic.
president del tribunal i ponent serà Manuel Marchena. Els altres magistrats que jutjaran Homs seran José Ramon Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Comenero.
blic com a prova, en entendre que la pròpia sala ja ho va denegar en el seu dia i que l’escrit “no aporta res respecte al contingut dels fets”, més enllà d’un mer “efecte retòric”.
