28. Febrer 2024

Arxius de aigua | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Novembre, 2021

L’ACA invertirà en un nou dipòsit a Roda de Berà

L’Agència Catalana de l’Aigua ha concedit una subvenció de 500.000 euros per construir un nou dipòsit d’aigua El projecte també inclou la connexió de la zona nord amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), per a abastir amb aigua de l’Ebre tot el municipi.

El pressupost de 2021 ja contemplava una partida de 200.000 euros per a la redacció de l’avantprojecte i del projecte, encarregats ambdós a la Diputació de Tarragona, i per a sufragar l’expropiació dels terrenys on anirà ubicat el nou dipòsit, molt proper al dipòsit del Molí-Cucurull.

El maig de 2020 l’Ajuntament va encarregar un estudi d’alternatives per trobar la millor ubicació per la construcció d’un nou dipòsit de capçalera de 2.000 metres cúbics que portarà l’aigua del CAT al dipòsit del Molí-Cucurull. En el futur, es realitzaran connexions entre el dipòsit de capçalera i la resta de dipòsits del municipi, el de l’Eixample i La Morella, per tal que tot el municipi pugui ser abastit amb aigua de l’Ebre.

PUBLICITAT



REDACCIÓ31 Agost, 2021

Una nova exposició a Torredembarra permet reflexionar sobre el recurs de l’aigua com a font limitada. Aquesta, anomenada ‘Sempre tindrà aigua potable Torredembarra?’, es podrà veure durant tot setembre a Cal Bofill, de dilluns a divendres de 10 a 14 h.

L’activitat, a càrrec de GEPEC– Ecologistes de Catalunya, vol ajudar a comprendre les limitacions i possibilitats que el municipi, en el seu conjunt, té al voltant de l’aigua potable i donar a conèixer les restriccions a les quals es farà front davant els previsibles episodis d’emergència per sequera.

PUBLICITAT


REDACCIÓ21 Abril, 2021

El Consorci d’Aigües de Tarragona ha anunciat que el consum del 2020 ha baixat fins a un 14%. Si s’analitza el consum industrial, aquest s’ha reduït un 21%, mentre que en el cas municipal només ho ha fet un 9%. Les dades s’han presentat durant l’assemblea celebrada ahir telemàticament, on també es van aprovar els estats financers de l’any passat.

D’altra banda el director-gerent del Consorci, Josep Xavier Pujol, ha explicat les inversions previstes en els propers anys per un import de 9,8 milions d’euros per al finançament de diverses actuacions: projectes de dipòsits reguladors ubicats a Cunit i Vila-seca, la construcció d’un nou dipòsit a l’ETAP de l’Ampolla i el projecte d’implantació d’un sistema d’auscultació estructural a la canonada principal i el projecte de reducció de risc microbiològic.

Finalment també s’ha informat dels pagaments de retorn del cànon de l’aigua per un import de 3,55 milions d’euros als consorciats. Aquest import neix fruit de les dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en les que es donava la raó al Consorci d’Aigües de Tarragona en relació al subjecte passiu del cànon de l’aigua, i s’obligava a l’Agència Catalana de l’Aigua a retornar aquest tribut del període 2012-2015 i dos trimestres del 2016.

PUBLICITAT


REDACCIÓ26 Gener, 2021
R-1-1280x873.jpg

Els treballs s’han iniciat aquesta setmana

L’Ajuntament de Constantí ha anunciat l’inici les obres de renovació de la xarxa d’aigua potable al carrer Falset. Aquesta actuació s’emmarca dins del projecte de renovació de la xarxa d’aigua potable del municipi, que inclou els carrers Falset, Raval de Sant Cristòfol i Carrer Girona.

Aquest projecte, tal com asseguren des del consistori constantinenc, té un pressupost d’execució de 161.551,59 € (IVA inclòs), està dividit en 3 lots corresponents a la renovació de la xarxa d’aigua de cadascun dels 3 carrers. L’objectiu d’aquesta actuació és “la substitució de la xarxa d’aigua potable dels esmentats carrers, atès que presenta moltes avaries”.

Les canonades d’aquests carrers, actualment, tenen una pressió de timbratge inadequada, massa justa per a la pressió requerida, un fet que comporta que la canonada pateixi una fatiga important al llarg dels anys. A més, es van instal·lar amb unes condicions inadequades del recobriment de protecció (àrids) de les canonades.

Per aquest motiu, “l’Ajuntament de Constantí vol establir les intervencions necessàries per a la renovació de la canonada d’aigua potable de polietilè i fibrociment dels citats carrers, per una xarxa de canonada de fosa de diàmetre 100 mm. També s’afegiran vàlvules de comporta i boques de reg”.

Finalment, des de l’ajuntament asseguren que, una vegada finalitzi la intervenció al carrer Falset començarà la renovació de la xarxa d’aigua al Raval de Sant Cristòfol, i finalment, s’executaran les obres al carrer Girona.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Novembre, 2020

Pere Virgili és un home més del poble. Fa els possibles per empatitzar amb els seus conciutadans des del càrrec que ostenta: alcalde de Roda de Berà. El cap de l’executiu municipal és molt crític amb algunes decisions polítiques preses per gestionar la pandèmia. Entén que hi ha massa improvisació, tot i reconèixer que es tracta d’una pandèmia que ens ha agafat amb el peu torçat. Pere Virgili, en l’entrevista amb larepublicacheca.cat, fa retrets als bancs, perquè exigeixen molt i de vegades no estan a l’altura de les circumstàncies. Repassa l’actualitat política del seu municipi. Acusa el PSC de ser oposició a tot i a tots, fins i tot a la mateixa oposició. El polifacètic alcalde ha alertat pel perill de la burocratització i el control excessiu de les administracions locals: “Ens estan convertint en gestories”. Considera que el projecte polític ha d’estar reservat a l’equip de govern i els secretaris municipals, tresorers i interventors haurien de fer els possibles perquè les iniciatives es facin adaptant-se a la legalitat. Mai frenar projectes. També parla del fenomen okupa i dels problemes d’aigua que pateix el municipi. Ara per ara, no sap si tornarà a postular-se com a president de la corporació. Pere Virigili és un home que parla clar… sempre…

Com conviu amb el coronavirus?
Anem trampejant. Cada dia des del 14 de març que l’estat i la Generalitat es fan gairebé inventar; ens posen damunt la taula consells i poques solucions. Hi ha una improvisació diària.

Algun aspecte positiu que s’hagi destacat amb aquesta pandèmia?
Sí, el treball en equip, el voluntariat i la col·laboració ciutadana. S’ha posat en marxa una ona de solidaritat que ens orgulleix a tots com a poble.

Parlava d’improvisació…
Em refereixo sobretot al BOE i al Diari Oficial de la Generalitat que es publicaven a la vida amb vigència a partir de la primera hora de l’endemà. Això ens feia anar de bòlit i generava confusió. Després ha anat millorant, però hi ha molt de mareig.

I quina repercussió tenia en la ciutadania aquesta incertesa?
Cansar la gent i fer-nos perdre el temps perquè alguns mesures contradient les anteriors.

També heu optat pel teletreball a l’Ajuntament de Roda de Berà?
Sí, però no hem d’oblidar que som servidors públics i hem d’estar al peu del canó i de prestar el servei al ciutadà.

El teletreball ha vingut per quedar-se…
Sí i ha arribat més de pressa del que havíem previst i ha agafat les administracions una mica despistades. Com a ajuntament van reaccionar ràpidament. El març ja vam començar a fer els plenaris telemàtics i ara s’estan estudiant per fer les inversions necessàries per fer plens híbrids, per evitar la presència del regidor.

I pel que fa als funcionaris?
És una eina que funciona molt per la conciliació laboral i familiar, però hem de vigilar que no vagi en detriment del ciutadà. Hem de buscar el mig terme. El ciutadà també té dret a què l’atengui.

Li noto un to crític…
Hi ha de tot. El teletreball és un reflex del treball presencial. S’ha de regular el teletreball per evitar abusos, però també ha de ser una eina eficaç i productiva.

Què li sembla que sigui l’empresari a costejar els gestos del teletreball?
S’ha de parlar. És cert que amb el teletreball gastarem més llum a casa i estaré més hores connectat a Internet, però hem d’estudiar els pros i els contres. Si teletreballo no m’hi desplaço i si no ho faig, potser estaré estalviant temps i diners… Hem de valorar tots els aspectes.

Es parla molt de teletreball però ens oblidem que aviat hi haurà poc treball i més atur…
Exacte. Com a municipi turístic, a l’estiu tota cuca viu. Durant l’estiu hem tingut força afluència de gent. El problema vindrà ara. Com a municipi de serveis, hi ha gent que treballa mig any i gaudeix de l’altra meitat. Enguany tot serà diferent. La hibernació serà complicada, tenint en compte la paràlisi que arrosseguem des del març.

S’ha notat l’increment del padró?
Sí. Des del 14 de març hem notat una pujada d’un 3,5 per cent. En un any normal hauríem crescut un 1,5 %. Hi ha molta gent que s’ha preparat per un altre possible confinament.

Alguns han millorat la fibra òptica…
Hi ha de tot. HI ha uns serveis via ràdio que funcionen molt bé i ajudaran molt al teletreball.

Alcalde, el fenomen okupa és un hàndicap també a Roda de Berà?
Clar, tal com passa a qualsevol municipi de costa o que està situat a prop de les grans urbs. He de diferenciar el ser okupa del ser un delinqüent.

Entén, doncs, que hi ha una okupació per necessitat i una màfica que es dedica a fomentar aquest fenomen?
Evidentment. L’okupació per necessitat se li ha de donar una solució. Hem creat un problema entre tots que no hi era, salvant, amb els diners públics, els bans i no obligant-los a res… Amb els diners invertits els hauríem d’haver obligat a crear un parc públic d’habitatges (real). Vam ser benèvols amb els bancs.

És molt crític amb les entitats bancàries…
Moltíssim. Si pogués hi viuria sense passar pels bancs. Ells obliden que tu ets el seu client i que, per tant, treballen per tu. La presència dels bancs no hauria de ser imprescindible. Ara pràcticament ja no es pot fer res sense el banc. Ells estan controlant el sistema. Si en el seu moment els bancs haguessin estat on haurien d’estar i no haguessin fet fora la gent fora de casa seva, les coses serien ben diferents. Hi ha gent que okupa perquè no té altra alternativa. No deixa de ser curiós que abans tots aquells que eren traficants i delinqüents ara són API (Agent de la Propietat Immobiliària) i tots negocien la propietat…

És molt greu el que m’està dient… Com es frena això?
Canviant lleis i no allunyar-se de pedaços que no resolen res. Hem de salvaguardar la propietat privada. No estic dient que els bancs no tinguin drets, però hem de protegir la propietat dels particulars i defensar l’accés a l’habitatge.

A vostè no li agradaria que okupessin casa seva… oi que no?
Clar que no és agradable. Jo no estic, òbviament, a favor de l’okupació il·legal, però entenc que els bancs haurien d’ajudar perquè han cobrat molts diners públics.

Quina és la solució?
Crear un parc públic d’habitatge i després aprovar lleis que permetin que les persones pugui fer front als lloguers, evitant així les indesitjables okupacions. El que no pot ser és pagar un lloguer de 600 o 700 euros quan només tens 500 d’ingressos. Els ajuntaments, com a primera trinxera, ens trobem amb els problemes de convivència que acaben tenint relació amb la delinqüència. Ens manquen eines per a solucionar aquests problemes. Hi ha gent que okupa pisos d’entitats bancàries des de fa un munt d’anys i ni el veí ho sap.

Com es construeix aquest parc residencial si anem escurats…? Com estan els comptes de Roda de Berà?
Tenim una economia raonablement sanejada, tot i que el PSC diu que hi ha dèficit. Un dia els explicaré que és trobar-se físicament dins un calaix factures de 100 milions d’euros per pagar. Estem per sota del 10% de la ràtio d’endeutament, quan havia estat en el 120%. Ara com, a economia de xoc, hem pogut fer el primer pla de reactivació econòmica del municipi. Ara mateix el nostre programa electoral està desfasat. L’haurem de replantejar, amb l’objectiu de reduir despeses per poder mantenir-nos sanejats i fer front a les necessitats de caràcter social i laboral.

En els contactes que manté amb els empresaris del municipi, quines preocupacions li manifesten?
La incertesa és la principal enemiga. Estem fent els possibles per ajudar-los. Hem pagat les primeres subvencions per les PIME. Tenim previstos 240 mil euros. Som conscients que això són pedaços. Cal un pla de reactivació i ocupació.

El pressupost de l’any que ve serà difícil d’elaborar oi?
Molt. Hem de tenir en compte que els ingressos baixaran. Hem suspès les taxes de la via pública durant aquest any i que l’any 2021 haurem d’activar-les. També no podem oblidar que augmentarà la morositat, ja que la gent no tindrà diners. Els propers pressupostos seran molt complicats. Ja no podrem ser expansius. Estic convençut que, ara mateix, la gent prefereix uns bons serveis més que grans infraestructures o obres faraòniques.

Serà difícil pactar els pressupostos amb l’oposició?
Tindrem feina. En els darrers no he tingut cap vot en contra. Confio en la responsabilitat dels grups de l’oposició.

Vostè sol empatitzar amb els seus conciutadans. Quin ha estat el moment més dur…?
Sóc de tarannà positiu i intento ser pragmàtic. Vaig patir molt quan el virus va començar a entrar als geriàtrics. Vaig tenir moments d’angoixa. Estic orgullós perquè les dues residències del municipi són verdes perquè no tenen cap cas de coronavirus, gràcies a l’esforç dels seus responsables. Hem perdut gent coneguda. Fa pena veure la gent preocupada i angoixada…

Hi ha un clam popular que demana que els polítics no cobrin durant la pandèmia…
Li puc assegurar que els alcaldes i els regidors han treballat i molt. Més que mai.

No parlem dels regidors… parlem dels diputats, eurodiputats, senadors…
És un tema diferent. M’indigno quan algú demana que es pagui les dietes i els desplaçaments quan hi ha confinament. És un absurd. Que cobrin el sou base, però fora els complements.

S’hauria de reveure aquests extres…?
Sí, tenim una administració sobredimensionada.

Itàlia fa poc va reduir el nombre de diputats. S’hauria de fer el mateix a Espanya?
Em semblaria lògic. El Senat és una cambra absurda. Hauria de ser una cambra territorial, federal… També s’hauria de fer alguns canvis en les Diputacions… S’ha de racionalitzar.

Roda de Berà es troba amb un problema molt greu: l’escassetat de l’aigua…
Com a municipi de costa tenim avantatges i inconvenients. El creixement important que es va anar registrant des dels anys 60 ha comportat a un increment abismal del consum de l’aigua. En els darrers 20 anys, hem continuat urbanitzant i els recursos hídrics han anat baixant. La baixada del pou que abasteix gran part del municipi era alarmant en els darrers quatre mesos, un fet que ens ha obligat a imposar restriccions. Hi ha una comissió de l’aigua que estudia un nou servei d’aigua a tot el municipi i ha engegat campanyes de sensibilització i responsabilitat. Hem de saber que els pous no s’omplen quan plou. Farem inversions superiors al milió d’euros per resoldre el problema, però hem de ser curosos i responsables a l’hora d’estalviar l’aigua.

Hi ha pau social i política a l’ajuntament?
Tinc la sort d’haver governat amb majoria absoluta, d’haver passat a l’oposició perquè ens faltava només 12 vots. Vam aprendre molt perquè ens va tocar lidiar amb un govern d’absoluta foscor i poc donada a facilitar informació als partits de l’oposició. Després vam recuperar l’alcaldia però els calaixos estan completament buits. Vam trobar 7 milions en factures pendents de pagament….

Ara està tot al dia?
Sí.

Però hi ha una oposició força fragmentada…
Sí, és cert. El curiós és que el líder de l’oposició (PSC) fa oposició al govern i també als partits de l’oposició. Tinc excel·lents relacions personals amb el 90% del plenari i hi ha respecte mutu.

Es presentarà a les properes eleccions?
Ui, és molt lluny. Ara com ara no ho sé. Si em torno a presentar serà amb la mateixa fórmula: agrupació d’electors.

Però el seu projecte polític té recorregut?
I tant. Hi ha moltes coses a fer. I tenim un equip amb ganes de treballar en un projecte engrescador.

Vostè es preocupa molt en fer les coses bé i insisteix en el fet que siguin legals. És una preocupació?
Cada vegada és més difícil fer coses des de l’administració. Hi ha figures als ajuntaments – els habilitats nacionals: secretaris, interventors i tresorers – que vetllen que les coses es facin bé i dins la legalitat. Jo hi estic d’acord, però nosaltres tenim dos compromisos: amb la legalitat i amb la ciutadania. He d’intentar que caminin en parella. S’ha de ser imaginatiu i s’ha de fer interpretacions legals i llegir entre línies. És cert que hem de fer-ho bé, però hem de fer coses. No podem paralitzar-nos amb por a fer coses o a equivocar-nos.

L’obra de govern s’ha de tirar endavant. La burocratització és la nostra pitjor enemiga. Els ajuntaments ens estem convertint en gestories. Estem inundats de papers. Costa molt sortir la feina al carrer. La ciutadania mereix una mica més d’agilitat. Estem aquí per treballar per la gent. Si no és així, la nostra presència aquí per tot el sentit i val més que posin un gerent als ajuntaments i nosaltres marxem cap a casa. El govern és qui hauria de manar als ajuntaments i els secretaris, tresorers i interventors haurien de dir com dur a terme els nostres projectes polítics i de ciutat, sempre dins la legalitat. No es pot paralitzar per por a equivocar-nos.

PUBLICITAT

 


REDACCIÓ26 Maig, 2017

Segons el pla, enguany s’analitzarà la qualitat de l’aigua de 253 platges (84 a Tarragona, 87 a Girona i 82 a Barcelona), una més que durant l’estiu passat, amb la inclusió de la platja de la Pallisseta, a Roda de Berà.

platges_Els tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) duran a terme, entre l’1 de juny i el 15 de setembre, inspeccions i analítiques en 253 platges i 13 zones de bany interiors per determinar la bona qualitat de les aigües.

L’ACA ha presentat avui presenta el pla de vigilància i control de les aigües de bany als ajuntaments costaners.

El pla inclou el control i la informació de la qualitat de les aigües de bany, d’acord amb les directives europees, el control i la gestió d’episodis d’alteració de la qualitat de les aigües de bany arran d’intenses pluges o d’alguna incidència puntual de sanejament, i la vigilància de proliferacions de fitoplàncton nociu i tòxic en aigües costaneres.

Pel que fa a les zones de bany interior (3 a Girona, 5 a Lleida, 4 a Barcelona i una a Tarragona), es manté el mateix nombre que a l’estiu passat, amb un total de 13 punts.

Els controls qualitatius per corroborar la bona qualitat de l’aigua de bany es duran a terme cada dues setmanes i se centraran en analitzar els indicadors de qualitat microbiològica d’Escherichia coli i enterococs intestinals.

 


REDACCIÓ21 Març, 2017

Als plenaris i despatxos del consistori tarragoní ja només s’hi pot trobar aquesta aigua de l’aixeta, envasada a les instal·lacions d’Ematsa. Les ampolles d’aigua també es repartiran en esdeveniments esportius i culturals per promocionar l’aigua de l’aixeta

ematsa_aiguaL’Ajuntament de Tarragona embotella l’aigua de boca a fi de poder donar resposta en casos d’avaria i emergències, però, sobretot, per promocionar-ne el seu consum, en una iniciativa que es considera pionera a Catalunya. Segons una enquesta de la mateixa empresa municipal d’aigües de Tarragona, Ematsa, només un 9% de la població beu aigua de l’aixeta, però per altra banda, gairebé un 40% opta per gerres de filtratge.

Aplicant un sistema similar, però a gran escala, el laboratori d’Ematsa acaba d’estrenar una planta embotelladora que depura l’aigua del clor, amb una capacitat de producció de fins a 400 ampolles/ hora. Les botelles, de 0’5 i 2 litres, degudament etiquetades, seran gratuïtes i es distribuiran a clients afectats per talls de subministrament d’aigua de llarga durada, així com també en esdeveniments esportius.

Predicant amb l’exemple, als plenaris i despatxos de l’Ajuntament de Tarragona ja només s’hi pot trobar aquesta aigua de l’aixeta, envasada a les instal·lacions d’Ematsa.

ematsa S’estima que en un any en faran falta unes 12.000 ampolles de 2 litres per cobrir les necessitats d’abonats que pateixin talls de subministrament llargs, ja siguin planificats o per una emergència imprevista. A part de cobrir aquest servei bàsic, però, l’Ajuntament busca convèncer una població tradicionalment poc avesada a veure de l’aixeta.

La proximitat amb el mar, i anys de convivència amb una aigua dura de gust salat, han acabat fent que més del 50% de la població prefereixi comprar aigua mineral embotellada. Ematsa és la primera empresa d’aigües de Catalunya a tenir una planta embotelladora d’aquestes característiques i amb aquest objectiu de promocionar el consum d’aigua de l’aixeta. A Espanya només se’n té constància d’una planta a Madrid i una altra a Valladolid.

 


REDACCIÓ8 Febrer, 2017

El Camp de Tarragona i els municipis de les Terres de l’Ebre que s’abasteixen de la interconnexió d’aigua de l’Ebre que gestiona el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) han augmentat els consums gairebé un 5%, durant el 2016.

aigua_L’augment de més de 7’5 punts en el consum de les indústries i la recuperació, en els últims cinc anys, de xifres globals similars a les de l’any 2007, ha estat valorat pels gerents del CAT com a clars indicadors de “creixement econòmic”.

Durant el 2017 es posarà en marxa la nova planta d’ozó, es col·locaran els primers sensors a la xarxa que permetran coneixen online la qualitat de l’aigua en diferent punts i s’implantarà un model de gestió de dades al laboratori basat en el ‘BigData’.

 


REDACCIÓ18 Agost, 2015

L’aigua ja ha arribat a la ciutat. Després de molts dies de viatge, per carretera, a remolc de carros de cavalls i de condicions meteorològiques adverses, la màgica aigua de Sant Magí de la Brufaganya ha arribat a la ciutat escortada en tot moment pels portants de Tarragona que ja fa 22 anys que ho fan.

aiguaEls cavalls, amb els seus carros a remolc, han arribat ala ciutat per la carretera de Santes Creus i en el seu s pas per l’interior de la ciutat han recollit al Magí petit, que guarnit de gala ha arribat a la Plaça de la Font on els esperaven els bastoners, els gegants els Nanos i bastoners, el Magí de les timbales. Un cop a la plaça de l’Ajuntament, s’han beneït els 4.000 litres d’aigua que han anat recollint de diferents fonts –màgiques- els portants. Els castellers de la ciutat, un dia abans de la diada de Sant Magí, han donat la benvinguda a l’aigua oferint uns pilars.

Pau Pérez ha estat l’encarregat de tancar ‘la benedicció’ de l’aigua ja que l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, estava fent de portant d’un dels Nanos Vells.

Centenars de persones han omplert els carrers per donar la benvinguda a l’aigua màgica a la ciutat i alhora, rebre una petita branca d’alfàbrega i gaudir de la seva olor.
Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ10 Març, 2015

ajuda_aigua
L’alcalde Ballesteros i Daniel Milán

Unes 300 famílies tarragonines amb pocs recursos es beneficiaran enguany de les bonificacions del 100% del rebut de l’aigua. L’Ajuntament i l’Empresa municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA), que impulsen la mesura per tercer any consecutiu, han acordat destinar-hi 4.000 euros més de pressupost -de 61.000 a 65.000 euros-.

De mitjana, les 273 famílies que s’hi van acollir l’any passat van ajudes per valor d’uns 200 euros. Josep Fèlix Ballesteros, i el director-gerent de l’Empresa Municipal d’Aigües de Tarragona, Daniel Milán, han rubricat, avui, el conveni.

La selecció de les famílies beneficiàries la porten a terme els tècnics municipals de serveis socials i es concedeixen a aquelles unitats familiars que es troben en situació d’extrema necessitat. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha afirmat que “a cap família que ha tingut problemes per pagar l’aigua se li ha tallat el subministrament per raons econòmiques”.

450 mil euros per ajudar
Per la seva banda el gerent de l’empresa d’aigües, Daniel Milán, ha apuntat que Ematsa té la voluntat de “vetllar per aquells abonats que no poder fer front a la factura d’aigua, assumint el 100% del seu rebut”. Milán ha destacat també que l’empresa ha congelat la tarifa del servei domiciliari d’aigua.

Ballesteros ha celebrat la vocació de responsabilitat social de l’empresa i d’esdevenir un exemple d’atenció a les situacions de necessitat, i ha admès que li agradaria que aquestes ajudes s’ampliessin en serveis com ara l’electricitat. L’alcalde ha apuntat que el consistori destina enguany uns 450.000 euros a diverses ajudes a famílies, com ara la bonificació de l’IBI, dels menjadors escolars o de la taxa d’escombraries.